Llista d'huracans de l'Atlàntic de categoria 5

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Huracà Isabel vista des de l'espai.

Aquesta és una llista de tots els huracans atlàntics de categoria 5 enregistrats, la posició més alt de la classificació de l'escala d'intensitats dels cicló tropical anomenada escala d'huracans de Saffir-Simpson. Les tempestes de Categoria 5 són els huracans més catastròfics que es poden formar, i es generen només aproximadament una vegada cada tres anys de mitjana a l'Atlàntic. Només es va registrar durant les temporades de 1960, 1961, 2005 i 2007, més d'un huracà de Categoria 5 en una mateixa temporada; només en la temporada de 2005 es generaren més de dos huracans de categoria 5, i només la temporada de 2007 que recalà més d'un huracà amb intensitat de categoria 5.[1]

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Trajectòria de tots els huracans atlàntics de Categoria 5 coneguts.
Escala Saffir-Simpson
TD TS 1 2 3 4 5

Un huracà de categoria 5 genera vents sostinguts superiors als 250,0 km/h. El vent sostingut és la velocitat mitjana del vent registrada durant un minut mesurada a 10 metres metres d'altura, que és l'alçada estàndard de mesura per evitar la interferència d'obstacles o obstruccions. Les ràfegues breus en huracans són normalment fins a un 50 per cent més altes que el vents sostinguts.[2] Com que un huracà és (normalment) un sistema en moviment, el camp de vent és asimètric, amb vents més forts a la banda dreta (a l'hemisferi Del Nord), que depenen de la direcció del vent. Els vents màxims anunciats pels centres d'advertències es donen a la banda dreta.[3]

Entre 1924 i 2007, s'han enregistrat 32 huracans de força 5. No es va observar cap huracà de categoria 5 oficialment abans de 1924. Es pot suposar que els ciclons anteriors a aquesta data arribaven a força 5 però ho feien en aigües obertes, així que els vents màxims no es podien mesurar. L'anemòmetre, un mecanisme utilitzat per mesurar la velocitat del vent, es va inventar el 1846. Tanmateix, quan grans huracans colpejaven els instruments i se'l enduien sovint per la força del vent, sense poder registrar la intensitat màxima de l'huracà. Per exemple, mentre el gran huracà de Beaufort de 1879 colpejava Carolina del nord, la cassoleta dels anemòmetres era arrencada el fet quan indicava 222 km/h.[4]

Una reanàlisi en curs de dades de temps és en curs per investigadors que poden millorar o baixar de categoria uns altres huracans atlàntics actualment llistats a Categories 4 i 5.[5] Per exemple, se sospita que el Santa Ana Hurricane de 1825 ha arribat a força de category-5.[6]a Més, propòsits d'investigació de paleotempestological per identificar per davant d'huracans essencials comparant evidència sedimentària de vagues d'huracà recents i passades. Per exemple, un "huracà gegant" significativament més fort que l'Huracà Hattie (categoria 5) s'ha identificat en sediment de Belizenc, havent pegat la regió en algun moment abans de 1500.[7]

Oficialment, la dècada on s'han concentrat la majoria del huracans de Categoria 5 ha estat la del 2000-present, amb 8 huracans categoria 5 que han estat fins al moment: l'huracà Isabel (2003), Ivan (2004), Emily (2005), Katrina (2005), Rita (2005), Wilma (2005), Dean (2007), Felix (2007).

La segona dècada més activa en nombre d'huracans de Categoria 5 va ser la de 1960, quan es produïren sis huracans entre 1960 i 1969 (Ethel, Donna, Carla, Hattie, Beulah, i Camille).[1]

Llistes d'huracans Atlàntics de Categoria 5[modifica | modifica el codi]

Llistat per ordre cronològic[modifica | modifica el codi]

Huracà Ivan com a Categoria 5

Això és una llista de tots els huracans de categoria 5 en l'ordre en el que es formaren.

Abans de l'adveniment de la cobertura satèl·lit geoestacional fiable de 1966, el nombre de ciclons tropicals de l'oceà Atlàntic eren subestimats. És per això que es probable que hi hagi hagut altres huracans de categoria 5 que no han estat llistats, però com no es comunicaven, per això no eren reconeguts.[8]

Les velocitats del vent s'arrodoneixen en la cinquena unitat. Gran part de les mesures antigues són poc fiables perquè els equips de mesura sovint eren destruïdes o danyades en les condicions extremes que es presenten en huracà de categoria 5.[9]

Nom Temporada Vents sostinguts màxims de mitjana durant 1 minut
Nusos Quilòmetres per hora Milles por hores
Dècada de 1920
"Cuba" 1924 145 270 165
"Okeechobee" 1928 140 260 160
Dècada de 1930
"Bahames" 1932 140 260 160
"Dia del treball" 1935 160 295 185
"Nova Anglaterra" 1938 140 260 160
Dècada de 1940
"Fort Lauderdale" 1947 140 260 160
Dècada de 1950
Dog 1950 160 295 185
Easy 1951 140 260 160
Janet 1955 150 280 175
Cleo 1958 140 260 160
Dècada de 1960
Donna 1960 140 260 160
Ethel 140 260 160
Carla 1961 150 280 175
Hattie 140 260 160
Beulah 1967 140 260 160
Camille 1969 165 305 190
Dècada de 1970
Edith 1971 140 260 160
Anita 1977 150 280 175
David 1979 150 280 175
Dècada de 1980
Allen 1980 165 305 190
Gilbert 1988 160 295 185
Hugo 1989 140 260 160
Dècada de 1990
Andrew 1992 150 280 175
Mitch 1998 155 285 180
Dècada de 2000
Isabel 2003 145 270 165
Ivan 2004 145 270 165
Emily 2005 140 260 160
Katrina 150 280 175
Rita 155 285 180
Wilma 160 295 185
Dean 2007 150 280 175
Felix 150 280 175

Llistat per data de formació[modifica | modifica el codi]

Huracà Emily, l'huracà més primerenc de categoria 5
Nom Data assolia (UTC) Data perduda (UTC) Temps com a Categoria 5
Emily 17 de juliol 17 de juliol 6 hores
Allen 5 d'agost 6 d'agost 72 hores
7 d'agost 8 d'agost
9 d'agost 9 d'agost
Cleo 16 d'agost 16 d'agost 6 hores
Camille 17 d'agost 18 d'agost 30 hores
Deab 18 d'agost 18 d'agost 24 hores
21 d'agost 21 d'agost
Andrew 23 d'agost 23 d'agost 16 hores
24 d'agost 24 d'agost
Katrina 28 d'agost 29 d'agost 18 hores
David 30 d'agost 31 d'agost 42 hores
Anita 2 de setembre 2 de setembre 12 hores
"Dia del treball" 3 de setembre 3 de setembre 6 hores
Felix 3 de setembre 3 de setembre 24 hores
4 de setembre 4 de setembre
Donna 4 de setembre 4 de setembre 12 hores
Dog 5 de setembre 7 de setembre 60 hores
"Bahames" 5 de setembre 6 de setembre 24 hores
Easy 7 de setembre 8 de setembre 18 hores
Ivan 9 de setembre 9 de setembre 60 hores
11 de setembre 11 de setembre
13 de setembre 14 de setembre
Edith 9 de setembre 9 de setembre 6 hores
Carla 11 de setembre 11 de setembre 18 hores
Isabel 11 de setembre 12 de setembre 42 hores
13 de setembre 13 de setembre
14 de setembre 14 de setembre
"Okeechobee" 13 de setembre 14 de setembre 12 hores
Gilbert 13 de setembre 14 de setembre 24 hores
Ethel 15 de setembre 15 de setembre 6 hores
Hugo 15 de setembre 15 de setembre 6 hores
"Fort Lauderdale" 16 de setembre 17 de setembre 30 hores
"Nova Anglaterra" 19 de setembre 20 de setembre 18 hores
Beulah 20 de setembre 20 de setembre 18 hores
Rita 21 de setembre 22 de setembre 24 hores
Janet 27 de setembre 28 de setembre 18 hores
Wilma 19 d'octubre 19 d'octubre 18 hores
"Cuba" 19 d'octubre 19 d'octubre 12 hores
Mitch 26 d'octubre 28 d'octubre 42 hores
Hattie 30 d'octubre 31 d'octubre 18 hores

Llistat per pressió mínima[modifica | modifica el codi]

Nom Pressió mínima Pressure
hPa inHg
Wilma 882 26,0
Gilbert 888 26,2
"Dia del treball" ≤892 ≤26,3
Rita 895 26,5
Allen 899 26,6
Katrina 902 26,6
Camille ≤905 ≤26,7
Mitch 905 26,7
Dean 905 26,7
"Cuba" 910 26,9
Ivan 910 26,9
Janet ≤914 ≤27,0
Isabel 915 27,0
Hugo 918 27,1
Hattie ≤920 ≤27,2
Andrew 922 27,2
Beulah 923 27,3
David 924 27,3
Anita 926 27,3
"Okeechobee" ≤929 ≤27,4
Emily 929 27,4
Felix 929 27,4
Carla 931 27,5
"Bahamas" ≤931 ≤27,5
Donna ≤932 ≤27,5
"Nova Anglaterra" ≤938 ≤27,7
"Fort Lauderdale" ≤940 ≤27,7
Edith ≤943 ≤27,8
Cleo ≤948 ≤28,0
Easy ≤957 ≤28,27
Dog ≤979 ≤28,9
Ethel ≤981 ≤29,0

La pressió mínima dels ciclons més recents van ser mesurats per aeronaus reconeixement utilitzant radiosondes de paracaigudes, o ve determinada per imatges de satèl·lit seguitn tècnica de dvorak. En els huracans més antics les mesures de pressió sovint són incompletes. Les úniques lectures provenien d'informes de vaixells, observacions de terra, o reconeixements de les aeronaus. Cap d'aquests mètodes no pot proporcionar càlculs de pressió constants. Així, a vegades l'única mesura que es disposava era de quan l'huracà no era de categoria 5. Consegüentment, la pressió mínima és a vegades molt irreal per a huracans de categoria 5.

Aquest llista no és totalment idèntica a la llista dels huracans més intensos. Alguns huracans de Categoria 5 moderns tenen lectures més altes que alguns huracans "més dèbils" de Categoria 4. L'huracà de l'Atlàntic més intens que no va assolir la intensitat de categoria 5 d'intensitat va ser l'huracà Opal amb una pressió de 916 mil·libars.[10] Aquest valor és més baix que la pressió mínima d'alguns huracans de categoria 5 amb lectures de pressió fiables, com per exemple l'huracà Andrew. Per intensitats menors a la d'Opal, aquesta llista és idèntica a la llista dels huracans més intensos de l'Atlàntic. Per intensitats superiors, s'hi inclourien alguns huracans de categoria 4.

Ull de l'huracà Katrina en un vol de reconaixament dels caçadors d'huracans.

Climatologia[modifica | modifica el codi]

Un huracà de categoria 5 d'octubre que colpejava Cuba l'any 1924.

Un total de trenta-dos huracans de Categoria 5 s'han registrat a l'Atlàntic. Un durant el juliol, set a l'agost, vint al setembre i quatre a l'octubre. Oficialment, mai hi ha hagut cap de categoria 5 que hagi estat registrat el juny, novembre o fora de la temporada d'huracans.

Durant els mesos de juliol i agost els huracans de categoria 5 assoleixen la intensitat màxima tant en el Golf de Mèxic com en el Mar Carib. Aquestes són les àrees més favorable per al desenvolupament de cicló tropical en aquells mesos.[11]

Durant el setembre es registren la majoria dels huracans de category 5. Això coincideix amb el pic climatològic de la temporada d'huracans de l'Atlàntic, que succeeix a principis de setembre.[12] Els huracans de categoria 5 del setembre s'intensifiquen en les aigües del Golf de Mèxic, del Mar Carib o en aigües obertes de l'Atlàntic; aquesta zones són les zones més propicies per la formació de ciclons tropicals durant el setembre.[11] Molts d'aquests huracans no són tempestes del tipus cap Verd que s'intensifiquen en gran zones de mar obert; o també anomenades "Bahama busters", que s'intensifiquen sobre la corrent de bucle temperada en el Golf de Mèxic.[13]

Els quatre huracans de categoria 5 generats durant l'octubre van assolir la intensitat màxima a l'oest del Carib, una regió on els huracans atlàntics potents graviten a final de temporada.[11] Això és a causa de la climatologia de la zona, que a vegades hi ha un anticicló a gran alçada que propicia la ràpida intensificació durant la temporada, així com les càlides aigües de l'oest del Carib. En un principi, només s'havien descobert 3 huracans de categoria 5 durant l'octubre, però anàlisis posteriors esbrinaren que l'Huracà de Cuba de 1924 també havia assolit aquesta intensitat durant aquest mes, sumant així quatre els quatre actuals.[14]

Recalades[modifica | modifica el codi]

Huracà Camille fent recalada en Categoria 5.

Tots els huracans atlàntics de Categoria 5 excepte Dog, Easy i Cleo han fet recalada a terme en algun lloc amb un certa intensitat. La majoria dels huracans de Categoria 5 de l'atlàntic van fer recalada a causa de la habitual proximitat de terra amb el Carib i el Golf de Mèxic, on els patrons meteorològics sinòptics freqüentment els duent cap a terra, per oposició a la trajectòria mitja cap a l'oest oceànic dels huracans del Pacífic Oest.[15] Thirteen of the storms made landfall while at Category 5 intensity.[1]

Molts d'aquests sistemes van fer una recalada breu debilitant-se des d'una categoria 5. Aquesta debilitació es provocada per l'aire sec prop de terra, les aigües continentals poc profundes, la interacció amb la terra, o per les aigües més fredes prop de costa.[16]

Els huracans es llisten per ordre cronològic indicant el lloc on recalaren i la intensitat en que ho feren. Aquells huracans que no van recalar cap cop durant la seva trajectòria, com Dog, Easy i Cleo, no són inclosos.

La temporada de 2007 és l'única en la història enregistrada on hi va haver més d'un cicló de Categoria 5 que feia recalada amb aquella intensitat.[1]

Nom Intensitat de recalada
Categoria 5 Categoria 4 Categoria 3 Categoria 2 Categoria 1 Tesmpesta tropical Any
"Cuba" Cuba Florida Bahames 1924
"Okeechobee" Puerto Rico Bahames i Florida 1928
"Bahames" Bahames 1932
"Dia del treball" Florida Keys Nord-oest de Florida Bahames 1935
"Nova Anglaterra" Nova York i Connecticut 1938
"Fort Lauderdale" Bahames Florida Louisiana 1947
Janet Península del Yucatán Mainland Mèxic 1955
Donna Bahames i Florida Carolina del Nord, Nova York i Connecticut 1960
Ethel Mississipí 1960
Carla Texas 1961
Hattie Belize Mèxic 1961
Beulah Texas Península del Yucatán 1967
Camille Mississipí Cuba 1969
Edith Nicaragua Louisiana Belize i Mèxic 1971
Anita Mèxic 1977
David República Dominicana Dominica Florida Cuba, Bahames i Geòrgia 1979
Allen Texas 1980
Gilbert Mèxic Jamaica Mèxic 1988
Hugo Guadeloupe, Saint Croix, i Carolina del Sud Puerto Rico 1989
Andrew Eleuthera i Florida Illes Berry Louisiana 1992
Mitch Hondures Mèxic i Florida 1998
Isabel Carolina del Nord 2003
Ivan Florida Grenada i Alabama 2004
Emily Mèxic (dos cops) Mèxic Grenada 2005
Katrina Louisiana i Mississipí Florida 2005
Rita Louisiana 2005
Wilma Mèxic (dos cops) Florida 2005
Dean Península del Yucatán Veracruz 2007
Felix Nicaragua Grenada 2007

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 National Hurricane Center. «Atlantic hurricane database». National Oceanic and Atmospheric Administration, 2009. [Consulta: 2009-10-08].
  2. Chris Landsea. «Subject: D4) What does "maximum sustained wind" mean? How does it relate to gusts in tropical cyclones?». Tropical Cyclone FAQ. National Hurricane Center. [Consulta: 2006-03-16].
  3. Chris Landsea. «Subject: D6) Why are the strongest winds in a hurricane typically on the right side of the storm?». Tropical Cyclone FAQ. National Hurricane Center. [Consulta: 2006-03-16].
  4. Tropical cyclones affecting North Carolina since 1586
  5. Hurricane Research Division. «Re-analysis Project». Atlantic Oceanographic and Meteorological Project. [Consulta: 2006-03-16].
  6. Donnelly, J. P.. «Evidence of Past Intense Tropical Cyclones from Backbarrier Salt Pond Sediments: A Case Study from Isla de Culebrita, Puerto Rico, USA». Journal of Coastal Research, vol. SI42, 2005, pàg. 201–210.
  7. McCloskey, T. A.. «5000 year sedimentary record of hurricane strikes on the central coast of Belize». Quaternary International, vol. 195, 1–2, 2009, pàg. 53–68. DOI: 10.1016/j.quaint.2008.03.003.
  8. Chris Landsea. «Subject: E10) What are the average, most, and least tropical cyclones occurring in each basin?». Tropical Cyclone FAQ. National Hurricane Center. [Consulta: 2006-03-16].
  9. Chris Landsea. «Subject: E1) Which is the most intense tropical cyclone on record?». Tropical Cyclone FAQ. National Hurricane Center. [Consulta: 2006-03-16].
  10. Max Mayfield. «Preliminary Report Hurricane Opal». National Hurricane Center, 1995-11-29. [Consulta: 2006-03-16].
  11. 11,0 11,1 11,2 «Tropical Cyclone Climatology». National Hurricane Center. [Consulta: 2006-03-16].
  12. Neal Dorst. «Subject: G1) When is hurricane season ?». Tropical Cyclone FAQ. National Hurricane Center. [Consulta: 2006-03-16].
  13. Chris Landsea. «Subject: A2) What is a "Cape Verde" hurricanes?». Tropical Cyclone FAQ. National Hurricane Center. [Consulta: 2006-03-16].
  14. Gary Padgett. «SUMMARY: Part 1 - October TC Summary», 2004-01-29. [Consulta: 2006-03-16].
  15. Chris Landsea. «Subject: G8) Why do hurricanes hit the East coast of the U.S., but never the West coast?». Tropical Cyclone FAQ. [Consulta: 2008-08-31].
  16. Richard Knabb, Jamie Rhome, & Daniel Brown. «Tropical Cyclone Report Hurricane Katrina» (PDF) p. 4. National Hurricane Center, 2005-12-20. [Consulta: 2008-08-31].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]