Lliga Nord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lega Nord
President Angelo Alessandri
Secretari general Umberto Bossi
Fundació 4 de desembre de 1989
Seu Via Bellerio, 41
20161 Milà
Publicació oficial La Padania
Ideologia Federalisme, Padanisme, Antiadopció homoparental
http://www.leganord.org


Lliga Nord (nom oficial Lliga Nord per la Independència de la Padània) és una federació de moviments polítics autonomistes regionals d'Itàlia septentrional i central. Reivindica el federalisme italià de Carlo Cattaneo. El secretari general és Umberto Bossi.

El 1996 va proposar la secessió de les regions septentrionals, que tenen el nom de Padània. Actualment es proposa el projecte d'un estat federal (federalisme fiscal) i de la transferència a les regions d'Itàlia d'algunes competència exercides per l'estat. També es proposa augmentar el pes específic de les regions del nord d'Itàlia. Alhora és totalment contrari a l’integrisme islàmic, reclama més severitat a l'ingrés de Turquia a la Unió Europea, lluita contra la immigració clandestina i promou la cultura regional.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La Lliga Nord es divideix en seccions nacionals, que agrupa les antigues lligues. Actualment la integren les lligues fundadores (Lliga Llombarda, Lliga Vèneta, Lliga Nord Piemont, Lliga Nord Ligúria, Lliga Nord Emília i Lliga Nord Toscana) i les fundades posteriorment, Lliga Nord Friuli-Venezia Giulia, Lliga Nord Trentino, Lliga Nord Sud Tirolo, Lliga Nord la Vall d'Aosta, Lliga Nord Romanya, Lliga Nord Marche i Lliga Nord Úmbria.

Guàrdia Nacional Padana[modifica | modifica el codi]

Bandera de la Guàrdia Nacional

La Guàrdia Nacional Padana és una organització depenent de la Lliga Nord a Itàlia que principalment s'encarrega de controlar les manifestacions.

Corrents interns[modifica | modifica el codi]

Atès que la Lliga vol unir tots els ciutadans del Nord a favor de l'autonomia i del federalisme, és més pragmàtic que ideològic i té uns quants corrents:

  • Socialdemòcrates i esquerra populista, fort a Llombardia, on hi ha el grup fundador. Umberto Bossi (ex PCI), Roberto Maroni (ex Democràcia Proletària i Verds), el sindicalista Rosi Mauro i Matteo Speroni, defensen la justícia social i la petita i mitjana empresa.
  • Liberals centristes, de caràcter centrista, forts al Vèneto: Giancarlo Giorgetti, Manuela dal Lago i altres
  • Liberals llibertaris, més liberals i reformistes: Roberto Castelli, Rossana Boldi, Daniele Molgora (ex PLI)
  • Cristians demòcrates, com Giuseppe Leoni (cap de Catòlcis Padans), Andrea Gibelli i altres.
  • Conservadors, els més a la dreta, com Mario Borghezio (Padania Cristiana, ex PDIUM i MSI), Matteo Braganti, forts a Vèneto i Llombardia, defensor de l'aliança amb Silvio Berlusconi
  • Independentistes, com Carlo Speroni i Erminio Boso
El Sol dels Alps símbol celta usat per la Lliga com a bandera de Padània

Història[modifica | modifica el codi]

1991 Federació de moviments autonomistes i federalistes del Nord[modifica | modifica el codi]

La Lliga Nord va néixer com a tal el 4 de desembre de 1989. Del 8 al 10 de febrer de 1991 va celebrar el seu Primer Congrés Federal a Pieve Emanuele, i s'hi van aplegar la Liga Veneta, Lliga Llombarda, Piemont Autonomista, Uniun Ligure, Alleanza Toscana-Lega Toscana, Lega Emiliano-Romagnola i alguns partits autonomistes d'altres regions. Va ser nomenat secretari federal Umberto Bossi. Immediatament assoliren força a les eleccions municipals de Milà. A les eleccions legislatives italianes de 1992 va obtenir el 8,6 % a la Cambra i el 8,2 % al Senat (55 diputats i 25 senadors).

A les legislatives de 1994 decidiren aliar-se amb Forza Italia de Silvio Berlusconi per a fer una coalició de centre-dreta, però hi ha tensions amb Alleanza Nazionale, de manera que el Pol de les Llibertats al nord presentava FI, CCD i Lliga, mentre el Pol del Bon Govern al sud presentava FI i AN.  El Pol guanya les eleccions i Berlusconi forma govern. Aleshores l'Assemblea Federal de la Lliga de 6 de novembre de 1994 presenta un projecte de constitució que divideix Itàlia en 9 macroregions, però Berlusconi no accepta i aleshores li retira el suport al govern, cosa que provoca la seva caiguda.

A les legislatives de 1996 es presenta en solitari i obté el 10,4 % i 87 parlamentaris (30 % a Vèneto, 25 % a Llombardia), però venç l'Ulivo de Romano Prodi. Aleshores radicalitza projecte i el 15 de setembre del 2006 anuncia la secessió del nord d'Itàlia, Padània, al nord del riu Po. Organitza una manifestació al llarg del riu Po, arria a Venècia la bandera italiana i fa hissar el Sol dels Alps i proclama la independència. Això provoca que alguns membres del partit,, com Vito Gnutti i Irene Pivetti, abandonin el partit. També hi ha aldarulls amb les forces d'ordre públic a Milà, on Roberto Maroni i Piergiorgio Martinelli foren condemnats el 9 de febrer de 2004 a 4 mesos i 20 dies, substituïda per una multa. Bossi al·legà immunitat del Parlament europeu i fou absolt el 22 de juny de 2007.

El territori de Padània segons la Lliga Nord

Afluixa el projecte independentista[modifica | modifica el codi]

Bossi plantà batalla a la llei de delegacions (15 de març de 1997) i continuà la batalla per la independència amb la creació de les Camicie Verdi i un govern padà, però finalment s'arriba a un consens per a la federalització i reforma de la constitució italiana on s'esmenten expressament les competències exclusives de l'Estat i de les regions. La tardor de 1998 es formaren moviments regionals autònoms, com la Lliga Véneta República, que va obtenir un senador el 2001, el Moviment Independentista Ligur el 2001, Autonomistes per Europa i el Front Independentista Llombardia de Max Ferrari (2006), ex-director de TelePadania.

Paulatinament abandonà el projecte secessionista a favor d'un federalisme possibilista que l'apropà al centre dreta de Forza Italia i AN. A les regionals del 2000 es va aliar amb el Pol de les Llibertats i va reprendre posicions. Això la va encoratjar a presentar-se a les legislatives de 2001 amb la Casa de les Llibertats amb FI. AN, CCD, CDU, Nou PSI i PRI. Això li dóna el 3,9 % dels vots i 47 diputats, així com l'entrada a l'executiu: Bossi és nomenat ministre de reformes, Roberto Catelli de Justícia, Maroni de Benestar i Roberto Calderoli vicepresident del Senat.

A les eleccions europees del 2004 i regionals del 2005 la Lliga recuperà bona part de la seva força amb el 5,1 % i 5,6 % a nivell nacional respectivament.

Militants de la Lliga en una manifestació a Venècia.

Per a les legislatives del 2006 arriba a un acord amb el MPA de Raffaele Lombardo, malgrat algunes diferències tàctiques entre ambdues formacions, perquè el MPA és crític amb el federalisme fiscal a favor exclusiu de les regions. A les legislatives del 2008 es presentà en coalició amb el MPA i el Poble de la Llibertat, però al Centre i Nord d'Itàlia es presenta amb el seu propi símbol. Així obté un 8,3 % al Cambra i el 8,06 % al Senat.

A les eleccions europees del 2009 té els seus millors resultats electorals treient més d'un 10% dels vots en tot l'Estat italià i obtenint 9 eurodiputats.

A les Eleccions regionals italianes del 2010 la Lliga Nord es presenta en una aliança amb el Poble de la Llibertat i obté els millors resultats percentuals de la seva història amb un 12.8 % dels vots en el conjunt d'Itàlia (presentant-se només a les regions del Nord). A més, i també per primera vegada a la història obté dues presidències de regions, les del Vèneto i el Piemont.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Vots % Escons
Europees 1989 636.242 1,8 2
Legislatives 1992 Cambra 3.395.384 8,7 55
Senat 2.732.461 8,2 25
Legislatives 1994 Cambra 3.235.248 8,4 117
Senat al PdL - 60
Europees 1994 2.162.586 6,6 6
Legislatives 1996 Cambra 3.776.354 10,1 59
Senat 3.394.733 10,4 27
Europees 1999 1.391.595 4,5 4
Legislatives 2001 Cambra 1.464.301 3,9 30
Senat a CdL - 17
Europees 2004 1.615.834 5,0 4
Legislatives 2006 (lista LN-MPA) Cambra 1.747.730 4,6 26
Senat 1.530.667 4,5 14
Legislatives 2008 Cambra 3.026.844 8,3 60
Senat 2.644.248 8,1 26
Europees 2009 3,126,915 10,2 9
Eleccions regionals a Itàlia 2010 2.749.176 12,28 58
Legislatives 2013 Camera 1.390.156[1] 4,08[1] 18
Senato 1.328.555[2] 4,33[2] 18[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 http://elezioni.interno.it/camera/scrutini/20130224/C000000000.htm Dati ufficiali del Ministero dell'Interno
  2. 2,0 2,1 http://elezioni.interno.it/senato/scrutini/20130224/S000000000.htm Dati ufficiali del Ministero dell'Interno
  3. di cui uno è Giulio Tremonti, eletto in quota lista "3L" (Lista Lavoro e Libertà). Sergio Divina viene invece ripescato come miglior perdente nel collegio di Pergine Valsugana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliga Nord