Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta és una llista de les unitats de volum utilitzades a l'antiga Grècia:

Acana[modifica | modifica el codi]

Acana (Achane) fou una mesura persa i beòcia, equivalent a quaranta-cinc medimnes àtics.

Cènix[modifica | modifica el codi]

Cènix (Choenix) fou una mesura grega de capacitat que com d'altres unitats de mesures petites, apareix amb diferents equivalències, probablement per diferències regionals entre els diversos estats i ciutats gregues.

Suides diu que era equivalent a tres còtiles; Galè la fa igual a quatre còtiles; Fanni diu que era equivalent a vuit còtiles. Galè també esmenta en altres escrits l'equivalència a tres i vuit còtiles.

Choinix[modifica | modifica el codi]

Choinix (plural Choinikes) era una antiga unitat grega de capacitat equivalent a 1,087 litres.

Cous[modifica | modifica el codi]

Cous (Chous) fou una mesura de líquids de l'antiga Grècia, equivalent al romà congi (congius) subdividit en sis sextaris. També equival a 3,12 litres; 8 chous equivalen a 1 Keramion.

En un concurs Miló de Crotona va poder veure tres cous de vi. Suides diu que era equivalent a dos sextaris (el sextari és quivalent a la pinta anglesa). Existia un got de veure era anomenat també cous, que tenia una forma semblant a l'àmfora panatenaica.

Hecte[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hecte

Hecte fou un terme usat en diversos sentits en el sistema mètric grec, de base duodecimal.

En mesures líquides el hecteus fou la sisena part del medimne i la dotzena del hemiecteon. Equivalia a un modi romà.

Hekteus[modifica | modifica el codi]

Hekteus (plural hekteis) era una antiga unitat grega de capacitat equivalent a 8,696 litres.

Keramion[modifica | modifica el codi]

Keramion era una antiga unitat grega de mesura de líquids equivalent a 8 choes o 24,93 litres.

Kophinos[modifica | modifica el codi]

Kophinos (plural Kophinoi) era una antiga unitat grega de mesura de líquids equivalent a 9,35 litres.

Kotyle[modifica | modifica el codi]

Kotyle (plural Kotylai) era una antiga unitat grega de capacitat equivalent a 0,272 litres i de mesura de líquids d'una capacitat gairebé igual.

Maris[modifica | modifica el codi]

Maris fou una mesura grega de capacitat que segons Pòl·lux i Aristòtil estava formada per sis còtiles (Kotyle, cotylae). Poliè de Làmpsac esmenta una mesura més gran del mateix nom que contenia deu congis (congii).

Medimne[modifica | modifica el codi]

Medimne (Medimnus) fou la principal mesura de capacitat dels grecs, equivalent a 52,176 litres.

S'utilitzava principalment per mesurar el gra. Contenia sis hectes, dotze hemiecta, 48 choenices, 96 xestae (sextarii), 192 cotylae i 1152 cyathi. El medimnus àtic era equivalent a sis modis romans o dues àmfores. El medimnus d'Egina i el de l'Egipte dels Ptolemeus tenia la meitat com a molt (possiblement un terç).

Metretes[modifica | modifica el codi]

Metretes o àmfora metretes (anomenada també àmfora grega) era una antiga unitat grega de mesura de líquids equivalent a 37,4 litres. Fou la principal mesura de liquida de l'antiga Grècia. Contenia 12 choes, 48 choenices, 72 xestae (sextarii) i 144 Kotyle o cotylae) i era equivalent a tres quarts d'un medimne, la principal mesura seca. L'àmfora metretes era la meitat de gran que l'àmfora quadrantal romana.

Els metretes àtic contenien 72 sextarii, els eginetes tenien una proporció de 5 a 3 amb els metretes àtics i per tant la mesura d'Egina era dos cinquenes parts més gran que la mesura àtica i doncs una àmfora metretes d'Egina contenia 120 sextarii, i era idèntica als metretes de Babilònia, Síria i Antioquia. Els metretes macedonis eren probablement més petits que els àtics.

Mistre[modifica | modifica el codi]

Mistre (Mystrum) fou una mesura grega de líquids, de la qual hi havia el gran mistre i el petit mistre.

El més comú era el petit que era 1/24 part d'un còtile (kotyle) i ¼ d'un cyathus. Segons Galè el mistre petit era ¾ del gran, però en un altre capítol fa el mistre gran 1/3 d'un còtile i diu que el petit era ¼ del gran; en un altre lloc fa al mistre gran equivalent a 3 oxybapha i el petit 1 i 1/3 oxybapha. Cleòpatra diu que el gran era 1/16 d'un còtile i el petit 1/22.

Quadrantal[modifica | modifica el codi]

Article principal: Quadrantal

Àmfora o quadrantal (o Àmfora quadrantal) era una unitat de mesura de líquids romana equivalent a 25,86 litres. Els grecs també usaven aquesta mesura però l'àmfora grega era quivalent a 40 litres.

Fou la principal mesura romana de capacitat de líquids. Fest dona el text d'un plebiscit de data desconeguda que regulava els pesos i mesures: "Ex ponderus publicis, quibus hac tempestate populus octier solet, uti coaequetur sedulum, uti quadrantal vini octoginta pondo siet: congius vini decem p. (pondo} siet: sex scxtari congius siet vini; duodequinquaginta sextari quadrantal siet vini" (el quadrantal ha de contenir 80 pondos de vi i el congi 10; el sextari ha de ser 1/6 del congi i 1/48 del quadrantal).

Queme[modifica | modifica el codi]

Queme (Cheme) fou una mesura grega de líquids la capacitat de la qual (com passa sovint amb les mesures petites) és esmentada diferent per diferents autoritats. La queme petita equivalia a dos cocleàries o dos dracmes, i era 1/72 part d'un cotile (cotyle). La queme gran era més petita proporcionalment, de 3 a 2. Encara s'esmenten altres tipis de queme.