Llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta és una llista selectiva de les obres de Wolfgang Amadeus Mozart, que s'agrupen per tipus de composicions. El catàleg Köchel conté una relació completa però sense cap agrupació i ordenada cronològicament.

Wolfgang Amadeus Mozart fou un compositor molt prolífic i va escriure en molts gèneres musicals diferents. Potser la seva obra més coneguda són les òperes, els concerts per a piano, les sonates per a piano, les simfonies i els quartets de corda. Mozart va escriure també moltes obres per a piano sol, música de cambra, misses i altres obres sacres. A més, va compondre nombroses danses, divertiments i diverses formes de música per a l'entreteniment.

Sobre la numeració de les composicions de Mozart cal fer algunes consideracions prèvies:

  • La indicació «K.» (o «KV.») es refereix al Köchel Verzeichnis (catàleg Köchel), és a dir, el catàleg (més o menys) cronològic que ordena les obres per data de composició que va elaborar Ludwig von Köchel. Aquest catàleg ha estat modificat en diverses ocasions, el que aporta una certa desorientació pel que fa a diversos numeracions K.
  • Les composicions de Mozart que s'enumeren a continuació s'agrupen per temes, és a dir, segons el tipus d'obra. No tots els grups temàtics de les obres de Mozart tenen una numeració diferenciada: Köchel numera les simfonies del número 1 al 41, els concerts per a piano del número 1 a 27 (deixant de banda algunes transcripcions primerenques de Mozart) i alguns altres grups d'obres (les sonates per a violí, les sonates per a piano, les serenates, etc.). Però per la majoria de la música de cambra i la música vocal no hi ha cap numeració; o almenys no n'hi ha cap d'acceptada.
  • Poques composicions de Mozart tenen un número d'opus, ja que relativament poques de les seves composicions foren publicades en vida del compositor; de manera que numeració les seves composicions pel nombre d'opus resulta poc pràctic.

Simfonies[modifica | modifica el codi]

La producció simfònica de Mozart cobreix un interval de 24 anys, des de 1764 fins al 1788. Mozart no va escriure només les 41 simfonies numerades en les edicions tradicionals; els especialistes creuen que existeixen fins a 68 obres completes d'aquest tipus. No obstant, per convenció, s'ha conservat la numeració original i per aquest motiu la seva darrera simfonia encara es coneix com la «núm. 41». Algunes de les simfonies, la núm. 31 K. 297, núm. 35 K. 385 i la núm. 40 K. 550 foren revisades per l'autor amb posterioritat a les primeres versions.

Simfonies d'infantesa (1764–1771)[modifica | modifica el codi]

Aquests són els simfonies numerades de la infantesa de Mozart.

També hi ha diversos simfonies "no numerades" d'aquest període. Moltes d'elles se'ls va donar un número a partir del 41, no respectant l'ordre cronològic. En una edició antiga de les obres de Mozart (Mozart-Werke, 1877–1910) apareixien referides amb les sigles «GA»), però en edicions posteriors segueixen les indicacions del catàleg Köchel. Moltes d'elles no s'ha pogut establir que siguin composicions de Mozart.

Simfonies de Salzburg (1771–1777)[modifica | modifica el codi]

Aquests simfonies de vegades se subdivideix en dos grups: les "primerenques" (1771-1773) i les "tardanes" (1773-1777); de vegades, també com a "germàniques" (amb minuet) o "italianes" (sense minuet). Cap d'elles es van imprimir en vida de Mozart. Encara que no es consideren com a simfonies els tres Divertimenti K. 136-138, que tenen 3 moviments a l'estil d'obertura italiana, de vegades se'ls denominen també «Simfonies de Salzburg».

També hi ha diversos simfonies "no numerades" d'aquest període que fan ús de la música de les òperes de Mozart de la mateixa època. També se'ls dóna un número més enllà del 41.

Hi ha tres simfonies d'aquest període que es basen en tres serenates de Mozart.

Darreres simfonies (1778–1791)[modifica | modifica el codi]

Les tres darreres simfonies (núm. 39-41), compostes l'any 1788, foren acabades en uns tres mesos. És molt probable que Mozat esperava publicar les tres obres juntes, com una sola obra, encara que en realitat van romandre inèdites fins després de la seva mort. Un o potser dues de les simfonies podrien haver estat interpretades en públic a Leipzig el 1789.

Concerts[modifica | modifica el codi]

Concerts per a piano[modifica | modifica el codi]

Els concerts per a piano i orquestra de Mozart estan numerats de l'1 al 27. Els primers quatre concerts, cronològicament, són les primeres obres. Els moviments d'aquests concerts són arranjaments de sonates per a teclat de diversos compositors contemporanis (Raupach, Honauer, Schobert, Eckart, C.P.E. Bach). També hi ha tres concerts sense numerar, K. 107, que són adaptacions de sonates per a piano per J.C. Bach. El Concert per a piano núm. 7 i Concert per a piano núm. 10 són composicions per a dos i tres pianos respectivament. Els altres vint-i-un concerts són composicions originals per a un piano i orquestra. D'ells, quinze foren escrits entre 1782 i 1786, mentre que en els últims cinc anys de vida de Mozart només va escriure dos concerts per a piano més.

Concerts per a violí[modifica | modifica el codi]

Al voltant de 1775, a Salzburg, Mozart va compondre cinc concerts per a violí. Es caracteritzen per la bellesa de les seves melodies, l'exploració de les habilitats tècniques i expressives de l'instrument, encara que Mozart mai va arribar a explorar totes les possibilitats de violí com altres compositors posteriors com, per exemple, Beethoven o Brahms). Alfred Einstein assenyala que hi ha seccions de les serenates on s'exigeix més el virtuosisme al violí que en els concert per a violí.

Mozart també va escriure un adagio i dos rondós independents per a violí i orquestra.

Hi ha dos obres més que es consideren espúries.

  • Concert per a violí en mi♭ major, K. 268 («núm. 6») (1780) (atribuït a Johann Friedrich Eck)[1]
  • Concert per a violí en re major, «Kolb», K. 271a (núm. 7) (1777)

Concert per a trompa[modifica | modifica el codi]

Es podria dir que els quatre concerts per a trompa de Mozart formen part del repertori de la majoria dels trompistes professionals. Van ser escrits per a un amic de tota la vida de Mozart, Joseph Leutgeb. Els concerts (especialment el quart) foren escrits com a obres per a virtuosos de l'instrument, i permeten al solista mostrar una varietat d'habilitats en la trompa sense vàlvules d'aquella època. El concerts per a trompa es caracteritzen per un diàleg elegant i humorístic entre el solista i l'orquestra. Molts dels autògrafs contenen bromes dirigides a Leutgeb, la persona al que li havia dedicat.

Concerts per a vent fusta[modifica | modifica el codi]

Gnome-mime-audio-openclipart.svg
K. 299 (3r moviment, Rondeau allegro)
Concert per a flauta, arpa i orquestra

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

Simfonies concertants[modifica | modifica el codi]

Gnome-mime-audio-openclipart.svg
K. 364 (3r moviment, Presto)
Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

Aquestes no foren els únics intents de Mozart amb aquest repertori; existeixen altres fragments compostos a la mateixa època, encara que no els va completar.

Altres concerts[modifica | modifica el codi]

Música per a piano[modifica | modifica el codi]

Els primers intents de Mozart en la composició de música comencen amb sonates i altres peces per a piano, ja que aquest era l'instrument en què bàsicament rebé la seva formació musical. Gairebé tot el que es va escriure per a piano estava pensat per a ser interpretat per ell mateix (o per la seva germana, també un pianista competent). Exemples de les seves primeres obres són les que es troben al Nannerl Notenbuch. Entre 1782 i 1786, va escriure vint obres per un a piano sol (incloent sonates, variacions, fantasies, suites, fugues, rondós) i obres per a dos pianos o piano a quatre mans.

Obres per a piano sol[modifica | modifica el codi]

Sonates[modifica | modifica el codi]

Nannerl Notenbuch[modifica | modifica el codi]

  1. Andante en do, K. 1a
  2. Allegro en do, K. 1b
  3. Allegro en fa, K. 1c
  4. Minuet en fa, K. 1d
  5. Minuet en sol, K. 1e
  6. Minuet en do, K. 1f
  7. Minuet en fa, K. 2
  8. Allegro en si♭, K. 3
  9. Minuet en fa, K. 4
  10. Minuet en fa, K. 5
  11. Allegro en do, K. 5a
  12. Andante en si♭, K. 5b

Altres peces per a piano[modifica | modifica el codi]

Variacions[modifica | modifica el codi]

  • Vuit variacions en sol major sobre la cançó neerlandesa «Laat ons Juichen, Batavieren!» de Christian Ernst Graf, K. 24
  • Set variacions en re major sobre la cançó neerlandesa «Willem van Nassau», K. 25
  • Sis variacions en fa major, K 54 (Anh 138a)
  • Dotze variacions en do major sobre un minuet de Johann Christian Fischer, K 179
  • Sis variacions en sol major sobre «Mio car Adone», K. 180[nota 9]
  • Nou variacions en do major sobre «Lison dormait», K 264[nota 10]
  • Dotze variacions en do major sobre la cançó francesa «Ah, vous dirai-je, Maman», K. 265
  • Vuit variacions en fa major sobre «Dieu d'amour», K. 352[nota 11]
  • Dotze variacions en mi♭ major sobre la cançó francesa «La belle Françoise», K. 353
  • Dotze variacions en mi♭ major sobre «Je suis Lindor», K. 354[nota 12]
  • Sis variacions en fa major sobre «Salve tu, Domine», K 398[nota 13]
  • Deu variacions en sol major sobre «Unser dummer Pöbel meint», K 455[nota 14]
  • Vuit variacions en la major sobre «Come un agnello», K 460[nota 15]
  • Dotze variacions sobre un Allegretto en si major, K 500
  • Nou variacions en re major sobre un minuet de Jean-Pierre Duport, K 573
  • Vuit variacions en fa major sobre «Ein Weib ist das herrlichste Ding», K 613[nota 16]

Altres peces per a teclat[modifica | modifica el codi]

  • Sketchbook londinenc, K. 15a - K. 15ss
  • Allegro d'una sonata en sol menor, K. 312 (dubtosa)
  • Minuet en re, K. 355
  • Capriccio en do, K. 395
  • Suite en do, K. 399[nota 17]
  • Allegro en Si♭ (incompleta; completada per M. Stadler), K. 400
  • Fuga en sol menor (incompleta), K. 401
  • Marxa fúnebre en do menor, K. 453a
  • Sonata per a piano en si♭ major, K. 498a (dubtosa)
  • Eine Kleine Gigue en sol per a teclat, K. 574
  • Andante en fa per a petit orgue mecànic, K. 616 (1791)

Piano a quatre mans[modifica | modifica el codi]

Dos pianos[modifica | modifica el codi]

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

Música per a violí[modifica | modifica el codi]

Va escriure força música per a piano i violí. Cal observar l'ordre dels dos instruments; en general, es tracta de sonates en les que el teclat n'és el protagonista i el violí hi juga un paper més d'acompanyant. Però en les obres de maduresa, el paper del violí va anar més enllà de ser un suport per arribar a establir diàlegs amb el teclat.

Sonates per a violí d'infantesa (1763–1766)[modifica | modifica el codi]

  • Sonates per a violí, K. 6–9
    • Sonata per a violí núm. 1 en do per a teclat i violí, K. 6
    • Sonata per a violí núm. 2 en re per a teclat i violí, K. 7
    • Sonata per a violí núm. 3 en si♭ per a teclat i violí, K. 8
    • Sonata per a violí núm. 4 en sol per a teclat i violí, K. 9
  • Sonates per a violí núm. 5-10, K. 10–15
    • Sonata per a violí núm. 5 en si♭ per a teclat i violí (o flauta), K. 10
    • Sonata per a violí núm. 6 en sol per a teclat i violí (o flauta), K. 11
    • Sonata per a violí núm. 7 en La per a teclat i violí (o flauta), K. 12
    • Sonata per a violí núm. 8 en fa per a teclat i violí (o flauta), K. 13
    • Sonata per a violí núm. 9 en do per a teclat i violí (o flauta), K. 14
    • Sonata per a violí núm. 10 en si♭ per a teclat i violí (o flauta), K. 15
  • Sonates per a violí núm. 11-16, K. 26–31
    • Sonata per a violí núm. 11 en mi♭ per a teclat i violí, K. 26
    • Sonata per a violí núm. 12 en sol per a teclat i violí, K. 27
    • Sonata per a violí núm. 13 en do per a teclat i violí, K. 28
    • Sonata per a violí núm. 14 en re per a teclat i violí, K. 29
    • Sonata per a violí núm. 15 en fa per a teclat i violí, K. 30
    • Sonata per a violí núm. 16 en si♭ per a teclat i violí, K. 31

Sonates per a violí de maduresa (1778–1788)[modifica | modifica el codi]

D'aquest bloc de sonates, n'hi ha tres (*) que Mozart va deixar incompletes: K. 402, K. 403 i K. 404. Les dues primeres foren completades per M. Stadler.

Variacions per a violí i piano[modifica | modifica el codi]

  • Variacions en sol major «La bergere Celimene», K. 359
  • Sis variacions en sol menor sobre «Helas, j'ai perdu mon amant», K. 360

Duos i trios per a corda[modifica | modifica el codi]

A més a més, hi ha uns arranjaments, el Trio en sol major i el Trio en si♭ major, realitzats a partir dels duos K. 423 i K. 424[nota 18]

Quartets de corda[modifica | modifica el codi]

Quintets de corda[modifica | modifica el codi]

Els quintets de corda (K. 174, K. 406, K. 515, K. 516, K. 593, K. 614), estan escrits per a dos violins, dues violes i violoncel. Charles Rosen escriu: "per consens general, el major assoliment de Mozart a la música de cambra és el grup dels quintets de corda amb dues violes."[3]

Trios per a piano[modifica | modifica el codi]

  • Divertiment a tres en si♭ per a piano, violí i violoncel, K. 254
  • Trio (Sonata) en sol per a piano, violí i violoncel, K. 496
  • Trio en si♭ per a piano, violí i violoncel, K. 502
  • Trio en mi per a piano, violí i violoncel, K. 542
  • Trio en do per a piano, violí i violoncel, K. 548
  • Trio en sol per a piano, violí i violoncel, K. 564

Més música de cambra[modifica | modifica el codi]

Gnome-mime-audio-openclipart.svg
K. 452 (3r moviment, Allegretto)
Quintet per a piano i vent

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

Serenates, divertimenti i altres obres instrumentals[modifica | modifica el codi]

La producció de conjunts instrumentals inclou diversos divertimenti, notturni, serenates, cassacions, marxes i danses; a més, per descomptat, les simfonies. La producció de Mozart per orquestra està instrumentada per a conjunts de corda (com en els primers divertimenti K. 136-138), així com per a conjunts d'instruments de vent i variades combinacions de corda i vent.

Serenates[modifica | modifica el codi]

Divertimenti[modifica | modifica el codi]

  • Galimathias Musicum (Quodlibet), K. 32 (1766)
  • Cassation en sol, K. 63 (1769)
  • Cassation en si♭, K. 99 (1769)
  • Divertimento en mi♭, K. 113 (1771)
  • Divertimento en re, K. 131 (1772)
  • Divertimento en re per a quartet de corda o orquestra de corda, K. 136/125a (1772)
  • Divertimento en si♭ per a quartet de corda o orquestra de corda, K. 137/125b (1772)
  • Divertimento en fa per a quartet de corda o orquestra de corda, K. 138/125c (1772)
  • Divertimento en mi♭, K.166
  • Divertimento en si♭, K.186
  • Divertimento en re, K. 205 (1773)
  • Divertimento en fa, K.213
  • Divertimento en si♭, K.240
  • Divertimento en fa, «Lodron», K. 247 (1776)
  • Divertimento en re, K. 251 (1776)
  • Divertimento en mi♭, K.252
  • Divertimento en fa, K.253
  • Divertimento en si♭, K.270
  • Divertimento en si♭, «Lodron», K. 287 (1777)
  • Divertimento en re, K. 334 (1779–80)
  • 25 peces (cinc divertimenti) per a tres corni di basseto, K. 439b (K. Anh. 229)
  • Divertimento per a dues trompes i corda, «Una broma musical», («Ein Musikalischer Spaß»), K. 522
  • Divertiment per a trio de corda en mi♭ major K. 563 (1788)

Marxes[modifica | modifica el codi]

  • Marxa en re major, K. 62 (Introducció a la Serenata K. 100, també usada a Mitridate, re di Ponto)
  • Marxa en re major, K. 189 (probablement per obrir/tancar la Serenata K. 185)
  • Marxa en do major, K. 214
  • Marxa en re major, K. 215 (per obrir/tancar la Serenata K. 204)
  • Marxa en re major, K. 237 (per obrir/tancar la Serenata K. 203)
  • Marxa en fa major, K. 248 (per a usar amb el Divertimento, K. 247)
  • Marxa en re major, K. 249 (per obrir/tancar la Serenata «Haffner», K. 250)
  • Marxa en re major, K. 290
  • Marxa en re major, K. 335, núm. 1 (probablement per obrir la Serenata «Posthorn», K. 320)
  • Marxa en re major, K. 335, núm. 2 (probablement per tancar la Serenata «Posthorn», K. 320)
  • Marxa en do major, K. 408, núm. 1
  • Marxa en re major, K. 408, núm. 2
  • Marxa en do major, K. 408, núm. 3
  • Marxa en re major, K. 445 (per a usar amb el Divertimento, K. 334)

Danses[modifica | modifica el codi]

Mozart va deixar una gran producció de danses per a orquestra que inclouen minuets (més de 100), contradanses i Allemande (Teitsch, Laendler, o danses alemanyes). En la seva producció de minuets Mozart, en general, seguí l'exemple de Haydn que preferia el caràcter lent de la dansa. Les danses alemanyes (56 danses entre 1787 i 1791) foren compostes principalment per balls públics de Viena. Pel que fa a les contradanses, també escrites principalment a Viena, apareixen alguns exemples de música programàtica com, per exemple, «Il Temporale» (K. 534), «La Bataille» (K. 535), «Canary» (K. 600/5), etc.

  • Sis minuets, K. 61h
  • Set minuets, K. 65a/61b
  • Quatre contradanses, K. 101/250a
  • Vint minuets, K. 103
  • Sis minuets, K. 104/61e
  • Sis minuets, K. 105/61f
  • Minuet en mi♭, K. 122
  • Contradansa en si♭, K. 123
  • Sis minuets, K. 164
  • Setze minuets, K. 176
  • Quatre contradanses, K. 267/271c
  • Gavotte en si♭, K. 300
  • Tres minuets, K. 363
  • Cinc minuets, K. 461
  • Sis contradanses, K. 462/448b
  • Dues quadrilles, K. 463/448c
  • Sis danses alemanyes, K. 509
  • Contradansa en re, «Das Donnerwetter», K. 534
  • Contradansa en do, «La Bataille», K. 535
  • Sis danses alemanyes, K. 536
  • Sis danses alemanyes, K. 567
  • Dotze minuets, K. 568
  • Sis danses alemanyes, K. 571
  • Dotze minuets, K. 585
  • Dotze danses alemanyes, K. 586
  • Contradansa en do, «Der Sieg vom Helden Koburg», K. 587
  • Sis minuets, K. 599
  • Sis danses alemanyes, K. 600
  • Quatre minuets, K. 601
  • Quatre danses alemanyes, K. 602
  • Dues contradanses, K. 603
  • Dos minuets, K. 604
  • Tres danses alemanyes, K. 605
  • Sis danses alemanyes, K. 606
  • Cinc contradanses, K. 609
  • Contradansa en sol, K. 610

Música sacra[modifica | modifica el codi]

La música sacra de Mozart és principalment vocal, encara que també existeixen exemples instrumentals, com la Sonata da chiesa per a 2 violins, contrabaix i orgue. La seva música sacra presenta un ric mosaic estilístic: elements corals gregorians amb un rigorós contrapunt i, fins i tot, elements operístics. La unitat estilística i la consistència està present en tota la seva música sacra. També hi ha inclòs en aquest gènere obres de caràcter litúrgic com les compostes per la lògia maçònica; per exemple, la Freimaurerkantate (Cantata maçònica) K. 623, i el Música per a un funeral maçònic, K. 477.

Misses[modifica | modifica el codi]

Més música sacra[modifica | modifica el codi]

Altre tipus de música sacra de Mozart inclou:

Tres Regina coeli (himne marià):

  • «Regina Coeli» per a soprano, cor i orquestra, K. 108
  • «Regina Coeli» per a soprano, cor i orquestra, K. 127
  • «Regina Coeli» per a solistes, cor i orquestra, K. 276
  • Te Deum, K. 141
  • Exsultate, jubilate, K. 165

Dos serveis de vespres:

A més, cal afegir quatre lletanies, nombrosos ofertoris, salms, motets, i altres parts de la missa.

Sonates d'església[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sonates d'església (Mozart)
  • Sonata d'església núm. 1 en mi♭, K. 67/41h (1772)
  • Sonata d'església núm. 2 en si♭, K. 68/41i (1772)
  • Sonata d'església núm. 3 en re, K. 69/41k (1772)
  • Sonata d'església núm. 4 en re, K. 144/124a (1772)
  • Sonata d'església núm. 5 en fa, K. 145/124b (1772)
  • Sonata d'església núm. 6 en si♭, K. 212 (1775)
  • Sonata d'església núm. 7 en fa, K. 224/241a (1776)
  • Sonata d'església núm. 8 en la, K. 225/241b (1776)
  • Sonata d'església núm. 9 en sol, K. 241 (1776)
  • Sonata d'església núm. 10 en fa, K. 244 (1776)
  • Sonata d'església núm. 11 en re, K. 245 (1776)
  • Sonata d'església núm. 12 en do, K. 263 (1776)
  • Sonata d'església núm. 13 en sol, K. 274/271d (1777)
  • Sonata d'església núm. 14 en do, K. 278/271e (1777)
  • Sonata d'església núm. 15 en do, K. 328/317c (1779)
  • Sonata d'església núm. 16 en do, K. 329/317a (1779)
  • Sonata d'església núm. 17 en do, K. 336/336d (1780)

Música per a orgue[modifica | modifica el codi]

  • Fuga en mi♭ major, K. 153 (375f)
  • Fuga en sol menor, K. 154 (385k)
  • Ouverture en do major, K. 399 (385i)
  • Fuga en sol menor, K. 401 (375e)
  • Eine kleine Gigue, K. 574
  • Adagio i Allegro en la menor per a un orgue mecànic, K. 594 (1790)
  • Fantasia en fa menor per a un orgue mecànic, K. 608 (1791)
  • Andante en fa per a un petit orgue mecànic, K. 616 (1791)

Òperes[modifica | modifica el codi]

Àries de concert, cançons i cànons[modifica | modifica el codi]

Per completar aquest llistat d'obres de Mozart faltaria afegir les àries de concert (36 per a soprano, 1 per a contralt, 10 per a tenor, 9 per a baix i 16 per a grup vocal), les cançons (32) i els cànons (38).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Simfonia espúria, atribuïda a Leopold Mozart.
  2. Simfonia espúria, composta per Carl Friedrich Abel.
  3. Durant anys aquesta simfonia va ser classificada com una obra de Mozart, però més tard es va determinar que en realitat era una composició de Michael Haydn (Simfonia núm. 25), i Mozart només va afegir una introducció lenta.
  4. Ha arribat fins a nosaltres com el segon concert per a flauta, però molt probablement era un concert per a oboè (1777–78)
  5. És un arranjament del Concert per a oboè K. 314.
  6. Probablement és una obra espúria, un arranjament de la Simfonia concertant per a flauta, oboè, trompa, fagot i orquestra de 1778, una obra perduda.
  7. Finale de la Sonata per a piano K. 533 inicialment publicada sol.
  8. És una adaptació de la Sonata per a piano K. 547 i la Sonata per a piano K. 545.
  9. Ària de l'òpera La fiera di Venezia d'Antonio Salieri.
  10. Arietta de l'òpera Julie de Nicolas Dezède.
  11. Cor de l'òpera Les mariages samnites de André Grétry.
  12. Romança de la comèdia Le Barbier de Séville de Pierre Beaumarchais, amb música de Antoine-Laurent Baudron.
  13. És una ària de l'òpera I filosofi immaginarii de Giovanni Paisiello.
  14. «Unser dummer Pöbel meint" és una ària de La rencontre imprévue de Christoph Willibald Gluck.
  15. És una ària de l'òpera Fra i due litiganti il terzo gode de Giuseppe Sarti.
  16. «Ein Weib ist das herrlichste Ding" és una cançó del singspiel Der dumme Gartner de Benedikt Schack.
  17. Overture, Allemande, Courante, & una Sarabande incompleta.
  18. Hi ha uns arranjaments per a dos violins (o violí i viola) i violoncel realitzats per Gerhard Präsent (2012-13).
  19. Aquest cicle, amb obres de només tres moviments, és interessant perquè es pot considerar precursor dels posteriors quartets de corda, musicalment més complets.
  20. Molt més desenvolupats estilísticament parlant. Es creu que, a Viena, Mozart hauria escoltat els quartets op. 17 i op. 20 de Joseph Haydn, i havia quedat molt impressionat.
  21. Mozart va tornar a compondre quartets durant la dècada de 1780, després que ell s'instal·lés a Viena. Va conèixer Haydn en persona i va desenvolupar una amistat amb l'experimentat compositor. Haydn acabava de publicar la seva sèrie de sis quartets (op. 33), que es creu que foren un gran estímul per a Mozart de cara a tornar a compondre en aquest gènere. Aquests quartets sovint són considerats com un dels millors exponents del gènere.
  22. Aquesta obra fou publicada per Franz Anton Hoffmeister (dedicada a ell?), així com els Quartets prussians. Els últims tres quartets de Mozart, dedicats al Rei de Prússia Frederic Guillem II, destaquen pel cantabile de les parts del violoncel (l'instrument que tocava el propi rei), la dolça sonoritat i l'equilibri entre els diferents instruments.
  23. Aquesta és una transcripció per a quintet de corda de l'anterior Serenata per a octet de vent en do menor, K. 388.
  24. Publicat incorrectament per a corno di bassetto
  25. És una transcripció de la Fuga en do menor per a dos teclats, K. 426)
  26. Cadascun de les quatre "orquestres" estan integrades per 2 trompes franceses en re, 2 violins, viola i violoncel.
  27. Inacabada a la mort de Mozart, fou completada per Franz Xaver Süssmayr.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. King, Alec Hyatt. «Some Aspects of Recent Mozart Research». Journal of the Royal Musical Association, 100, 1, 1973, pàg. 9–10. DOI: 10.1093/jrma/100.1.1. ISSN: 0080-4452. OCLC: 478409660.
  2. Trio per a violí, viola i violoncel en sol major|Henle-Urtext|ISMN M-2018-9625-0
  3. Rosen, Charles. The Classical Style: Haydn, Mozart, Beethoven. 2nd. Nova York: W. W. Norton & Company, 1997. ISBN 978-0-393-04020-3. OCLC 35095841. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]