Llista d'emperadors de Mèxic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors de Mèxic.

Imperi Asteca[modifica | modifica el codi]

Els emperadors asteques o Hueyi tlatoani accedien al càrrec a Tenōchtitlān per herència de pare a fill o a germà, segons el dictat d'un consell integrat pels principals membres de la pròpia dinastia imperial com màxim governant.[1]

Imperi Mexicà[modifica | modifica el codi]

Primer Imperi Mexicà[modifica | modifica el codi]

Agustín de Iturbide va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central. El 1822 va rebre el títol d'emperador Agustí I de Mèxic. El 25 de febrer, 1822 van començar les activitats del Congrés Constituent que s'enfrontaria amb la Regència: el Congrés es declarava l'únic representant de la sobirania de la nació, prohibia les despeses no autoritzades i eliminava els emprèstits forçosos. Atès que cap monarca europeu va acceptar la corona de Mèxic (Espanya tenia la intenció de recuperar Mèxic, i de fet, va intentar-lo el 1829), els consellers d'Iturbide intentaven convèncer-lo de ser designat emperador a l'estil de Napoleó I. Iturbide va acceptar, encara que era un firm creient del Dret Diví dels Reis[2][3] He was baptized with the names of Saints Cosmas and Damian at the cathedral there.[4] He was the fifth child born to his parents but he was the only male to survive and inherit his family’s Basque Iturbide name.[5] i pensava que cap persona sense sang reial n'era digne. Els partidaris d'Iturbide van produir diverses protestes que demanaven fos elegit com a emperador.[6] Davant la pressió, el Congrés va proclamar, el dia següent, a Itrubide com a emperador de Mèxic.[7][8]

Així, doncs, l'existència de pretendents legítims al tron de Mèxic per la Dinastia Iturbide són:

Segon Imperi Mexicà[modifica | modifica el codi]

Amb els conservadors en el poder de bell nou el 1863 es va conformar una monarquia parlamentària. Maximilià d'Habsburg va ser coronat emperador de Mèxic de 1864-1867. Benito Juárez va fugir cap al nord, i des de Chihuahua va formar un govern d'oposició a la monarquia. Encara que Europa va reconèixer el govern monàrquic, els Estats Units van reconèixer oficialment al govern republicà de Benito Juárez. En arribar a la ciutat va escollir el Castell de Chapultepec com a residència i va manar traçar un camí que li connectés al centre de la ciutat que va anomenar Avinguda de l'Emperadriu, l'actual Passeig de la Reforma. Atès que Maximilià i Carlota no podien tener fills, van adoptar Agustín de Iturbide y Green i el seu cosí Salvador de Iturbide y de Marzán, ambdós néts d'Agustín de Iturbide, el primer emperador de Mèxic. Agustín de Iturbide y Green va rebre el títol "Sa Altesa, el Príncep d'Iturbide", i pretesament havia de ser l'hereu al tron mexicà. Tot i que no tenen cap reconeixement oficial (a Mèxic els títols nobiliaris són prohibits per la llei), els descendents del Príncep d'Iturbide encara ostenten llur títol.

Els pretendents legítims[9] al tron de Mèxic per la Dinastia Habsburg-Iturbide són:

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Códice Tovar, document elaborat amb tècnica nadiua que es divideix en quatre manuscrits que narren la història dels asteques (nàhuatl)
  2. Hamue-Medina, Rocio Elena. «Agustin Iturbide». [Consulta: 2008-11-10].
  3. «Agustin de Iturbide (1783-1824)». [Consulta: 2008-11-10].
  4. Rosainz Unda, Gorka. «Agustín de Iturbide, Libertador de México» (en Spanish). Euskonews. [Consulta: 2008-11-10].
  5. «Casa Imperial - Don Agustin de Iturbide» (en Spanish). [Consulta: 2008-11-10].
  6. Ibañez, Alvaro. «Mexico en sus Banderas/Bandera del Imperio de Iturbide». . Reforma [Mexico City], 2005-02-12 [Consulta: 10 novembre 2008].
  7. Vazquez-Gomez, Juana. Dictionary of Mexican Rulers 1325-1997. Westport, CT, USA: Greenwood Publishing Group, Incorporated,, 1997. ISBN 9780313300493. 
  8. Kirkwood, Burton. History of Mexico. Westport, CT, USA: Greenwood Publishing Group, Incorporated, 2000. ISBN 9780313303517. 
  9. Pretendents al tron (castellà) (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Imperi Mexicà