Lleterola roja
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Lactarius volemus |
||||||||||||
La lleterola roja o lleterola sastre (Lactarius volemus, del llatí pirum volemum -mena de pera grossa, que omple tota la mà) és, sovint, un bolet que parasita i es descompon aviat.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
Té un capell que pot assolir el 15 cm de diàmetre, és una mica vellutat i de color marró ataronjat. Presenta les làmines molt juntes, que primer són de color crema i després es tornen fosques.
El peu és massís, dur, del mateix color que el barret. Si li rasquem el peu o el capell secreta un líquid dolç i blanc com la llet que deixa taques terroses.
Té una carn espessa, blanquinosa, que s'enfosqueix en contacte amb l'aire, d'un sabor dolç, amb una olor característica que recorda l'arengada.
Hàbitat [modifica]
Si les pluges han estat favorables, el trobarem des de les darreries de l'estiu fins a la tardor, en boscos de fulla plana, roures, alzines, rarament a les pinedes.
Comestibilitat [modifica]
És comestible però té poc valor culinari. Tot i així, la millor preparació culinària és a la brasa o al forn acompanyant carns.
Bibliografia [modifica]
- Carles i Font, Jaume: Anem a buscar bolets. Editorial Alta Fulla, Col·lecció Els Tres Mussols, núm. 7. Barcelona, setembre de 1996. ISBN 84-7900-071-6.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleterola roja |
- Fotografies de lleteroles roges en diferents estadis de maduresa.
- Fotografia i descripció de la lleterola roja. (castellà)
- Informació i fotografies d'aquest bolet. (anglès)
