Llista d'emperadors de la Dinastia Han

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miniatures de ceràmica d'infanteria (primer pla) i cavalleria (fons) dels Han Occidental; en el 1990, quan el complex de tombes de Emperador Jing de Han (r. 157–141 aEC) i la seva esposa l'Emperadriu Wang Zhi (d. 126 aEC) va ser excavat al sud de Yangling, més de 40.000 figures en miniatura de ceràmica van ser desenterrades. Tots elles eren d'un terç de mida natural, smaller than the 8,000-some fully life size soldiers of the Exèrcit de Terracota buried alongside the Primer Emperador de Qin. Més petites figuretes en miniatura, on average 60 centimeters (24 in) in height, have also been found in various royal Han tombs where they were placed to guard the deceased tomb occupants in their afterlife.[1]


La Dinastia Han (202 aEC – 220 EC) va ser la segona dinastia imperial de la Xina seguint a la Dinastia Qin (221–206 aEC) i precedint l'era dels Tres Regnes (220–265 EC). Es divideix convencionalment entre els períodes de Han Occidental (202 aEC – 9 EC) i de Han Oriental (25–220 EC) i breument interrompuda per la Dinastia Xin (9–23 EC) de l'anteriorment regent Wang Mang. A continuació es mostra una llista completa d'emperadors de la Dinastia Han, incloent els seus noms personals, a títol pòstum, i noms d'era. Exclosos d'aquesta llista en són els governants de facto tals com regents i emperadrius vídues.

La dinastia Han va ser fundada pel líder rebel i pagès Liu Bang, conegut a títol pòstum com Emperador Gao (r. 202 –195 aEC) o Gaodi. L'emperador amb el regnat més llarg de la dinastia va ser l'Emperador Wu (r. 141–87 aEC), o Wudi, que va regnar durant 54 anys. Després que Wang Mang va ser enderrocat, Liu Xiu va restablir la dinastia Han i és conegut a títol pòstum com l'Emperador Guangwu (r. 25–57 EC), o Guang Wudi. L'últim emperador Han , l'Emperador Xian (r. 189–220 EC), era més o menys un monarca titella del Canceller Cao Cao (155–220 EC), que va dominar la cort i va ser fet Rei de Wei.[2] En el 220 EC, el fill de Cao, Pi, va usurpar el tron com Emperador Wen de Wei (r. 220–226 EC) i va posar fi a la dinastia Han

L'emperador era el cap suprem del govern.[3] Ell nomenava a tots els oficials d'alt rang en els nivells d'administració central, provincial, de comandància, i comtal.[4] També va funcionar com un legislador, el més alt jutge del tribunal, el comandant en cap de les forces armades, i el gran sacerdot dels cultes religiosos patrocinats per l'Estat.[5]

Convencions de noms[modifica | modifica el codi]

De rei a emperador[modifica | modifica el codi]

Emperador Guangwu de Han (r. 25–57 EC), com és representat per l'artista de Tang Yan Liben (600–673 EC)
Un mànec de bronze daurat (amb restes de pigment roig) en la forma del cap d'un drac, fet durant la dinastia Han Oriental; depenent de les circumstàncies, el drac podia ser un símbol d'auguri, ja fóra bo o dolent per als emperadors Han.[6]

En l'antiga Xina, i els governants de les dinasties Shang (c. 1600 aEC – c. 1050 aEC) i Zhou (c. 1050 aEC – 256 aEC) eren referits com reis (王 wang).[7] Per l'època de la Dinastia Zhou, ell eren referits també com Fills del Cel (天子 Tianzi).[7] Pel 221 aEC, el Rei de Qin, Ying Zheng, va conquerir i unificar tots els Regnes Combatents de l'antiga Xina. Per elevar-se per damunt dels reis de l'antiguitat de Shang i Zhou, ell va acceptar el nou títol d'emperador (皇帝 huangdi) i és conegut per la posteritat com el Primer Emperador de Qin (Qin Shi Huang). El nou títol d'emperador va ser creat mitjançant la combinació dels títols pels Tres Sobirans (Sanhuang) i els Cinc Emperadors (Wudi) de la mitologia xinesa.[8] Aquest títol va ser utilitzat per cadascun dels successius governants de la Xina fins a la caiguda de la Dinastia Qing en el 1911.[9]

Noms a títol pòstum, de temple, d'era[modifica | modifica el codi]

Des de la Dinastia Shang a la Sui (581–618 EC), els governants xinesos (tant reis/ducs com emperadors) eren referits pels seus noms a títol pòstum en els registres i en els textos històrics.[9] Els noms de temple, van ser per primera vegada usat durant el regnat de l'Emperador Jing de Han (r. 157–141 aEC), més tard s'utilitzarien exclusivament en els registres i textos històrics en referir-se als emperadors que havien regnat durant les dinasties Tang (618–907 EC), Song (960–1279 EC), i Yuan (1271–1368 EC).[9] Durant les dinasties Ming (1368–1644 EC) i Qing (1644–1911 EC), un sol nom d'era era usat per cada regnat d'emperador i es va convertir en la forma preferida de referir-se als emperadors Ming i Qing en els textos històrics.[10]

L'ús del nom d'era era formalment adoptat durant el regnat de l'Emperador Wu de Han (r.141–87 aEC), encara que els seus orígens es remunten a més abans. El mètode més antic de registre d'anys—el qual havia existit des dels Shang—establí el primer any del regnat d'un governant com l'any u.[11] Quan un emperador moria, el primer any del període d'un nou regnat començava.[12] Aquest sistema va ser canviat al voltant del segle IV aEC quan el primer any del període d'un nou regnat no començava fins al primer dia de l'Any Nou lunar després de la mort d'un governant.[13] Quan el Duc Huiwen de Qin va assumir el títol de rei en el 324 aEC, ell va canviar el compte d'anys del seu regnat de tornada al primer any.[13]

Ja que els regents i les emperadrius vídues no van ser comptabilitzats oficialment com emperadors de la dinastia Han, estan exclosos de la llista dels emperadors de a continuació.

Emperadors[modifica | modifica el codi]


Sobirans de la Dinastia Han
Nom a títol pòstum[note 1] Nom personal Període de regnat Nom d'era Rang d'anys[note 2]
Dinastia Han Occidental 202 aEC – 9 EC
Gaozu 高祖 Liu Bang 劉邦 202–195 aEC[14] No va existir[15]
Huidi 惠帝 Liu Ying 劉盈 195–188 aEC[16] No va existir[17]
Shaodi (Shaodi Gong) 少帝 Liu Gong 劉恭 188–184 aEC[18] No va existir[19]
Shaodi (Shaodi Hong) 少帝 Liu Hong 劉弘 184–180 aEC[18] No va existir[20]
Wendi 文帝 Liu Heng 劉恆 180–157 aEC[21] Qíanyuán 前元 179–164 aEC[22]
Hòuyuán 後元 163–156 aEC[23]
Jingdi 景帝 Liu Qi 劉啟 157–141 aEC[21] Qíanyuán 前元 156–150 aEC[24]
Zhōngyuán 中元 149–143 aEC[25]
Hòuyuán 後元 143–141 aEC[26]
Wudi 武帝 Liu Che 劉徹 141–87 aEC[27] Jiànyuán 建元 141–135 aEC[28]
Yuánguāng 元光 134–129 aEC[29]
Yuánshuò 元朔 128–123 aEC[30]
Yuánshòu 元狩 122–117 aEC[31]
Yuándǐng 元鼎 116–111 aEC[32]
Yuánfēng 元封 110–105 aEC[33]
Tàichū 太初 104–101 aEC[34]
Tiānhàn 天漢 100–97 aEC[35]
Tàishǐ 太始 96–93 aEC[36]
Zhēnghé 征和 92–89 aEC[37]
Hòuyuán 後元 88–87 aEC[38]
Zhaodi 昭帝 Liu Fuling 劉弗陵 87–74 aEC[39] Shǐyuán 始元 86–80 aEC[40]
Yuánfèng 元鳳 80–75 aEC[41]
Yuánpíng 元平 74 aEC[42]
El Príncep de Changyi 昌邑王 o 海昏侯 Liu He 劉賀 74 aEC[18] Yuánpíng 元平 74 aEC[42]
Xuandi 宣帝 Liu Bingyi 劉病已 74–49 aEC[39] Běnshǐ 本始 73–70 aEC[43]
Dìjié 地節 69–66 aEC[44]
Yuánkāng 元康 65–61 aEC[45]
Shénjué 神爵 61–58 aEC[46]
Wǔfèng 五鳳 57–54 aEC[47]
Gānlù 甘露 53–50 aEC[48]
Huánglóng 黃龍 49 aEC[49]
Yuandi 元帝 Liu Shi 劉奭 49–33 aEC[50] Chūyuán 初元 48–44 aEC[51]
Yǒngguāng 永光 43–39 aEC[52]
Jiànzhāo 建昭 38–34 aEC[53]
Jìngníng 竟寧 33 aEC[54]
Chengdi 成帝 Liu Ao 劉驁 33–7 aEC[50] Jiànshǐ 建始 32–28 aEC[55]
Hépíng 河平 28–25 aEC[56]
Yángshuò 陽朔 24–21 aEC[57]
Hóngjiā 鴻嘉 20–17 aEC[58]
Yǒngshǐ 永始 16–13 aEC[59]
Yuányán 元延 12–9 aEC[60]
Suīhé 綏和 8–7 aEC[60]
Aidi 哀帝 Liu Xin 劉欣 7–1 aEC[50] Jiànpíng 建平 6–3 aEC[61]
Yuánshòu 元壽 2–1 aEC[61]
Pingdi 平帝 Liu Kan 劉衎 1–6 EC[50] Yuánshǐ 元始 1–5 EC[62]
Ruzi 孺子 Liu Ying 劉嬰 6–9 EC[50] Jùshè 居攝 6–8 EC[63]
Chūshǐ 初始 8–9 EC[64]
Dinastia Xin (9–23 EC)
Dinastia Xin de Wang Mang (王莽) 9–23 EC[65] Shǐjiànguó 始建國 9–13 EC[66]
Tiānfēng 天鳳 14–19 EC[67]
Dìhuáng 地皇 20–23 EC[68]
Continuació de la Dinastia Han
Geng Shidi 更始帝 Liu Xuan 劉玄 23–25 EC[69] Gēngshǐ 更始 23–25 EC[70]
Dinastia Han Oriental 25–220 EC
Guang Wudi 光武帝 Liu Xiu 劉秀 25–57 EC[71] Jiànwǔ 建武 25–56 EC[72]
Jiànwǔzhōngyuán 建武中元 56–57 EC[73]
Mingdi 明帝 Liu Zhuang 劉陽 57–75 EC[74] Yǒngpíng 永平 57–75 EC[75]
Zhangdi 章帝 Liu Da 劉炟 75–88 EC[76] Jiànchū 建初 76–84 EC[77]
Yuánhé 元和 84–87 EC[78]
Zhānghé 章和 87–88 EC[79]
Hedi 和帝 Liu Zhao 劉肇 88–106 EC[80] Yǒngyuán 永元 89–105 EC[81]
Yuánxīng 元興 105 EC[82]
Shangdi 殤帝 Liu Long 劉隆 106 EC[83] Yánpíng 延平 9 mesos en el 106 EC[84]
Andi 安帝 Liu Hu 劉祜 106–125 EC[85] Yǒngchū 永初 107–113 EC[86]
Yuánchū 元初 114–120 EC[87]
Yǒngníng 永寧 120–121 EC[88]
Jiànguāng 建光 121–122 EC[88]
Yánguāng 延光 122-125 EC[89]
Shaodi, el Marquès de Beixiang 少帝 o 北鄉侯 Liu Yi 劉懿 125 EC[90] Yánguāng 延光 125 EC[89]
Shundi 順帝 Liu Bao 劉保 125–144 EC[91] Yǒngjiàn 永建 126–132 EC[92]
Yángjiā 陽嘉 132–135 EC[93]
Yǒnghé 永和 136–141 EC[94]
Hàn'ān 漢安 142–144 EC[95]
Jiànkāng 建康 144 EC[95]
Chongdi 沖帝 Liu Bing 劉炳 144–145 EC[96] Yōngxī 永嘉 145 EC[97]
Zhidi 質帝 Liu Zuan 劉纘 145–146 EC[96] Běnchū 本初 146 EC[97]
Huandi 桓帝 Liu Zhi 劉志 146–168 EC[98] Jiànhé 建和 147–149 EC[99]
Hépíng 和平 150 EC[100]
Yuánjiā 元嘉 151–153 EC[100]
Yǒngxīng 永興 153–154 EC[100]
Yǒngshòu 永壽 155–158 EC[101]
Yánxī 延熹 158–167 EC[102]
Yǒngkāng 永康 167 EC[103]
Lingdi 靈帝 Liu Hong 劉宏 168–189 EC[104] Jiànníng 建寧 168–172 EC[105]
Xīpíng 熹平 172–178 EC[106]
Guānghé 光和 178–184 EC[107]
Zhōngpíng 中平 184–189 EC[108]
Shaodi, el Príncep de Hongnong 少帝 o 弘農王 Liu Bian 劉辯 189 EC[90] Guāngxī 光熹 189 EC[109]
Zhàoníng 昭寧 189 EC[109]
Xiandi 獻帝 Liu Xie 劉協 189–220 EC[110] Yǒnghàn 永漢 189 EC[109]
Chūpíng 初平 190–193 EC[111]
Xīngpíng 興平 194–195 EC[112]
Jiàn'ān 建安 196–220 EC[113]
Yánkāng 延康 220 EC[114]

Anotacions[modifica | modifica el codi]

  1. La forma convencional de referir-se a aquests governants en xinès és "Han + nom a títol pòstum" (per exemple "Han Wudi," "Han Jingdi"). Excepcions a aquesta regla inclouen Liu Gong, Liu Hong, Ruzi Ying, el Príncep de Changyi, el Marquès de Beixiang, el Príncep de Hongnong. They either died within a year of taking the throne, were removed from power within a year, or were very young and ruled over by a regent during their entire "reign".
  2. Els anys del lunisolar calendar xinès no es corresponen exactament amb els anys donats en la columna pels noms d'era. Alguns anys donats en la taula també pertanyen to two reign periods because some era names were adopted before the beginning of the following year.

Anotacions de peu[modifica | modifica el codi]

  1. Paludan (1998), 34–36.
  2. Beck (1986), 354-355.
  3. de Crespigny (2007), 1216; Bielenstein (1980), 143; Hucker (1975), 149–150.
  4. Wang (1949), 141–142.
  5. Wang (1949), 141–143; Ch'ü (1972), 71; Crespigny (2007), 1216-1217.
  6. de Visser (2003), 43–49.
  7. 7,0 7,1 Wilkinson (1998), 105.
  8. Wilkinson (1998), 105–106.
  9. 9,0 9,1 9,2 Wilkinson (1998), 106.
  10. Wilkinson (1998), 106–107.
  11. Wilkinson (1998), 176.
  12. Wilkinson (1998), 176–177.
  13. 13,0 13,1 Wilkinson (1998), 177.
  14. Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates provinent de Paludan (1998), 28 and Loewe (2000), 253–258.
  15. Bo Yang (1977), 433–440.
  16. Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates provinent de Paludan (1998), 28, 31.
  17. Bo Yang (1977), 441–442.
  18. 18,0 18,1 18,2 Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates provinent de Twitchett i Loewe (1986), xxxix.
  19. Bo Yang (1977), 442–443.
  20. Bo Yang (1977), 443.
  21. 21,0 21,1 Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates provinent de Paludan (1998), 28, 33.
  22. Bo Yang (1977), 444–446.
  23. Bo Yang (1977), 446–447.
  24. Bo Yang (1977), 447–448.
  25. Bo Yang (1977), 449–452.
  26. Bo Yang (1977), 452.
  27. Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates provinent de Paludan (1998), 28, 36 i Loewe (2000), 273–280.
  28. Bo Yang (1977), 452–453.
  29. Bo Yang (1977), 454–455.
  30. Bo Yang (1977), 456–457.
  31. Bo Yang (1977), 457–459.
  32. Bo Yang (1977), 459–460.
  33. Bo Yang (1977), 460–462.
  34. Bo Yang (1977), 463–464.
  35. Bo Yang (1977), 467–468.
  36. Bo Yang (1977), 468.
  37. Bo Yang (1977), 468–470.
  38. Bo Yang (1977), 470–471.
  39. 39,0 39,1 Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates provinent de Paludan (1998), 40.
  40. Bo Yang (1977), 471–472.
  41. Bo Yang (1977), 472–473.
  42. 42,0 42,1 Bo Yang (1977), 473.
  43. Bo Yang (1977), 473–475.
  44. Bo Yang (1977), 475.
  45. Bo Yang (1977), 476.
  46. Bo Yang (1977), 477.
  47. Bo Yang (1977), 478–479.
  48. Bo Yang (1977), 479–480.
  49. Bo Yang (1977), 480.
  50. 50,0 50,1 50,2 50,3 50,4 Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates de Paludan (1998), 40, 42.
  51. Bo Yang (1977), 481–482.
  52. Bo Yang (1977), 482–483.
  53. Bo Yang (1977), 483–484.
  54. Bo Yang (1977), 484.
  55. Bo Yang (1977), 485–486.
  56. Bo Yang (1977), 486–487.
  57. Bo Yang (1977), 487.
  58. Bo Yang (1977), 487–488.
  59. Bo Yang (1977), 488–489.
  60. 60,0 60,1 Bo Yang (1977), 489.
  61. 61,0 61,1 Bo Yang (1977), 490.
  62. Bo Yang (1977), 495. While traditional sources do not give a exact date when the Yuanshi era was announced, it was implied that the first year of Yuanshi did not start until the first month of the lunar calendar — ergo, in 1 AD. Vegeu, e.g., Ban Gu, Llibre de Han, [vol. 12.
  63. Bo Yang (1977), 495–496.
  64. Bo Yang (1977), 496; Wang Mang es va convertir en emperador al mes 12 de l'era Chushi, el qual es correlaciona amb el gener o el febrer de 9 EC.
  65. Latin spelling, Chinese characters, and date range from Paludan (1998), 42–43.
  66. Bo Yang (1977), 496–497.
  67. Bo Yang (1977), 498–499.
  68. Bo Yang (1977), 499–500.
  69. Latin spelling, Chinese characters, and date range from de Crespigny (2007), 558–560.
  70. Bo Yang (1977) 500–501.
  71. Pronunciació llatina, caràcters xinesos, and date range from Paludan (1998), 44 and de Crespigny (2007), 557–566.
  72. Bo Yang (1977), 501–509.
  73. Bo Yang (1977), 509.
  74. Latin spelling, Chinese characters, and date range from Paludan (1998), 44, 49 and de Crespigny (2007), 604–609.
  75. Bo Yang (1977), 509–513.
  76. Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates provinent de Paludan (1998), 44, 49 i de Crespigny (2007), 495–500.
  77. Bo Yang (1977), 514–515.
  78. Bo Yang (1977), 515–516.
  79. Bo Yang (1977), 516.
  80. Latin spelling, Chinese characters, and date range from Paludan (1998), 50 and de Crespigny (2007), 588–592.
  81. Bo Yang (1977), 517–523.
  82. Bo Yang (1977), 523.
  83. Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates provinent de Paludan (1998), 50 i de de Crespigny (2007), 531.
  84. Bo Yang (1977), 524.
  85. Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates provinent de Paludan (1998), 50 i de de Crespigny (2007), 580–583.
  86. Bo Yang (1977), 524–526.
  87. Bo Yang (1977), 526–527.
  88. 88,0 88,1 Bo Yang (1977), 528.
  89. 89,0 89,1 Bo Yang (1977), 529.
  90. 90,0 90,1 Latin spelling, Chinese characters, and date range from Twitchett and Loewe (1986), xl.
  91. Latin spelling, Chinese characters, and date range from Paludan (1998), 50–51 and de Crespigny (2007), 473–478.
  92. Bo Yang (1977), 530–531.
  93. Bo Yang (1977), 532.
  94. Bo Yang (1977), 532–534.
  95. 95,0 95,1 Bo Yang (1977), 534.
  96. 96,0 96,1 Latin spelling, Chinese characters, and date range from Paludan (1998), 50–51.
  97. 97,0 97,1 Bo Yang (1977), 535.
  98. Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates de Paludan (1998), 50–51 i de Crespigny (2007), 595–603
  99. Bo Yang (1977), 535–536.
  100. 100,0 100,1 100,2 Bo Yang (1977), 536.
  101. Bo Yang (1977), 536–537.
  102. Bo Yang (1977), 537–540.
  103. Bo Yang (1977), 541.
  104. Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates de Paludan (1998), 50, 52 i de Crespigny (2007), 511–517.
  105. Bo Yang (1977), 541–542.
  106. Bo Yang (1977), 542–543.
  107. Bo Yang (1977), 543–545.
  108. Bo Yang (1977), 545–547.
  109. 109,0 109,1 109,2 Bo Yang (1977), 547.
  110. Pronunciació llatina, caràcters xinesos, i rang de dates de Paludan (1998), 50, 55.
  111. Bo Yang (1977), 547–550.
  112. Bo Yang (1977), 551.
  113. Bo Yang (1977), 552–564.
  114. Bo Yang (1977), 564.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Beck, Mansvelt. (1986). "The Fall of Han," in The Cambridge History of China: Volume I: the Ch'in and Han Empires, 221 B.C. – A.D. 220, 317-376. Edited by Denis Twitchett and Michael Loewe. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-24327-0.
  • Bielenstein, Hans. (1980). The Bureaucracy of Han Times. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-22510-8.
  • Bo Yang (1977). Timeline of Chinese History (中國歷史年表). Taipei: Sing-Kuang Book Company Ltd.
  • Ch'ü, T'ung-tsu. (1972). Han Dynasty China: Volume 1: Han Social Structure. Edited by Jack L. Dull. Seattle and London: University of Washington Press. ISBN 0-295-95068-4.
  • de Crespigny, Rafe. (2007). A Biographical Dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23–220 AD). Leiden: Koninklijke Brill. ISBN 90-04-15605-4.
  • Hansen, Valerie. (2000). The Open Empire: A History of China to 1600. New York & London: W.W. Norton & Company. ISBN 0-393-97374-3.
  • Huang, Ray. (1988). China: A Macro History. Armonk & London: M.E. Sharpe Inc., an East Gate Book. ISBN 0-87332-452-8.
  • Hucker, Charles O. (1975). China's Imperial Past: An Introduction to Chinese History and Culture. Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-8047-0887-8.
  • Loewe, Michael. (1986). "The Former Han Dynasty," in The Cambridge History of China: Volume I: the Ch'in and Han Empires, 221 B.C. – A.D. 220, 103–222. Edited by Denis Twitchett and Michael Loewe. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-24327-0.
  • Loewe, Michael. (2000). A Biographical Dictionary of the Qin, Former Han, and Xin Periods (221 BC - AD 24). Leiden, Boston, Koln: Koninklijke Brill NV. ISBN 90-04-10364-3.
  • Paludan, Ann. (1998). Chronicle of the Chinese Emperors: the Reign-by-Reign Record of the Rulers of Imperial China. London: Thames & Hudson Ltd. ISBN 0-500-05090-2.
  • Sato, Masayuki. "Comparative Ideas of Chronology" History and Theory, Vol. 30, No. 3 (Oct., 1991), pp. 275–301.
  • Torday, Laszlo. (1997). Mounted Archers: The Beginnings of Central Asian History. Durham: The Durham Academic Press. ISBN 1-900838-03-6.
  • Twitchett, Denis and Michael Loewe. (1986). "Han Emperors" in Cambridge History of China: Volume I: the Ch'in and Han Empires, 221 B.C. – A.D. 220, xxxix-xli. Edited by Denis Twitchett and Michael Loewe. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-24327-0.
  • de Visser, M.W. (2003). Dragon in China and Japan. Whitefish: Kessinger Publishing. ISBN 0-7661-5839-X.
  • Wang, Yu-ch'uan. "An Outline of The Central Government of The Former Han Dynasty," Harvard Journal of Asiatic Studies, Vol. 12, No. 1/2 (Jun., 1949): pp. 134–187.
  • Wilkinson, Endymion. (1998). Chinese History: A Manual. Cambridge and London: Harvard University Asia Center of the Harvard University Press. ISBN 0-674-12377-8.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]