Llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pòster per a l'estrena de La flauta màgica, el 30 de setembre de 1791

La llista de les òperes de Wolfgang Amadeus Mozart compren 22 obres musicals mot variades. Hi ha des de petites obres de joventut fins a les grans òperes de la seva maduresa. Tres d'elles van quedar inacabades i no es van representar fins a molts anys després de la mort del compositor. Les obres de maduresa de Mozart formen part del repertori clàssic i apareixen habitualment en la programació dels teatres d'òpera de tot el món.[1]

Des d'una edat molt jove Mozart tenia, segons l'analista de l'òpera David Cairns, "una extraordinària capacitat [...] per incorporar i assimilar un nou estil sempre que fos més útil per a ell".[2] En una carta al seu pare, amb data del 7 de febrer de 1778, Mozart escriu: "Com vostè sap, puc més o menys adoptar o imitar qualsevol tipus i estil de composició".[3] Ell va utilitzar aquest do per obrir nous camins, convertint-se al mateix temps e un "assimilador, perfeccionador i innovador".[2] Per tant, les seves primeres obres segueixen les formes tradicionals de l'òpera seriosa italiana i l'òpera bufa, així com el Singspiel alemany. En la seva maduresa, segons l'escriptor musical Nicholas Kenyon, "va millorar totes aquestes formes afegint l'enriquiment de la seva innovació",[1] i, al Don Giovanni, va aconseguir una síntesi dels dos estils italians, incloent un personatge dramàtic com Donna Anna, caràcters buffo com Leporello i Zerlina, i un personatge mixt buffo-seriós com Donna Elvira.[1]

Algunes idees i caracteritzacions introduïdes en les primeres obres es van anar desenvolupant i refinant posteriorment. Per exemple, les òperes de Mozart compten amb una sèrie de memorables personatges femenins, fortament caracteritzats, en particular les anomenades "soubrettes vieneses".[4] L'escriptor musical i analista Gottfried Kraus ha remarcat que totes aquestes dones, com a prototips, van ser presents en òperes anteriors; Bastienne (1768), i Sandrina (La finta giardiniera, 1774) són precedents per a Constanze i Pamina, mentre que Serpetta és la precursora de la Blonde, Susanna, Zerlina i Despina.[5]

Els textos de Mozart provenen d'una varietat de fonts i les primeres òperes, sovint, foren adaptacions d'obres ja existents.[6] El primer llibretista triat pel propi Mozart, per Idomeneo (1781) sembla que fou Giambattista Varesco.[7] Cinc anys més tard, va començar la seva col·laboració més duradora, amb Lorenzo Da Ponte, el seu "veritable fènix".[8] La creença generalitzada que Da Ponte va ser el llibretista de Lo sposo deluso (1783) per eliminació actualment ha estat rebutjada.[9] Mozart va sentir que, com a compositor, ell havia de tenir una implicació considerable en el contingut del llibret, per així servir millor a la música. El musicòleg Charles Rosen comenta: "és possible que Da Ponte entengués les necessitats dramàtiques de l'estil de Mozart sense preguntar; però abans de la seva associació amb da Ponte, Mozart ja havia "intimidat" diversos llibretistes perquè li donessin els textos en la forma dramàtica que ell volia"[10][11]

Elaboració de la llista[modifica | modifica el codi]

Mozart cap el 1780, per Johann Nepomuk della Croce

Criteris en la selecció[modifica | modifica el codi]

La llista inclou totes les òperes i obres teatrals o escèniques generalment acceptades com a composicions de Wolfgang Amadeus Mozart. En aquest context, "teatral" significa representades en un escenari, i per cantants que interpreten d'acord amb una direcció d'escena. Algunes fonts han adoptat criteris més específics, el que comporta l'exclusió de la primerenca Singspiel sacre Die Schuldigkeit des ersten Gebots,[12] que es classifica com un oratori.[13] Tot i així, com Osborne deixa clar, el llibret conté anotacions que fan pensar que l'obra a més de cantar-la, es va representar, i es descriu formalment com un "Geistliches Singspiel" (interpretació sagrada amb música), no com un oratori.[14]

Ordenació[modifica | modifica el codi]

En general, la llista segueix l'ordre en què es van escriure les òperes. Hi ha incertesa sobre si La finta semplice va ser composta abans o després de Bastien und Bastienne.[15] Thamos fou composta en dos parts; l'anterior a 1774, però és a la llista, d'acord amb la seva finalització el 1779-80. Die Zauberflöte i La clemenza di Tito van ser escrites a la vegada. La Flauta Màgica es va iniciar abans però la va deixar de banda per treballar en l'encàrrec del Tito,[16] que va completar i es va estrenar abans; en general, es considera un treball anterior tot i tenir una número més gran en el Catàleg Köchel.

Llista d'obres[modifica | modifica el codi]

Nota: Sota el títol original es posa la traducció catalana en lletra més petita

Köchel[17] Any Títol Idioma Tipus d'òpera[18] Llibretista[19] Tipus de veus[20] Estrena[21]
K 35 1767 Die Schuldigkeit des ersten Gebots Part I[22]
L'obligació del primer manament
85%
alemany Singspiel sacre Ignaz von Weiser[23] 3 sopranos, 2 tenors Palau arquebisbal, Salzburg, 12 de març de 1767
K 38 1767 Apollo et Hyacinthus
Apol·lo i Jacint
85%
llatí Peça musical a partir d'un text llatí[24] Rufinus Widl, a partir de Les Metamorfosis d'Ovidi 2 sopranos, 2 contralts, 1 tenor, 2 baixos i cor[25] Universität Salzburg, 13 de maig de 1767
K 50[26] 1768 Bastien und Bastienne
Bastià i Bastiana
85%
alemany Singspiel en un acte F. W. Weiskern i J. H. Muller[27] 1 soprano, 1 tenor, 1 baix Primera representació confirmada: Architektenhaus, Berlín, 2 d'octubre de 1890. Representació no confirmada: Viena, octubre de 1768, en el jardí de Franz Mesmer.[28]
K 51[29] 1768 La finta semplice
'La ingènua fingida
85%
italià Opera buffa en tres actes Marco Coltellini, a partir Carlo Goldoni 2 sopranos, 1 contralt (o mezzosoprano), 2 tenors, 2 baixos[30] Palau arquebisbal, Salzburg, 1 de maig de 1769
K 87[31] 1770 Mitridate, re di Ponto
Mitridates, Rei del Pont
85%
italià Opera seria en tres actes Vittorio Amedeo Cigna-Santi, a partir d'una traducció a l'italià per Giuseppe Parini de Mitridates de Jean Racine 4 sopranos, 1 contralt, 2 tenors[32] Teatro Regio Ducal, Milà, 26 de desembre de 1770
K 111 1771 Ascanio in Alba
Ascani a Alba
85%
italià Festspiel[33] en dos actes Giuseppe Parini 4 sopranos, 1 tenor, cor[34] Teatro Regio Ducal, Milà, 17 d'octubre de 1771
K 126 1772 Il sogno di Scipione
El somni d'Escipió
85%
italià Azione teatrale, o Serenata dramàtica, en un acte Metastasio, basant-se en Ciceró 3 sopranos, 3 tenors, cor Residència de l'arquebisbe, Salzburg, probablement l'1 de maig de 1772[35]
K 135 1772 Lucio Silla
Luci Sul·la
85%
italià Dramma per musica en tres actes Giovanni de Gamerra, revisat per Metastasio 4 sopranos, 2 tenors, cor[36] Teatro Regio Ducal, Milà, 26 de desembre de 1772
K 196 1774 La finta giardiniera

The Pretend Garden-Maid
85%

italià Dramma giocoso en tres actes[37] Probablement Plantilla:Ill[38] 4 sopranos, 2 tenors, 1 baix, cor[39] Redoutensaal, Munic, 13 de gener de 1775
K 208 1775 Il re pastore
El rei pastor
85%
italià Serenata en dos actes Metastasio, modificada per Giambattista Varesco[40] 3 sopranos, 2 tenors[41] Palau arquebisbal, Salzburg, 23 d'abril de 1775.
K 345[42] 1773 i 1779 Thamos, König in Ägypten
Thamos, rei d'Egipte
85%
alemany Cors i entreactes per a un drama heroic Tobias Philip.von Gebler cor i solistes: soprano, alto, tenor, baix Kärntnertor Theatre, Viena, 4 d'abril de 1774 (dos cors); primera representació completa a Salzburg, 1779-80.
K 344[43] 1779 Zaide
Zaide
85%
alemany Singspiel (incomplet) Johann Andreas Schachtner, a partir de Voltaire 1 soprano, 2 tenors, 2 baixos, conjunt (petit cor) de 4 tenors, 1 narrador Frankfurt (lloc no registrat), 27 de gener de 1866. No representat en vida de Mozart.
K 366 1780–81 Idomeneo, re di Creta
Idomeneu, Rei de Creta
85%
italià Dramma per musica en tres actes Giambattista Varesco, a partir d'Antoine Danchet 3 sopranos, 1 mezzosoprano, 4 tenors, 1 baríton, 2 baixos, cor[44] Court Theatre (actualment Cuvilliés-Theater), Munic, 29 de gener de 1781
K384 1782 Die Entführung aus dem Serail
El rapte en el serrall
85%
alemany Singspiel en tres actes Gottlieb Stephanie, basat en un text de Christoph Friedrich Bretzner 2 sopranos, 2 tenors, 1 baix, 2 narradors [45] Burgtheater, Viena, 16 de juliol de 1782
K422 1784 L'oca del Cairo
L'oca del Cairo
85%
italià Dramma per musica (incomplet) en tres actes Giambattista Varesco (Provisional) 4 sopranos, 2 tenors, 2 baixos, cor Theatre du Fantaisies-Parisiennes, París, 6 de juny de 1867. No representat en vida de Mozart.
K430[46] 1784 Lo sposo deluso
The Deluded Bridegroom
85%
italià Opera buffa (incomplete) en dos actes Unknown. The libretto was once attributed to Lorenzo Da Ponte[47] but possibly may have been by Giuseppe Petrosellini.[9][48] (Provisional) 3 sopranos, 2 tenors, 2 baixos Theatre du Fantaisies-Parisiennes, Paris, 6 de juny de 1867.[49] No representat en vida de Mozart.
K486 1786 Der Schauspieldirektor
L'empresari
85%
alemany Comèdia amb música en un acte Gottlieb Stephanie 2 sopranos, 1 tenor, 1 baix, 6 narradors Schönbrunn Palace, Vienna, 7 de febrer de 1786
K492 1786 Le nozze di Figaro
Les noces de Figaro
85%
italià Opera buffa en quatre actes Lorenzo da Ponte, a partir de l'obra de Pierre Beaumarchais 3 sopranos, 2 mezzosopranos, 2 tenors, 1 baríton, 3 baixos, cor[50] Burgtheater, Viena, 1 de maig de 1786
K527 1787 Don Giovanni[51]
El llibertí castigat, o el Don Joan
85%
italià Dramma giocoso en dos actes Lorenzo Da Ponte 3 sopranos, 1 tenor, 1 baríton, 3 baixos, cor Stavovské divadlo (Teatre de l'Estat), Praga (també coneguda com a Teatre Nacional i Teatre Tyl), 29 d'octubre de 1787[52]
K588 1790 Così fan tutte
Així fan totes[53]
85%
italià Dramma giocoso en dos actes Lorenzo Da Ponte 3 sopranos, 1 tenor, 1 baríton, 1 baix, cor Burgtheater, Vienna, 26 de gener de 1790
K592a 1790 Der Stein der Weisen
La pedra filosofal
Nota: Pasticcio, compost en col·laboració de Johann Baptist Henneberg, Franz Xaver Gerl, Benedikt Schack i Emmanuel Schikaneder
alemany Singspiel en dos actes Emanuel Schikaneder 3 sopranos, 2 tenors, 2 barítons, 1 baix, 1 narrador Theater auf der Wieden, Viena, 11 de setembre de 1790
K621 1791 La clemenza di Tito
La clemència de Titus
85%
italià Opera seria en dos actes Metastasio, revisada per Caterino Mazzolà 2 sopranos, 2 mezzosopranos, 1 tenor, 1 baix, cor[54] Estates Theatre, Praga, 6 de setembre de 1791
K620 1791 Die Zauberflöte
La flauta màgica
85%
alemany Singspiel en dos actes Emanuel Schikaneder 6 sopranos, 2 mezzosopranos, 1 contralt, 4 tenors, 1 baríton, 4 baixos, cor Theater auf der Wieden, Viena, 30 de setembre de 1791

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes

  1. 1,0 1,1 1,2 Kenyon, p. 283-285
  2. 2,0 2,1 Cairns, p. 11
  3. Cairns, p. 17
  4. Osborne, p. 191-192
  5. Kenyon, p. 302
  6. Per exemple, el text de Metastasio de Il re pastore fou escrit el 1751 i ja havia sigut musicat abans. Kenyon, p. 303
  7. Kenyon, p. 308
  8. Expressió recollida a la carta al seu pare, cap al 1774, citat per Holden, p. xv
  9. 9,0 9,1 Segons alguns estudis recents, el desconegut poeta italià responsable del text és més que probable que fos Giuseppe Petrosellini, que inicialment la va redactar per l'òpera de Domenico Cimarosa Le donne rivali (1780). Dell'Antonio, p. 404-405 i 415
  10. Rosen 1997, p. 155
  11. Per llegir sobre dos casos en els què Mozart pressionà als seus llibretistes en la modificació del text, vegeu Die Entführung aus dem Serail (on es cita la correspondència de Mozart sobre aquesta qüestió) i Giambattista Varesco.
  12. "Gebotes" or "Gebottes" són variants ortogràfiques arcaiques de la moderna "Gebots" que s'usa habitualment en el títol.
  13. Kenyon comença la seva guia de les òperes amb Apollo et Hyacinthus (p. 287); Cairns, més o menys, no té en compte Die Schuldigkeit (p. 24), pel que sembla seguint el punt de vista d'Edward J. Dent, citat per Osborne, p. 27. També Grove, a la llista no posa com a òpera Die Schuldigkeit.
  14. Osborne, p. 26
  15. Ambdues van ser escrites l'any 1768. L'estrena de La finta semplice es va retardar fins al maig de 1779, mentre que Bastien und Bastienne pot haver estat composta l'octubre de 1768. Per tant, és molt possible que La finta semplice fos anterior. Vegeu Osborne, p.37-38 i 45
  16. Osborne, p. 300
  17. El número Köchel fa referència al del Catàleg Köchel de les obres de Mozart, elaborat per Ludwig von Köchel i publicat per primera vegada el 1862. El catàleg ha sigut revisat diverses vegades, la més recent el 1964.
  18. Llevat que s'indiqui el contrari, aquestes descripcions s'han pres de les pàgines de Neue Mozart Ausgabe. En els casos en què el significat no és clar, s'ha buscat una expressió equivalent.
  19. Llevat que s'indiqui el contrari, els detalls sobre el llibretista són els que apareixen al llibre d'Osborne: The Complete Operas of Mozart
  20. Els tipus de veu són els donats per Osborne. Les notes addicionals indiquen papers cantats originalment per castrati
  21. Llevat que s'indiqui el contrari, les dades de la primera representació són les que dóna Osborne.
  22. La Part II és de Michael Haydn, la Part III d'Anton Cajetan Adlgasser. Osborne, p. 16
  23. De la possible llista d'autors del text, Weiser és l'opció més vàlida. Vegeu Osborne, p. 24-25
  24. Segons la descripció de Kenyon, p. 288, és "música per a un drama en llatí"
  25. Es va estrenar amb un elenc exclusivament masculí; la part de les sopranos i les contralts estan cantades per nens del cor. Osborne, p. 32
  26. El 1964 fou catalogat com a K 46b «Köchel's Catalog of Mozart's Works». ClassicalNet, 2008. [Consulta: 16 de juliol de 2008].
  27. El text es basa en una paròdia francesa, Les amours de Bastien et Bastienne, una obra de Jean-Jacques Rousseau: Le devin du village, 1752. Kenyon, p. 291
  28. El doctor Franz Anton Mesmer fou el fundador de la hipnoteràpia coneguda com a "mesmerisme". Batta, p. 343
  29. El 1964 fou catalogat com a K 46a. «Köchel's Catalog of Mozart's Works». ClassicalNet, 2008. [Consulta: 16 de juliol de 2008].
  30. El paper de contralt o mezzo va ser creat per a Maria Anna Braunhofer, que havia cantat el paper de soprano en la primera representació de Die Schuldigkeit. Osborne, p. 13 i 35
  31. El 1964 fou catalogat com a K 74a. «Köchel's Catalog of Mozart's Works». ClassicalNet, 2008. [Consulta: 16 de juliol de 2008].
  32. Els rols de soprano de Sifare i Arbate, i el paper de contralt de Farnaces, foren escrits per a castrati. Osborne, p. 59
  33. En italià es tradueix com a festa teatrale (Kenyon, p. 294). Osborne, p. 63, l'anomena una "òpera pastoral".
  34. Els rols de soprano d'Ascanio i Fauno foren escrits per a castrati. Osborne, p. 69
  35. Els detalls de primera actuació són foscos. Osborne dóna les dates de "29 d'abril o 1 de maig", Kenyon, p. 296 diu: "No hi ha cap registre que realment fos representada el 1772"
  36. El rol de soprano de Cecilio fou escrit per a castrat. Osborne, p. 86
  37. Mozart preparà un versió per a Singspiel, Die verstellte Gärtnerin, representada a Augsburg l'1 de maig de 1780. La versió alemanya, ara es coneixen com Die Gärtnerin aus Liebe, ha seguit sent popular. Kenyon, p. 300-301, Osborne, p. 97
  38. Antigament, el llibret va ser atribuït a Raniero de'Calzabigi i revisat per Marco Coltellini, però ara es creu que és de Petrosellini. Kenyon, p. 300
  39. El rol de soprano de Ramiro fou escrit per a un castrat.
  40. Kenyon, p. 303
  41. El rol de soprano d'Aminta fou escrit per a un castrat. Osborne, p. 105
  42. El 1964 fou catalogat com a K 336a.«Köchel's Catalog of Mozart's Works». ClassicalNet, 2008. [Consulta: 16 de juliol de 2008].
  43. El 1964 fou catalogat com a K 336b. «Köchel's Catalog of Mozart's Works». ClassicalNet, 2008. [Consulta: 16 de juliol de 2008].
  44. El rol d'Idamante, inicialment escrit per a un castrat, el 1786 fou reescrit per Mozart amb la veu de tenor. (Osborne, p. 155) També, el rol d'Arbace de vegades el canta un tenor
  45. Un dels rols de narrador, un mariner, no apareix en moltes produccions modernes
  46. El 1964 fou catalogat com a K 424a. «Köchel's Catalog of Mozart's Works». ClassicalNet, 2008. [Consulta: 16 de juliol de 2008].
  47. Osborne, p. 208–09
  48. Sadie, p. 415
  49. D'acord amb Osborne, p. 207
  50. Les mezzosopranos inclouen les dues criades, ja siguin dues sopranos o una soprano i una mezzo, que canten el duo "Amanti, Costantí" en el Final de l'acte III. Osborne, p. 251
  51. El nom complet de l'òpera és Il dissoluto punito, ossia Il Don Giovanni, però com afirma Kenyon (p. 326): ""És inútil argumentar en contra dels costums dels teatres d'òpera de tot el món"".
  52. Per a l'estrena a Viena, sis mesos després, es van introduir alguns canvis, principalment per donar cabuda als rangs d'un grup diferent de cantants. Representacions actuals generalment barregen les produccions de Praga i Viena. Osborne, p. 268
  53. Aquesta és una traducció aproximada de l'italià. El subtítol, La scola degli amanti, és "L'escola dels amants". Cairns, p. 176, Osborne, p. 281
  54. Un rol de mezzosoprano, que representa el personatge masculí d'Annio, originalment era un castrat i ara l'interpreten mezzos. Inicialment, Mozart escrigué el rol de Sesto (Sextus) per a un tenor abans que s'assabentés que havia estat assignat a una castrat mezzo.

Fonts citades

Altres fonts

Vegeu també[modifica | modifica el codi]