Llibre d'Armagh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pàgina de text del Llibre d'Armagh.

El Llibre d'Armagh (a la Biblioteca del Trinity College de Dublín, MS 52) és un manuscrit irlandès del segle IX. També se'l coneix com Cànon de Patrici o Líber Ar(d)machanus. Conté alguns dels més antics exemples de gaèlic escrit.

Història[modifica | modifica el codi]

Es creu que el manuscrit va pertànyer a Sant Patrici i que, almenys parcialment, va ser obra de la seva pròpia mà. Les recerques han determinat que una part, si no tot, del manuscrit va ser obra d'un copista anomenat Ferdomnach d'Armagh (mort el 845 o el 846). Ferdomnach va escriure la primera part del llibre el 807 o el 808.

La gent de la Irlanda medieval donaven un gran valor a aquest manuscrit. Era un dels símbols de l'Arquebisbat d'Armagh. La custòdia del llibre era un càrrec important que va acabar heretant-se al si familiar MacMoyre. Va romandre a les mans de la família MacMoyre fins finals del segle XVII. El 1707 va passar a la família Brownlow de Lurgan. Va romandre en aquesta família fins al 1853, quan va ser venut a un antiquari irlandès, el Dr. Reeves. En aquest mateix any, Reeves ho va vendre al Primacial Anglicà d'Irlanda, que ho va presentar al Trinity College de Dublín.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Consta de 221 folis de pergamí. Mesura'n 19,4 per 14,4 cm. El text està escrit a doble columna, amb una delicada escriptura insular. El manuscrit conté quatre miniatures, una d'elles amb els símbols dels quatre Evangelistas. Algunes lletres es van acolorir en vermell, groc, verd o negre. El manuscrit està associat a una funda de cuir, que es creu és de gran antiguitat.

El manuscrit conté importants textos primitius referits a sant Patrici. Entre ells es troben dues Vides de sant Patrici, una redactada per Muirchu moccu Machtheni i una altra per Tirechan. Tots dos textos es van escriure al segle VII. El manuscrit conté també d'altres treballs diversos sobre sant Patrici, com el Líber Angueli (o Llibre de l'Àngel), en el que un àngel atorga al sant els drets de primat d'Armagh. Alguns d'aquests textos estan escrits en gaèlic i són la més antiga mostra de narrativa en prosa en aquesta llengua. Els únics textos en irlandès antic més antics són alguns fragments de glosses trobats a manuscrits del continent europeu.

El manuscrit conté parts significatives del Nou Testament: les Epístolas de Pau de Tars, l'Epístola de Jaume, Sant Pere, Joan i l'Epístola de Judes, el Llibre de l'Apocalipsi, i els Evangelis de Mateu, de Marc, de Lluc i l'Evangeli segons Joan. També hi ha textos introductoris per a les Epístoles de Pau (la majoria escrites per Pelagi), les Taules Canòniques d'Eusebi de Cesarea, i la carta de Jeroni d'Estridó al papa Damas I. El manuscrit acaba amb la Vida de sant Martí de Tours, de Sulpici Sever. Els textos del Nou Testament estan basats en la Vulgata, encara que amb les variacions característiques dels textos insulars.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Atkinson, E.D., Royal Society of Antiquaries of Ireland|R.S.A.I. (1911). Dromore An Ulster Diocese, p.19.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre d'Armagh Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 53° 20′ 39″ N, 6° 15′ 30″ O / 53.34416667°N,6.25833333°O / 53.34416667; -6.25833333