Llista d'espècies animals del Vallès Occidental

Aquesta és una llista d'espècies animals del Vallès Occidental que es cenyeix a la susdita comarca però no pas a la seua estricta delimitació administrativa sinó més aviat als seus límits naturals o físics ja que, des d'un punt de vista faunístic, només els elements topogràfics són els que delimiten una regió. En aquest sentit, el riu Llobregat marca el límit d'aquesta comarca a l'occident i la Riera de Caldes a l'orient. Per la banda nord s'hi inclou la totalitat del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac ja que formen una unitat geogràfica. I, per acabar, la Serra de Collserola separa la comarca pel sud de la plana del Barcelonès.

Peixos

Nom científic	Nom català	Altres noms d'àmbit comarcal	Indrets on s'hi troba	Imatge
Leuciscus cephalus	Bagra		Llobregat (fins a Olesa de Montserrat) i les rieres que hi desguassen. També als cursos superiors del riu Ripoll i de la Riera de Caldes, i rieres del vessant del riu Ripoll.
Phoxinus phoxinus	Barb roig, vairó		Curs alt i mitjà del riu Ripoll fins a l'alçada de la fàbrica Satina, S.A.
Scardinius erythrophthalmus	Gardí		A tota la conca del Llobregat i al Pantà de Sant Llorenç (riu Ripoll).
Barbus barbus	Barb comú		Curs mitjà i baix del Llobregat.
Barbus meridionalis	Barb de l'Ebre, barb de Graells		Rieres i rierols d'aigües netes i cursos regulars de les vessants del Llobregat i del Ripoll.
Carassius auratus	Peix vermell		Petits embassaments com el de Sant Llorenç Savall o el de Granera. També al Llobregat.
Carassius carassius	Carpí		Llobregat i alguns pantans i basses de la seua conca.
Cyprinus carpio	Carpa, carpa d'Holanda		Conca del Llobregat.
Tinca tinca	Tenca		Llobregat (tot i que hi és rara a causa de la contaminació).
Ameiurus nebulosus	Peix gat bru		Embassaments artificials de la comarca.
Anguilla anguilla	Anguila		Llobregat (zona d'Olesa de Montserrat-Monistrol de Montserrat).
Gambusia affinis	Gambúsia		Pantà de Can Borrell, proper a Sant Cugat del Vallès.
Lepomis gibbosus	Peix sol		Pantans de Can Borrell i de Can Bogunyà.

Amfibis

Nom científic	Nom català	Altres noms d'àmbit comarcal	Indrets on s'hi troba	Imatge
Salamandra salamandra	Salamandra		Boscos de la zona nord, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Gallifa, boscos dels marges del riu Ripoll i Serra de Collserola.
Triturus marmoratus	Tritó verd, tritó marbrat		Sentmenat i, sembla ser, alguna font sota La Mola.
Pelobates cultripes	Gripau d'esperons		Plana vallesana, Bellaterra i Serra de Collserola.
Pelodytes punctatus	Granoteta de punts, gripau puntejat		Sud de la comarca, especialment a la Serra de Collserola.
Bufo bufo	Gripau comú	Galàpet, galàpet garriguer	Conreus i hortes de la plana, i als alzinars i pinedes humides.
Bufo calamita	Gripau corredor, gripau ratllat		A la plana i al Baix Vallès (localitats properes a Sabadell, Matadepera, Bellaterra, Castellar del Vallès, etc.).
Hyla meridionalis	Reineta meridional, regina		Vegetació propera als corrents d'aigua, així com als boscos de ribera i hortes de la comarca.
Discoglossus pictus	Granota pintada, tòtil granoter, gripau pintat, tòtil granoter		Sant Jaume d'Olesa de Montserrat.
Alytes obstetricans	Tòtil	Còtil	Conreus, hortes, erms i alzinars que són a prop d'alguna bassa o rierol.
Pelophylax ridibundus	Granota verda		A tota la vall del Ripoll i del Llobregat.

Rèptils

Nom científic	Nom català	Altres noms d'àmbit comarcal	Indrets on s'hi troba	Imatge
Anguis fragilis	Vidriol, llisona, noia, serp de vidre	Lliseta, serp cega	Arreu de la comarca (especialment abundant a Matadepera, Ribatallada, Gallifa, Serra de Collserola, Vall d'Horta, etc.).
Tarentola mauritanica	Dragó, dragó comú, dragó negre		A tota la comarca: parets dels edificis rurals i urbans, marges de pedra de vinyes i conreus, cingleres, etc.
Psammodromus algirus	Sargantana cuallarga, sargantaner gros	Sargantaner	A totes les pinedes properes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, als boscos del marge dret del riu Ripoll i del Llobregat, i a les pinedes i brolles properes a Sabadell i Terrassa.
Psammodromus hispanicus	Sargantana corredora, sargantaner petit		Voltants de Matadepera i de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat.
Lacerta lepida	Llangardaix ocel·lat, llangardaix comú		A tota la plana del Vallès.
Podarcis muralis	Sargantana roquera		A la muntanya i als pedregars propers a les zones boscoses.
Podarcis hispanica	Sargantana ibèrica		Tant a la muntanya com a la plana (jardins i solars abandonats dins les ciutats).
Malpolon monspessulanus	Serp verda, colobra bastarda		Erms, camps abandonats, vinyes i boscos clars.
Elaphe scalaris	Serp blanca, serp ratllada		Conreus, erms, brolles i boscos clars.
Natrix natrix	Serp de collaret		Torrents del vessant del riu Llobregat, a la Serra de l'Obac.
Natrix maura	Serp d'aigua, colobra escurçonera		A totes les rieres i rius.
Coronella girondica	Serp llisa meridional, colobra bordelesa		Per tot el Vallès.
Vipera latastei	Escurçó ibèric		Alt Vallès (Montcau, Els Emprius, La Mola, Gallifa i Sant Llorenç Savall).	200px

Ocells

Nom científic	Nom català	Altres noms d'àmbit comarcal	Indrets on s'hi troba	Imatge
Ardea cinerea	Bernat pescaire		A les valls dels rius Ripoll i Llobregat.
Ardea purpurea	Agró roig	Garsa marina	Riu Llobregat (prop d'Olesa de Montserrat) i Monistrol de Calders.
Ixobrychus minutus	Martinet menut		Per tot el riu Llobregat.
Ciconia ciconia	Cigonya blanca	Cigonya	Vall del riu Llobregat, Navarcles, Monistrol de Calders, etc.
Anser anser	Oca vulgar		A tot el Vallès durant la seua migració.
Anas platyrhynchos	Ànec collverd	Coll-blau, coll-verd, ànec salvatge	És regular a l'època de passera i hivernada als rius Ripoll i Llobregat.
Anas crecca	Xarxet comú		No hi és gaire habitual.
Netta rufina	Xibec		Riera de Caldes.
Aythya marila	Morell buixot		A les valls dels rius Ripoll i Llobregat com a via migratòria.
Gyps fulvus	Voltor, voltor comú		Se n'hi va avistar un exemplar el 22 d'abril del 1978 volant entre el Turó de les Nou Cabres i La Morella, i dirigint-se cap a La Mola.
Pernis apivorus	Aligot vesper		Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Gallifa, Castellsapera, Vacarisses, etc.
Milvus milvus	Milà reial		Mollet.
Milvus migrans	Milà negre		Vacarisses, tot i que antigament criava pels volts del riu Llobregat.
Accipiter gentilis	Astor	Astort, esparver gros, falcó perdiguer	Serra de l'Obac (Castellsapera, Montcau, Coma d'Abella, La Falconera, etc.), Monistrol de Calders, Castellar del Vallès, Rellinars, Moià, Serra de Collserola, Montserrat, etc.
Accipiter nisus	Esparver vulgar	Esparver petit, astoret	Centre de Sabadell, Gallifa, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, etc.
Buteo buteo	Aligot comú	Àliga ratonera, àliga ratera, aligot, miloca, basaroca	Gallifa, Cerdanyola del Vallès, Monistrol de Calders, Granera, Talamanca, Castellgalí, Puig de la Creu (Castellar del Vallès) , Monistrol de Calders, Vall d'Horta, valls dels rius Ripoll i del Llobregat.
Hieraaetus pennatus	Àliga calçada		Se n'hi veuen en època de migració.
Hieraaetus fasciatus	Àliga cuabarrada	Àliga perdiguera, àliga de panxa blanca	Alt Vallès.
Aquila chrysaetos	Àliga daurada	Àliga reial	Se n'han vistes com a divagants al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Circus cyaneus	Arpella pàl·lida		Se n'hi ha vist com a migrant.
Circus pygargus	Esparver cendrós		Hi ha estat observat comptades vegades i sempre en migració.
Circus aeruginosus	Arpella vulgar		És una espècie migrant al Vallès.
Circaetus gallicus	Àliga marcenca		Alt Vallès, Gallifa i zona est de la comarca.
Falco peregrinus	Falcó pelegrí	Espaver blau, falcó	Era un falcònid típic de les cingleres i espadats de Sant Llorenç del Munt (com ara La Falconera) però actualment ha desaparegut pràcticament per culpa de la caça, del robatori d'ous i polls per a col·leccionistes i de l'ús indiscriminat d'insecticides.
Falco subbuteo	Falcó mostatxut		Sud de la Serra de l'Obac des de juny fins agost.
Falco naumanni	Xoriguer petit		Hi és esporàdicament.
Falco tinnunculus	Xoriguer comú	Espaver ros, esparver roig, xoriguer, astoret	Vall d'Horta, Vacarisses, Vall del Llobregat, Monistrol de Calders, Castellsapera i pels volts de Sabadell.
Alectoris rufa	Perdiu roja	Perdiu (el mascle, perdigot, i els petits, perdigons)	Vall d'Horta, Vacarisses, Vall del Llobregat i Serra de l'Obac.
Coturnix coturnix	guatlla	Gotlla	Castellar del Vallès, Matadepera i Ca n'Ustrell.
Rallus aquaticus	Rascló		Se n'hi ha observat al riu Ripoll.
Crex crex	Guatlla maresa	Guatlla malesa	N'hi ha estat observada en època de pas i, potser, d'hivernada.
Gallinula chloropus	Polla d'aigua	Polla, gallineta	A tota la vall del riu Llobregat, al riu Ripoll, al Pantà de les Conques, Castellar del Vallès i Vall d'Horta.
Fulica atra	Fotja vulgar	Fotja, gallina d'aigua	Conca del riu Llobregat, curs superior del riu Ripoll. Havia hivernat al desaparegut pantà de la Xoriguera.
Vanellus vanellus	Fredeluga	Capellina	Hi és com a hivernant a camps propers a la vall del riu Llobregat, Caldes de Montbui, etc. Temps enrere també era present a camps propers a Cerdanyola del Vallès.
Tringa nebularia	Gamba verda		Se n'hi ha vist en època de passera al riu Llobregat.
Actitis hypoleucos	Xivitona vulgar		Comuna en migració a la majoria de rius i rieres de la comarca.
Scolopax rusticola	Becada, cega		És regular en llocs humits i obacs (com ara xaragalls i alzinars) de la comarca.
Gallinago gallinago	Becadell comú	Becadell, becada petita	Observada com a migrant al Torrent del Burc, prop de Sant Llorenç Savall.
Burhinus oedicnemus	Torlit	Xarlot	Hi és com una espècie migrant als camps de secà.
Larus ridibundus	Gavina vulgar		És una espècie hivernant a la vall del riu Llobregat (a la vora de rius i camps de conreu).
Larus argentatus	gavià argentat, gavià argentat de potes rosa		Hi és cada vegada més nombrós.
Columba palumbus	Tudó		Alzinars i pinedes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Columba oenas	Xixella		Vacarisses, a les vores del riu Llobregat, cingleres de Montserrat i zona nord-est de la comarca.
Streptopelia turtur	Tórtora		Hortes, conreus, pinedes i tota la conca del riu Llobregat.
Cuculus canorus	Cucut		Pinedes, alzinars i boscos de ribera de la comarca.
Clamator glandarius	Cucut garser, cucut reial		Migrador a la comarca. Avistaments a Can Arnella.
Tyto alba	Òliba	Xibeca	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i voltants.
Bubo bubo	Duc		Moià, Monistrol de Calders, Montserrat, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Caldes de Montbui, Alt Vallès i a certes cingleres del riu Llobregat.
Asio otus	Mussol banyut	Duc petit	Coll Munner i Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Asio flammeus	Mussol emigrant		Gallifa.
Otus scops	Xot	Xut	Valls del Llobregat i del Ripoll, Castellar del Vallès i Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Athene noctua	Mussol comú	Mussol	Plana vallesana.
Strix aluco	Gamarús	Cabrota	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Caprimulgus europaeus	Enganyapastors		Conreus, erms, clarianes de bosc i pinedes poc denses de la comarca.
Apus apus	Falciot negre	Falciot, falzilla i falzia	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i ciutats dels voltants, com ara Sabadell, Terrassa, Castellar del Vallès, etc.
Apus melba	Ballester	Falzia de panxa blanca	Montserrat, Sabadell, Terrassa, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, etc.
Upupa epops	Puput		Bosquets clars, hortes i camps de la comarca.
Alcedo atthis	Blauet	Martinet	Riu Llobregat i els seus afluents, riu Ripoll a Castellar del Vallès, Gallifa i Monistrol de Calders.
Merops apiaster	Abellerol	Pallarol, baiarol	Bastant comú a la conca del riu Llobregat, mentre que a la del Ripoll i al Vallès en general, hi és més aviat escàs.
Jynx torquilla	Colltort		Cabrianes, indrets propers a la Vall del Llobregat i Olesa de Montserrat.
Picus viridis	Picot verd	Pigot	Pinedes, boscos de ribera, rouredes i alzinars de la comarca.
Dendrocopos major	Picot garser gros	Pigot picapinyes (a Moià)	Sant Llorenç Savall, Monistrol de Calders, Castellterçol, Moià i Matadepera.
Melanocorypha calandra	Calàndria		Vall d'Horta.
Galerida cristata	Cogullada vulgar	Cogullada	Camps, erms i, sobretot, planes de la comarca.
Lullula arborea	Cotoliu		Pedregars i farigolars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Alauda arvensis	Alosa vulgar	Alosa	Camps del Baix Vallès.
Riparia riparia	Oreneta de ribera		Espècie migrant a la Vall del Llobregat.
Ptyonoprogne rupestris	Roquerol	Oreneta roquetera	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Hirundo rustica	Oreneta vulgar		Zones rurals de la comarca (com ara masies i granges) i, fins i tot, a les ciutats, encara que normalment situada als afores.
Hirundo daurica	Oreneta cua-rogenca		Se n'hi va observar un exemplar en una masia a pocs quilòmetres de Sant Llorenç Savall.
Delichon urbica	Oreneta cuablanca	Oreneta, culblanc	Urbs, pobles i certs cingles de la comarca.
Anthus campestris	Trobat	Cotoliu (com tots els ocells del gènere Anthus)	Estiuenc a la comarca.
Anthus pratensis	Titella		Força comuna als camps, hortes i erms a l'hivern, i també a prop de corrents d'aigua. Moltes vegades vista en grups als camps de cereals i herbeis de tota la comarca, però principalment a la conca del riu Llobregat.
Anthus trivialis	Piula dels arbres		N'hi ha avistaments en època de pas.
Anthus spinoletta	Grasset de muntanya		Avistament d'un exemplar als Gorgs Blaus, prop de Monistrol de Calders.
Motacilla cinerea	Cuereta torrentera	Pasqüeta, cuereta, cureta, cueta (afegint a tots ells l'adjectiu "groga"). També pastorella i pastorell	Rieres de Talamanca, de Gallifa, de la Bauma, de la Vall d'Horta, rius Ripoll i Llobregat. També és present a masies i nuclis de població (com ara, a Castellar del Vallès).
Motacilla alba	Cuereta blanca	Els mateixos que l'anterior però afegint-hi l'adjectiu "blanca"	Rius Ripoll, Llobregat, i també els camps. A l'hivern és molt comuna a tota mena de camps, camins i, fins i tot, carreteres, a causa de l'afluència de poblacions nòrdiques. També cria en construccions humanes, especialment masies.
Lanius senator	Capsigrany		A partir del maig s'estableix als camps, clarianes de bosc, matollars i bosquets molt aclarits de la comarca.
Lanius excubitor	Botxí septentrional	Garsa creuera	Garrigues, conreus i bosquets circumdants de la comarca. També en llocs que han estat cremats com és el cas de la Vall d'Horta. Igualment a Coll Gabatx, Les Arenes, Coll Munner, Navarcles, Vacarisses i Monistrol de Calders.
Cinclus cinclus	Merla d'aigua		Riera de Gallifa i Pont de la Betzuca.
Troglodytes troglodytes	Caragolet	Ull de bou, fraret, tallareta de bardissa	Arbustos dels boscos de ribera, alzinars, torrenteres i xaragalls de la comarca.
Prunella collaris	Cercavores		Visita la comarca sobretot a l'hivern i s'hi instal·la als plans careners del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i a Montserrat.
Prunella modularis	Pardal de bardissa		Llocs humits de la comarca, com ara la vora de conques fluvials, rieres i xaragalls.
Cettia cetti	Rossinyol bord		Corrents d'aigua, canyissars, xaragalls i hortes del Vallès.
Acrocephalus scirpaceus	Boscarla de canyar		Riu Llobregat. Esmentat com a niador a Monistrol de Calders.
Acrocephalus arundinaceus	Balquer	Tri-tri	Canyissars del riu Llobregat, riu Ripoll i rieres de la comarca.
Hippolais polyglotta	Bosqueta vulgar	Mosqueta, bosqueta, bosquereta, picamosques	Vora de rieres, boscos de ribera, conreus i ermots de la comarca.
Sylvia hortensis	Tallarol emmascarat	Tallarol, tallaret, tallareta	Vacarisses i Castellar del Vallès.	És la parella inferior.
Sylvia borin	Tallarol gros	Tallarol, tallaret, tallareta	Comú a la Serra de l'Obac i en certes pinedes de rojalet a l'est i nord de la comarca.
Sylvia atricapilla	Tallarol de casquet	Tallarol, tallaret, tallareta	Boscos clars, brolles i, àdhuc, jardins urbans (sobretot, humits) del Vallès.
Sylvia communis	Tallareta vulgar	Tallarol, tallaret, tallareta	Zones antigament cremades on hi ha espessos matollars, sobretot d'estepes.	200px
Sylvia melanocephala	Tallarol capnegre	Tallarol, tallaret, tallareta	Conreus, replans assolellats i, fins i tot, jardins urbans.
Sylvia cantillans	Tallarol de garriga	Tallarol, tallaret, tallareta	Típic de brolles, garrigues, pinedes de pi blanc amb poca densitat d'arbres però amb molta de matolls, com ara els estepars de la carena i roqueters del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Sylvia conspicillata	Tallarol trencamates	Tallarol, tallaret, tallareta	Garrigues seques i aïllades del Vallès.
Sylvia undata	Tallareta cuallarga	Tallarol, tallaret, tallareta	Abunda als estepars de dalt la carena del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i als marges de conreus, oliverars i camps abandonats de la Plana del Vallès.
Phylloscopus collybita	Mosquiter comú	Bosqueta, mosqueta, bosquereta	S'hi veu a l'hivern a boscos clars i, sobretot, en hortes properes als rius o rieres i jardins urbans.
Phylloscopus bonelli	Mosquiter pàl·lid	Tuic	Molt comú als boscos de coníferes (sobretot de pi bord), boscos mixtos d'alzines, pinedes de pi roig i rouredes de la comarca.
Regulus regulus	Mosquiter reietó	Reietó	Hiverna al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en pinedes i alzinars de les fondalades.
Regulus ignicapillus	Bruel	Reietó	Present als alzinars, pinedes, rouredes, avellanoses i, fins i tot, jardins urbans de la comarca.
Cisticola juncidis	Trist		Hortes, conreus, erms, fenassars, canyars, jonqueres i, fins i tot, solars abandonats del centre de Sabadell i d'altres localitats de la comarca.
Ficedula hypoleuca	Mastegatatxes	Papamosques, picamosques, picafigues, papafigues	Boscos clars i a la vora de rieres. En època de cria se n'ha vist a Ribatallada i a Can Pagès.
Muscicapa striata	Papamosques gris	Papamosques, picamosques, picafigues i papafigues	Boscos clars, garrigues seques, camps de secà i rieres properes a Can Pagès i Gallifa.
Saxicola rubetra	Bitxac rogenc		Se n'hi ha produït uns quants avistaments en època de migració.
Saxicola torquata	Bitxac comú	Cagamànecs, cagamànec	Camps de conreu, vinyes, boscos clars, marges i brolles de la comarca.
Oenanthe oenanthe	Còlit gris	Còbits, còbics, culblanc i cuablanc (tots els ocells del gènere Oenanthe són coneguts al Vallès Occidental amb aquestes mateixes denominacions)	Roqueters, farigolars i pedregars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Montserrat.
Oenanthe hispanica	Còlit ros		Pedregars, matollars dispersos i vinyes de la comarca durant l'època de migració.
Monticola solitarius	Merla blava		Comú als tallats de roca, pedregars i cingles calcaris (Vacarisses, Gallifa, Montserrat, etc.).
Phoenicurus ochruros	Cotxa fumada	Cua-roig	Llocs rocallosos, replans amb pedregars, parts baixes dels cingles i balmes de roca com els que hi ha al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Montserrat i Gallifa.
Phoenicurus phoenicurus	Cotxa cua-roja	Cua-roig	Cria en construccions humanes i voltants de boscos de la comarca.
Erithacus rubecula	Pit-roig	Rupit, barba-roig	La població que hi nidifica s'estableix a les canals més humides (preferentment en alzinars i boscos caducifolis), bardissars, xaragalls, torrents, pinedes de pi roig i pinassa i, de vegades, pinedes de pi blanc espesses. A l'hivern, la població hivernant que arriba del nord ocupa qualsevol biòtop: des dels pedregars fins a dalt les esplanades més altes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Montserrat, així com també boscos de tota mena, conreus i jardins urbans.
Luscinia megarhynchos	Rossinyol		Hi arriba, generalment, a mitjan abril i s'hi instal·la en boscos de ribera, petits xaragalls, bardissars, alzinars i on hi hagi una bona espessor de vegetació.
Turdus torquatus	Merla de pit blanc		Se n'hi veu en migració i, esporàdicament, n'hi ha exemplars hivernants als pedregars careners del Montcau i a Sant Llorenç del Munt.
Turdus merula	Merla	Merla (femella) i merlot (mascle)	Alzinars espessos, pinedes, torrenteres, a la vora dels rius, boscos de ribera i, fins i tot, jardins i parcs urbans.
Turdus iliacus	Tord ala-roig		A tota la Plana del Vallès.
Turdus philomelos	Tord comú	Tord	Durant l'hivern hi és comú en camps, hortes i boscos clars. També és present a l'Alt Vallès i Montserrat.
Turdus viscivorus	Griva		Hi és freqüent durant tot l'any en clarianes de bosc i marges de zones de conreu, tot i que a l'època de cria prefereix les zones més boscanes i, a l'hivern, baixa més a les zones conreades i obertes.
Aegithalos caudatus	Mallerenga cuallarga		Hi és molt comú en pinedes i alzinars.
Parus cristatus	Mallerenga emplomallada	Mallerenga de cresta	Hi és visible en boscos secs (sempre coníferes) de pi pinyoner i pi bord, si bé per niar prefereix boscos humits com rouredes, pinedes de rojalet i pinassa.
Parus ater	Mallerenga petita		Pinedes de pi roig, boscos mixtos de pi blanc i alzina, boscos de coníferes i rouredes, tot i que en algunes zones de la Serra de l'Obac, i a una altra de rojalet i pinasses de Monistrol de Calders també és abundant.
Parus caeruleus	Mallerenga blava	Mallerenga primavera, primavera	Boscos humits (com el de ribera), xaragalls, rouredes, boscos de pi roig i avellanoses.
Parus major	Mallerenga carbonera	Carbonera	Pinedes, camps, horts, boscos de ribera i, també, grevoloses i avellanoses de les parts culminants de Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
Tichodroma muraria	Pela-roques	Frare	Parets de roca i pedregars de Sant Llorenç del Munt, Serra de l'Obac, Montserrat i Gallifa.
Certhia brachydactyla	Raspinell comú	Raspinell	Pinedes velles, alzinars, rouredes i boscos de ribera.
Miliaria calandra	Cruixidell		Conreus, especialment de cereals.
Emberiza citrinella	Verderola		Hiverna en camps de conreu i boscos clars de la comarca.
Emberiza cia	Sit negre	Sit, piula	A l'hivern, hi és força comú a hortes i conreus de tota la comarca. En canvi, a l'[estiu], fa niu a les zones més altes com roqueters, cingleres i bosquets de Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
Emberiza hortulana	Hortolà		Camps del Bages, Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders.
Emberiza cirlus	Gratapalles		Hi és regular tot l'any a les vores de conreus i boscos clars.
Emberiza schoeniclus	Repicatalons		Vall del riu Llobregat.	Mascle i femella
Fringilla coelebs	Pinsà comú	Pinsà	A l'hivern, hi és força comú als camps de conreu. Durant l'època estival només s'hi localitza als boscos més humits (alzinars, rouredes i pinedes de pi roig).
Fringilla montifringilla	Pinsà mec		Hi és únicament com a hivernant.
Serinus citrinella	Llucareta		Navarcles.
Serinus serinus	Gafarró		A l'estiu hi viu en pinedes més o menys esclarissades, conreus de ametllers i oliverars, i camps a la vora de cursos d'aigua. A l'hivern s'hi sol agrupar, juntament amb d'altres fringíl·lids pels camps de conreu.
Carduelis chloris	Verdum	Verderol	Bosquets a la vora de corrents d'aigua i, fins i tot, nia al bell mig de Sabadell sobre plàtans i pins.
Carduelis spinus	Lluer	Llua	Hi és com a hivernant a la Vall d'Horta, Can Pagès, Pla de la Bruguera, la vall del riu Llobregat i als afores de Sabadell.
Carduelis carduelis	Cadernera	Cardenal, Cardina	A l'hivern viu a tota mena de camps de conreu (preferentment les brolles d'olivarda (Inula viscosa) de camps abandonats, tot i que prefereix criar en xaragalls i boscos de ribera.
Carduelis cannabina	Passerell comú	Passerell	Vall del riu Llobregat i a gran part de la comarca.
Loxia curvirostra	Trencapinyes comú	Picapinyes, trencapinyes, bectort	Boscos de pins de Sant Llorenç del Munt, pinedes de rojalet i pi bord del nord-est de la comarca i, també, a Gallifa.
Pyrrhula pyrrhula	Pinsà borroner	Canonge	Hi és com a hivernant en llocs humits (boscos de ribera, torrents i xaragalls), com ara la vall del riu Llobregat, del riu Ripoll i Gallifa.
Coccothraustes coccothraustes	Durbec	Trencaolives, torbec	Hi és com a hivernant en camps, oliverars i fruiterars humits de Matadepera, Castellar del Vallès, Olesa de Montserrat, etc.
Passer domesticus	Pardal comú	Pardal	Masos, conreus, pobles i ciutats de la comarca.
Passer montanus	Pardal xarrec		Viles petites, masies, cases aïllades, afores dels pobles i, sobretot, els camps.
Petronia petronia	Pardal roquer	Pardal tordà	Cingleres i penya-segats de la vall del riu Llobregat i tallats fluvials del riu Ripoll, tot i que no refusa ni els camps de conreu ni les construccions humanes.
Sturnus vulgaris	Estornell vulgar	Estornell	Com a hivernant als camps del riu Llobregat i als camps baixos del Vallès.
Oriolus oriolus	Oriol		Boscos de ribera, sots fluvials, xaragalls, pinedes i hortes que hi ha al llarg del riu Ripoll, Llobregat i rieres tributàries. També freqüenta pinedes seques i boscos cremats amb arbusts baixos com els que hi ha a Sant Llorenç del Munt i Sant Salvador de les Espases. També és present a la Serra de Collserola.
Garrulus glandarius	Gaig		Alzinars, pinedes i altres boscos (preferentment espessos). També freqüenta camps, vinyes i fruiterars.
Pica pica	Garsa		Camps de conreu, vinyes, hortes i bosquets clars de la comarca. També és fàcil de trobar-ne en ambients urbans ja que menja les deixalles que hi troba.
Corvus monedula	Gralla		Sant Llorenç del Munt (de tant en tant, però sempre en grans estols), vall del riu Llobregat (comú tot l'any i a on, fins i tot, cria dins la ciutat de Manresa) i la riera de Gaià. Abans criava als tallats fluvials de les vores de Sabadell però en va desaparèixer a causa de la caça.
Corvus corone	Cornella		Can Massana i la subcomarca del Moianès.
Corvus corax	Corb		Vall del riu Llobregat, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Vall d'Arenes, Montcau, Castellsapera, Gallifa, Vilatersana, Castellgalí, Vacarisses i Olesa de Montserrat.

Mamífers

Nom científic	Nom català	Altres noms d'àmbit comarcal	Indrets on s'hi troba	Imatge
Crocidura russula	Musaranya comuna		Conreus, hortes i erms de tota la comarca, però, especialment, a la plana.
Suncus etruscus	Musaranya etrusca		Conreus, erms, brolles i marges de boscos.
Erinaceus europaeus	Eriçó comú		Conreus de secà, d'ametllers, d'oliveres i hortes. Més rarament en boscos clars.
Rhinolophus ferrumequinum	Ratpenat de ferradura gros		Coves i avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i, també, a l'avenc de Castellsapera.
Rhinolophus euryale	Ratpenat de ferradura mediterrani		Hiverna a diverses coves i avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Myotis myotis	Ratpenat de musell llarg		Hiverna a l'avenc del Daví (dalt de la muntanya de Sant Llorenç del Munt).
Myotis nattereri	Ratpenat de Natterer		Present sempre al medi rural: campanars, masies i l'avenc del Castellet (prop del Puig de la Creu, Sentmenat).
Pipistrellus pipistrellus	Ratapinyada pipistrel·la		Pobles i ciutats on troba molts forats i escletxes per amagar-se durant el dia.
Plecotus austriacus	Ratpenat orellut meridional		Castellar del Vallès.
Tadarida teniotis	Ratpenat cuallarg europeu		Viu a les ciutats (com ara, Sabadell) ocupant edificis, campanars i golfes de les cases.
Miniopterus schreibersii	Ratpenat de Schreibers		Present com a hivernant a alguns avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i a l'avenc del Daví (el seu principal refugi hivernal a tot l'Estat espanyol).
Oryctolagus cuniculus	Conill de bosc		Abundant arreu de la comarca: farigolars, pedregars, conreus, erms, brolles i boscos clars.
Lepus europaeus	Llebre comuna		Al nord de la comarca i, només, durant l'hivern.
Sciurus vulgaris	Esquirol vermell europeu		Pinedes, alzinars i rouredes.
Eliomys quercinus	Rata cellarda		Per totes les zones boscoses de la comarca: boscos clars, alzinars espessos i, també, als marges de vinyes abandonades.
Apodemus sylvaticus	Ratolí de bosc		Viu tant a les pinedes seques de la plana com als alzinars i rouredes més humits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
Mus musculus	Ratolí casolà, ratolí comú, ratolí domèstic		Present sempre dins de les construccions humanes o a la vora d'elles.
Mus spretus	Ratolí de camp		Vores de conreus, terrenys erms, hortes i marges de boscos. És comú, sobretot, al Baix Vallès.
Rattus rattus	Rata de camp, rata negra		Viu al medi rural i a les golfes de les masies, tot i que també ocupa les teulades i el capdamunt dels edificis de les ciutats.
Rattus norvegicus	Rata comuna, rata de claveguera		Present, sobretot, al medi urbà (clavegueres i abocadors d'escombraries). També li agraden les zones humides, com ara la vora dels rius.
Arvicola sapidus	Rata d'aigua, rat-buf	Nat-buf	Curs alt del riu Ripoll, riera de Gallifa, riu Llobregat i part occidental de la comarca.
Microtus duodecimcostatus	Talpó comú		Prats, camps, erms no pedregosos, roqueters careners del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i, sobretot, a la plana.
Lutra lutra	Llúdria comuna		És present a la Riera de Calders i a una riera afluent del riu Llobregat. Extingida al Besòs i al Ripoll.
Meles meles	Toixó, teixó		Zones conreades, vora cases de pagès, erms, pinedes clares i zones boscanes de la comarca.
Mustela nivalis	Mostela		Camps, marges, pallers, construccions humanes i roqueters de Sant Llorenç del Munt.
Martes foina	Fagina	Fugina, gorja blanc, gorja blanca, marta	Boscos (especiament l'alzinar) i roqueters com els que hi ha al Puig de la Creu, Monistrol de Calders, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i El Farell.
Genetta genetta	Gat mesquer	Gineta	Zones boscanes (coníferes, alzinars) i Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Cavall Bernat).
Felis silvestris	Gat salvatge		S'han produït avistaments hipotètics al Puig de la Creu (Castellar del Vallès) , la Vall d'Horta i Parets del Vallès
Vulpes vulpes	Guineu comuna, guineu roja	Guineu, guilla	Abundant a la major part del Vallès.
Sus scrofa	Porc senglar	Singlar, porc, berro i raió (la cria)	Es reparteix uniformement a tota la zona de boscatges més densos de la comarca, tot i que envaixen les zones conreades i, fins i tot, s'apropen a la vora dels nuclis urbans de la plana vallesana. Tot i això, les poblacions més nombroses són al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Bibliografia

• Informe sobre la fauna mastozoológica y ornítica del macizo de Sant Llorenç del Munt i la problemática de su conservación. Grup de Sabadell Inst. Cat. Hist. Nat. (1975).
• Estudi del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: 128-199. Sabadell.
• Andrada, J.: Guía de campo de los anfibios y reptiles de la Península Ibèrica. Omega. Barcelona, 1980.
• Arnold, E.N., Burton, J.A. i Ovenden, D.W.: Guía de campo de los reptiles y anfibios de España y Europa. Omega, Barcelona, 1978.
• Aymí, R. & Herrando, S.: Anuari d'Ornitologia de Catalunya 2000. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia, 2003.
• Beaman, Mark; Madge, Steve: Guía de identificación de aves de Europa, Norte de África y Próximo Oriente. Barcelona, 1998: Ediciones Omega. 870 pàgines.
• Boada, Martí; Panareda, J. M.: Tot Catalunya. Geografia física il·lustrada. Diàfora. Barcelona, 1975.
• Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.): Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, 2004.
• Ferrer, X., Martínez-Vilalta, A. & Muntaner, J.: Ocells. A Història Natural dels Països Catalans. Vol. 12. Barcelona, 1986: Enciclopèdia Catalana.
• Gallego Castejón, L.: Vertebrados ibéricos, 1: "Peces". Sevilla, 1978.
• Maitland, P. i Linsell, K.: The Hamlyn guide to Freshwater fishes of Britain and Europe. Hamlyn, Londres, 1977.
• Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya 1999. Barcelona, 2002: Grup Català d'Anellament.
• Muntaner, J., Ferrer, X. & Martínez-Vilalta, A.: Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona, 1984: Ed. Ketres.
• Salvador, A.: Guía de los anfibios y reptiles españoles. Madrid, Estat espanyol. Any 1974.
• Tucker, Graham M.; Heath, Melanie F., et al. (1994): Birds in Europe. Their Conservation Status. Cambridge, Regne Unit: Birdlife Internacional (Birdlife Conservation Series, núm. 3). 600 pàgines.

Enllaços externs

• Web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat del Principat de Catalunya (català)
• Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (català)