Copríncep d'Andorra

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llista de coprínceps d'Andorra)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Copríncep episcopal del Principat d'Andorra
Coat of arms of Andorra.svg
Escut d'armes del principat d'Andorra
Tractament Excel·lentíssim Senyor
Designat per Bisbat d'Urgell
Creació 1278
Primer titular Pere d'Urtx
Precedit per Joan Martí Alanis
Copríncep laic del Principat d'Andorra
Coat of arms of Andorra.svg
Escut d'armes del principat d'Andorra
Tractament Excel·lentíssim Senyor
Designat per República Francesa
Creació 1278
Primer titular Roger Bernat III de Foix
Precedit per Nicolas Sarkozy

El principat d'Andorra, als Pirineus entre França i Espanya, va ser creat el 1278 per un "Primer Pareatge" (Els tractats de pareatge són molt coneguts a la França medieval: quasi sempre signats per una part laica i una eclesiàstica representaren, al sud de França, un mecanisme mitjançant el qual es va introduir la monarquia dels Capet dins els àmbits de l'Església) entre el bisbe de Urgell i el comte de Foix. Aquest comtat passà als reis de Navarra 1479, i després als de França 1589. Els drets de copríncep han estat assumits pels presidents de les diferents Repúbliques de França.

Llista de coprínceps d'Andorra[modifica | modifica el codi]

Copríncep episcopal Període Copríncep laic Període
Bisbes d'Urgell Comtes de Foix
Comtat de Foix Casal de Foix
Pere d'Urtx 1278-1293 Roger Bernat III 1278-1302
Guillem de Montcada 1295-1308
Casa de Foix-Bearn Casa de Foix-Bearn
Gastó I de Foix 1302-1315
Ramon Trebaylla 1309-1326
Gastó II de Foix 1315-1343
Arnau de Llordà 1326-1341
Pere de Narbona 1341-1347
Gastó III de Foix 1343-1391
Nicolau Capoci 1348-1351
Hugó Desbach 1351-1361
Guillem Arnau de Patau 1362-1364
Pere de Luna 1365-1370
Berenguer d'Erill i de Pallars 1371-1388
Galceran de Vilanova 1388-1396
Mateu I de Foix-Castellbò 1391-1396
Primera annexió a la Corona d'Aragó
Andorra va estar annexada a la Corona d'Aragó el 1396.
Bisbes d'Urgell (restaurat) Comtes de Foix (restaurat)
Casa de Foix-Bearn Casal de Foix-Bearn (restaurat)
Galceran de Vilanova (restaurat) 1396-1415 Mateu I de Foix-Castellbò (restaurat) 1396-1398
Isabel de Foix-Castellbò 1398-1413
Dinastia Grailly Dinastia Grailly
Joan I de Foix 1413-1436
Francesc de Tovia 1416-1436
Gastó IV de Foix 1436-1472
Arnau Roger de Pallars 1437-1461
Jaume de Cardona i de Gandia 1462-1466
Roderic de Borja i Escrivà 1467-1472
Pere de Cardona 1472-1512 Reis de Navarra
Francesc I de Navarra 1472-1483
Caterina I de Navarra 1483-1512
Segona annexió a la Corona d'Aragó
Andorra va estar annexada a la Corona d'Aragó entre el 1512 i el 1513.
Bisbes d'Urgell (restaurat) Reis de Navarra (restaurat)
Dinastia Grailly Dinastia Grailly (restaurat)
Pere de Cardona (restaurat) 1513-1515 Caterina I de Navarra (restaurat) 1513-1517
Joan d'Espés 1515-1530
Dinastia Albret Dinastia Albret
Enric II de Navarra 1517-1555
Pedro Jordà de Urríes 1532-1533
Françasc de Urríes 1534-1551
Miquel Despuig 1552-1556
Joana III de Navarra 1555-1572
Joan Pérez García de Oliván 1556-1560
Pere de Castellet 1561-1571
Joan Dimas Loris 1572-1576 Dinastia Borbó Dinastia Borbó
Enric IV de França 1572-1610
Miquel Jeroni Morell 1577-1579
Hugó Ambrós de Montcada 1580-1586
Andreu Capella 1587-1609
Bernat de Salbà i de Salbà 1610-1620 Lluís XIII de França 1610-1620
Luís Díes Aux de Armendáriz 1621-1627 Reis de França
Lluís XIII de França 1620-1643
Antoni Pérez 1627-1633
Pau Duran 1634-1651
Lluís XIV de França 1643-1715
Joan Manuel de Espinosa 1655-1663
Melcior de Palau i Boscà 1664-1670
Pere de Copons i de Teixidor 1671-1681
Joan Desbach Martorell 1682-1688
Oleguer de Montserrat Rufet 1689-1694
Julià Cano Thebar 1695-1714
Simeó de Guinda y Apeztegui 1714-1737
Lluís XV de França 1715-1774
Jordi Curado y Torreblanca 1738-1747
Sebastià de Victoria Emparán y Loyola 1747-1756
Francesc Josep Catalán de Ocón 1757-1762
Francesc Fernández de Xátiva y Contreras 1763-1771
Joaquín de Santiyán y Valdivielso 1772-1779
Lluís XVI de França 1774-1792
Juan de García y Montenegro 1780-1783
Josep de Boltas 1785-1795
Primera República Francesa
França renuncia al coprincipat.
Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros 1797-1816
Emperadors de França
Dinastia Bonaparte Dinastia Bonaparte
Napoleó I 1806-1814
Reis de França (restaurat)
Dinastia Borbó (restaurat)
Lluís XVIII de França 1814-1815
Emperadors de França (restaurat)
Dinastia Bonaparte (restaurat)
Napoleó I (restaurat) 1815
Bernat Francés y Caballero 1817-1824 Reis de França (restaurat)
Dinastia Borbó (restaurat)
Lluís XVIII de França (restaurat) 1817-1824
Bonifaci López i Pulido 1824-1827 Carles X 1824-1830
Simó de Guardiola i Hortoneda 1827-1851
Dinastia Orléans
Lluís Felip I de França 1830-1848
Segona República Francesa
Lluís Napoleó Bonaparte 1848-1852
Emperadors de França (restaurat)
Dinastia Bonaparte (restaurat)
Napoleó III 1852-1870
Josep Caixal i Estradé 1853-1879
Tercera República Francesa
Louis-Adolphe Thiers 1871-1873
Patrice MacMahon 1873-1879
Salvador Casañas i Pagès 1879-1901 Jules Grévy 1879-1887
Sadi Carnot 1887-1894
Jean Casimir-Perier 1894-1895
Félix Faure 1895-1899
Émile Loubet 1899-1906
Ramon Riu i Cabanes 1901
Toribio Martín 1902
Joan Josep Laguarda i Fenollera 1902-1906
Josep Pujargimzú 1907 Clément Armand Fallières 1906-1913
Joan Benlloch i Vivó 1907-1919
Raymond Poincaré 1913-1920
Jaume Viladrich i Gaspa 1919-1920
Justí Guitart i Vilardebó 1920-1940 Paul Deschanel 1920
Alexandre Millerand 1920-1924
Gaston Doumergue 1924-1931
Paul Doumer 1931-1932
Albert Lebrun 1932-1940
Ricard Fornesa i Puigdemasa 1940-1943 Règim de Vichy
Henri Philippe Pétain 1940-1944
Ramon Iglesias i Navarri 1943-1969
Govern provisional de França
Charles de Gaulle 1944-1946
Félix Gouin 1946
Georges Bidault 1946-1947
Quarta República Francesa
Vincent Auriol 1947-1954
René Coty 1954-1959
Cinquena República Francesa
Charles de Gaulle 1959-1969
Ramón Malla Call 1969-1971 Georges Pompidou 1969-1974
Joan Martí Alanis 1971-2003
Valéry Giscard d'Estaing 1974-1981
François Mitterrand 1981-1995
Jacques Chirac 1995-2007
Joan Enric Vives Sicília 2003-
Nicolas Sarkozy 2007-2012
François Hollande 2012

El 1934 un malestar polític i social seriós va permetre a un rus aventurer, Boris Skossyref prendre el control d'Andorra i declarar-se rei amb el nom de Borís I d'Andorra.Va declarar la guerra al Bisbe d'Urgell. Boris I va ser arrestat per la guàrdia civil.[1]

El 1993, s'aprovà una constitució; ara els Prínceps regnen però no governen. Al front del Govern Andorrà hi ha un President. Els Prínceps representen al principat. Ambdós tenen un representant personal que rep l'atribut simbòlic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]