Llista d'espècies d'Acer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

El gènere Acer forma part de la família aceraceae. La classificació de les espècies que component el gènere ha tingut diverses aproximacions i modificacions, des de la inicial de Linné. Encara avui dia hi ha discrepàncies. La darrera clasificació de major importància ha estat feta pel taxonomista Holandes P. C. de Jong.[1] Per simplificar la tasca s'ha optat per crear subespècies i varietats, dintre d'algunes de les epècies. D'aquesta manera s'han catalogat 124 espècies, 95 subespècies i 8 varietats, agrupades en 16 seccions.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Llistat alfabètic

Acer capillipes
Acer ginnala
Acer griseum
Llavors d'Acer laevigatum
Acer maxomowiczianum
Auró negre Acer monspessulanum
Acer grosseri
Acer japonicum
Acer palmatum
Acer tataricum
Acer zoeschense

Híbrids[modifica | modifica el codi]

Seccions[modifica | modifica el codi]

Les espècies estan agrupades en 16 seccions. Els criteris utilitzats per la classificació, han estat diversos històricament, i principalment s'han basat en la morfologia de les fulles i dels òrgans reproductors (flors i fruits). Darrerament s'ha utilitzat el mètode de la quimiotaxonomia, entre d'altres per de Jong.

La classificació segueix aproximadament un ordre de complexitat o modernitat dintre de la successió evolutiva, des de la més primitiva a la més evolucionada.[1]

Acer nipponicum

1. Secció Parviflora. Compren els aurons més primitius. Les inflorescències són de tipus panícula o espiga, i tenen de 25 a 400 flors. La tendència partenocàrpica es mitjana. Inclou quatre espècies, la principal de les quals es A. niponicum

Acer palmatum

2. Secció Palmata. Les espècies d'aquesta secció tenen les inflorescències en corimbe, i una tendència partenocàrpica feble o mitja. Es la secció que compren un major nombre d’espècies, les principals de les quals A. japonicum, A. sieboldianum, A. palmatum.

3. Secció Wardania. Compren una sola espècie, A. wardania.

4.Secció Macrantha. Compren 14 espècies d'arbres i arbusts de talla mitjana. Les inflorescències són en forma de raïm, i rarament en corimbe, i comprenen de 10 a 25 flors. Agrupa tots els aurons que tenen escorça fina estriada. Ocupen una gran extensió geogràfica, des de l'Himalaya fins al Japó, excepte A. pensylvanicum que es troba a la costa Est dels Estats Units.

5. Secció Glabra. Compren dos grups. El grup Glabra es originari d'America i consisteix en l’espècie A. glabrum, i les seves subespècies. Tenen inflorescències petites en forma de raïm o corimbe, terminals o axil·lars. Els fruits són glabres i plans. Tenen una forta tendència partenocàrpica. El grup Arguta es troba a l’est Asiàtic i compren dos espècies dioiques més evolucionades.

Acer negundo, fulles

6. Secció Negundo. Té dos grups molt propers, un americà i l’altre asiàtic. La principal característica distintiva són les seves fulles de nervadura pinnada i compostes, d’evolució primitiva.[29] Les inflorescències són en forma de raïm simple o compost. El grup americà compren una espècie, A. negundo. El grup asiàtic conte dos espècies, A. cissifolium i A. henryi, que són dioiques i de mida petita.

7. Secció Indivisa. Es una secció aïllada, amb una sola espècie A. carpinifolium. Les fulles són senceres amb nervis paral·lels. L'estructura del pol·Slen és molt diferent de les altres espècies de la família.

Fruits d'Acer pseudoplatanus, Garrotxa

8. Secció Acer. Aquesta secció es divideix amb tres sèries.

La sèrie Acer inclou l’espècie A. pseudoplatanus, de molta importància forestal a Europa, i present al nord de la Península Ibèrica; i quatre espècies més. Son arbres de gran mida, amb fulles lobulades, repartits per Europa i Asia occidental.

La série Monspessulana consisteix amb arbres de petit mida o arbustos repartits en cinc espècies amb subespècies, que tenen fulles petites o mitjanes. A. opalus (Blada), relativament comú a Catalunya, i A. monspessulanum (Auró de Montpeller) pertanyen a aquesta sèrie.

La sèrie Saccharodendron compren solament l’espècie A. Saccharum, que inclou diverses subespècies, repartides pel continent americà, des de Canadà a Guatemala.

9. Secció Pentaphylla. Compren dos sèries. La sèrie Pentaphylla inclou una sola espècie, A. pentaphyllum, originari de la Xina, es un petit arbre que te les fulles palmades.

La sèrie Trifida inclou 10 espècies, totes de la Xina, que viuen en zones càlides o subtropicals. Tenen fulles peremnes senceres o trilobades. Les principals espècies sont A. oblongum, A. paxii, A. buerguerianum.

10. Secció Trifoliata. Les espècies d'aquesta secció són de provinença Asiàtica, i força evolucionades, encara que les fulles són compostes, i per tant primitives [30] Algunes tenen escorça que s'exfolia. Les inflorescències són en raïm o corimbe. Les granes tenen pericarpi lignificat.

La sèrie Grisea compren tres espècies: A. griseum, A. maximowiczianum i A. triflorum.

La sèrie Mandshurica consta de dos espècies originàries de Xina central, que són petits arbres o arbusts.

11. Secció Lithocarpa. Compren dos sèries.

La sèrie Macrophyla es més primitiva, i consisteix amb l'espècie A. macrophylum originària de Nord-amèrica. Les seves fulles palmades són les més grans de tots els aurons (macro = gran, phyla = fulla), i tenen uns llargs pecíols que contenen saba lletosa, tal com també passa a la sèrie platanoides que l'hi es propera. La mida de l'arbre es també gran, d'uns 25 m.

La sèrie Lithocarpa també consta d'arbres de grans dimensions, amb fulles tri o penta palmades. Compren les espècies Asiàtiques A. diabolicum, A. sinopurpurascens i A. sterculiacens.

Auró blanc, fulles i fruits

12. Secció Platanoidea. Compren 10 espècies i 10 subespècies. Es troba en un ampli territori des d'Europa fins al Japó. Els arbres d'aquesta secció són de mida gran o mitjana, i tenen fulles tri, penta o heptalobulades. Les inflorescències són de tipus corimbe terminal o axil·lar. Tendència partenocàrpica moderada. Els pecíols de les fulles exuden un fluid lletós quan es trenquen.Pertanyen a aqueste secció l'Acer platanoides (Erable) i l'Acer campestre (Auró blanc).

13. Secció Pubescentia. Consisteix en dos espècies força rares, que es troben a la Xina. Son arbres petits o arbustos grans, amb fulles trilobulades, coriàcies i glauques al revers.

14. Secció Ginnala. Es mono-especifica i consisteix amb A. tataricum i les seves subespècies, que es troben a Europa Oriental i Àsia. Les fulles són enteres o trilobulades, i les inflorescències en corimbe terminal o axil·lar.

A. Rubrum, fulles a la tardor

15. Secció Rubra. Es una secció molt evolucionada i compren tres espècies d'arbres grans, A. rubrum i A. saccharinum d'origen americà, i A. pycnanthum del Japó. Les inflorescències són en umbel·la, i la floració es precedent a la brotació de les fulles. Té una tendència partenocàrpica feble, i els fruits no presenten dormició.

16. Secció Hyptiocarpa. Aquesta secció pot ser la més evolucionada, i compren dos espècies A. garrettii i A. laurinum que es troben al Sud-est asiàtic. Les fulles, que son enteres i coriàcies, amb els marges enters, són perennes i a voltes caduques. Les inflorescències són en corimbe o raïm en posició axil·lar. La tendència partenocàrpica és molt feble.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista d'espècies d'Acer
  1. 1,0 1,1 le Hardÿ de Beaulieu, Antoine. Guide illustré des Erables. Editions du 8ème. 2001. ISBN 9782913375000
  2. A vegades considerat una subesopècie d'A. tataricum: A. t. subsp. aidzuense (Franch.) De Jong
  3. A vegades tractat com a subespècies d'A. longipes: A. l. subsp. amplum (Rehder) De Jong.
  4. Possiblement un sinònim tant per a A. kwangnanense com A. paxii
  5. Sovint tractat com a subespècie d'A. campbellii: A. c. subsp. flabellatum (Rehder) E.Murray.
  6. Actualment considerat una subespècie d'A. pectinatum: A. p. subsp. forrestii (Diels) E.Murray.
  7. Actualment considerat una subespècie d'A. sterculiaceum: A. s. subsp. franchetii (Pax) E.Murray.
  8. A vegades considerat una subespècie d'A. tataricum: A. t. subsp. ginnala (Maxim.) Wesm.
  9. A vegades considerat una subespècie d'A. opalus: A. o. subsp. hispanicus (Pourret) E.Murray)
  10. A vegades tractat com a subespècie d'A. saccharum: A. s. subsp. grandidentatum (Torr. & Gray) Desmarais.
  11. Actualment sovint considerat una subespècie d'A. davidii: A. d. subsp. grosseri (Pax) De Jong.
  12. Sovint tractat com a subespècie d'A. cissifolium: A. c. subsp. henryi (Pax) E.Murray.
  13. A vegades considerat una subespècie d'A. pectinatum: A. p. subsp. laxiflorum (Pax) E.Murray.
  14. Sovint tractat com a subespècie d'A. saccharum: A. s. subsp. leucoderme (Small) Desmarais.
  15. A vegades tractat com a subespècie d'A. platanoides: A. p. subsp. lobelii (Ten.) Gams, or A. cappadocicum: A. c. subsp. lobelii (Ten.) De Jong.
  16. A vegades considerat com a subespècie d'A. pectinatum: A. p. subsp. maximowiczii (Pax) E.Murray. No confondre amb A. maximowiczianum Miq.
  17. A vegades considerat com a subespècie d'A. miyabei: A. m. subsp. miaotaiense (P.C.Tsoong) E.Murray.
  18. Els homònims A. montanum Garsault i A. montanum Daléchamps ex Lam. són sinònims d'A. pseudoplatanus i A. opalus respectively.
  19. Sovint tractat com a subespècie d'A. saccharum: A. s. subsp. nigrum (Michx.f.) Desmarais.
  20. A vegades tractat com a subespècie d'A. campbellii: A. c. subsp. oliverianum (Pax) E.Murray
  21. Linnaeus intentà aplicar aquest nom a A. sempervirens, però més tard el canvià per A. obtusifolium, pensant que aquest és un homònim no vàlid. L'any 1995, s'atorgà el nom neotipificat a A. sempervirens, acabant amb la confusió (Turland 1995).
  22. Sovint tractat com a subspècie d'A. campbellii: A. c. subsp. sinense (Rehder) De Jong.
  23. A vegades tractat com a subespècie d'A. saccharum: A. s. subsp. skutchii (Rehder) E.Murray.
  24. A vegades considerat com a subespècie d'A. heldreichii: A. h. subsp. trautvetteri (Medwed.) E.Murray.
  25. A vegades classificat com a subespècie d'A. caudatum: A. c. subsp. ukurunduense (Trautvetter & Meyer) E.Murray.
  26. Sovint tractat com a subespècie d'A. campbellii: A. c. subsp. wilsonii (Rehder) De Jong.
  27. van Gelderen (p. 245) conclou que aquest és, probablement, un aberrant A. platanoides proper a l'estat cultivat.
  28. La identitat del segon és incerta, amb les dues espècies citades per autors diferents.
  29. L'Acer negundo presenta polimorfisme foliar, i es pot observar com les fulles compostes tenen tendència a esdevenir palmades
  30. Es considera que les fulles compostes (mes primitives) han evolucionat cap a les fulles palmades (mes modernes).
  • van Gelderen, D. M., de Jong, P. C., & Oterdoom, H. J. (1994). Maples of the World. Timber Press, Portland ISBN 0-88192-472-5.
  • Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
  • Turland, N. J. (1995). Neotypification of Acer orientale (Aceraceae). Taxon 44 (4): 597-600 Abstract.