Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota. La diòcesi d'Albi fou creada probablement el segle III i posteriorment fou sufragània de la de Bourges. Estava limitada al nord per la de Rodès, a l'est per les de Vabres i Besiers, al sud per les de Sant Pons, Carcassona i Sant Papul i a l'oest per les de Tolosa, Montauban i Caors. El 1327 va perdre part del seu territori quan es va crear la diòcesi de Castres. El 3 d'octubre de 1678 el bisbat fou erigit en arquebisbat. D'acord al concordat del 15 de juliol de 1801 fou suprimit el 29 de novembre següent i el seu territori agregat a la diòcesi de Montpeller; l'arquebisbat fou restaurat el 6 d'octubre de 1822 i declarat metropolità. El seu nom oficial des del 17 de febrer de 1922 fou Albi-Castres-Lavaur en absorbir aquestos dos darrers bisbats (Castres i La Vaur) que foren suprimits. El 16 de desembre de 2002 va deixar de ser metropolità i va passar a ser sufragani de l'arquebisbat de Tolosa.

Llista de bisbes[modifica | modifica el codi]

  • Sant Clar (Clarus), tradicionalment considerat el fundador
  • Antim (Anthimus), deixeble de l'anterior
  • vers 406: Diogenià (Diogenianus)
  • vers 451: Anemi (Anemius)
  • vers 506: Sabí (Sabinus)
  • vers 549: Ambròs (Ambrosius)
  • vers 571[1] o 580[2]-584: sant Salvi (Salvius)
  • vers 585: Desideri (Desiderius)
  • vers 614: Fredemond[3] (es tractaria en realitat de Teofrid d'Amiens)
  • 625-647: Constanci (Constantius)
  • vers 663[1]-664: Didó (Dido)
  • vers 647 o 673[4][1]-675 Ricard (Richardus o Ricardusus)
  • 692-† 30 de maig del 698: Citruí (Citruinus), abat de Castres.
  • vers 700:[2] Sant Amarant de Moissac (Amarandus), abat de Moissac.
  • 722-725: Hug I (o Hugo)
  • vers 734: Joan I (Joannes)
  • vers 812: Verdat (Verdatus)
  • vers 825: Guilleme I (Guilielmus)
  • vers 844: Balduí (Balduinus)
  • vers 854: Pandevi (Pandevius)
  •  ?: Agambert[5] (Agambertus)
  • 869-879 sant Llop (Lupus)
  • vers 886-17 de novembre de 886: Eloi (Eligius)
  • 887-891: Adolen (Adolenus)
  • vers 920:[6] Godebric[7] o Goloderic[8] (Godericus, Golodericus o Godalricus)
  • vers 921: Patern (Paternus)
  • vers 936: Angelví (Angelvinus)
  • 941-942: Miró
  • 961-967: Bernat I (Bernardus)
  • vers 972: Frotari (Froterius o Frotarius)
  •  ?: Honorat I[9] (Honoratus)
  • 975-987[2] o 990:[1] Ameli I (Amelius)
  • vers 990: Ingelbí (Ingelbinus)
  • vers 992: Honorat II (Honoratus)
  • vers 998: Amblard (Amblardus)
  • vers 1019[1] o 1020[2]-vers 1031[1] o 1040:[2] Ameli II o Emili (Amelius o Aemilius)
  • 1040-5 d'agost de 1054: Guillem II (Guilielmus)
  •  ?: Aldegari[10] (Aldegarius)
  • 1062-1079: Frotard[11] (Frotardus)
  • 1079-1090: Guillem III de Poitiers (Guilielmus)
  • vers 1096: Gautier (Gualterius)
  • 1098-1099: Hug II (Hugo)
  • vers 1101: Rigal I[12]
  • vers 1100-1103: Adelgari I (Adelgarius)
  • vers juin 1103-vers 1105:[2] Arnau I de Cessenon[13] o Armand,[7] (Arnoldus de Cassenon)[8])
  • vers 1108 o 1109-1110: Adelgari II de Penne[14] (Adelgarius)
  • 1115: Sicard (Sicardus)
  • 1115-1125: Bertran I (Bertrandus)
  • 1125-1132: Humbert de Géraud (Humbertus Geraldi)
  • 1135[1] o 1136[2]-1143: Hug III (Hugo)
  • 1143[2] o 1144[1]-1155[2] o 1156:[1] Rigal II (Rigaldus)
  • 1157-1174:[15] Guillem IV de Pierre (Guilielmus)
  • vers 1176: Gerard I (Géraud) (Gerardus o Girardus)
  • vers 1183: Claudi I d'Àndria[7][8])
  • 1185-1227: Guillem V de Pierre de Brens (Guilielmus Petri) († 1230)
  • 24 d'abril 1228-vers 1254: Duran (Durandus)
  • Agost del 1254-vers 1271: Bernat II de Combret (Bernardus)
  • 1271-1276: vacant
  • 7 de març del 1276-1308: Bernat III de Castanet (Bernardus) (cardenal el 1316)
  • 1308-† 21 de setembre del 1311: Bertran II de les Bordes, cardenal el 1310 (Bertrandus Bordis)
  • 1311-1314: Gerald II (Geraldus)
  • 12 mars 1314-† 1333: Berald de Farges, cardenal (Beraldus de Fargis)
  • 1334-1336: Pere I de la Via (Petrus de Via)
  • 26 de juliol de 1336 - † 28 de novembre de 1337: Bernat IV de Camiat (Bernadus Camiati)
  • 3[2] o 16[1] de desembre de 1337-† 18 de desembre de 1338: Guilleme VI Court (Guilielmus Curti), cardenal el 1310
  • 27 de gener de 1339-1350: Peitavin de Montesquiou, cardenal el 17 de desembre de 1350) († 1 de febrer de 1356)
  • 10 de juliol de 1351-† novembre o desembre de 1354: Arnau II Guillem (Arnaldus Guilielmi)
  • 18 d'octubre de 1355-† 11 de març de 1379: Hug IV Albert (Hugo Auberti o Hugo Alberti)
  • 1379-1382: Dominic I de Florència (Dominicus)
  • 24 de juliol de 1382 - † 1383: Joan II de Saya o Joan d'Albi (Joannes)
  • 1383 - † 15 d'octubre de 1392: Guillem VII de la Voulte (Guilielmus)
  • 1386[1]-1392[1] o 1393:[2] Pere II (Petrus), competidor del precedent.[16]
  • 1392 o 1393 o 1397[17]-setembre 1410: Dominic I de Florència (Dominicus), segona vegada.
  • setembre de 1410-agost o setembre de 1434: Pere III de Neveu (Petrus)
  • 19 de desembre de 1435-† 11 de novembre de 1462: Bernat V de Cazilhac[7] o Cazillac,[8] (Bernardus)
  • 1435-† 1462: Robert d'Alvèrnia o Robert I Delfí (Robertus), competidor del precedent; el cisma va durar 26 anys.[18]
  • 10[1] o 19[2] de desembre de 1462-novembre[2] o † 10 de desembre[1] 1473: cardenal Joan III Jouffroy ( Joannes)
  • 24 de gener de 1474-1502: Lluís I d'Amboise (Ludovicus) (abdica el 1502, † a Lió l'1 de juliol de 1503)
  • 1502[2] o 1503[1]-1510: Lluís II d'Amboise, cardenal el 1507, nebot de l'anterior († 1517).
  • desembre de 1510[19]-† 9 août 1515: Carles I Robertet.
    • 1510-1513: Cardenal Robert de Guibé, administrador apostòlic
  • 1515-† 26 de maig de 1518: Joan Jaume Robertet, germà de l'anterior.
  • 1519-† 24 de juliol[1] o 24 de setembre[2] de 1523: Cardenal Adrien Gouffier de Boissy
  • 1 d'agost de 1523[1] o 19 de juny de 1524[2]-† 9 setembre o 9 d'octubre de 1528: Aymar de Gouffier
  • 19 d'octubre de 1528-† 9 de juliol de 1535: cardenal Antoine Duprat (o Antoine du Prat), canceller de França.
  • 1535 - † 18 de maig de 1550: Cardenal Joan IV de Lorena
  • 1550-1561: Lluís de Lorena-Guisa (1527-1578) abans bisbe de Troyes com Lluís II de Lorena-Guisa del 1545 al 1550, i després arquebisbe de Sens del 1560 al 1562 i de Metz del 1568 al 1578.
  • 1561-1567: Cardenal Laurent Strozzi (ou Laurentius)
  • 10 de juny de 1568-† 30 de juny de 1574: Philippe de Rodolfis
  • 1575-† 28 de juliol de 1588: Julià de Médicis
  • Agost del 1588 - † 8 de febrer de 1608: Alfons I d'Elbène
  • 1608-1635: Alfons II d'Elbène († 9 de gener de 1651)
  • 28 de gener de 1635-† 25 de juliol de 1676: Gaspard de Daillon du Lude
  • 1676-3 d'octubre de 1678: Hyacinthe Serroni

Llista d'arquebisbes[modifica | modifica el codi]

  • 3 d'octubre de 1678 - † 7 de gener de 1687: Hyacinthe Serroni, elevat a arquebisbe.
  • 18 de gener de 1687-15 d'agost de 1703: Carles II Le Goux de La Berchère
  • 15 d'agost de 1703-3 de novembre de 1719: Henri de Nesmond.
  • 5 de novembre de 1719-† 15 d'abril de 1747: Armand Pierre de La Croix de Castries.
  • 1 de maig de 1747-25 d'abril de 1759: Dominique II de La Rochefoucauld, cardenal l'1 de juny de 1778
  • Abril de 1759-15 de maig de 1764: Léopold-Charles de Choiseul-Stainville després arquebisbe de Cambrai
  • 27 de maig de 1764-1790: François-Joachim de Pierre de Bernis, cardenal el 26 de juny de 1769), titular nominal fins a la seva mort el 2 de novembre de 1794.
  • 3 d'abril de 1791-vers 1802: Jean-Joachim Gausserand, bisbe constitucional del Tarn.
  • 29 de novembre de 1801-6 d'octubre de 1822: Seu suprimida. François de Pierre de Bernis fou titular nominal entre el 2 de novembre de 1794 i el 2 de març de 1802, i després coadjutor del 2 de març de 1802 al 8 d'agost de 1817) († 4 de febrer de 1823).
  • 8 d'agost de 1817[20]-† 25 de febrer de 1833: Carles III Brault
  • 18 de març de 1833-† 16 de juny de 1842: François-Marie-Edouard de Gualy
  • 15 de juliol de 1842-† 20 de novembre de 1864: Jean-Joseph-Marie-Eugène de Jerphanion
  • 4 de desembre de 1864-† 24 de desembre de 1875: Jean-Paul-François-Félix-Marie Lyonnet
  • 17 de gener de 1876-† 24 de juliol de 1884: Etienne-Emile Ramadié
  • 22 de setembre de 1884-† 23 de març de 1899: Jean-Emile Fonteneau
  • 7 de desembre de 1899-† 18 de març de 1918: Eudoxe-Irénée-Edouard Mignot
  • 18 de març de 1918-† 30 de gener de 1940: Pierre-Célestin Cézerac
  • 11 de maig de 1940-† 10 de març de 1956: Jean-Joseph-Aimé Moussaron
  • 5 de gener de 1957-† 2 d'agost de 1961: Jean-Emmanuel Marquès
  • 4 de desembre de 1961-15 de juny de 1974: Claude Dupuy
  • 15 de juny de 1974-13 d'abril de 1985: Robert II Coffy (Robert-Joseph Coffy)
  • 17 de març de 1986-† 12 de desembre de 1988: Joseph Rabine (Joseph-Marie-Henri Rabine)
  • 8 d'abril de 1989-† 7 d'octubre de 1999: Roger Meindre (Roger-Lucien Meindre)
  • 13 de juliol del 2000- : Pierre-Marie Carré (Pierre-Marie-Joseph Carré)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 Trésor de Chronologie.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 La Grande Encyclopédie.
  3. Trésor de Chronologie. La Grande Encyclopédie no l'esmentas.
  4. La data de 647 la dona La Grande Encyclopédie, però altres fonts donen el 673
  5. Agambertus és esmentat com a bisbe pel Trésor de Chronologie amb una interrogació. El nom no figura a la llista de La Grande Encyclopédie.
  6. La Grande Encyclopédie dona la data 926 i situa a Godebric després de Patern. Le Trésor de Chronologie dona 920.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Forma nominal donada per La Grande Encyclopédie
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Forme nominal donnée par le Trésor de Chronologie
  9. Honoratus est assenyalat par Trésor de Chronologie, amb una interrogació, i no figura a la llista de La Grande Encyclopédie.
  10. Aldegarius és esmentat al Trésor de Chronologie amb una interrogació. El non no figura pas a la lliste de La Grande Encyclopédie. Altres fonts els situen vers 1083 a 1085.
  11. Fins al 1083 segons el Trésor de Chronologie però segons la mateixa font havia estat excomunicat pel concili de Tolosa el 1079.
  12. Rigaud és esmentat pel Trésor de Chronologie però no apareix a la llusta de La Grande Encyclopédie.
  13. La Grande Encyclopédie.
  14. Podira ser el mateix que Adelgari I, segons La Grande Encyclopédie, però considerat "molt diferent", segons el Trésor de Chronologie.
  15. Fins al 1182 segons algunes fonts.
  16. Trésor de Chronologie assenyala que Pere II fou competidor de Guillem VII, donant la data del 1386 pel inici del episcopat. La Grande Encyclopédie no esmenta la competició i dona la data del 1393 per l'inici.
  17. La data de 1397 la dona amb interrogació el Trésor de Chronologie i dona la data de 1392 com a més segura per l'inici del episcopat.
  18. Esmente el cisma el Trésor de Chronologie que precisa la durada. La Grande Encyclopédie dona només la data de 1435 par l'épiscopat de Bernat V, sense esmentar el cisma.
  19. Data poc segura; el cardenal de Guibé va administrar la diòcesos entre 1510 i 1513.
  20. Data de nomenament de Charles Brault que no fou instal·lat fins al 23 de juliol de 1823, després que el 6 d'octubre de 1822 es va restablir la seu.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • GALLIA CHRISTIANA NOVA (1716).
  • LA GRANDE ENCYCLOPEDIE inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts, París (1885-1902).
  • TRESOR DE CHRONOLOGIE, D'HISTOIRE ET DE GEOGRAPHIE pour l'étude et l'emploi des documents du Moyen-Age, par M. le comte de Mas-Latrie; París - V. Palmé (1889) (on line a: gallica.bnf.fr)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]