Llibre sibil·lí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un llibre sibil·lí és un llibre profètic de l'antiga Roma. S'explica que una vegada una sibil·la va voler vendre al rei Tarquini Prisc (o Tarquini Superb, segons les fonts) els nou llibres sibil·lins a un preu molt alt (300 peces d'or). Ell va dir que no i la sibil·la va cremar-ne tres i li va oferir els llibres restants pel mateix preu. Tarquini s'hi va tornar a negar i la sibil·la en va cremar tres més i li va tornar a oferir els tres que restaven al mateix preu i aquest, encuriosit va acceptar. Aquests llibres contenien profecies diverses i eren consultats quan algun presagi amenaçava el futur de Roma.

Es creu que aquestos llibres estaven escrits en grec però el seu origen és desconegut. Foren dipositats al temple de Júpiter al Capitoli sota custodia d'alguns oficials, primer dos però més tard es van incrementar a deu i van arribar a ser fins a 15. Els llibres no podien ser vistos pel públic i només podien ser consultats pels oficials encarregats de la seva custodia o per encàrrec especial del senat romà en casos de prodigis o calamitats. No se sap si contenien prediccions o directives per algunes circumstàncies, o potser simplement instruccions sobre el tipus de ritus religiós a celebrar en cada ocasió. Un dels seus custodis va revelar els seus secrets i fou condemnat a mort.

Es creu que estaven escrits en fulles de palmera. Els llibres es van destruir en l'incendi del temple el 82 aC i es van enviar llavors ambaixadors a Grècia, i Àsia Menor per tractar de trobar nous llibres. Així van arribar gran nombre de llibres profètics a mans de particulars que finalment August va ordenar reunir (al pretor urbà) i cremar i en va prohibir la tinença. Uns dos mill llibres foren cremats i només alguns considerats genuïns foren preservats per l'estat i dipositats a la base de l'estàtua d'Apol·lo al temple del deu al Palatí i posats sota custodia dels quindecemvirs.

August i després Tiberi van ordenar la reconstrucció dels llibres sibil·lins, però Tiberi va rebutjar la feina per considerar-la espúria. Els autors cristians sovint diuen que als llibres hi havia referències als Messies, però això és amb tota probabilitat una falsificació.

Junt amb els llibres sibil·lins es custodiaven alguns llibres profètics més, el dels germans Marcis (Marcii), les profecies etrusques de la nimfa Bygoe, i les d'Albuna o Albunea de Tibur; d'aquestos, els dels Marci eren en llatí.