Lliga Hanseàtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Principals rutes comercials de la Lliga Hanseàtica.

La Lliga Hanseàtica o Hansa (en alemany Hanse, en suec Hansa) fou una federació de ciutats del nord d'Alemanya i de comerciants alemanys al mar Bàltic, dels Països Baixos, de Noruega i d'Anglaterra. A la segona part del segle XII i a començaments del s. XIII, nombroses ciutats foren creades al nord d'Alemanya, a les costes bàltiques: Lübeck (1158), Rostock, Wismar, Stralsund, Greifswald, Stettin, Danzig, Elbing.

En aquestes ciutats, la burgesia s'instal·là ràpidament al poder. Es creà el 1158 amb la finalitat de protegir i fomentar els interessos comercials comuns. Al començament del s. XIII, uns quants mercaders alemanys establerts a l'illa de Gotland, al sud de Suècia, van constituir una associació mercantil integrada per Colònia i vint-i-nou ciutats més. L'associació obtingué importants privilegis comercials, especialment a Anglaterra, al comtat de Flandes i a Rússia. El 1241, la ciutat de Lübeck signà un tractat amb Hamburg, mitjançant el qual es compartia el control de la ruta entre el mar Bàltic i el mar Negre. La unió Lübeck-Hamburg signà el 1252 tractats comercials amb Flandes.

D'aquesta manera, Bruges, la principal ciutat de Flandes, entrà a participar de manera significativa al desenvolupament de la Lliga Hanseàtica. Rostock i Wismar també van signar una aliança amb Lübeck el 1259 amb l'objectiu d'emprendre accions comunes contra els bandits i els pirates. Més tard, els mercaders de Lübeck i d'Hamburg van establir organitzacions mercantils a Londres, ciutat en què els mercaders de Colònia havien gaudit d'un règim de monopoli.

Embarcació del segle XIV. Museu de Bremerhaven

Bremen i Danzig es van afiliar a l'associació Lübeck-Hamburg i van ser seguides per diverses lligues, entre les quals l'agrupació de ciutats de Westfàlia, de la zona del Rin i dels Països Baixos i una altra de ciutats prussianes, lituanes i estònies.

La federació, denominada Hanse el 1343, aviat inclogué al voltant de noranta ciutats. El 1362, la lliga declarà la guerra a Dinamarca en resposta a l'ocupació de Visby, a l'illa de Gotland. Després de la derrota, Dinamarca fou forçada el 1370 a pagar indemnitzacions i a cedir territoris, cosa que augmentà el poder de la Lliga. Al segle següent, la Lliga creà nous centres mercantils i urbans al nord d'Europa, es van desenvolupar l'agricultura i les tècniques industrials i es construïren canals i carreteres.

La Lliga era governada democràticament per una Dieta (Hansetag) formada per delegats de les ciutats membres, però que no va aconseguir crear un govern centralitzat, fet que contribuí, amb el pas del temps, a la caiguda de la Lliga. La desintegració, iniciada a finals del s. XV, s'accelerà per la consolidació d'estats sobirans a Europa, pel descobriment d'Amèrica i pel posterior sorgiment de la supremacia marítima holandesa i anglesa. La confrontació entre la Lliga i Anglaterra ocasionà la captura de 61 navilis hanseàtics a mans dels anglesos el 1589.

La guerra dels Trenta Anys fou un altre cop a l'organització. Cap al 1630, només Lübeck, Bremen i Hamburg seguien integrant la Lliga. Aquesta unió sobrevisqué 39 anys, durant els quals totes tres ciutats conservaren una independència política nominal i la denominació de ciutats hanseàtiques.

Amb l'ascens de Hitler al poder a Alemanya, els privilegis d'aquestes ciutats van ser revocats definitivament el 1934.

Actualment, hi ha una organització amb seu a Lübeck que ha reprès el nom de la Lliga Hanseàtica. L'objectiu és "mantenir viu l'esperit de la Lliga Hanseàtica". L'organització constitueix la federació voluntària de ciutats més gran del món, contribuint a la unificació econòmica, política, social i cultural d'Europa. Les ciutats membres es troben per tot el continent, i realitzen diferents activitats, com ara la trobada anual anomenada Hansetag.

Membres[modifica | modifica el codi]

Ciutats del Circle Vèndic i Pomerani.
Cercle Vèndic i Pomerani 
Buxtehude, Lübeck Lübeck (ciutat principal), Hamburg Hamburg, Lüneburg, Rostock Rostock, Stade, Stettin Stettin (Szczecin), Stralsund Stralsund, Wismar Wismar, Kiel
Cercle de Saxònia, Turíngia i Brandenburg 
Brunswick (Braunschweig, ciutat en cap), Berlín, Brandenburg, Bremen Bremen, Erfurt, Frankfurt de l'Oder, Goslar, Halle (Saale), Magdeburg (ciutat en cap)
Cercle de Polònia, Prússia, Livònia, i Suècia 
Gdańsk Danzig (Gdańsk, ciutat principal), Breslau (Wrocław), Dorpat (Tartu), Fellin (Viljandi), Elbing Elbing (Elbląg), Königsberg Königsberg (avui Kaliningrad), Reval (Tallinn), Riga Riga, Estocolm, Thorn (Toruń), Visby, Kraków (Cracow)
Cercle del Rin, Westfàlia, i Països Baixos 
Doesburg, Zwolle, Hattem, Hasselt, Colònia, Dortmund, Soest, Osnabrück, Münster, Roermond, Deventer, Groningen, Kampen, Bochum, Recklinghausen, Hamm, Unna, Zutphen, Oldenzaal, Breckerfeld.
Bryggen a Bergen/Noruega
Cases comptables
Kontore principal
Bergen - Bryggen, Bruges/Brugge, Londres - Steelyard, Nóvgorod
Kontore subsidiari
Anvers, Boston (Lincolnshire), Damme, Edimburg, Hull, Ipswich, King's Lynn, Kaunas, Newcastle, Polotsk, Pskov, Gran Yarmouth, York.
Altres ciutats amb comunitat Hansa
Anklam, Arnhem, Bolsward, Brandenburg, Cesis (Wenden), Chełmno (Kulm), Doesburg, Duisburg, Einbeck, Göttingen, Greifswald, Goldingen (Kuldiga), Hafnarfjord (Hafnarfjörður), Halle (Saxònia-Anhalt), Harlingen (Frísia), Hannover, Herford, Hildesheim, Hindeloopen, Kalmar, Kokenhusen (Koknese), Lemgo, Merseburg, Minden, Münster, Narwa (Narva), Nimega, Oldenzaal, Paderborn, Pernau (Pärnu), Perleberg, Quedlinburg, Salzwedel, Słupsk (Stolp), Smolensk, Stargard Szczeciński (Stargard), Stendal, Turku (Åbo), Tver, Wolmar (Valmiera), Wesel, Wiburg (Vyborg), Windau (Ventspils), Zutphen, Zwolle.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliga Hanseàtica Modifica l'enllaç a Wikidata