Llista de comtes de Provença

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les armes de Provença, blason obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília

La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Rectors, patricis i ducs de la Provença merovíngia[modifica | modifica el codi]

Abans de 561: rectors[modifica | modifica el codi]

  • 534 o 536 - †548: Parteni, probablement un dels primers rectores Provinciae.[1]
  • † abans de 559: Namaci (Namatius), anomenat rector, després bisbe de Viena
  • Fèlix Ennodi, portà el títol de patrici, segurament descendent del procònsol Fèlix Ennodi.[1]
  •  ???? - 561: El patrici burgundi Agrícola és assenyalat com a substituït per Cels després de la partició del 561[2]

561-600: Provença Arlesiana i Provença marsellesa[modifica | modifica el codi]

Domini austrasià a Provença instaurat el 567.

Després de la partició del regne entre els fills de Clotari el 561, la província d'Arle va querdar en conjunt agregada al regne de Guntram conegut com a regne de Borgonya. Però per raó de la importància de la finestra a la Mediterrània els reis d'Austràsia van obtenir un corredor anomenat corredor austrasià que sortia d'Alvèrnia, passava per Avinyó i arribava a Marsella.[3] Així aquest període va tenir personatges que tenien resposnsabilitat de govern simultàniament a les ordes de Guntram o dels fills de Clotari.

Gregori de Tours informa de que Guntram va nomenar en el seu regnat tres patricis per a la Provença, segons sembla els tres d'origen romà.[4]

  • 561-570: Cels, enviat per Guntram per reprendre la vila d'Arle ocupada pel comte Firmini de Clarmont a les ordes de Sigebert;[5] segon Antoine Étienne Mille, Cels no hauria estat nomenat patrici fins al 562.[6]
  • 569: patrici borgonyó Amat, assenyalat després del patrici Cels.[5]
  • 570-582: patrici borgonyó Euni també Mòmmol, successor d'Amat.[5]

Per la part austrasiana es poden identificar els següents:

A la mort de Sigebert el 575, el seu fill Khildebert II va haver de cedir a Guntram la meitat de Marsella. En realitat la vila va esdevenir una mena d'indivís sota l'autoritat dels dos sobirans, representats per un sol funcionari anomenat rector i nommenat pel rei austrasià. Aquest corredor deixava enclavada la ciutat d'Arle i els seus territoris.[3] La regió d'Arle, del seu costat, sembla que depenia de ducs amb poders territorials més grans.

  • 575-587: Dinami, rector de Provença; el 582, a la majoria d'edat de Khildebert que reclamava la totalitat de la vila de Marsella, va seguir un conflicte que va durar fins al 587. A la ciutat Dinami s'oposava de manera violenta al bisbe Teodor, fidel al partit austrasià de Khildebert, i fou probablement substituït per Gundulf, que segueix.
  • 581-583: Gundulf, patrici de Provença, nomenat per Khildebert II.[8]
  • 587-? : Niceti d'Alvèrnia, nomenat rector massiliensis Provincia per Khildebert II.[9]
  • 587-? : Leudegisil, patrici de la Provença o duc de la Provença d'Arle per Guntram[10]
  • c.596 : Arigi, assenyalat com a governador de Provença per Louis Maimbourg[11] o com a patrici per Bruno Dumézil.[12]

Prefectes (segle VII)[modifica | modifica el codi]

Al segle VII les llacunes són importants. La funció de rector del segle VI es substituïda per la de la proefectura amb un poder suplementari, el de batre moneda especialment amb emissions d'or reials ben representades entre 613 i 662.[13] Es coneixen com a prefectes de la prefectura de Marsella a:

  • Babo (vers 600)
  • Ègila (vers 602); per alguns hauria precedit a Leudegisil[14]
  • Sigari.[15]
  • Didier; successor del seu germà Sigari que havia mort. Després va ser nomenat bisbe de Cahors eal lloc del seu germà gran assassinat.[15]
  • Badó (634 – 641)
  • Willibad (641 – 643), de la Provença Borgonyona
  • Eloi (abans de 662).[15]

675-736: patricis[modifica | modifica el codi]

Entre la fi del segle VII i el 736, el títol de rector va desapàreixer en profit del de patrici. A partir dels anys 673-675, segons Louis Stouff, un patrici va dirigir la Provença en nom dels reis francs, però no va tenir seu a Arle, sinó que va residir a Marsella esdevinguda capital de la Provença.[16] Les encunyacions d'or van desaparèixer el 675, substituïdes per emissions en plata amb les inicials dels patricis que han permès de reconstruir -sobretot mercès als treballs de F. Kiener i Georges de Manteyer[17] la cronologia dels patricis. Diversos noms són igualment coneguts per altres fonts, en particular per un protocol redactat a Digne el 780 contingut al cartulari de Sant Víctor de Marsella.[18]

  • Hèctor (? - Pasqua del 675); assassinat a Autun per no haver complagut a Khilderic.[19]
  • Rocco (c.680)
  • Bonet (vers 681 - vers 691) va succeir al seu germà Avit com a bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.[15]
  • Agnori (vers 691)
  • Antenor (primera sèrie: encunyacions amb el nom complert),
  • Austrebert o Ansedert també Ansedertus, vers final del segle,[20]
  • vers 700-702: Nemfidi,
  • vers 702-716: Antenor (segona sèrie: encunyacions amb monograma); Antenor hauria pogut estat dues vegades patrici o bé, com especulen alguns, el segon Antenor hauria estat un fill o parent del primer,[21]
  • vers 716-732: Metrà,
  • vers 732-736: Abbó;

En els anys 730 a 740, apareix igualment un personatge, Mauront anomenat duc (720-739), que es va revoltar contra els cambrers carolingis.

Després del 739: missi dominici[modifica | modifica el codi]

El títol de patrici de Provença hauria estat suprimit o be el 736, any en què Carles Martell va envair la vall del Roine amb el seu germanastre Khildebrand i va devastar la regió, recuperant Arle i Avinyó, i restablint al duc Mauront a Marsella, o be el 739, data de la mort d'Abbó doncs els càrrec de duc i patrici feia ombra als carolingis i fou suprimit per Pipí el Breu, els successors del qual van instituir al lloc d'aquestos governadors inamovibles uns inspectors generals divisionaris anomenats missi dominici, amb funcions temporals i revocables a voluntat del sobirà.[23]

Comtes carolingis a Provença[modifica | modifica el codi]

El títol de comte va reaparèixer vers 780, en consonància probablement a la nova política imperial al sud-est de França.

  • 780: Marcel·lí, comte vers 780.[24]
  • Inici del segle IX: Llop
  • abans de 824- després de 829: Leibulf, esmentat com a successor del comte LLop.[25]
  •  ? -845: Audibert, comte de Marsella i després duc o comte de Provença vers 850.
  • 850: Audibert

Comtes d'Arle[modifica | modifica el codi]

  • 905-928: Hug d'Arle († 947), fill de Teobald. El 926 va esdevenir rei d'Itàlia i va cedir el comtat d'Arle al seu germà Bosó.
  • 931-936: Berta d'Arle (+965) i el seu marit Bosó I (+935), en nom de Bosó d'Arle i el seu suposat fill Ratbold d'Arle (que estaria a Toscana i hauria mort amb el seu suposat pare el 936.

Comtes de Provença[modifica | modifica el codi]

El comtat de Provença fou la continuïtat del comtat d'Arle dins del regne d'Arle. El territori era el mateix però a partir de la meitat del segle X els comtes agafen el títol de "comte de Provença" en lloc de "comte d'Arle" mentre el regne de Borgonya Cisjurana amb Provença agafava el nom de regne d'Arle.

À la mort d'Hug d'Arle, Conrad III de Borgonya, rei d'Arle, va nomenar tres comtes i diversos vescomtes per reduir el poder que abans es concentrava en unes soles mans:

Guillem i Bosó van eliminar a Grifó II, fill de Griffó. Guillem va morir sense fills (de fet se li atribueix un fill, Arquimbald, que fou clergue).[27] Bosó va reunificar el antic comtat d'Arle que tornà a esdevenir el comtat de Provença. El títol de comte d'Arle hauria anat a la branca del seu fill primogènit

Dinastia Bosònida de Provença[modifica | modifica el codi]

947-968: Bosó II d'Arle († 968), comte d'Arle (vers 949), casat amb Constança de Viena[28]

El comtat de Provença fou una possessió indivisa entre els hereus: a la mort d'un comte tots els seus fills esdevenien comtes. Si el comte no tenia fills, passava a les filles (o germanes) que no havien estat dotades o havien fet un bon casament.

Alguns comtes es van considerar prou poderosos després de derrotar als sarraïns per titular-se marquès de Provença (eren marquesos els comtes de les regions que feien frontera amb un estat enemic o que estaven amenaçades per un poder estranger). El titol de marquès quedara finalment en mans del casal de Tolosa. L'extinció de la casa bosònida de Provença el 1093 i la transmissió del comtat a diversos casals (de Tolosa, d'Urgell i de Barcelona) va posar fi al règim d'indivisió i va portar a les anomenades guerres baussenques i a dos particions: el primer el 1125, entre el casal de Tolosa (que rebra el marquesat de Provença) i el casal de Barcelona (que rebra el comtat de Provença), ignorant els drets dels comtes 'Urgell; una segona partició vers el 1150 va repartir el marquesat entre Tolosa i el casal d'Urgell (que va rebre el comtat de Forcalquier)

Branca primogènita[modifica | modifica el codi]

968-1008: Ratbold I († 1008), fill gran de Bosó II d'Arle i de Constança de Viena i net de Ratbold l'Antic

casat a Emildis, filla d'Esteve, vescomte del Gavaldà, i d'Anne

1008-1010: Ratbold II († 1010), fill

casat amb Ermengarda

1008-1024: Guillem II germà.

1010-1037/1042: Guillem III Venaisí († 1037/1042), fill.

casat amb Lúcia

1010-1063: Emma, germana del precedent

casada (1037) amb Guillem III Tallaferro (9521037), comte de Tolosa

Casa de Tolosa[modifica | modifica el codi]

1063-????: Bertran I de Tolosa mort després del 1081, fill

casat amb Alix o Aleiris de Die

????-1105: Ramon de Sant Geli († 1105), comte de Tolosa i de Trípoli, marquès de Provença, nebot i gendre del precedent, fill de Ponç, comte de Tolosa (fill de Guillem IV Tallaferro i d'Emma) i d'Almodis de la Marche
[29]

casat en primeres noces a Eldearda de Provença, fille d'un comte de Provença (probablement Folc Bertran)
casat en segones noces amb Mafalda d'Hauteville (o de Sicília), filla de Roger I de Sicília
casat en terceres noces a Elvira de Castella (Elvira Núñez de Guzmán)

1105-1112: Bertran I de Sant Geli i Trípoli i II de Provença (†1112), marquès de Provença, comte de Tolosa i de Trípoli, fill de Ramon i d'Eldegarda

1112-1148: Alfons I Jordà, marquès de Provença, comte de Tolosa, (11031148), fill de Ramon i d'Elvira de Castella

casat el 1125 amb Faidida d'Usès
Armes dels comtes de Tolosa

1148-1194: Ramon V de Tolosa († 1194), marquès de Provença, comte de Tolosa, fill

casat amb Constança de França

1194-1222: Ramon VI de Tolosa († 1222), marquès de Provença, comte de Tolosa, fill

1222-1249: Ramon VII de Tolosa († 1249), marquès de Provença, comte de Tolosa, fill

1249-1271: Alfons de França, III de Tolosa (12201271), marquès de Provença, comte de Poitiers i de Tolosa, gendre del precedent, fill de Lluí VIII el Lleó, rei de França

casat amb Joana de Tolosa i Aragó, filla de Ramon VII

A la seva mort el marquesat de Provença, i els comtats de Poitiers i de Tolosa van passar a Felip III de França, que els va unir als dominis de la corona.

Partició de Provença al segle XII entre comtat i marquesat de Provença i comtat de Forcalquier

Branca júnior[modifica | modifica el codi]

968-993: Guillem I l'Alliberador (vers 953993), marquès de Provença, fill segon de Bosó II d'Arle

casat en primeres noces (el 968 o 970) amb Arsenda de Commenge
casat en segones noces vers 984 amb Adelaida Blanca d'Anjou

993-1018: Guillem II (vers 9861018), fill

casat el 1002 amb Gerberga de Borgonya

A la seva mort van entrar els seus tres fills:

casat amb Matilde o Mafalda de Pulla-Calàbria
pares de Cecília, casada amb Bernat Ató I, vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers, Agde, Albi i Nimes, pretendent

Casa de Millau-Gavaldà[modifica | modifica el codi]

1093-1112: Gerberga (vers 10601115)

casada a Gilbert de Millau (vers 10601111), comte del Gavaldà

'1113: Estefania, filla, comtessa de Gavalda, casada amb Ramon dels Baus, origen dels drets dels Baus a Provença

Casal de Barcelona[modifica | modifica el codi]

1112-1127: Dolça I (v. 10901127), germana

casada el 1112 amb Ramon Berenguer III de Barcelona (vers 10821131), comte de Barcelona

Primera branca catalana de Provença[modifica | modifica el codi]

1112-1131: Ramon Berenguer III de Barcelona (o Ramon Berenguer I de Provença), (11141162), fill, comte de Provença

1131-1144: Berenguer Ramon I de Provença, fill

casat el 1135 a Beatriu comtessa de Melguelh

* 1144-1150: Guerres baussenques

1144-1161: regència de Ramon Berenguer IV de Barcelona (o Ramon Berenguer II de Provença), germà de Berenguer Ramon I, comte regent de Provença

1144-1166: Ramon Berenguer III de Provença, fill de Berenguer Ramon I de Provença (11401166), comte titular

casat el 1137 a Riquilda de Polònia († 1185)

1166-1167: Dolça II († 1172), filla, espoliada pel seu cosí

Segona branca catalana de Provença[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes de Provença sota el Casal d'Aragó

1167-1173: Alfons el Cast (11521196), comte de Provença i de Barcelona després rei d'Aragó (Alfons II), fill de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona (fill de Ramon Berenguer III i de Dolça I de Provença) i de Peronella d'Aragó († 1174). Comte de Barcelona i comte i marquès de Provença com a Alfons I el Cast

casat el 1174 a Sança de Castella

1173-1181: Ramon Berenguer IV de Provença (11581181), germà (nom de naixement Pere)

1181-1184: Sanç I de Provença, germà del precedent

1184: Alfons el Cast (11521196), segona vegada

casat el 1174 a Sança de Castella

1184-1209: Alfons II de Provença, fill d'Alfons I d'Aragó, comte de Barcelona i rei d'Aragó

casat amb Garsenda de Forcalquier i de Niça coneguda com Garsenda de Sabran, comtessa de Forcalquier (11801242)

1209-1245: Ramon Berenguer V de Provença (v. 11981245), fill

casat amb Beatriu de Savoia (12051266)

1245-1267: Beatriu I de Provença, filla, casada amb Carles I de Nàpols

Casa capetiana d'Anjou-Sicília (Primera casa d'Anjou)[modifica | modifica el codi]

Armes dels Anjou reis de Sicília i de Jerusalem

1245-1267: Beatriu I de Provença (12341267)

casada el 1246 amb Carles I d'Anjou, comte d'Anjou, rei de Nàpols (12261285), germà de Lluís IX de França el Sant

1285-1309: Carles II de Nàpols (12541309), comte d'Anjou, rei de Nàpols, fill

casat el 1270 amb Maria d'Hongria (12571323)

1309-1343: Robert el Savi (12771343), rei de Nàpols, fill

casat (1297) en primeres noces amb Iolanda d'Aragó († 1302)
casat en segones noces amb Sança de Mallorca († 1345)
Joana I de Nàpols (1326-1382) reina de Nàpols i comtessa de Provença

1343-1382: Joana I de Nàpols, (13261382), reina de Nàpols, filla de Carles, duc de Calàbria (12981328, fill de Robert I i de Iolanda d'Aragó) i de Maria de Valois.

casada el 1333 amb Andreu d'Hongria
casada el 1346 amb Lluís de Tàrent (13201362)
casada el 1363 amb Jaume IV de Mallorca (13361375)
casada el 1376 amb Otó de Brunswick (13201399)
Joana de Nàpols va adoptar a Lluís d'Anjou com a successor, però aquest només va poder heretar Provença.

Segona dinastia d'Anjou[modifica | modifica el codi]

1382-1384: Lluís I d'Anjou (13391384), duc d'Anjou

casat el 1360 amb Maria de Châtillon (13451404)

1384-1417: Lluís II d'Anjou (13771417), fill

casat el 1400 amb Iolanda d'Aragó (13851443)

1417-1434: Lluís III d'Anjou (14031434), fill

casat el 1432 amb Margarita de Savoia (14201479)

1434-1480: Renat I d'Anjou (14091480), germà

casat el 1420 amb Isabel de Lorena (1400-1453)
casat el 1454 amb Joana de Laval (1433-1498)

1480-1481: Carles V d'Anjou (14361481), comte Carles V del Maine, nebot del precedent, fill de Carles IV d'Anjou, comte del Maine i d'Isabel de Luxemburg. Es conegut també com a Carles III de Provença.

A la mort de Carles V d'Anjou, el seu cosí Lluís XI de França va descartar a Renat II duc de Lorena com a successor i va annexionar Provença al domini reial.

Títol de cortesia[modifica | modifica el codi]

El títol de comte de Provença fou atribuït a Lluís Estanislau de França abans de ser Lluís XVIII de França (17551824)

Genealogia[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lotari I
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís II el Jove
empereur
rei d'Itàlia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lotari II
rei de Lotaríngia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermengarda
 
Bosó
rei a Provença
 
 
 
 
 
Berta
x Teobald
comte d'Arle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermengarda o Engelberga
x Guillem I el Pietós
duc d'Aquitània
 
 
 
Lluís III el Cec
rei a Provença
emperador
 
 
Hug
comte d'Arle
rei d'Italie
 
Bosó
comte d'Arle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ratbold
noble de Mâcon?
 
 
 
Ne
 
 
 
Carles Constantí
comte de Viena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bosó II
comte d'Arle
 
 
 
 
 
 
Constança
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ratbold I
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem I l'Alliberador
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ratbold II
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem II
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem III Venaissí
comte de Provença
 
Emma
x Guillem Tallaferro
comte de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
Guillem III
comte de Provença
 
 
 
Folc Bertran
comte de Provença
 
 
 
Jofré I
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem IV Bertran
comte de Provença
 
Jofré II
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertran I
comte de Provença
 
Ponç
comte de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adelaida
comtessa de Forcalquier
x Ermengol IV d'Urgell
 
 
 
Bertran II
marquès de Provença
 
Gerberga
comtessa de Provença
x Gilbert del Gavalda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ne
 
Ramond IV de Sant Geli
comte de Tolosa
marquès de Provença
 
Elvira
de Castella
 
 
 
 
 
Guillem III
comte de Forcalquier
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertran III de Provença
I comte de Trípoli
marquès de Provença
 
Alfons I Jordà
comte de Tolosa
marquès de Provença
 
 
 
 
 
Guigó I
comte de Forcalquier
 
Bertran I
comte de Forcalquier
 
 
 
 
 
Dolça I
comtessa de Provença
x Ramon Berenguer III
comte de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon V
comte de Tolosa
marquès de Provença
 
 
 
 
 
 
 
Bertran II
comte de Forcalquier
 
Guillem IV
comte de Forcalquier
 
Ramon Berenguer IV
comte de Barcelona
 
Berenguer Ramon I
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon VI
comte de Tolosa
marquès de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garsenda
x Ramon II de Sabran
 
Alfons II
roi d'Aragon
comte de Provença
 
Ramon Berenguer III
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon VII
comte de Tolosa
marquès de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garsenda
comtessa de Forcalquier
 
Alfons II
comte de Provença
 
Dolça II
comtessa de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís VIII
rei de França
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer V
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joana
comtessa de Tolosa
marquesa de Provença
 
Alfons II
comte de Poitiers
 
Lluís el Sant
rei de França
 
Carles I d'Anjou
rei de Sicília
 
Beatriu
comtessa de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip III
rei de França
 
 
 
Carles II
rei de Nàpols
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip IV el Bell
rei de França
 
Carles
comte de Valois
 
Margarita
 
Robert
rei de Nàpols
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip VI
rei de França
 
 
 
Carles
duc de Calàbria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joan II
rei de França
 
 
 
Joana
reina de Nàpols
comtessa de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles V
rei de França
 
 
 
 
 
Lluís I
duc d'Anjou
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles VI
rei de França
 
 
 
 
 
Lluís II
duc d'Anjou
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles VII
rei de França
 
Maria
 
Lluís III
duc d'Anjou
comte de Provença
 
Renat
duc de Bar
rei de Nàpols
comte de Provença
 
Carles IV
comte del Maine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís XI
rei de França
 
 
 
 
 
 
 
Iolanda
x Ferry II
comte de Vaudémont
 
Carles V
duc d'Anjou
comte de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Renat II
comte de Vaudémont
duc de Lorena
duc de Bar
 
 
 
 
 

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Paul-Albert Février, La Provence des origines à l'an mil, pàg. 451.
  2. George Florient Grégoire, bisbe de Tours (Traducció de J. Guadet i Taranne) - Histoire ecclésiastique des Francs, Volum 1, París, Jules Renouard, 1836 - pàg. 201
    El rei Guntram va obtenir una part del regne de Borgonya i va destituir al patrici Agrécula (Agrícola) donant la seva dignitat a Cels, home d'alta estatura, llargues espatlles, braços vigorosos i llenguatge ferm, sempre disposat a replicar i hàbil en el coneixement del dret...
  3. 3,0 3,1 Édouard Baratier, Histoire de la Provence, pàgina 93
  4. Jean-Baptiste Dubos, s:Histoire critique de l’établissement de la monarchie françoise dans les Gaules/Livre 6/Chapitre 10 – 1734:
    Es fa menció en un sol capítol de Gregori de Tours, de tres romans creats patricies pel rei Guntram de Borgonya: Cels, Amat, i Euni Mòmmol (Eunius Mummolus). Els seus noms serveixen per mostrar que eren romans, però encara sabem per altres fonts que Cels era d'aquesta nació: tenim l'epitafi de Sílvia, la mare de Cels, i es diu en aquest epitafi que Sílvia tenia un nombre de cònsols entre els seus ancestres, i havia tingut un dels seus fills bisbes i un altre, Cels, revestit de la dignitat de patrici
  5. 5,0 5,1 5,2 Février, Paul-Albert. La Provence des origines à l'an mil, p. 454. 
  6. Mille, Antoine Étienne. Abrégé chronologique de l'histoire ecclésiastique, civile et littéraire de ..., p. 186. : (562) Aquest príncep, descontent d'Agrícola que Clotari I havia fet patrici de Borgonya, el va revocar i va posar a Cels al seu lloc.
  7. 7,0 7,1 Février, Paul-Albert. La Provence des origines à l'an mil, p. 452. 
  8. 8,0 8,1 C. Settipani, L'apport de l'onomastique dans l'étude des généalogies carolingiennes, a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2000, 310 pgs. ISBN 1-900934-01-9, pàg. 229; i Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, 170 pgs ISBN 2-906483-28-1, pàg. 63
  9. Gregori de Tours - Histoire des Francs - Llibre VIII a: remacle.org on es llegeix: L'any dotze del rei Khildebert el 587, Nicet (o Niceti) d’Alvèrnia fou nomenat governador de la província de Marsella i d'altres viles de Khildebert en aquestes contrades.
  10. Gregori de Tours a Histoire des Francs (llibre VIII) dona alguns detalls:
    El rei, assabentat d'aquestes notícies, va nomenar duc a Leudegisil al lloc de Calumniós (Calumniosus) de malnom Agilan, i li va sotmetre tota la província d'Arle (la Provença Arlesiana) i li dóna més de quatre mil homes per guardar les fronteres. Niceti duc d’Alvèrnia va sortir igualment amb tropes i fou encarregat de les fronteres d'aquest país.
    La cronica de Fredegari diu :
    L’any 27è del mateix regnat (587), Leudegisil fou nomenat per Guntram patrici de Provença. S'anuncia que el rei Khildebert havia tingut un fill de nom Teodobert.
    Pel seu costat Ferdinand Lot, a la seva obra Naissance de la France («Enllaç».) indica:
    Guntran va confiar 4.000 hommes al duc Leudegisil per defendre el país d'Arle i va enviar al duc d'Alvèrnia, Nizier (Nicet), per vigilar la frontera del costat de Septimània.
  11. Louis Maimbourg, Histoire Du Pontificat De St. Gregoire Le Grand – 1686 - pàg. 16 «Enllaç».
  12. Bruno Dumézil, Grégoire le Grand et les élites locales – pàg. 10 a: «docs.google.com». [Enllaç no actiu]
  13. Paul-Albert Février (sota direction de), La Provence des origines à l'an mil, pàg. 461.
  14. Gregori de Tours a la sevas Histoire des Francs (llibre III) dona alguns detalls:
    El rei assabentat d'aquestes notícies va nomenar duc a Leudegisil al lloc de Calumniós (Calumniosus) de malnom Agilan...
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Paul-Albert Février, La Provence des origines à l'an mil, pàg. 461.
  16. Louis Stouff, Arles au Moyen Âge, pàg. 19; és possible però que la situació fou més complexa en relació als períodes de la Provença arlesiana.
  17. Jean Lafaurie, Revue numismatique Année 1969, volum 6 Número 11 pgs. 98-219: Monnaies d'argent mérovingiennes des VIIe et VIIIe siècles: les trésors de Saint-Pierre-les-Étieux (Cher), Plassac (Gironde) et Nohanent (Puy-de-Dôme), pàg. 118 a: persee.fr
    Tal com pot ser establerta dels texts i dels estudis de F. Kiener i G. de Manteyer, la llista de patricis es concreta en:
    ? -abans de 675: Hèctor, executat per orde de Khildéric II
    ? -vers 680: Rocco
    vers 681-690/691: Bonit, Agnori
    vers 700: Nemfidi
    vers 711/714: Antenor, Metrà o Metran
    vers 726-vers 735: Abbó.
  18. Paul-Albert Février, La Provence des origines à l'an mil, pàg. 462)
  19. Paul-Albert Février, La Provence des origines à l'an mil, pàg. 461.
    Hèctor va morir abans del 20 de gener del 676, data de l'assassinat de sant Prix, bisbe d'Alvèrnia, assassinat en aquesta data en revenja per l'assassinat d'Hector
  20. Philip Grierson, Christopher Nugent Lawrence Brooke - Studies in numismatic method presented to Philip Grierson – 1983 – ISBN 0521225035 - pàg 114, a: Google Llibres on es diu: … Les varietats atribuïdes al patrici de Provença Ansedert o Austrebert (números 47-50), i que generalment han estat datades al final del segle VII ...
  21. Philip Grierson, Mark Blackburn - Medieval European Coinage: Volume 1, The Early Middle Ages (5th-10th Centuries) – pgs. 147,148, a : Google Llibres.
  22. Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166 - pàg. 143,144:
    Arding, l'alaman, succei al darrer patrici Abbó que havia desposseït a l'Església de Marsella de tress dels seus dominis per donar-los al seu vassall Isembert.
  23. Frederic Carles de Gingins la Sarra, Mémoires pour servir l’histoire des Royaumes de Provence et de Bourgogne-Jurane; 1ère partie: les Bosonides, pàg. 18 accessible a: Google Llibres
  24. Paul-Albert Février La Provence des origines à l'an mil, pàg. 483
  25. Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166
  26. Paul-Albert Février, La Provence des origines à l'an mil, pàg. 483 :
    Un cert Garí, el 841, va portar el títol de duc de Provença (Chron. Aquit.), però el seu poder sembla que tenia com a base el Lionès.
  27. Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166, pag 33.
  28. No s'ha de confondre amb Constança d’Arle, filla de Guillem I l'Alliberador i esposa del rei Robert II de França, morta el 1032
  29. Armand de Fluvia presenta al quadre genealògic dels comtes de Provença dos fills de Guillem IV de Tolosa, Bertran I i Ponç III (a vegades Ponç II); en canvi al quadre de comtes de Tolosa el fill Bertran ha desaparegut. Bertran i Aleris són presentat com pares d'un Ramon mort abans del 1040 (diferent de Ramon de Sant Geli) i d'Hidelgarda Eva. Ponç III (II) fou el pare de Ramon de Sant Geli i va estar casat a Múnia I Major comtessa de Castella i de Ribagorça, Almodis de la Marca, i Sança d'Aragó

Bibliografia[modifica | modifica el codi]