Lliri blau

Iris
Accediu al Portal:Biologia
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Liliopsida Ordre: Asparagales Família: Iridaceae Subfamília: Iridoideae Tribu: Irideae Gènere: Iris Espècie: I. germanica
Nom binomial
Iris germanica L.
Sinònims
Iris florentina L. (basiònim)

El lliri blau, lliri morat, grejol, garitjol blau o gínjol blau (Iris germanica) és una herba perenne pertanyent a la família de les iridàcies.

El nom d'Iris li ve en honor a la deessa grega del valor. Els tres pètals interiors representaven la fe, la saviesa i el valor.

Té els seus orígens al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Amèrica del nord. Està present a bona part d'Europa mediterrània (excepte Turquia), Portugal i introduïda a Europa central. A Catalunya, i Espanya en general, és freqüent a tota la serralada pirinenca. També se la pot trobar en alguns països americans.

Descripció morfològica

Òrgans vegetatius

És una herba perenne que mesura entre 30 i 110 cm d'alçada.

La rel és horitzontal, grossa (fins a 6 cm de diàmetre), subcilíndrica, ramificada i es torna plana a la punta. Es tracta d'un rizoma.

Les tiges són epigees, les quals creixen de forma vertical i robusta (erectes o ascendents), tot i que en un principi es desenvolupen de forma subterrània.

Té entre 3 i 10 fulles basals disposades en dues carreres encarades i que s'enveinen unes amb les altres per les bases. La part laminar s'aixeca verticalment. Es tracta de fulles simples i de forma lanceolada o d'espasa. La forma de l'àpex és acuminat i la de la base atenuada. Pel que fa a la divisió del marge es tracta d'una fulla entera que s'inserta a la tija de forma decurrent. Tenen una nervació paral·lela. Es disposen en conjunt de forma esparsa. Fent referència a la textura són fulles gruixudes i labres. Mesuren entre 20 cm i un metre de longitud (sense superar mai la inflorescència) i entre 2 i 5.5 cm d'amplada.

Òrgans reproductors

Detall de la flor

La seva forma vital (de Raunkjaer) és hemicriptòfit. Són plantes bisexuals amb una inflorescència cimosa o tancada disposada en forma de raïm. Les flors són hermafrodites, oloroses, regulars i se'n troben entre 2 i 6 per planta. Tenen tres sèpals estesos i corbats de forma ovalada i de 8-12 cm de llarg per 6 cm d'ample. També tenen tres pètals que s'estenen erectes i es dobleguen sobre la part fèrtil de la flor. És a dir que els segments del periant es disposen en dues sèries; els externs són de color púrpura amb venes basals, blanques-grogues i marrons-púrpures, i barbes grogues, i els interns són d'un color púrpura pàl·lid. L'androceu està format per 3 estams, en aquest cas, monadelfs ja que tots estan soldats pels filaments. Com que es troben enfront dels pètals s'anomenen opositipètals. Fent referència a la forma del tàlem o receptacle floral i la posició relativa de l'ovari respecte els altres verticils florals les flors són epígines ja que els pètals, sèpals i estams estan inserits per sobre el gineceu. El fruit és una càpsula ovoide que conté l'ovari ínfer fecundat.

Ecologia

Viu en llocs rocosos, en la calçada, en prats secs i murs o bé es cultiva en jardins. Al Principat se'l pot trobar conreat i subespontani en indrets ben diversos pel que el podem trobar en la majoria de llocs.

Farmacologia

Composició química

• Àcids:
  • Àcid isoftàlic (0.002%)
  • Àcid salicílic
  • Àcid làuric
  • Àcid esteàric
  • Àcid palmític
  • L-triacontanol

• Oli volàtil (0.025%): el seu principal component és el furfural

• Altres:
  • Iridina o Irisina (substància resinosa)
  • beta-sitosterol
  • Iriversical
  • Tanins
  • Triterpens
  • Goma
  • Midó
  • Alcaloide (no identificat)

Usos medicinals

Aquesta planta té una gran eficàcia contra l'asma, la bronquitis, la tos, el vòmit i les nàusees. És un diürètic d'efecte segur i el suc de la rel s'utilitza com a purgant.

És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap.

Toxicitat

Precaució: mai s'ha de superar la dosi recomanada.

En estat fresc pot provocar gastroenteritis i vòmits, i rarament pot comportar dermatitis per contacte o neuràlgies facials.

El furfural és irritant i pot actuar sobre les mucoses comportant mal de cap, plor dels ulls, injecció conjuntival i irritació de la gola.

El compost iridina és hepatotòxic en humans.

Observacions

• Altres usos: tot i les nombroses virtuts qe els Antics donaven al rizoma de l' Iris germanica, encara més accentuades pels farmacològics medievals, en la actualitat s'ha anat prescindint del seu ús fins a quedar- se reduït a la perfumeria i a la licoreria.

Antigament s'emprava per proporcionar benestar a les genives inflamades dels nens durant la sortida de les dents. També s'utilitza, per exemple per la confecció de pols per a cosmètics i dentífrics.

• Cultiu: a ple sol i a l'ombra. Admet qualsevol tipus de terreny però s'adapta millor a llocs rocosos. Després de la floració es retiren els talls secs.

A final d'hivern es renten les fulles seques i residus que hi hagi entre els rizomes. Després de l'adaptació no necessita pràcticament ser regada, excepte en casos de sequera que els regs han de ser profunds i espaiats.

• Existeixen altres varietats de lliris com ara l'Iris florentina o l'Iris foetidissima entre d'altres.

Galeria d'imatges

• 

  Detall dels estams

• 

  Conjunt de lliris blaus

Bibliografia

• Alonso, J.R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos. 2a. ed (en castellà). Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 9789872029234. 
• Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X. 
• Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X. 
• Nom de plantes (http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html)

Enllaços externs

• Base de dades GRIN 3866
• Herbari virtual de la Mediterrània occidental: iris germanica