Llista de campions d'Europa d'enduro FIM

Aquesta és una llista amb els campions d'Europa d'enduro FIM. El Campionat d'Europa d'enduro, organitzat per la FIM entre 1968 i 1989, fou l'antecedent immediat de l'actual Campionat del Món d'enduro, estrenat el 1990.

Campions d'Europa d'enduro[modifica]

Atesa l'evolució en les seves categories, dins la història del Campionat d'Europa s'hi podrien establir dues etapes: la primera aniria de 1968 fins a 1980 i la segona abastaria de 1981 (any en què es començà a racionalitzar la quantitat de categories) fins a 1989.

Campions durant la 1a etapa (1968-1980)[modifica]

Atesa la quantitat de cilindrades existents durant aquesta etapa, el seu historial es mostra en dues taules per a facilitar-ne la visualització: La primera taula (A) mostra l'historial de campions en cilindrades petites (menys de 250cc), i la segona taula (B) mostra la resta d'historial.

A) Campions en cilindrades petites (Menys de 250cc)[modifica]

Any	50cc	75cc	100cc	125cc	175cc
1968	Volker Kramer (Zündapp)	Hans Trinkner (Zündapp)	Siegfried Gienger (Zündapp)	Rolf Witthöft (Puch)	Peter Uhlig (MZ)
1969	Heinz Brinkmann (Zündapp)	Andreas Brandl (Zündapp)	Volker Kramer (Zündapp)	Rolf Witthöft (Puch)	Walter Leitgeb (Puch)
1970	Heinz Brinkmann (Zündapp)	Andreas Brandl (Zündapp)	Lorenz Specht (Zündapp)	Rolf Witthöft (Zündapp)	Erwin Schmider (Zündapp)
1971	Andreas Brandl (Zündapp)	Josef Wolfgruber (Zündapp)	Dieter Salevsky (Simson)	Rolf Witthöft (Zündapp)	Erwin Schmider (Zündapp)
1972	Peter Neumann (Zündapp)	Andreas Brandl (Zündapp)	Josef Wolfgruber (Zündapp)	Rolf Witthöft (Zündapp)	Erwin Schmider (Zündapp)
1973	Peter Neumann (Zündapp)	Andreas Brandl (Zündapp)	Josef Wolfgruber (Zündapp)	Rolf Witthöft (Zündapp)	Erwin Schmider (Zündapp)
1974	Peter Neumann (Zündapp)	Ewald Schneidewind (Simson)	Josef Wolfgruber (Zündapp)	Reinhard Christel (Zündapp)	Erwin Schmider (Zündapp)
1975	Peter Neumann (Zündapp)	Ewald Schneidewind (Simson)	Josef Wolfgruber (Zündapp)	Rolf Witthöft (Zündapp)	Erwin Schmider (Zündapp)
1976	Erwin Schmider (Zündapp)	Steffen Mauersberger (Simson)	Josef Wolfgruber (Zündapp)	Alessandro Gritti (KTM)	Elia Andrioletti (KTM)
1977	Erwin Schmider (Zündapp)	Osvaldo Scaburri (Puch)	Jürgen Grisse (Zündapp)	Harald Strößenreuther (KTM)	Elia Andrioletti (KTM)
1978	Gino Perego (DKW^{[t 1]})	Osvaldo Scaburri (Puch)	Erwin Schmider (Zündapp)	Eberhard Weber (Zündapp)	Franco Gualdi (DKW^{[t 2]})
1979	Pietro Gagni (Fantic)	Stanislav Olszewski (Simson)	Eddy Hau (Zündapp)	Gualtiero Brissoni (SWM)	Andrea Marinoni (SWM)
1980	Gino Perego (AIM)	Stanislav Olszewski (Simson)	Eddy Hau (Zündapp)	Gualtiero Brissoni (SWM)	Klaus-Bernd Kreutz (Zündapp)

Notes

↑ Segons la font, la moto de Perego apareix documentada com a DKW, Hercules o Sachs, ja que totes tres pertanyien al mateix grup, Fichtel & Sachs.
↑ Segons la font, la moto de Gualdi apareix documentada com a DKW, Hercules o Sachs, ja que totes tres pertanyien al mateix grup, Fichtel & Sachs.

B) Campions en cilindrades grans (250cc o més)[modifica]

Any	250cc	350cc	+350c
1968	Werner Salevsky (MZ)	Kvetoslav Masita (Jawa)	Erwin Schmider (Jawa)
1969	Frantizek Mrázek (Jawa)	Kvetoslav Masita (Jawa)	Erwin Schmider (Jawa)
1970	Frantizek Mrázek (Jawa)	Kvetoslav Masita (Jawa)	Fred Willamowski (MZ)
1971	Frantizek Mrázek (Jawa)	Kvetoslav Masita (Jawa)	Fred Willamowski (MZ)
1972	Frantizek Mrázek (Jawa)	Kvetoslav Masita (Jawa)	Zdenek Cespiva (Jawa)
1973	Frantizek Mrázek (Jawa)	Kvetoslav Masita (Jawa)	Zdenek Cespiva (Jawa)
1974	Jirí Stodulka (Jawa)	Kvetoslav Masita (Jawa)	Imerio Testori (KTM)
1975	Alessandro Gritti (KTM)	Kvetoslav Masita (Jawa)	Zdenek Cespiva (Jawa)
1976	Jirí Stodulka (Jawa)	Kvetoslav Masita (Jawa)	Stanislav Zloch (Jawa)
	250cc	350cc	500 cc	+500 cc
1977	Alessandro Gritti (KTM)	Kvetoslav Masita (Jawa)	Stanislav Zloch (Jawa)	Otakar Toman (Jawa)
1978	Gualtiero Brissoni (SWM)	Elia Andrioletti (KTM)	Gianangelo Croci (KTM)	Manfred Jäger (MZ)
	250cc	350cc	500cc	750cc	+750cc
1979	Franco Gualdi (SWM)	Augusto Taiocchi (KTM)	Guglielmo Andreini (SWM)	Heino Büse (Maico)	Egbert Haas (Maico)
	250cc	350cc	500cc	750cc	1000cc	+1000cc
1980	Andrea Marinoni (SWM)	Augusto Taiocchi (KTM)	Guglielmo Andreini (SWM)	Heino Büse (Maico)	Rolf Witthöft (BMW)	Herbert Schek (Schek-BMW)

Campions durant la 2a etapa (1981-1989)[modifica]

Any	80cc	125cc	175cc	250cc		500cc	+500cc 4T
1981	Angelo Signorelli (Fantic)	Gualtiero Brissoni (Fantic)	Klaus-Bernd Kreutz (Zündapp)	Alessandro Gritti (Kramer)		Jens Scheffler (MZ)	Hans Werner Pohl (Honda)
1982	Pietro Gagni (Zündapp)	Harald Strößenreuther (KTM)	Klaus-Bernd Kreutz (Zündapp)	Gualtiero Brissoni (Husqvarna)		Guglielmo Andreini (Maico)	Eddy Hau (Yamaha)
	80cc 2T	125cc 2T	- Cancel·lat -	250cc 2T		500cc 2T	+500cc 4T
1983	Pierfranco Muraglia (Accossato)	Andrea Marinoni (KTM)		Harald Sturm (MZ)		Jens Scheffler (MZ)	Eddy Hau (Yamaha)
1984	Pierfranco Muraglia (Accossato)	Rolf Hübler (Simson)		Harald Sturm (MZ)		Jens Scheffler (MZ)	Guglielmo Andreini (Honda)
1985	Stefano Passeri (Accossato)	Rolf Hübler (Simson)		Harald Sturm (MZ)		Jens Scheffler (MZ)	Thomas Gustavsson (Husqvarna)
1986	Stefano Passeri (KTM)	Joachim Sauer (KTM)		Harald Sturm (MZ)		Sven-Erik Jönsson (Husqvarna)	Jozef Chovancik (Jawa)
	80cc 2T	125cc 2T		250cc 2T	350cc 4T	500cc 2T	+500cc 4T
1987	Gianmarco Rossi (TM)	Davide Trolli (TM)		Dick Wicksell (Husqvarna)	Joachim Sauer (KTM)	Sven-Erik Jönsson (Husqvarna)	Gianangelo Croci (KTM)
1988	Gianmarco Rossi (TM)	Angelo Signorelli (KTM)		Dick Wicksell (Husqvarna)	Thierry Charbonnier (Yamaha)	Sven-Erik Jönsson (Husqvarna)	Thomas Gustavsson (Husqvarna)
1989	Pierfranco Muraglia (TM)	Paul Edmondson (KTM)		Dick Wicksell (KTM)	Laurent Charbonnel (Husqvarna)	Sven-Erik Jönsson (Husqvarna)	Jimmie Eriksson (Husaberg)

Estadístiques[modifica]

Campions amb més de 3 títols[modifica]

Pilot	Títols
Erwin Schmider	11 (6 x 175cc, 2 x 350cc, 2 x 50cc, 1 x 100cc)
Kvetoslav Masita	10 (10 x 350cc)
Rolf Witthöft	8 (7 x 125cc, 1 x 1000cc)
Josef Wolfgruber	6 (5 x 100cc, 1 x 75cc)
Frantizek Mrázek	5 (5 x 250cc)
Gualtiero Brissoni	5 (3 x 125cc, 2 x 250cc)
Andreas Brandl	5 (4 x 75cc, 1 x 50cc)
Jens Scheffler	4 (4 x 500cc)
Sven-Erik Jönsson	4 (4 x 500cc 2T)
Guglielmo Andreini	4 (3 x 500cc, 1 x +500cc 4T)
Eddy Hau	4 (2 x 500cc, 2 x 100cc)
Harald Sturm	4 (4 x 250cc 2T)
Alessandro Gritti	4 (3 x 250cc, 1 x 125cc)
Peter Neumann	4 (4 x 50cc)

Vegeu també[modifica]

Campionat d'Europa d'enduro (EEC)

Referències[modifica]

Linati Bigas, Alejandro. «Todo-Terreno». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 117-147. ISBN 84-315-12210.
Roig, Santi «Todo-Terreno. Campeonato de Europa» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 130-136, 190-191.
«Enduro - Champions» (PDF) (en francès). enduro80s.free.fr, 10-10-2006. [Consulta: 15 setembre 2014].
«European Enduro Championships 1968 – 1981» (en anglès). speedtracktales.com. [Consulta: 18 maig 2023].
«Enduro during the 70's» (en anglès). mxbikes.com. Arxivat de l'original el 23 de març 2010. [Consulta: 15 novembre 2009].

[1] Segons la font, la moto de Perego apareix documentada com a DKW, Hercules o Sachs, ja que totes tres pertanyien al mateix grup, Fichtel & Sachs.

[2] Segons la font, la moto de Gualdi apareix documentada com a DKW, Hercules o Sachs, ja que totes tres pertanyien al mateix grup, Fichtel & Sachs.

[t 1]

[t 2]