Llista d'emperadors de Mèxic
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors de Mèxic.
Taula de continguts |
Imperi Asteca [modifica]
Els emperadors asteques o Hueyi tlatoani accedien al càrrec a Tenōchtitlān per herència de pare a fill o a germà, segons el dictat d'un consell integrat pels principals membres de la pròpia dinastia imperial com màxim governant.[1]
- 1377 - 1390: Acamapichtli
- 1390 - 1418: Huitzilíhuitl
- 1418 - 1427: Chimalpopoca
- 1427 - 1440: Izcóatl
- 1440 - 1469: Moctezuma Ilhuicamina
- 1469 - 1481: Axayácatl
- 1481 - 1486: Tizoc
- 1486 - 1502: Ahuízotl
- 1502 - 1520: Moctezuma Xocoyotzin
- 1520 - 1520: Cuitláhuac
- 1520 - 1521: Cuauhtémoc
Imperi Mexicà [modifica]
Primer Imperi Mexicà [modifica]
Agustín de Iturbide va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central. El 1822 va rebre el títol d'emperador Agustí I de Mèxic. El 25 de febrer, 1822 van començar les activitats del Congrés Constituent que s'enfrontaria amb la Regència: el Congrés es declarava l'únic representant de la sobirania de la nació, prohibia les despeses no autoritzades i eliminava els emprèstits forçosos. Atès que cap monarca europeu va acceptar la corona de Mèxic (Espanya tenia la intenció de recuperar Mèxic, i de fet, va intentar-lo el 1829), els consellers d'Iturbide intentaven convèncer-lo de ser designat emperador a l'estil de Napoleó I. Iturbide va acceptar, encara que era un firm creient del Dret Diví dels Reis[2][3] He was baptized with the names of Saints Cosmas and Damian at the cathedral there.[4] He was the fifth child born to his parents but he was the only male to survive and inherit his family’s Basque Iturbide name.[5] i pensava que cap persona sense sang reial n'era digne. Els partidaris d'Iturbide van produir diverses protestes que demanaven fos elegit com a emperador.[6] Davant la pressió, el Congrés va proclamar, el dia següent, a Itrubide com a emperador de Mèxic.[7][8]
Així, doncs, l'existència de pretendents legítims al tron de Mèxic per la Dinastia Iturbide són:
- Agustín Jerónimo de Itúrbide y Huarte - Agustin II (1823-1864)
Segon Imperi Mexicà [modifica]
Amb els conservadors en el poder de bell nou el 1863 es va conformar una monarquia parlamentària. Maximilià d'Habsburg va ser coronat emperador de Mèxic de 1864-1867. Benito Juárez va fugir cap al nord, i des de Chihuahua va formar un govern d'oposició a la monarquia. Encara que Europa va reconèixer el govern monàrquic, els Estats Units van reconèixer oficialment al govern republicà de Benito Juárez. En arribar a la ciutat va escollir el Castell de Chapultepec com a residència i va manar traçar un camí que li connectés al centre de la ciutat que va anomenar Avinguda de l'Emperadriu, l'actual Passeig de la Reforma. Atès que Maximilià i Carlota no podien tener fills, van adoptar Agustín de Iturbide y Green i el seu cosí Salvador de Iturbide y de Marzán, ambdós néts d'Agustín de Iturbide, el primer emperador de Mèxic. Agustín de Iturbide y Green va rebre el títol "Sa Altesa, el Príncep d'Iturbide", i pretesament havia de ser l'hereu al tron mexicà. Tot i que no tenen cap reconeixement oficial (a Mèxic els títols nobiliaris són prohibits per la llei), els descendents del Príncep d'Iturbide encara ostenten llur títol.
Els pretendents legítims[9] al tron de Mèxic per la Dinastia Habsburg-Iturbide són:
- Agustín de Itúrbide y Green - Agustin III (1867-1925) (adoptat per Maximilià I de Mèxic)
- María Josepha Sophia de Itúrbide y Mikos - Maria I (1925-1949)
- Maximiliano Gustav Agustin de Götzen-Itúrbide - Maximiliano II (des de 1949)
Notes [modifica]
- ↑ Códice Tovar, document elaborat amb tècnica nadiua que es divideix en quatre manuscrits que narren la història dels asteques (nàhuatl)
- ↑ Hamue-Medina, Rocio Elena. «Agustin Iturbide». [Consulta: 2008-11-10].
- ↑ «Agustin de Iturbide (1783-1824)». [Consulta: 2008-11-10].
- ↑ Rosainz Unda, Gorka. «Agustín de Iturbide, Libertador de México» (en Spanish). Euskonews. [Consulta: 2008-11-10].
- ↑ «Casa Imperial - Don Agustin de Iturbide» (en Spanish). [Consulta: 2008-11-10].
- ↑ Ibañez, Alvaro. «Mexico en sus Banderas/Bandera del Imperio de Iturbide». . Reforma [Mexico City], 2005-02-12 [Consulta: 10 novembre 2008].
- ↑ Vazquez-Gomez, Juana. Dictionary of Mexican Rulers 1325-1997. Westport, CT, USA: Greenwood Publishing Group, Incorporated,, 1997. ISBN 9780313300493.
- ↑ Kirkwood, Burton. History of Mexico. Westport, CT, USA: Greenwood Publishing Group, Incorporated, 2000. ISBN 9780313303517.
- ↑ Pretendents al tron (castellà) (anglès)
