Llissa llobarrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llissa llobarrera
Mucep u0.gif
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Mugilidae
Gènere: Mugil
Espècie: M. cephalus
Nom binomial
Mugil cephalus
(Linnaeus, 1758)
Sinònims
  • Mugil albula (Linnaeus, 1766)
  • Mugil ashanteensis (Bleeker, 1863)
  • Mugil cephalotus (Valenciennes, 1836)
  • Mugil cephalus ashanteensis (Bleeker, 1863)
  • Mugil cephalus cephalus (Linnaeus, 1758)
  • Mugil crenilabis our (Forsskål, 1775)
  • Mugil dobula (Günther, 1861)
  • Mugil gelatinosus (Klunzinger, 1872)
  • Mugil grandis (Castelnau, 1879)
  • Mugil hypselosoma (Ogilby, 1897)
  • Mugil japonicus (Temminck & Schlegel, 1845)
  • Mugil lineatus (Valenciennes, 1836)
  • Mugil mexicanus (Steindachner, 1876)
  • Mugil muelleri (Klunzinger, 1880)
  • Mugil mulleri (Klunzinger, 1880)
  • Mugil occidentalis (Castelnau, 1873)
  • Mugil our (Forsskål, 1775)
  • Mugil provensalis (Risso, 1810)
  • Myxus barnardi (Gilchrist & Thompson, 1914)
  • Myxus caecutiens (Günther, 1876)
  • Myxus superficialis (Klunzinger, 1870)[1]

La llissa llobarrera, llissa, llisa, llíssera, llíssera llobarrera o llissal (Mugil cephalus) és un peix teleosti de la família dels mugílids i de l'ordre dels perciformes.[2]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 1 m de llargària total i 8 kg de pes. Cos llarg, ample (especialment a la part dorsal), amb el dors gris blavós i els costats argentats i amb línies longitudinals de color marró. Peduncle caudal alt i comprimit lateralment. Cap gros, ample (quasi rodó), amb la boca terminal i el musell curt. Llavi superior fi. Ulls coberts per una membrana adiposa molt desenvolupada. Dues aletes dorsals [triangle|triangulars]]. Aleta caudal grossa i còncava. Presenta una taca negra a la base de les aletes pectorals.[3][4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc entre març i setembre. Els exemplars petits de l'espècie es coneixen amb el nom de llisserones a algunes zones de Catalunya.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja petits invertebrats i detritus orgànic.

Hàbitat i costums[modifica | modifica el codi]

Es troba al litoral (fins als 10 m) a tot tipus de fons. S'apropa a la costa després de fortes pluges que arrosseguen matèria orgànica cap a la mar. Freqüenta les llacunes i els estuaris i surt a la mar per reproduir-se. És un peix gregari amb els costums similars a les altres llisses.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a les costes d'aigües temperades i càlides del Pacífic oriental (des de Califòrnia fins a Xile), al Pacífic occidental (des del Japó fins a Austràlia), a l'Oceà Índic occidental (des de l'Índia fins a Sud-àfrica), a l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia fins al Brasil) i a l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins a Sud-àfrica, incloent-hi la Mar Mediterrània i la Mar Negra).[4]

Espècies relacionades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 258.
  4. 4,0 4,1 FishBase (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llissa llobarrera