Llista de guardonats amb el Premi Nobel d'Economia
| Premis Nobel (llista de guardonats) |
|
| Física (llista) | Química (llista) | Medicina o Fisiologia (llista) | |
| Literatura (llista) | Pau (llista) | Economia (llista) | |
El Premi Nobel d'Economia, conegut oficialment com a Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel,[1] és lliurat anualment per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències i és una de les principals distincions que es realitzen per ressaltar el treball d'aquelles persones que han desenvolupat una teoria o una activitat digna de reconeixement en el món de l'economia. Cal destacar que aquest premi no va ser creat per Alfred Nobel, sinó que es va començar a lliurar el 1969 pel Banc de Suècia, amb la denominació de Premi d'Honor del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel, amb el consentiment de la Fundació Nobel. El guanyador del premi rep 10 milions de corones sueques, al voltant d'1,1 milions d'euros, una medalla d'or i un diploma.[2] Des d'aquest llavors, el Premi Nobel d'Economia s'ha atorgat en 44 ocasions a 72 investigadors, per la seva contribució en l'àmbit de les ciències econòmiques. Aquest premi va ser lliurat per primera vegada als economistes Ragnar Frisch i Jan Tinbergen per haver desenvolupat i aplicat models dinàmics a l'anàlisi dels processos econòmics.
És, segurament un dels premis més qüestionats per crítics i intel·lectuals. La majoria dels guanyadors són estatunidencs provinents de la Universitat de Chicago,[3] i 5 són actualment membres de la facultat d'economia de la mateixa universitat.[3]
El premi va ser lliurat en una ocasió a un asiàtic anomenat Amartya Sen, economista provinent de Santiniketan, Índia. Des de la seva creació i fins el 2009 el guardó va ser atorgat només a homes, fins que en aquell mateix any se li atorgà a Elinor Ostrom, acadèmica nord-americana de les universitats d'Indiana[4] i Arizona.[5] Un altre dels aspectes que presenta aquest premi, és la possibilitat que un altre intel·lectual d'una branca diferent de l'economia opti per guanyar el premi. Per aquesta raó, Herbert Alexander Simon, amb estudis en ciència política, va ser distingit amb el premi el 1978.
Taula de continguts |
Guardonats [modifica]
| Any[6] | Laureado[6] | País[6] | Motivació[6] | |
|---|---|---|---|---|
| 1969 | Ragnar Frisch | Per desenvolupar i aplicar els models dinàmics per a l'anàlisi dels processos econòmics[7] | ||
| Jan Tinbergen | ||||
| 1970 | Paul Samuelson | Pel treball científic a través del qual ha desenvolupat una teoria per a l'economia, estàtica i dinàmica, contribuint a elevar el nivell d'anàlisi en la ciència econòmica[8] | ||
| 1971 | Simon Kuznets | Per la seva interpretació empíricament fundada del creixement econòmic, que ha portat a un nou i més profund acostament a l'estructura econòmica i social i als processos de desenvolupament[9] | ||
| 1972 | John Hicks | Per les seves contribucions a la teoria de l'equilibri econòmic i del benestar[10] | ||
| Kenneth Arrow | ||||
| 1973 | Wassily Leontief | Pel desenvolupament del mètode input-output, i per la seva aplicació a importants problemes econòmics[11] | ||
| 1974 | Gunnar Myrdal | Pels seus treballs en la teoria dels diners i de les fluctuacions i per la seva anàlisi de la independència dels fenòmens econòmics, socials i institucionals[12] | ||
| Friedrich Hayek | ||||
| 1975 | Leonid Kantoròvitx | Per les seves contribucions a la teoria de l'assignació òptima de recursos[13] | ||
| Tjalling Koopmans | ||||
| 1976 | Milton Friedman | Pels seus triomfs en el camp de l'anàlisi del consum, la història i teoria monetària, i per la seva demostració sobre la complexitat de l'estabilització política[14] | ||
| 1977 | Bertil Ohlin | Per la seva contribució conjunta a la teoria del comerç internacional[15] | ||
| James Meade | ||||
| 1978 | Herbert Alexander Simon | Per la seva investigació pionera en el procés d'adopció de decisions en les organitzacions econòmiques[16] | ||
| 1979 | Theodore Schultz | Per les seves investigacions en el desenvolupament econòmic, particularment les referides als problemes de desenvolupament dels diferents països[17] | ||
| Arthur Lewis | ||||
| 1980 | Lawrence Klein | Per la creació de models economètrics i l'aplicació de l'anàlisi de les fluctuacions i polítiques econòmiques[18] | ||
| 1981 | James Tobin | Per les seves anàlisis dels mercats financers i les seves relacions amb l'ocupació, producció i preus[19] | ||
| 1982 | George Stigler | Pels seus estudis de les estructures industrials que funcionen com mercats i les causes i efectes de la regulació pública[20] | ||
| 1983 | Gerard Debreu | Per incorporar nous mètodes analítics a la teoria econòmica i per les seves rigorosa reformulació de la teoria de l'equilibri general[21] | ||
| 1984 | Richard Stone | Per les seves contribucions fonamentals al desenvolupament dels comptes nacionals, des del qual s'han pogut millorar en gran manera les bases per l'anàlisi econòmica empírica[22] | ||
| 1985 | Franco Modigliani | Per les seves anàlisis dels mercats d'estalvi i dels mercats financers[23] | ||
| 1986 | James M. Buchanan | Pel seu desenvolupament de les bases contractuals i constitucionals per a la teoria del procés de les decisions econòmiques i políticques[24] | ||
| 1987 | Robert Solow | Per les seves contribucions a la teoria del creixement econòmic[25] | ||
| 1988 | Maurice Allais | Per les seves contribucions a la teoria dels mercats i l'eficient utilització dels recursos[26] | ||
| 1989 | Trygve Haavelmo | Per clarificar els fonaments de la teoria economètrica i per les seves anàlisis de les estructures simultànies econòmiques[27] | ||
| 1990 | Harry Markowitz | Pels seus treballs pioners per a establir la teoria de l'economia financera[28] | ||
| Merton Miller | ||||
| William Sharpe | ||||
| 1991 | Ronald Coase | Pel seu descobriment sobre el significat dels costos de transacció i els drets de propietat per a l'estructura institucional i funcionament de l'economia[29] | ||
| 1992 | Gary Becker | Per estendre el domini de l'anàlisi microeconòmica cap a nous dominis del comportament i de les relacions humanes, fins i tot més enllà dels límits del mercat[30] | ||
| 1993 | Robert Fogel | Per renovar la investigació de la història econòmica, aplicant teories i mètodes per explicar els canvis tant econòmics com institucionals[31] | ||
| Douglass North | ||||
| 1994 | John Forbes Nash | Per les seves anàlisis de l'equilibri en la teoria dels jocs no cooperatius[32] | ||
| Reinhard Selten | ||||
| John Harsanyi | ||||
| 1995 | Robert Lucas | Per desenvolupar la hipòtesi de les expectatives racionals, que va transformar l'anàlisi de la macroeconomia i va permetre aprofundir en el activitats assignades de la política econòmica[33] | ||
| 1996 | James Mirrlees | Per les seves contribucions a la teoria econòmica dels incentius sota la informació asimètrica[34] | ||
| William Vickrey | ||||
| 1997 | Robert C. Merton | Pel seu nou mètode per determinar el valor de les derivacions[35] | ||
| Myron Scholes | ||||
| 1998 | Amartya Sen | Per les seves contribucions a l'anàlisi del benestar econòmic[36] | ||
| 1999 | Robert Mundell | Per la seva anàlisi de la política fiscal i monetària sota diferents règims de tipus de canvi i de les zones monetàries òptimes[37] | ||
| 2000 | James Heckman | Per dissenyar mètodes per comprendre els comportaments econòmics de les economies familiars i els individus[38] | ||
| Daniel McFadden | ||||
| 2001 | Joseph E. Stiglitz | Per la seva investigació en teoria dels mercats amb informació asimètrica[39] | ||
| George Akerlof | ||||
| Michael Spence | ||||
| 2002 | Daniel Kahneman | Per integrar aspectes de la teoria psicològica sobre el comportament econòmic de l'ésser humà en moments d'incertesa i realitzar anàlisis empíriques de laboratori, especialment sobre mecanismes alternatius de mercat[40] | ||
| Vernon Smith | ||||
| 2003 | Robert F. Engle | Pels seus mètodes estadístics en sèries temporals econòmics que permeten incorporar elements no previsibles[41] | ||
| Clive W. J. Granger | ||||
| 2004 | Finn E. Kydland | Per les seves contribucions a la teoria de la macroeconomia dinàmica[42] | ||
| Edward C. Prescott | ||||
| 2005 | Robert J. Aumann | Per ampliar la comprensió del conflicte i la cooperació a través anàlisis basades en la teoria dels jocs[43] | ||
| Thomas C. Schelling | ||||
| 2006 | Edmund S. Phelps | Per les seves investigacions sobre la interacció entre els preus, la desocupació i les expectatives de l'inflació[44] | ||
| 2007 | Leonid Hurwicz | Per establir les bases de la teoria del disseny dels mecanismes, que determina quan els mercats estan treballant de manera efectiva[45] | ||
| Eric Maskin | ||||
| Roger B. Myerson | ||||
| 2008 | Paul Krugman | Per la seva anàlisi de patrons comercials i la localització d'activitat econòmica[46] | ||
| 2009 | Elinor Ostrom | Per les seves teories sobre el paper de les empreses en la resolució de conflictes i per l'anàlisi del paper de les empreses com a estructures de govern alternatives i els seus límits[47] | ||
| Oliver E. Williamson | ||||
| 2010 | Peter A. Diamond | Pels seus estudis sobre la desocupació[48] | ||
| Dale T. Mortensen | ||||
| Cristóbal A. Pissarides | ||||
| 2011 | Thomas Sargent | Per les seves investigacions empíriques sobre la causa i efecte en la macroeconomia[49] | ||
| Christopher A. Sims | ||||
Guardonats per país [modifica]
En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat.
| Nació | Nombre de guardonats |
|---|---|
| 48 | |
| 8,5 | |
| 3 | |
| 2 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 0,5 |
Referències [modifica]
- ↑ «El “Premio del Banco de Suecia en Ciencias Económicas en memoria de Alfred Nóbel”». costaricahoy.info. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «Una mujer gana por primera vez el Nobel de Economía». eluniverso.com, 12 d'octubre de 2009. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «Nobel Laureates» (en anglès). uchicago.edu. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «Elinor Ostrom» (en anglès). cogs.indiana.edu. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «Today's Q&A with Nobel Prize winner Elinor Ostrom, IU professor» (en anglès). heraldtimesonline.com, 2 de març de 2010. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Lista de ganadores del Nobel de Economía». oem.com.mx. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1969 Ragnar Frisch, Jan Tinbergen» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1970 Paul A. Samuelson» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1971 Simon Kuznets» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1972 John R. Hicks, Kenneth J. Arrow» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1973 Wassily Leontief» (en anglès). [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974 Gunnar Myrdal, Friedrich August von Hayek» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1975 Leonid Vitaliyevich Kantorovich, Tjalling C. Koopmans» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1976 Milton Friedman» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1977 Bertil Ohlin, James E. Meade» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1978 Herbert A. Simon» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1979 Theodore W. Schultz, Sir Arthur Lewis» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1980 Lawrence R. Klein» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1981 James Tobin» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1982 George J. Stigler» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1983 Gerard Debreu» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1984 Richard Stone» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1985 Franco Modigliani» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1986 James M. Buchanan Jr.» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1987 Robert M. Solow» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1988 Maurice Allais» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1989 Trygve Haavelmo» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1990 Harry M. Markowitz, Merton H. Miller, William F. Sharpe» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1991 Ronald H. Coase» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1992 Gary S. Becker» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1993 Robert W. Fogel, Douglass C. North» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1994 John C. Harsanyi, John F. Nash Jr., Reinhard Selten» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1995 Robert E. Lucas Jr.» (en anglès). [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1996 James A. Mirrlees, William Vickrey» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1997 Robert C. Merton, Myron S. Scholes» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «El Premio Nobel de Economía Amartya Sen afirma que "Copenhague fue un éxito"». vanguardia.com. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ Bartlett, Bruce. «Mundell, Premio Nobel de Economía». analitica.com. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «El Nobel va a la economía social». bbc.co.uk, 11 d'octubre de 2000. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «Joseph Stiglitz PREMIO NOBEL DE ECONOMIA 2001 : "Al especulador le gustan los países pequeños como Grecia"». diariocordoba.com, 16 d'abril de 2010. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «El premio Nobel de economía 2002 fue para dos investigadores que aprovecharon los aportes de la psicología y los experimentos de aborat». perspectivaciudadana.com, 9 d'octubre de 2002. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «Premio Nobel de Economía 2003». gh.profes.net. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «Kydland y Prescott ganan el Nobel de Economía 2004». lukor.com. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «Premio Nobel de Economía 2005 para Aumann y Schelling». zonaeconomica.com. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «Estadounidense Phelps gana premio Nobel de Economía». 20minutos.es. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «Premio Nóbel de Economía 2007. Hurwicz, Myerson y Maskin y la teoría de juegos». finanzzas.com, 16 d'octubre de 2007. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ trecet, jose. «Paul Krugman, Premio Nobel de Economía 2008». finanzzas.com, 13 d'octubre de 2008. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «Ostrom y Williamson ganan el Nobel de Economía 2009». cincodias.com, 12 d'octubre de 2009. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «El Nobel de Economía premia a tres estudiosos del mercado de trabajo». elpais.com, 11 d'octubre de 2010. [Consulta: 26 de març de 2012].
- ↑ «Los estadounidenses Sims y Sargent ganan el Nobel de Economía 2011». elmundo.es, 10 d'octubre de 2011. [Consulta: 26 de març de 2012].
Enllaços externs [modifica]