Llicència lliure
 |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió) |
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
Una llicència lliure o Open source (en anglès) es una llicència utilitzada al programari que segueix els principis del Codi obert. Una llicència es considerarà lliure si ha sigut aprovada per la Open Source Initiative (OSI). El programari de domini public (sense cap llicència) compleix tots els criteris per a obtindre una llicència lliure sempre que tot el codi font estiga disponible i es te reconegut per la OSI.
Definició [modifica]
La Open Source Initiative utilitza la definició de Open Source per a determinar si una llicència d´un programari pot o no considerar-se de codi obert. La definició es basà en les Directrius del programari lliure de Debian, va ser escrita i adaptada inicialment per Bruce Perens. És molt pareguda però no idèntica a la definició de llicència de programari lliure.
Sota la Definició Open Source, les llicències han de complir deu condicions per a ser considerades llicències de programi obert:
- 1. Lliure redistribució: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement.
- 2. Codi font: el codi font ha d´estar inclòs o obtindre's lliurement.
- 3. Treballs derivats: la redistribució de modificacions ha de ser permesa.
- 4. Integritat del codi font de l´autor: les llicències poden necessitar que les modificacions siguen redistribuïdes com a complements.
- 5. Sense discriminació de persones o grups: no es pot deixar fora a ningú.
- 6. Sense discriminació de zones d´iniciativa: els usuaris comercial no poden ser excluits.
- 7. Distribució de la llicència: Cal aplicar els mateixos drets a tots els que utilitzen el programari.
- 8. La llicència no pot ser específica d´un producte: el programari no pot llicenciar-se no més com una part d´una distribució major.
- 9. La llicència no pot restringir altre programari: la llicència no pot obligar a que cap altre programari que siga de codi obert o siga també.
- 10. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no pot requerir-se l'acceptació de la llicència per medi d´un accés per clic de ratolí o d´altra forma específica del medi de suport del programari.
Història [modifica]
No hi ha una primera llicència lliure reconeguda, però unes de les primeres són la de TeX i la del sistema de finestres X11.
A meitat dels anys 80, el projecte GNU va produir una llicència lliure per a cada un dels seus programes. Totes aquestes llicències van ser reemplaçades al 1989 per la primera versió GPL (GNU General Public License). La segona versió de la GPL va publicar-se al 1991, que fins hui en dia ha sigut la llicència lliure més utilitzada.
A meitat i finals dels 90, una gran quantitat de companyies van desenvolupar una serie de noves llicències i projectes que van crear alguns problemes de complexitat i de compatibilitat de llicències. Aquest problemes pareixen haver-se solventat durant la primera part de la década del anys 2000.
