Llista de cavalls famosos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ramsès II a la batalla de Kadesh

Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte. Cavalls històrics i reals (famosos per mèrits propis o per la notorietat del seu propietari), cavalls mitològics, cavalls imaginaris de fama literària, cavalls campions en les curses o els esports hípics, ... En cada cas els detalls sobre la glòria de cada cavall -o, a vegades, els aspectes menys gloriosos- expliquen moltes coses sobre les persones i la societat en cada època.

Cavalls històrics[modifica | modifica el codi]

Carro de guerra egipci (c. 1335 aC).
Aquil·les contra l'amazona Pentesilea.
Àmfora panatenaica mostrant una quadriga. Vegeu els peus dels cavalls.
Quadriga romana guanyadora en les curses del circ.

És impossible presentar una llista completa de cavalls reals amb importància històrica. Però és relativament fàcil oferir una mostra representativa com la següent, ordenada cronològicament (Atenció !: les dates només són aproximades):

  • c. 1280 aC: "Victòria a Tebes" i "Mut està satisfeta". Cavalls del carro de guerra de Ramsès II que participaren en la batalla de Cadeix.[1]
  • 521 aC: El cavall de Darios.[2][3][4]
  • 512 aC: Avra, més coneguda pel seu nom en llatí Aura, fou una euga guanyadora en els Jocs Olímpics.[5]
  • 508 aC: Lykos, poltre fill de l'egua Avra, guanyador de la cursa per a poltres ("keles") de la 68 ena Olimpíada.[6]
  • 476 aC: Ferènic(Pherenikos), cavall guanyador als Jocs Olímpics en la cursa amb genet.[7][8][9] Ferénikos era un cavall propietat de Hieró I, tirà de Siracusa. Fou cantat per dos poetes insignes : Píndar i Baquílides. El seu nom significa "Portador de la victòria", "El que duu la victòria". I certament va aconseguir la palma daurada de guanyador en els Jocs Olímpics i Pítics de l'any 476 abans de l'Era Cristiana. Les victòries de Ferénikos correspongueren a curses de poltres amb genet ( "keles" ). Cal entendre que Ferénikos era un poltre o un cavall molt jove.
« L'Aurora de braços daurats

contemplava el ros Ferénikos

a la vora mateixa de l'Alfeu

aquell riu ample i turbulent

pentinat de gorgs.

I veié la seva tempestuosa cursa

I el contemplà vencedor

en la sagrada Pítia.

Més jo, humil mortal

seré l'herald d'aquella feta.

Mai la pols dels ressagats

no maculà son mantell

en el darrer esforç fins a la meta.

Com l'hàlit poderós del Bóreas

que al timoner aclapara,

delerós de guanyar,

de nou l'encerta.

I la victòria aporta

al noble Hierò

l'amfitrió més generós

de tots els hostes.

Baquílides( traducció lliure d'una traducció anglesa )

»


Ferènikos és un dels cavalls més antics el nom del qual s'hagi conservat. La capa de Ferénikos és esmentada com a "xanthos" per Baquílides ( Píndar no diu res del color del pelatge ). La traducció anglesa el transfoma en "chestnut" ( alatzà ). "Xanthos" és més aviat groc, però. I podria traduir-se per "ros" o "falb daurat".

Principi de l'Era cristiana

Teófilos i l'exercit bizantí en retirada cap a un turó. (Miniatura del manuscrit Skilitzes de Madrid).
Detall del Tapís de Bayeux, representant la invasió de 1066
  • 608: "Dahis" (el Colpejat) i "al-Ghabra" (la Pols).[33][34][35]
  • 624 i següents: Els cavalls de Mahoma.[36]
  • 625: Shabdiz ("Mitjanit"). Cavall negre de Cosroes II.[37]
  • 626: Els cavalls de l'emperador Li Shimin. Li-che-min o Tai-tsong fou un emperador xinès de la dinastia Tang que lluità en moltes campanyes. Feu pintar els seus millors corsers de guerra, en nombre de 6, i esculpir sis baixos relleus que encara es conserven. Els noms dels cavalls eren: Quanmaogua (拳毛騧), Shifachi (什伐赤), Baitiwu (白蹄乌), Telebiao (特勒骠), Qingzhui (青骓) i Saluzi (飒露紫).
  • 627: Falbas o Dorcas? El nom del corser de l'emperador bizantí Heracli a la batalla de Nínive és un petit misteri. Falbas o Phalbas és el nom que donen algunes fonts. La versió més correcta indica que el nom del cavall era Dorkas ("gazela" en grec) i de pelatge falb ("phalbas").[38][39][40][41][42]
  • 778: Cavall de Carlemany. No es coneix oficialment el nom de cap cavall de l'emperador Carlemany. La llegenda l'anomena "Blancard" o "Blanchard".[43][44][45][46]
  • 781: Cavall "El Fogós" del valí de Barcelona Aissó .[47]
  • 1102: Gazela, cavall del rei Balduí I de Jerusalem.[48][49]
  • 1108 ?: Esgúritzes, cavall de Brienni de pelatge castany fosc. Segons la narració d'Anna Comnena va salvar Brienni fent un salt prodigiós en una batalla contra els francs.[50]
  • 1120: El cavall de Tallaferro. Bernat Tallaferro va morir ofegat quan travessava el riu Roine amb el seu cavall. No hi ha constància del nom del cavall.
  • 1131: Danc un cavall de Ramon Berenguer III. En el seu testament consta un cavall amb el nom de "Danc".[51][52][53]
  • 1191: Lyard i Fauvel són noms de cavalls molt freqüents en la literatura i en la realitat de l'Edat Mitjana. En aquest cas corresponen a dos cavalls que pertangueren al rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lleó. Tot i que hi ha diferents versions del fet, se suposa que aquests cavalls eren propietat del dèspota de Xipre, el bizantí Isaac Kommenos. I que varen ser apropiats quan Richard va conquerir l'illa. Alguna versió parla de Lyard com un estaló de París i de Fauvel com un cavall de Xipre...[54][55][56]
  • 1223: Pilota; euga anomenada Pilota.[57]
  • 1235: Draco el cavall de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic.[58][59][60]
  • 1276: El cavall del bovatge.Pere el Gran va comprar un cavall de pèl negre a crèdit per 1000 sous. La forma de pagament va aprofitar l'impost del bovatge. En aquella època un cavall de 1000 sous corresponia a un cavall de qualitat.[61]
  • 1296:Lyard o Grys Liart, un dels cavalls del rei Eduard I d'Anglaterra.[62][63] Rei responsable d'alguns fets "militars" no gens exemplars.
  • 1320: Skypperegrys. Cavall citat en un testament de York.[64]
  • 1351: Cavallet de fusta. El primer cavall del primer príncep de Girona Joan el Caçador fou un cavallet de fusta obrat a Huesca, encarregat pel seu pare el rei Pere el Cerimoniós. Abans de les joguines electròniques eren freqüents els cavallets de joguina de fusta i de cartró. Ara no se'n veuen gaires.[65]
  • 1364: Cavall Claramunt de pelatge liart. L'arquebisbe de Saragossa va donar ordres de lliurar el cavall a la persona que el demanés de part de don Enrique de Trastámara. Sembla que aquest bisbe havia de ser Lope Fernández de Luna.[66]

Segle XV[modifica | modifica el codi]

Imatge de Muzio Attendolo, fundador de la dinastia Sforza.
Pintura de l'estaló Darley Arabian, signada per John Wootton
  • 1410: Cervo. Cavall de Giacomo (o Jacopo) Attendolo (anomenat Sforza i fundador de la dinastia d'aquest nom) en la batalla de Pontecorvo contra Ladislao I de Nàpols.[67]
  • 1461: Crispo o Crespo. Cavall del príncep de Viana. Preuat en 195 lliures. El pelatge es descriu com "liart rodat".[68]
  • 1465: Souza o Sousa. Cavall de Joao Vaz de Aleida (al servei de Pere el Conestable de Portugal), que el rebé com a obsequi de l'infant Ferrando de Portugal per a servir en un combat a ultrança a disputar-se a Mantua.[69]
  • 1475: La Perla.[70]
  • 1475: Morello, cavall de Lorenzo de Medici.[71][72][73][74]
  • 1477: La Dame, cavall de pelatge liart propietat de René, duc de Lorena, que el muntava en les batalles de Morat i Nancy.[75][76]
  • 1477: Moreau, cavall de Carles I de Borgonya "el Temerari" a la batalla de Nancy.
  • 1495: Savoye, cavall de Carles VIII de França, a la batalla de Fornovo. Diuen que era d'alçada mitjana, de pèl negre i borni. I que tenia 24 anys fets el dia dels combats !!! La raça del cavall varia segons diversos testimonis. Uns diuen que era de casta espanyola, altres que del Piemont i la majoria de Brescia. Philippe de Commynes, que coneixia bé el cavall citat (des del dia que la duquesa de Savoya el va obsequiar a Charles VIII), en les seves memòries va declarar que "Savoye" era el cavall més perfecte de formes i el més bell i millor del món. Des del punt de vista anatòmic resulta notable que un cavall privat d'un ull ( i, per tant, sense visió estereoscòpica; amb dificultats per a estimar les distàncies ) pogués aguantar les escomeses enemigues prop de mitja hora. Quan Charles VIII va quedar aïllat dels seus, acompanyat només d'un escuder mal armat.[77]

Segle XVI[modifica | modifica el codi]

  • 1500: Mozone, cavall barbaresc de Francesco Gonzaga. Guanyador del Palio de Ferrara 4 vegades, entre 1500 i 1504.[78]
  • 1511: Núvol negre, cavall del príncep Selim I, després soldà otomà. Selim es va enfrontar al seu pare el soldà Baiazet II, que volia llegar el seu regne a un altre fill anomenat Ahmed. La primera batalla, Adrianòpolis, fou una derrota i -sort per a ell- Selim va poder fugir a ungla de cavall cavalcant "Núvol negre" (Karabulut en turc, de "Kara" = negre). Selim fou un governant sanguinari i sense escrúpols. Però va recompensar "Núvol Negre" amb una vida reposada i semilliure en uns estables magnífics que va fer construir expressament a Egipte. Ningú no muntava el cavall i un cavallerís se n'encarregava del seu benestar...[28]
  • 1512: Le Carinan, cavall de Pierre Terrail de Bayard. Malgrat que moltes referències esmenten el cavall "Le Carman" el nom més probable fou el de "Carignan", versió francesa de "Carignano" o Garigliano. (batalla del pont de Garigliano). Carignano fou el lloc on diuen que Bayard s'enamorà per primer cop, encara adolescent. Anys després tornaria i va trobar que la dama dels seus somnis s'havia casat... Una autora italiana apunta la possibilitat que el nom del cavall indicaria aquest amor frustrat. Bayart no es va casar mai, però sembla que tenia una boda aparaulada amb la mare d'un fill natural seu. Bayard va morir en una de les accions de retirada a Romagnolo. Fou ferit a l'espinada per una bala d'arcabús. El marquès de Pescara ( veure cavall "Mantuano"), enemic i admirador seu, el va anar a veure en la seva agonia...[79][80]
  • 1523: Motilla, cavall de Gonzalo de Sandoval.[81]
  • 1524: Cavalls Gonzaga. Els cavalls de la família Gonzaga, marquesos i ducs de Màntua, foren els guanyadors principals en moltes curses de "palio". El principal representant fou Frederic II de Màntua que va fer construir el palau Te. A la Sala dels Cavalls del Palazzo Te hi ha pintures a mida natural d'alguns cavalls Gonzaga. Favorito (Morel Favorito?), Bataglia, Glorioso i Luggeri.[82]
  • 1524: Sultano era un cavall "turc" i de pèl liart. El seu propietari, Giovanni de Medici (dit també "l'invencible") és considerat com el darrer "condottiero". Devia ser un molt bon cavall. La nit abans de la victòria de Caprino Bergamasco sobre els francesos va passar el riu Adda que baixava molt crescut. Giovanni era un home molt cruel i violent. També fou un gran guerrer que va saber formar un exèrcit a cavall ben entrenat i eficaç recuperant tàctiques "passades de moda " ( una mica a la manera dels genets, amb cavalls lleugers i cavallers amb poques armes defensives ). A la mort del propietari el cavall es va entristir molt i es va aprimar sense remei malgrat les cures aplicades.[83]
  • 1525: El cavall Mantuano va morir ple de ferides en la batalla de Pavia, rebudes en el més fort de la lluita. Tot i el seu estat crític, va poder retornar el seu amo i genet (don Francisco Fernando de Ávalos, marqués de Pescara )a la seguretat de les seves línies. I va morir poc després. De la capa diuen que era "tordillo" (liart). Pel nom podria deduir-se que fou de la nissaga de cavalls dels Gonzaga.Francisco Fernando de Ávalos va morir el mateix any, sense descendència, uns mesos després de Pavia.[84]
  • 1558: Le Greq. A les memòries de Jean de Mergey ( sieur Jean de Mergey ) es pot llegir que un dels cavalls del rei de França Enric IV (Henri IV) anomenat "Le Greq" o "Le Grec" li fou lliurat per a acomplir una missió. Jean de Mergey estava al servei del comte François III de Rochefaoucauld, que era protestant, i es convertí ell mateix al protestantisme. (El comte de Rochefaoucauld fou assassinat a la massacre de Sant Bartomeu, del tot terrible i injustificable). Tornant al cavall, aquell "Le Greq" es descriu com un quartau ("courtauld", "courtaud"). El millor i el més bell del seu temps.[85]
  • 1576: Chetak, cavall de raça Marwari que va salvar el seu amo el rana Pratap en la batalla de Haldighati.
  • 1580: El cavall de Valignano. A un cost exorbitant el sacerdot jesuita Alessandro Valignano va obsequiar el governant en funcions del Japó ("shogun", "kampaku") Hideyoshi un cavall àrab comprat a la India.[86]
  • 1589: Le Sondal. Charles de Valois, duc d'Angouleme i comte d'Auvergne es va comportar heròicament a la batalla d'Arques. Uns quants cavalls caigueren -ferits, morts o esgotats- mentre ell els cavalcava. En un dels combats, el comte de Sagonne - potser per llàstima en veure'l tan jove (tenia 17 anys)- només li va ferir el seu cavall ( de mantell blanc i d'origen espanyol ) i fou mortalment ferit a la cama d'un tret de pistola per Carles. En una fase posterior de la batalla, havent-se quedat Carles sense cavall, el rei de França Henri IV ( Enrique de Navarra ) li'n va donar un dels seus anomenat "le Sondal" ( "Soudal", "Soldan" ). Cavall que no tardaria gaire en morir.[87]
  • 1589: Mosquat."Le Mosquat" fou un cavall turc propietat de Jean Babou, comte de Sagonne, que coneixem per la declaració de Charles de Valois, enemic de l'anterior en la batalla d'Arques.[88]

Segle XVII[modifica | modifica el codi]

Carles XI de Suècia a cavall de "Brillant" durant la Batalla de Lund de 1676. Quadre atribuït a David Klöcker Ehrenstrahl (1682)
  • 1623: Le Bonite, cavall barbaresc de pelatge castany de Lluís XIV de França .[89][90][91]
  • 1630: Morellino, cavall de Filippo Colonna I. Quan uns bandolers atacaren la comitiva en que viatjava, Morellino va reaccionar sense esperar ordres i, sortint del camí, s'endinsà en terrenys abruptes a tot galop, sense parar atenció a matolls, pedres, barrancs, ni esbarzers. Finalment va salvar la vida de Filippo Colonna allunyant-lo del perill. En agraïment, Filippo Colonna va erigir un trofeu amb l'efígie del cavall i en va tenir cura - ben peixat i sense treballar- fins que va morir als 32 anys d'edat.[92]
  • 1632: Brillant, cavall de Carles XI de Suècia a la Batalla de Lund . Aquest cavall va sobreviure Carles i fou heretat pel seu fill Carles XII, morint a l'edad de 43 anys. A més de nom, Brillant tenia un renom : Brandklipparen ("The Fire-Buck", "cérvol de foc"). Probablement de jove era roig-liart i es va anar encanint fins a esdevenir blanc del tot.[93]
  • 1632: "El más querido", cavall d'Albrecht von Wallenstein ( Guerra dels Trenta Anys ).[94][95]
  • 1633: "Streiff", cavall del rei Gustau Adolf de Suècia. En la batalla de Lutzen fou ferit però, a diferència del seu propietari que va morir en l'acció, sobrevisqué fins a l'any següent. Pot contemplar-se embalsamat en un museu. El nom deriva de l'antic propietari el capità Streiff. El pelatge sembla falb.[96][97][98]
  • 1666: Old Rowley fou un cavall de curses del rei anglès Charles II. Aquest rei va reiniciar les curses de cavalls prohibides per Cromwell. Especialment a Newmarket. L'any 1671 va guanyar allí una cursa que acabava de crear, muntant ell mateix el seu cavall. Potser es tractava de Old Rowley.[99][100]
  • 1702: Sorrel, euga de Sir John Fenwick. L'any 1702 el rei d'Anglaterra William II va morir a conseqüència d'una caiguda de cavall. En realitat sembla que aquell cavall era no era tal, sinó una euga : "White Sorrel". Sorrel o White Sorrel havia estat requisada per William, un cop empresonat i executat el seu legítim propietari Sir John Fenwick. Sir John era un adversari polític del rei William. Era el que en deien un jacobita, partidari d'un altre aspirant al tron, James II. Però fou condemnat sense proves d'un intent d'assassinat al monarca en el poder. Diuen que William I havia volgut comprar l'euga a sir John i que aquest sempre s'havia negat a vendre-la. Es posible que la falsa acusació i el rigor de la condemna no fossin aliens al desig del rei de posseir l'euga. També diuen que els jacobites brindaven a la salut de l'animal, per haver fet justícia amb un rei il·legítim i injust. Hi ha una pintura de "White Sorrel" però no pot consultar-se a Internet.
  • 1740?: Wanji, cavall "blanc" de l'emperador Qianlong. Hi ha un retrat de Qianlong cavalcant un cavall no identificat de pelatge roig-tobiano.[101]
  • 1783: Cavall de vapor. Unitat de mesura de la potència ideada per a poder comparar les prestacions de les màquines de vapor amb la capacitat de treball dels cavalls usats per a accionar bombes i màquines.
  • 1789: Figure el cavall de Justin Morgan. Estaló o guarà fundador de la raça Morgan.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

L'emperador Qianlong a cavall. Pintura de Giuseppe Castiglione, datada entre 1739 i 1758.
  • 1800 ?: Läila i Lulu, dues egües de Lady Hester Stanhope de pura raça àrab. La primera de capa saura i la segona de pelatge liart. Destinades a un esperat Mesies no les muntava mai ningú.[102][103]
  • 1818: Nichab, euga de pura raça àrab criada al Líban per Lady Hester Stanhope. Els averanys volien que només es deixaria muntar pel millor guerrer del món. Finalment passà a França per a criar cavalls angloàrabs i àrabs.[104][105]
  • 1819: Red Buck. Cavall del bandoler Bob Dalton de pelatge curly alatzà i carabonica.[106]
  • 1819: Palomo, un dels cavalls de Simón Bolívar. Sens dubte el més famós. No està clar si el nom original de "Palomo" era "Palomo","Pastor" o "Muchacho". Totes les referències consultades parlen de pelatge "blanc" (Un cavall de pelatge "palomo" és un cavall liart en fase canosa o blanca. A Venezuela "palomo" o "rucio palomo").[107][108][109][110]
  • 1821: Checoba, cavall de Thomas James aventurer i explorador de l'Oest americà. Fou un present del cabdill Alasares (de la tribu Whichita) i era de pelatge negre.[111][112]
  • 1833: Grohean, cavall de Jim Bridger. Segons les fonts consultades el va comprar als Snakes però era un estaló d'origen Comantxe. Els testimonis el descriuen com un cavall gran de pelatge liart moscat o blanc. No hi ha contradicció. De jove era moscat i de gran liart canós.[113][114]
  • 1840: Garrigó, un dels cavalls de Ramon Cabrera i Grinyó, de pelatge castany fosc. Morí de 5 trets de bala empresonant la cama del "Tigre del Maestrat" i comte de Morella quan el cavalcava en un combat.[115]
  • 1843: Steel Dust, un dels estalons fundadors de la "raça" Quarter Horse.[116][117][118]
  • 1845: Katie, euga de Jesse James de pelatge castany fosc. Jesse James va tenir altres cavalls amb fama de ser molt resistents i corredors. Li calia anar ben muntat per a fugir, com a bandit que era, dels seus perseguidors.[119]
  • 1845: Ruff fou el darrer cavall de Jim Bridger que el va seguir muntant després de perdre la vista.[120]
  • 1845: Dandy Dock,, cavall alatzà que fou propietat de William Bonney àlias Bill the Kid. Segons la referència adjunta fou robat a un sheriff que va morir assassinat. El pelatge "chestnut sorrel" acostuma a designar els cavalls roigs o sors de la tonalidad del coure. Hi ha però, divergències al respecte.[121]
  • 1846: El Toro de Sacramento, cavall de John Charles Frémont.[122][123]
  • 1852: Sarco. Cavall roig-canyella de don Pío Pico.
  • 1852: Black Swan. El dia 1 de març de 1852 hi va haver una cursa de 9 milles entre l'estaló roig-canyella "Sarco" ( probablement "Zarco" ) de pura raça californiana i l'eugua negra importada d'Austràlia "Black Swan". Les apostes foren molt altes. Hi ha diverses versions, però sembla que cada bàndol apostava 25.000 dòlars més 500 egües, 500vaques, 500 ovelles i uns quants animals més."Sarco" el muntava un vaquero amb la típica sella californiana. El genet de "Black Swan" era un jockey professional de raça negra, petit i escarransit que va usar una sella de curses..."Black Swan" va guanyar per poc...(75 iardes sobre 9 milles).[124][125]
  • 1860: Cincinnati fou el cavall preferit del general Ulysses S. Grant. Era de mantell castany fosc i de raça Thoroughbred.
  • 1864: Rienzi, cavall negre del general Sheridan. Era de la raça Morgan (de llinatge Black Hawck) i de gran alçada. Posteriorment fou anomenat Winchester.[126][127][128]
  • 1864: Orispelo i Anteburro. Dos cavalls del malaurat emperador Maximilià I de Mèxic. "Orispelo" era un palomino de pelatge daurat, amb cua i crinera blanques. Un bell cavall de parada, fogós i de moviments espectaculars. "Anteburro" era un cavall de marxa de caràcter molt tranquil. El nom correspon al del tapir mexicà (Tapir de Baird). No té res a veure amb els ases o rucs.
  • 1869: Tommy, cavall de Charles Darwin.[129][130]
  • 1870: El cavall de Cavall Boig. El famós cabdill indi lakota "Crazy Horse" tenia un cavall negre-pintat anomenat Inyan (que vol dir "pedra" o "roca").
  • 1871: Ebenezer fou el cavall preferit del cabdill Nez Percé "Chief Joseph" el jove. Es tractava d'un cavall Appaloosa quan encara no se'n deien així. Els autors moderns que en parlen diuen que les curses d'Ebenezer contra els cavalls més ràpids dels blancs - curses que guanyava sempre- es publicaven en diaris locals. El pelatge d'aquell corser era lleopard-roig. Pigat lleopard-roig.[131]
  • 1876: Vic, Dandy i altres cavalls del general Custer. Custer va posseir alguns cavalls de qualitat: Bluegrass, Frog-Town, Vic, Dandy, ...En la batalla de Little Big Horn muntava Vic (alatzà carabonica i bausà de tres potes; de quatre segons alguns). Una vegada una mula "pèl de rata" amb Buffalo Bill a cavall va matar d'esgotament el cavall de Custer.[132][133][134][135][136][137]
  • 1883: Zoedone. Una de les curses d'obstacles més famoses és el Grand National d'Aintree. La guanyadora de l'edició de l'any 1883 fou l'egua Zoedone muntada pel seu propietari el príncep Karel Kinski. Aquesta egua era de la raça Kinski i de pelatge ros ( "palomino" ). És dir amb el cos daurat i cua i crinera blanques. L'any 1885 Zoedone fou emmetzinada el dia de la cursa del Grand National.
  • 1889: Serko. Cavallet que va fer 9000 Km en 200 dies.
  • 1895: Baconao, cavall de José Martí. José Martí fou un poeta i heroi de la independència de Cuba. Sobre el seu cavall, Baconao, hi ha informacions contradictòries : Uns diuen que era blanc, altres que cafè, alguns que de pelatge palomino,...Tampoc no se sap si era estaló, egua o crestat. Ni si era briós o mansoi. Sí que sembla veritat que Martí va bornar a cavall contra l'enemic i que fou ferit amb tres trets mortals. Baconao rebé un tret al pit que el traspassà. En caure Martí, Baconao va tornar amb els independentistes cubans i es va curar. No queda clar si ningú no el va muntar mai més o si el fill de Martí el va cavalcar en alguna ocasió.[138][139][140][141][142][143]
  • 1897: Old Blue (Tom Mix)

Segle XX[modifica | modifica el codi]

  • 1910: As de Oros, cavall d'Emiliano Zapata.
  • 1912: Ursus
  • 1920: Sultán, Camarillo
  • 1945: Neu primerenca (Hiro Hito)
  • 1970: Estel des Teix, estaló mallorquí.
  • 1983: Hollywood Dun It
  • 1983: Choctaw Star. Egua Choctaw de pelatge castany-ruà que va guanyar una cursa de 1000 milles ( North American Continent to earn the 1000 Mile Horse Award in NATRC).[144]
  • 1993: Sufridor
  • 2008: Yukichan
  • 2009: Elmer Bandit

Cavalls mitològics. Cavalls imaginaris[modifica | modifica el codi]

Kalki i el seu cavall, Devadatta.
  • Abdjar, el corser d'Àntar. El guerrer Àntar (o Àntarah) d'una famosa novel·la àrab fou un cavaller de pell molt fosca fill de pare àrab i mare etíop. La seva mare era una esclava negra i ell era considerat també un esclau fins que va demostrar que era el millor guerrer de la tribu. El cavall que l'acompanyava en les seves aventures era "Adjer" o "Abdjar", negre com la nit i amb un estel al front. Aquest cavall magnífic és llegendari i, a la vegada, potser històric. Hi va haver un poeta àrab preislàmic de nom Àntar (any 560, aproximadament). I els seus poemes formen part dels anomenats els set (7) Mu'allaqat, els set poemes penjats a la Kaaba.[145][146][147][148][149]
  • Aetha i Podargos
  • Aríon[150][151][152]
  • Babieca[153]
  • Bayard
  • Ben Hur
  • Broiefort
  • Cavall de Troia
  • Centaure
  • Devadatta
  • Falke
  • Llamrei i Hengroen, respectivament eugua i cavall del rei Artús.[154]
  • Pegàs
  • Rakush
  • Rih
  • Sleipnir
  • Soldier Boy
  • Veillentif
  • Xanthos

Cavalls campions en curses i esports[modifica | modifica el codi]

Yukichan, un cavall de curses (Thoroughbred) nascut al Japó amb pelatge "blanc de naixement".

Cavalls i rècords[modifica | modifica el codi]

  • Einstein. El cavall més petit del món?
  • Huaso
  • Sampson

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Poema de Pentaour. Cavalls de Ramsès II. (francès)
  2. Jacob Abott. Darius the Great. BiblioBazaar, LLC, gener 2009, p. 89–. ISBN 9781103182633. 
  3. Herodotus. Herodotus. Published by P.P. Berresford, 1828, p. 48–. 
  4. Heródoto. Los nueve libros de la historia. EDAF, 1989, p. 289–. ISBN 9788476403518. 
  5. Pere Villalba i Varneda. Olímpia: orígens del Jocs Olímpics. Univ. Autònoma de Barcelona, 1994, p. 563–. ISBN 9788449000874 [Consulta: 25 novembre 2010].  Aura, l'egua olímpica.
  6. Victòria de Lykos.(anglès)
  7. Bacchylides; Manuel Balasch i Recort. Odes. Fundació Bernat Metge, 1962, p. 73–. ISBN 9788498590715 [Consulta: 25 novembre 2010].  Baquílides. Pàg.73, 107.(català)(grec antic)
  8. Pindar. Pindar: Olympian Odes, Pythian Odes. Harvard University Press, 15 abril 1997, p. 9–. ISBN 9780674995642 [Consulta: 25 novembre 2010]. (anglès)
  9. Seán A. Hemingway. The horse and jockey from Artemision: a bronze equestrian monument of the Hellenistic period. University of California Press, 2004, p. 122–. ISBN 9780520233089 [Consulta: 25 novembre 2010]. (anglès)
  10. Plutarco; John Laghorne i William Laghorne. Plutarch's lives. William and Joseph Neal, 1831, p. 693– [Consulta: 25 novembre 2010]. "Pasacas", cavall de Cir el Jove.(anglès)
  11. Plutarc. Vides paral·leles, vol. XII: Artaxerxes. Agis i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Fundació Bernat Metge, p. 2–. ISBN 9788472259461 [Consulta: 25 novembre 2010]. Pasacas, cavall de Ciros.(català)(grec antic)
  12. Claudius Aelianus. Aeliani de natura animalium libri xvii. Verba ad fidem librorum MSS. constituït F. Jacobs. Adjecti sunt indices rerum et interpretatis Lat. Gesneri a Gronovio emendata, 1832, p. 93– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  13. Aelian. De natura animalium: libri XVII.. G. Bowyer, 1744, p. 354– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  14. José María Blázquez. Historia económica de la Hispania romana. Ediciones Cristiandad, 1978, p. 108–. ISBN 9788470572432 [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  15. Karl August Friedrich Pertz. Gai Grani Liciniani Annalivm qvae svpersvnt ex codice ter scripto mvsei Britannici Londinensis nvnc primvm. typis et impensis Georgii Reimer, 1857, p. 46– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  16. Polybius. The Complete Histories of Polybius. Digireads.com Publishing, 2009, p. 539–. ISBN 9781420934236 [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  17. Revue des deux mondes. Au bureau de la Revue des deux mondes., 1838, p. 60– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  18. Suetonius. Lives of the twelve Caesars. Wordsworth Editions, 5 agost 1997, p. 40–. ISBN 9781853264757 [Consulta: 25 novembre 2010]. (anglès)
  19. Suetoni. Vides dels dotze cèsars, vol. I: Cèsar. Fundació Bernat Metge, p. 86–. ISBN 9788498590449 [Consulta: 26 novembre 2010]. Pàg.87(llatí)
  20. Aulus Gel·li. Les nits àtiques, vol. II: llibres III-IV. Fundació Bernat Metge, p. 1–. ISBN 9788472259928 [Consulta: 25 novembre 2010]. Nits àtiques. Cavall seià.
  21. Antonio Locatelli. Il perfecto cavaliere. Tipi de Fratelli Sonzogno, 1825, p. 1– [Consulta: 25 novembre 2010]. 
  22. Juan Francisco Masdeu. Historia critica de España, y de la Cultura Española: España romana. 1787-1807. A. de Sancha, 1788, p. 330– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  23. Mark Golden. Sport in the ancient world from A to Z. Routledge, 2004, p. 172–. ISBN 9780415248815 [Consulta: 26 novembre 2010]. Volucer 1.(anglès)
  24. Anthony Richard Birley. Lives of the later Caesars: the first part of the Augustan history : with newly compiled Lives of Nerva and Trajan. Penguin, 1 juny 1976, p. 143–. ISBN 9780140443080 [Consulta: 26 novembre 2010]. Volucer 2.(anglès)
  25. Francesco Petrarca; Christophe Carraud. Les remèdes aux deux fortunes. Editions Jérôme Millon, 2002, p. 254–. ISBN 9782841371389 [Consulta: 26 novembre 2010].  Volucer 3.(francès)
  26. Descripció de Llebre Roja en la novel·la.(anglès)
  27. Laass d' Aguen; E Taillefert i Jules Chenu. Ecrivains de l'Histoire Auguste: Aelius Lampridius. C.L.F. Panckoucke, 1847, p. 389– [Consulta: 26 novembre 2010]. Cavall alà de Marc Aureli Probus. (francès)
  28. 28,0 28,1 Pasqual Caracciolo. La gloria del cavallo: opera dell'illustre Signor Pasqual Caracciolo : divisa in dieci libri, ne' quali si descrivono gli ordini appartenenti alla cavalleria, & a far un eccellente cavaliero .... Moretti, 1589, p. 271– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  29. Edward Gibbon. The history of the decline and fall of the Roman empire, 1837, p. 668– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  30. Glossari. "Balan".(anglès)
  31. Procopi.(anglès)
  32. «The World of the Huns - Language - Maenchen-Helfen».(anglès)
  33. G. J. H. van Gelder. Close relationships: incest and inbreeding in classical Arabic literature. I.B.Tauris, 2005, p. 32–. ISBN 9781850438557 [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  34. Alphonse de Lamartine. Voyage en Orient, 1862, p. 350– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  35. Clifford Edmund Bosworth. Supplement. Livr. 3-4: Batriyya-Djawhar. Brill Archive, gener 1981, p. 178–. ISBN 9789004063815 [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  36. Abou Bekr Ibn Bedr. La perfection des deux arts ou Traité complet d'hippologie et d'hippiatrie arabes.... Mme. Viude Bouchard-Huzard, 1852, p. 99– [Consulta: 1 desembre 2010]. (francès)
  37. Edward Granville Browne. A Literary History of Persia from the Earliest Times Until Firdawsh. Elibron.com, març 2002, p. 17–. ISBN 9781402160455 [Consulta: 26 novembre 2010]. El poeta Barbad i el cavall Shabdiz.(anglès)
  38. Amédée Simon Dominique Thierry. Histoire d'Attila et de ses successeurs, jusqu' ̀l'établissement des Hongrois en Europe: Suivie des légendes et traditions. Didier & Cie., 1856, p. 107– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  39. Isaurus Theophanes; Ioannis Classeni i I. Bekkeri. Chronographia, 1841, p. 154– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  40. Romilly James Heald Jenkins. Byzantium: the Imperial centuries, AD 610-1071. University of Toronto Press, 1987, p. 24–. ISBN 9780802066671 [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  41. Edward Gibbon; J. B. Bury. The Decline and Fall of the Roman Empire. Wildside Press LLC, gener 2004, p. 96–. ISBN 9780809592395 [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  42. Österreichische Akademie der Wissenschaften. Sitzungsberichte. Philosophisch-historische Classe, 1853, p. 107– [Consulta: 26 novembre 2010]. 
  43. Edmund Stengel. Ausgaben Und Abhandlungen Aus Dem Gebiete Der Romanischen Philologie. BiblioBazaar, LLC, juliol 2009, p. 1–. ISBN 9781110720743 [Consulta: 27 novembre 2010]. Referència de "Blancart" com a nom de cavall.
  44. Académie royale des sciences; des lettres et des beaux-arts de Belgique. Bulletins de l'Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique. M. Hayez, 1845, p. 179– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  45. Fr℗ed℗eric Auguste Ferdinand Thomas de Reiffenberg; Acad℗emie Royale des Sciences. Le chevalier au Cygne et Godefroid de Bouillon, poëme historique. Hayez, 1846, p. 121– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  46. Thomas Bulfinch. Legends of Charlemagne. Forgotten Books, 1923, p. 359–. ISBN 9781451018080 [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  47. Ramón de Abadal y Vinyals; Jaume Sobrequés i Callicó. El domini carolingi a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 68–. ISBN 9788472830837 [Consulta: 24 novembre 2010]. El cavall d'Aissó, un valí de Barcelona.(català)
  48. Guizot (François; M.). Collection des mémoires relatifs à l'histoire de France: depuis la fondation de la monarchie française jusqu'au 13e siècle. Chez J.-L.-J. Brière, 1824, p. 455– [Consulta: 27 novembre 2010]. Cheval "Gazela".(francès)
  49. Cavall de Balduí. "Gazela".Cap. LXVI.(llatí)
  50. Capítol VII : "Bryennius used to call this horse Sgouritzes (dark bay)"(anglès)
  51. Próspero de Bofarull y Mascaró; Archivo General de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1848, p. 2– [Consulta: 27 novembre 2010].  "equum meum Danc..."
  52. Jerónimo Pujades. Cronica universal del principado de Cataluña: escrita a principios del siglo XVII por Geronimo Pujades. Impr. de J. Torner, 1832, p. 294– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  53. Víctor Balaguer. Historia de Cataluña y de la corona de Aragon: escrita para darla a conocer al pueblo, recordándole los grandes hechos de sus ascendientes en virtud, patriotismo y armas, y para difundir entre todas las clases el amor al país y la memoria de sus glorias pasadas. S. Manero, 1860, p. 669– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  54. Joseph Strutt; William Hone. The sports and pastimes of the people of England: including the rural and domestic recreations, May-games, mummeries, shows, processions, pageants, and pompous spectacles, from the earliest period to the present time. W. Tegg, 1868, p. 44– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  55. Thomas Warton. The history of English poetry: from the close of the eleventh century to the commencement of the eighteenth century. To which are prefixed, three dissertations: 1. Of the origin of romantic fiction in Europe. 2. On the introduction of learning into England. 3. On the Gesta Romanorum. Printed for T. Tegg, 1840, p. 164– [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  56. «E. Houel : Le Cheval normand au moyen âge (1881)».(francès)
  57. Marie-Claire Zimmermann; Anne Charlon. Actes del dotzè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes, Universitat de París IV-Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 177–. ISBN 9788484155348 [Consulta: 27 novembre 2010]. ..."equam qui dicitur Pilota."...
  58. Cavall Draco.(italià)
  59. Knut Görich; Theo Broekmann i Jan Keupp. Herrschaftsräume, Herrschaftspraxis und Kommunikation zur Zeit Kaiser Friedrichs II.. Herbert Utz Verlag, 26 agost 2008, p. 140–. ISBN 9783831607563 [Consulta: 28 novembre 2010]. (alemany)
  60. Jean Louis Alphonse Huillard-Bréholles. Chronicon placentinum et Chronicon de rebus in Italia gestis. Excudebat Henricus Plon, 1856, p. 215– [Consulta: 28 novembre 2010]. (llatí)
  61. Ferran Soldevila. Pere el Gran: El regnat fins a l'any 1282. Institut d'Estudis Catalans, 1995, p. 121–. ISBN 9788472833043 [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  62. Lyard.Edward I.(anglès)
  63. Agnes Strickland; Elisabeth Strickland. Lives of the queens of England, from the Norman conquest: with anecdotes of their courts, now first published from official records, and other authentic documents, private as well as public. Blanchard and Lea, 1853, p. 1– [Consulta: 28 novembre 2010]. 
  64. Hans Kurath; Robert E. Lewis. Middle English Dictionary: S.8. University of Michigan Press, 1988, p. 1007–. ISBN 9780472011988 [Consulta: 27 novembre 2010]. 
  65. Johan I D'Arago. Institut d'Estudis Catalans, p. 9–. GGKEY:8CXSF5T5A0D [Consulta: 28 novembre 2010]. "Johan I d'Aragó", de Joseph Ma Roca, 1926
  66. Tesi sobre l'ús militar dels cavalls a la Corona d'Aragó.Pàg. 6/8.(castellà)
  67. Raccolta di tutti i più rinomati scrittori dell' istoria generale del regno di Napoli: principiando dal tempo che queste provincie hanno preso forma di regno .... Nella stamperia di G. Gravier, 1770, p. 302– [Consulta: 29 novembre 2010]. Batalla de Pontecorvo. Cavall "il Cervo".
  68. Próspero de Bofarull y Mascaró; Archivo General de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1864, p. 153– [Consulta: 29 novembre 2010]. Cavall Crispo o Crespo, de Carles de Viana.
  69. Rafael Alemany; Antoni Ferrando i Lluís Meseguer i Pallarés. Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991. L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 33–. ISBN 9788478264650 [Consulta: 29 novembre 2010]. 
  70. Ana Isabel Carrasco Manchado. Isabel I de Castilla y la sombra de la ilegitimidad: propaganda y representación en el conflicto sucesorio (1474-1482). Silex Ediciones, 2006, p. 182–. ISBN 9788477371656 [Consulta: 29 novembre 2010]. Cavall "la Perla" demanat per Ferran el catòlic al seu pare el rei. (castellà)
  71. Per la data, Morello seria un obsequi d'Alfons el Magnànim, rei de Nàpols i de Sicília ( Regne de les Dues Sicílies ). (italià)
  72. William Roscoe. The life of Lorenzo de' Medici,: called the Magnificent. Printed by J. M'Creery, and sold by J. Edwards, ... London., 1795, p. 320– [Consulta: 29 novembre 2010]. 
  73. William Roscoe; Gaetano Mecherini i Niccolò Capurro. Vita di Lorenzo de' Medici: detto il magnifico del dottore Guglielmo Roscoe. Co' caratteri di Didot presso Niccolò Capurro, 1816, p. 155– [Consulta: 29 novembre 2010]. 
  74. Lorenzo de' Medici; Leopoldo II (Grand-Duke of Tuscany). Opere di Lorenzo de'Medici detto Il Magnifico. G. Molini co'tipi Bodoniani, 1825, p. 85– [Consulta: 29 novembre 2010].  Morello, de pelatge negre amb un estel petit i bausà de la pota esquerra.
  75. A la testera del cavall de la imatge pot llegir-se "La Dame".(francès)
  76. Amable-Guillaume-Prosper Brugière Barante (baron de); Frédéric-Auguste-Ferdinand-Thomas Reiffenberg (baron de). Histoire des ducs de Bourgogne de la Maison de Valois, 1364-1477. Société typographique belge, 1838, p. 538– [Consulta: 29 novembre 2010]. Relat de la batalla.(francès)
  77. Philippe de Commynes. Mémoires de Messire Philippe de Commines [...]. Foucault, 1820, p. 130– [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  78. Les races de cavalls en els "palio". Cavall barbaresc.Pàg.274/366.(anglès)
  79. Encyclopédie méthodique: ou par ordre de matières: par une société de gens de lettres, de savans et d'artistes .... Panckoucke, 1804, p. 97– [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  80. Gabriel Henri Gaillard. Histoire de François premier, roi de France, 1819, p. 163– [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  81. Bernal Díaz del Castillo. Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. Benito Cano, 1796, p. 300– [Consulta: 24 novembre 2010].  Cavall "Motilla".
  82. Mantova: i purosangue del Duca(italià)
  83. Giovanni Girolamo Rossi. Vita di Giovanni de' Medici: celebre capitano delle bande nere. Fergario, 1833, p. 18– [Consulta: 30 novembre 2010]. Sultano de Joan de Mèdici.(italià)
  84. Francisco Rodríguez García. Crónica del señorio de Vizcaya. Editorial MAXTOR, 2002, p. 81–. ISBN 9788497610292 [Consulta: 30 novembre 2010]. Cavall Mantuano.
  85. Jean Joseph François Poujoulat. Nouvelle collection des mémoires pour servir à l'histoire de France: depuis le Xiiie siècle jusqu'à la fin du XVIIIe; précédés de notices pour caractériser chaque auteur des mémoires et son époque; suivis de l'analyse des documents histoiriques qui s'y rapportent. Éditeur du Commentaure analytique du Code civil, 1838, p. 567– [Consulta: 30 novembre 2010]. Cavall Le Greq.
  86. Robin D. Gill; Luís Froís. Topsy-turvy 1585. Paraverse Press, 30 juliol 2004, p. 460–. ISBN 9780974261812 [Consulta: 30 novembre 2010]. Cavalls de Valignano.(anglès)
  87. Petitot; Alexandre Petitot i Louis-Jean-Nicolas Monmerqué. Collection des mémoires relatifs à lh̓istoire de France.... Foucault, 1824, p. 573– [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  88. Jean Alexandre Buchon. Choix de chroniques et mémoires sur l'histoire de France: Chronologie novenaire, livre VII à IX. Chronologie septenaire. Mémoires d'estat de Villeroy. Moemoires du dec d'Angoulesme [par Palma Cayet]. Delagrave, 1836, p. 731– [Consulta: 30 novembre 2010]. Mosquat
  89. Laetitia Bataille. Races équines de France. France Agricole Editions, 2008, p. 45–. ISBN 9782855571546 [Consulta: 15 desembre 2010]. 
  90. René de Menou (Seigneur de Charnizay); Antoine de Pluvinel. L'exercice de monter à cheval, ensemble le maneige royal. E. Loyson, 1660, p. 34– [Consulta: 15 desembre 2010]. 
  91. Web amb gravat de "Le Bonite". (francès)
  92. Francesco Liberati Romano. La perfettione del cavallo: libri tre. per Michele Hercole, 1669, p. 3– [Consulta: 30 novembre 2010]. 
  93. Cavall "Brillant" i la batalla de Lund.(anglès)
  94. "El más querido".Wallenstein.(castellà)
  95. El cavall espanyol de Wallenstein (pàg.29)(anglès)
  96. Imatge del cavall Streiff embalsamat (anglès)
  97. «www.livrustkammaren.se». [Enllaç no actiu](anglès)
  98. Richard Brzezinski; Graham Turner. Lützen 1632: climax of the thirty years war. Osprey Publishing, 25 febrer 2001, p. 62–. ISBN 9781855325524 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  99. Peter Cunningham. The Story of Nell Gwyn and the Sayings of Charles II.. BiblioBazaar, LLC, 30 juny 2009, p. 110–. ISBN 9781110535590 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  100. Trevor Rowley. The English landscape in the twentieth century. Continuum International Publishing Group, 2006, p. 382–. ISBN 9781852853884 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  101. «Qianlong : Tous les messages sur Qianlong - Page 11 - A.lain R. T.ruong».(anglès)
  102. Lady Hester Lucy Stanhope. Memoirs of the Lady Hester Stanhope: as related by herself in conversations with her physician; comprising her opinions and anecdotes of some of the most remarkable persons of her time. H. Colburn, 1845, p. 267– [Consulta: 1 desembre 2010]. Pàg. 201.
  103. Godfrey (of Bouillon). Le Chevalier au cygne et Godefroid de Bouillon. M. Hayez, imprimeur, 1846, p. 117– [Consulta: 1 desembre 2010]. Läila i Lulu.
  104. Journal des haras, chasses, et courses de chevaux, des progrès des sciences zooïatriques et de médecine comparée. Parent, 1850, p. 306– [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  105. Eugène Gayot; Imprimeurs-Unis (Paris). La France chevaline. Imprimeurs-Unis, 1849, p. 1– [Consulta: 15 desembre 2010]. 
  106. Ellsworth Collings; Alma M. England. The 101 Ranch. University of Oklahoma Press, abril 1986, p. 19–. ISBN 9780806110479 [Consulta: 15 desembre 2010].  Red Buck, cavall curly.
  107. Ludoviko MartíNez. As nos tomamos Urab. Lulu.com, 28 febrer 2006, p. 27–. ISBN 9781411670440 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  108. Javier Ocampo López. Mitos, leyendas y relatos colombianos. Plaza y Janes Editores Colombia s.a., 2006, p. 121–. ISBN 9789581403714 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  109. John Lynch. Simón Bolívar. Editorial Critica, febrer 2010, p. 230–. ISBN 9788498920727 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  110. Richard W. Slatta; Jane Lucas De Grummond. Simón Bolívar's quest for glory. Texas A&M University Press, 2003, p. 162–. ISBN 9781585442393 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  111. Thomas James. Three Years Among the Indians and Mexicans. BiblioBazaar, LLC, 15 maig 2009, p. 227–. ISBN 9781110810956 [Consulta: 1 desembre 2010]. Checoba.
  112. Stan Hoig. Beyond the frontier: exploring the Indian country. University of Oklahoma Press, abril 1998, p. 133–. ISBN 9780806130521 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  113. Edwin Legrand Sabin. Kit Carson days, 1809-1868: adventures in the path of empire. U of Nebraska Press, 1 setembre 1995, p. 101–. ISBN 9780803292376 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  114. J. Cecil Alter. James Bridger - Trapper, Frontiersman, Scout and Guide - A Historical Narrative. READ BOOKS, març 2007, p. 1–. ISBN 9781406722130 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  115. Vida militar y política de Cabrera. Impr. y fundicion de Don E. Aguado, 1815, p. 388– [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  116. Dades sobre "Steel Dust"(anglès)
  117. Robert Moorman Denhardt. Quarter Horses: A Story of Two Centuries. University of Oklahoma Press, març 1991, p. 24–. ISBN 9780806122854 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  118. John Borneman. Subversions of international order: studies in the political anthropology of culture. SUNY Press, 1998, p. 67–. ISBN 9780791435830 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  119. «www.equinepost.com». [Enllaç no actiu](anglès)Cavalls de Jesse James.
  120. Stanley Vestal. Jim Bridger, mountain man: a biography. U of Nebraska Press, 1946, p. 297–. ISBN 9780803257207 [Consulta: 1 desembre 2010]. 
  121. Frazier Hunt. The Tragic Days of Billy the Kid. Sunstone Press, 1 abril 2009, p. 137–. ISBN 9780865347175 [Consulta: 2 desembre 2010]. 
  122. H. L. Mencken. American Mercury Magazine September to December 1925. Kessinger Publishing, 26 juny 2003, p. 297–. ISBN 9780766164802 [Consulta: 7 desembre 2010]. 
  123. James Cutts. The Conquest of California and New Mexico. Applewood Books, 27 agost 2009, p. 172–. ISBN 9781429020893 [Consulta: 7 desembre 2010]. 
  124. John Caughey; LaRee Caughey. Los Angeles: biography of a city. University of California Press, 1977, p. 139–. ISBN 9780520034105 [Consulta: 2 desembre 2010]. 
  125. Retrat de don José Sepúlveda i Black Swan.(anglès)
  126. Rienzi.(anglès)
  127. Imatge de Rienzi(castellà)
  128. Imatge de Rienzi/Winchester embalsamat.(anglès)
  129. Cavall de Charles Darwin.(anglès)
  130. Caiguda de caval de Charles Darwin.(anglès)
  131. Cavall Ebenezer i altres.(anglès)
  132. «dandy».(anglès)
  133. «MCLS - Custer in the News - CUSTER LOVED HIS CHARGES».(anglès)
  134. «Lt. Edward S. Godfrey recalls what George A. Custer wore at the Battle of the Little Bighorn».(anglès)
  135. Thom Hatch. The Custer companion: a comprehensive guide to the life of George Armstrong Custer and the Plains Indian wars. Stackpole Books, 1 agost 2002, p. 109–. ISBN 9780811704779 [Consulta: 3 desembre 2010]. 
  136. Jay Monaghan. Custer: The Life of General George Armstrong Custer. U of Nebraska Press, 1 gener 1971, p. 338–. ISBN 9780803257320 [Consulta: 3 desembre 2010]. 
  137. William Frederick "Buffalo Bill" Cody. An Autobiography of Buffalo Bill (Illustrated). Arc Manor LLC, agost 2009, p. 63–. ISBN 9781604504507 [Consulta: 3 desembre 2010]. Buffalo Bill contra Custer. Una mula pèl de rata guanya un cavall purasang.
  138. Rubén Pérez Nápoles. José Martí: el poeta armado. EDAF, 2004, p. 375–. ISBN 9788496107199 [Consulta: 3 desembre 2010]. Baconao de pelatge blanc.
  139. Carlos Ripoll; José Martí. José Martí, bestiario. Editorial Dos Ríos, 1 gener 2004. ISBN 9780974522920 [Consulta: 3 desembre 2010]. Pàg. 7.
  140. José Martí; Mayra Beatriz Martínez i Froilán Escobar. Diarios de campaña. Casa Editora Abril, 1996. ISBN 9789592100077 [Consulta: 3 desembre 2010]. 
  141. Jose Marti. Cronicas Sociales. RED Ediciones, 22 març 2007, p. 26–. ISBN 9788496428188 [Consulta: 3 desembre 2010]. 
  142. Mary Cruz. El hombre Martí. Centro de Estudios Martianos, 1 gener 2007. ISBN 9789592710504 [Consulta: 3 desembre 2010]. 
  143. La mort de José Martí.(castellà)
  144. Egua mustang en una cursa de 1000 milles.(castellà)
  145. Abū Bakr Ibn Badr al-Dīn al- Bayṭār; Nicolas Perron. Le Nâcérî: la perfection des deux arts, ou traité complet d'hippologie et d'hippiatrie arabes .... Ve Bouchard-Huzard, 1852, p. 252– [Consulta: 3 desembre 2010]. Àntar a l'obra el Nacerí.
  146. «The poem of Antar».(anglès)
  147. «Arabian Poetry Index».(anglès)
  148. «Table des matières de Antar».(francès)
  149. Àntar "el lleó".(anglès)
  150. Cavall Aríon.(català)
  151. Ilíada. Cavall Aríon.(català)
  152. Aríon.(català)
  153. Nota: El cavall "Babieca" ha estat inclòs en la llista de cavalls mitològis i imaginaris. No hi ha referències originals fora del poema èpic (com en el cas del cavall de Roland). Si algú troba una referència històrica vàlida caldrà considerar-lo cavall històric i real.
  154. Cavalls del rei Artús(anglès)