Lliga espanyola de futbol masculina
 Esdeveniment en curs |
| Vegeu Primera divisió espanyola de futbol 2012-13. |
La lliga espanyola de futbol masculina és la competició oficial de futbol d'àmbit estatal a Espanya. Actualment, hi participen 20 equips en la primera divisió i uns altres 22 a la segona. Aquestes dues competicions estan regulades per la LFP. Segons la IFFHS, l'any 2010 va ser la millor lliga de futbol del món.[1]
Taula de continguts |
Sistema de competició [modifica]
Actualment disputen la Lliga de Primera divisió 20 clubs que s'enfronten entre ells en dues ocasions, seguint un calendari establert per sorteig a principi de temporada. Cada equip s'enfronta dues vegades a la resta equips de la seva mateixa divisió, una vegada en camp propi i l'altra en l'estadi del rival. La victòria val tres punts, l'empat un punt, i la derrota zero punts. Al final de temporada es proclama campió l'equip que hagi sumat més punts.
L'empat a punts entre dos equips a la classificació es dirimeix tenint en compte la diferència de gols entre ambdós en els enfrontaments directes. Si persisteix l'empat, es valora més a l'equip que, en el global de la lliga, hagi obtingut major diferència entre els gols marcats i els encaixats. En cas de què hagin sigut tres o més els equips implicats en l'empat, es té en compte en primer lloc el nombre de punts obtinguts en els enfrontaments entre els clubs implicats, seguint per la diferència de gols en els enfrontaments entre aquests clubs, i els gols a favor en cas de què continués l'empat. Si no s'hagués acabat amb la igualtat, es tindria en compte els gols anotats i encaixats durant tota la lliga per els clubs empatats a punts. El sistema és eliminatori. És a dir, si amb el primer mètode de desempat, un equip desempata i persisteix l'empat entre altres dos, es tornarà a aplicar tot el sistema als clubs que segueixen empatats, eliminant als ja desempatats.
Els quatre primers classificats de la primera divisió accedeixen a participar en la màxima competició europea de la següent temporada: la Lliga de Campions. Els tres primers obtenen classificació directa; i el quart, la possibilitat de disputar una eliminatòria de classificació (en cas de ser eliminat en aquestes eliminatòries, passarà a participar a la UEFA Europa League). Aquestes places són variables i depenen del coeficient UEFA de cada país.
El cinquè i sisè classificat obtenen la classificació directa per participar la següent temporada a la UEFA Europa League, juntament al campió de la Copa del Rei. Si aquest està classificat entre les places 5º i 6º (classificat per la Copa de la UEFA), l'equip que obtingui la setena posició també juga la Copa de la UEFA, cas que també es donarà quan els dos finalistes de la Copa del Rei s'haguessin classificat per a la Lliga de Campions. Si només el campió es va classificar per a la Lliga de Campions, participarà a la Copa de la UEFA el sotscampió de la Copa del Rei.
La justícia esportiva de la competició està gestionada pel Comitè de Competició de la Lliga, organisme encarregat d'imposar sancions i dirimir els conflictes entre clubs. Els àrbitres (tots espanyols) dels partits són designats per la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), organisme del que depenen. Un àrbitre no pot arbitrar un partit en el que participi un equip de la mateixa territorial a la que estigui col·legiat.
En contrast amb altres lligues, com l'anglesa, els equips filials o equips "B" poden participar a la mateixa lliga, encara que mai en una divisió superior o igual a la de l'equip al que pertanyen.
Estructura piramidal [modifica]
Història [modifica]
Es va fundar la temporada 1928-29. El campionat es va interrompre entre 1936 i 1939 a conseqüència de la Guerra Civil.
El nombre d'equips que han jugat a Primera Divisió ha variat a través dels temps des de 10 fins a 22
Precedents [modifica]
A la temporada 1927-28, amb jugadors cada cop més professionals (el 1926, la Federació havia declarat legal el professionalisme dels jugadors), es van fer els primers intents de crear un campionat de lliga espanyol.
Es crearen dos grups d'equips, els minimalistes, partidaris de un campionat de lliga reduït als sis equips campions de copa, i els maximalistes, partidaris d'un campionat amb més equips. No es posaren d'acord i començaren dos campionats paral·lels que no arribaren a finalitzar-se. En el campionat dels minimalistes (Copa de Campions) la classificació final fou la següent:
| Club | PJ | PG | PE | PP | Punts |
| Futbol Club Barcelona | 10 | 7 | 3 | 0 | 17 |
| Athletic de Bilbao | 10 | 6 | 1 | 3 | 13 |
| Real Sociedad | 8 | 5 | 1 | 2 | 11 |
| Arenas de Getxo | 10 | 3 | 1 | 6 | 7 |
| Real Madrid | 9 | 2 | 2 | 5 | 6 |
| Real Unión de Irún | 7 | 0 | 3 | 4 | 3 |
La lliga dels maximalistes, se l'adjudicà el Ràcing de Santander, per davant de l'Ibèria de Saragossa, Celta de Vigo, RCD Espanyol, Real Sporting de Gijón, Sevilla Fútbol Club, Atlètic de Madrid, Real Múrcia i València CF.
La temporada 1928-29, després de moltes reunions, es decidí crear una primera categoria de 10 equips amb els 6 vencedors de copa, els 3 finalistes i el vencedor d'un torneig de promoció, que fou el Ràcing de Santander. Fou un home important en la creació de la lliga en Ricard Cabot. Així quedaren configurats aquests tres grups:
Primera divisió: Athletic de Bilbao, FC Barcelona, Real Madrid, Arenas de Getxo, Real Unión d'Irún, Real Sociedad, RCD Espanyol, Athletic de Madrid, CE Europa i Racing de Santander.
Segona divisió: València CF, Celta de Vigo, Deportivo de La Coruña, Sevilla FC, Real Oviedo, Sporting de Gijón, Ibéria de Saragossa, Deportivo Alavés, Betis i Racing de Madrid.
Tercera divisió: Real Múrcia, Osasuna, Gimnástica de Torrelavega, Real Valladolid, Cultural Leonesa, CD Castelló, Zaragoza CD, FC Cartagena i els dos vencedors d'una eliminatòria entre els equips: Racing de Ferrol, Barakaldo CF, CD Logroñés, Racing de Sama, Tolosa CF, Patria de Saragossa, Llevant UD, Gimnàstic de València, Extremeño de Badajoz i UE Sants, en què triomfaren Barakaldo i Tolosa.
Finalment el 10 de febrer de 1929 començà el primer campionat de lliga. El disputaren RCD Espanyol i Real Unión d'Irún, a l'estadi de Sarrià, i el primer gol fou obra de Josep 'Pitus' Prat.
Historial de la competició [modifica]
Equips campions [modifica]
| Club | Campionats | Subcampionats | Temporades dels campionats |
|---|---|---|---|
| Real Madrid |
|
|
1931−32, 1932−33, 1953−54, 1954−55, 1956−57, 1957−58, 1960−61, 1961−62, 1962−63, 1963−64, 1964−65, 1966−67, 1967−68, 1968−69, 1971−72, 1974−75, 1975−76, 1977−78, 1978−79, 1979−80, 1985−86, 1986−87, 1987−88, 1988−89, 1989−90, 1994−95, 1996−97, 2000−01, 2002−03, 2006−07, 2007−08, 2011-12 |
| FC Barcelona |
|
|
1928−29, 1944−45, 1947−48, 1948−49, 1951−52, 1952−53, 1958−59, 1959−60, 1973−74, 1984−85, 1990−91, 1991−92, 1992−93, 1993−94, 1997−98, 1998−99, 2004−05, 2005−06, 2008-09, 2009-10, 2010-11, 2012-13 |
| Atlético de Madrid |
|
|
1939−40, 1940−41, 1949−50, 1950−51, 1965−66, 1969−70, 1972−73, 1976−77, 1995−96 |
| Athletic Club |
|
|
1929−30, 1930−31, 1933−34, 1935−36, 1942−43, 1955−56, 1982−83, 1983−84 |
| València CF |
|
|
1941−42, 1943−44, 1946−47, 1970−71, 2001−02, 2003−04 |
| Real Sociedad |
|
|
1980−81, 1981−82 |
| Deportivo de La Coruña |
|
|
1999−00 |
| Sevilla FC |
|
|
1945-46 |
| Real Betis |
|
|
1934-35 |
| Racing de Santander |
|
|
|
| UD Las Palmas |
|
|
|
| Real Sporting de Gijón |
|
|
|
| Real Zaragoza |
|
|
|
| Villarreal CF |
|
|
Títols en propietat [modifica]
La copa que acredita el campió de la lliga s'atorga en dipòsit a l'equip vencedor, que la conserva durant un any. Si un equip la conquereix tres anys consecutius o cinc alterns, se la queda en propietat, i els comptadors dels campionats de tots els equips es posen a zero.
Fins ara s'han atorgat deu copes en propietat:
- Athletic Club: 5 vegades campió (1930, 1931, 1934, 1936 i 1943).
- FC Barcelona: 5 vegades campió (1945, 1948, 1949, 1952 i 1953).
- R. Madrid: 5 vegades campió (1954, 1955, 1957, 1958 i 1961).
- R. Madrid: 3 vegades campió de forma consecutiva, entre 1962 i 1964.
- R. Madrid: 3 vegades campió de forma consecutiva, entre 1967 i 1969.
- R. Madrid: 5 vegades campió (1972, 1975, 1976, 1978 i 1979).
- R. Madrid: 3 vegades campió de forma consecutiva, entre 1986 i 1988.
- FC Barcelona: 3 vegades campió de forma consecutiva, entre 1991 i 1993.
- FC Barcelona: 5 vegades campió (1994, 1998, 1999, 2005 i 2006).
- FC Barcelona: 3 vegades campió de forma consecutiva, entre 2009 i 2011.
Actuacions dels equips de terres de parla catalana a Primera Divisió i Títols [modifica]
| Club | Temporades | Titols |
 Futbol Club Barcelona |
81 | 21 |
 València Club Futbol |
75 | 6 |
| Reial Club Deportiu Espanyol |
75 | 0 |
 Reial Club Deportiu Mallorca |
24 | 0 |
| Elx Club Futbol |
19 | 0 |
| Hèrcules Club Futbol |
19 | 0 |
| Centre d'Esports Sabadell |
14 | 0 |
| Club Deportiu Castelló |
11 | 0 |
| Vila-real Club de Futbol |
11 | 0 |
| Llevant Unió Esportiva |
5 | 0 |
| Club Esportiu Alcoià |
4 | 0 |
| Club Gimnàstic de Tarragona |
4 | 0 |
| Club Esportiu Europa |
3 | 0 |
| Unió Esportiva Lleida |
2 | 0 |
| Club Deportiu Comtal |
1 | 0 |
Palmarès de la història de la Lliga i dels equips de terres de parla catalana a Primera Divisió [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Millor lliga de futbol del món 2010» (en castellà). IFFHS.de.
Enllaços externs [modifica]
- Plana oficial de la lliga (castellà)
|
|||||
|
||||||||
