Lletsó d'hort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lletsó o llicsó
Sónchus oleraceus.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Subfamília: Cichorioideae
Tribu: Cichorieae
Gènere: Sonchus
Espècie: S. oleraceus
Nom binomial
Sonchus oleraceus
L. 1753

El lletsó, lletsó d'hort o llicsó (Sonchus oleraceus) és una planta de la família de les asteràcies. Originalment es trobava a Àfrica del nord, Àsia i Europa, però actualment s'ha estès arreu del món. A Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià és força comú fins als 1500 metres d'altitud.[1]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Amanida de lletsons amb tomàquet, enciam, cogombre, ceba i pastanaga.

És una planta de fulla comestible. El terme oleraceus (del llatí olus = verdura o hortalissa)[2] fa referència al fet que aquesta planta era utilitzada a la cuina. Es cultivava a la Grècia antiga, a l'antiga Roma i a tota Europa a l'Edat Mitjana, però amb el pas dels segles va ser substituïda per altres hortalisses considerades més refinades. Plini (Gaius Plinius Secundus, 23–79) va comentar que Teseu es va menjar un plat de lletsons abans d'anar a lluitar contra el brau de Marató. Era un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum es troba limitat a unes poques zones.

Molt comú i abundant, el lletsó es conrea fàcilment i és una planta molt agraïda, produint fulles grans i tendres en qualsevol terreny amb només una mica d'irrigació. Hi ha qui prefereix les fulles tendres quan la planta és menuda, però a qui li agrada el regust lleugerament amarg per combinar amb altres fulles. En plantes grans cal utilitzar les fulles de tiges més altes.

El lletsó forma part encara de la dieta de l'illa de Creta on es mengen les fulles crues en amanida, o les fulles i tiges saltades amb oli d'oliva, bullides o com a ingredient de coques tapades.[3] A Grècia la fulla de lletsó és popular com a ingredient de les amanides conegudes amb el nom d'horta i per a barrejar amb les fulles d'altres herbes en amanides crues, especialment durant l'hivern.[4]

Els lletsons són també un dels ingredients principals del preboggion o prebugiún, una barreja d'herbes que és una de les especialitats de la cuina de Ligúria i que s'utilitza per farcir raviolis i pansoti.

Al País Valencià creixen sovint com a mala herba entre els tarongers; tradicionalment s'utilitzaven els lletsons i altres herbes similars per fer pastissets de brosses.[5] Actualment hi ha qui utilitza lletsons de manera esporàdica, sobretot combinats amb altres fulles,[6] però moltes de les receptes tradicionals s'han perdut. De qualsevol forma, afegir unes fulles de lletsó a una amanida verda convencional va molt bé per contrarestar el gust una mica insípid de l'enciam comercial. El lletsó és així mateix força estimat per les aus salvatges, i també pels pardals domèstics, como ara els psitàcids.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

El lletsó d'hort és freqüent en camps humits, camps de conreu, camins i horts. Floreix especialment a la primavera, encara que es pot trobar florit gairebé tot l'any a cultius de regadiu com blat, fruites, etc. o bé a cultius de secà com vinyes. Les fulles d'aquesta planta agraden molt als conills.

En alguns llocs del món es considera una planta invasora, es comporta sovint com a ruderal i també com a mala herba a jardins i horts. És difícil de distingir amb la Sonchus tenerrimus per això es creu que s'ha pogut originar a partir d'aquesta.

Es pot confondre amb altres plantes similars no comestibles com el xenixell. Cal comprovar si la tija és tubular i relativament tendre. Quan hom trenca la tija surt una quantitat moderada de saba lletosa que va donar origen als noms comuns de la planta en català.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Lletsó d'hort; gravat antic
Aspecte general
Detall fulles
Detall corol·la
Detall llavors

Forma vital[modifica | modifica el codi]

El lletsó d'hort és una planta anual o biennal en la que la seva forma vital, segons la classificació de Raunkjaer, és de teròfit o hemicriptòfit.

Port i dimensions[modifica | modifica el codi]

Mesura de 30 a 40 cm d'altura. És una herba glabra o bé pubescent glandulosa.

Òrgans vegetatius[modifica | modifica el codi]

Fulles
Les fulles són molt variables, simples, amples, lleugerament dentades, herbàcies, de nervadura pennada, al revers són glabres i glauques. Sovint les fulles són poc dividides, i si són pinnatipartides el segment terminal sol ser molt més gran que els altres, essent un dels trets que permet distingir aquesta espècie del lletsó fi (Sonchus tenerrimus), de fulles profundament dividides i amb segments semblants.[1] Les fulles inferiors són peciolades i esparses.
arrel
La seva rel és axonomorfa i caulògena.
Tija
Les tiges són poc ramificades, erectes, herbàcies i es caracteritzen per una ramificació simpòdica.

Òrgans reproductors[modifica | modifica el codi]

Inflorescència
Els capítols es disposen en corimbes umbel·liformes sobre peduncles llargs i generalment piloso-glandulars. L'involucre dels capítols és glabre (a diferència del lletsó fi, que el té albo-lanuginós a la base),[1] mesura entre 10 i 15mm de longitud i a la base està inflat.

Les flors són hermafrodites, ligulades, pentàmeres i zigomorfes.

Flors
El calze ha estat transformat en una corol·la de pèls. La corol·la és tubular i de color groc viu, té una lígula amb la mateixa longitud del tub. L'androceu és poliadelf, amb 5 estams units en forma de tub. El gineceu està compost per ovari ínfer, bicarpel·lar, sincàrpic, unilocular i amb un primordi seminal. L'estil i l'estigma són d'un color verd fosc.
fruit
Aqueni de color bru d'uns 3 mm de longitud, rugosos i amb estries transversals. Presenten un papus format per dos tipus de pèls: uns solitaris, rugosos i caducs i d'altres persistents, llisos i fasciculats.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

La forma galènica en la que es troba és:

  • En brots
  • Amanida (si les fulles són toves)
  • En infusions

Antigament, era molt típic preparar aigua de lletsó a les farmàcies per utilitzar-les per tots tipus de mals però a partir de segle XVIII es va considerar poc útil i no es va tornar a fer.

Per usos medicinals es recull a la tardor i per parts, primer es recullen les fulles i després l'arrel, es mantenen a l'ombra fins que s'assequen. Finalment, s'airegen les fulles i l'arrel s'exposa al sol. Les fulles són les que contenen més saba, la qual conté tots els seus components.

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • flavonoides
  • vitamina C
  • apigenòsid
  • cinaròsid
  • isocinaròsid
  • hiperòsid
  • kenferol
  • linaròsid
  • luteolòsid
  • crepidiàsid A

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Aquesta planta s'ha fet servir per combatre la grip, els refredats, les afeccions genitourinàries, per la gota, hipertensió arterial, edemes, retencions de líquids i en ús tòpic: dermatitis i otitis.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Botànica Farmacèutica. Unitat de botànica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents(pràctiques). Ed.UB. Barcelona, 2008.
  • De Bolos,O;Vigo,J.;Masalles,R. Flora manual dels Països Catalans. Ed.Pòrtic. 3ªEdició. Barcelona, 2005.
  • Font i Quer, Pius. Iniciación a la botànica. Editorial Fontalba. Barcelona, 1986.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]