Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premis Nobel
(llista de guardonats)
Medalla del Premi Nobel
Física (llista) | Química (llista) | Medicina o Fisiologia (llista)
Literatura (llista) | Pau (llista) | Economia (llista)
El Premi Nobel de Química va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel.

El Premi Nobel de Química (en suec Nobelpriset i kemi) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la química». És un dels cinc premis Nobel establerts en el testament d'Alfred Nobel el 1895, i que són atorgats a totes aquelles persones que realitzen contribucions notables en: la química, la física, la literatura, la pau i la fisiologia o medicina.[1]

Segons el que diu el testament de Nobel, aquest reconeixement és administrat directament per la Fundació Nobel i concedit per un comitè conformat per cinc membres que són escollits per l'Acadèmia Sueca.[2] El primer premi Nobel de química va ser atorgat el 1901 a Jacobus Henricus van't Hoff, dels Països Baixos. Cada destinatari rep una medalla, un diploma i un premi econòmic que ha variat al llarg dels anys.[3] El 1901, van't Hoff va rebre 150,782 corones sueques, equivalents a 7.731.004 corones de desembre de 2007; el 2008, en comparació, el premi va ser de 10.000.000 de corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros, equivalent a 1,4 milions de dòlars dels Estats Units).[4] El guardó és presentat a Estocolm, Suècia, en una celebració anual que es realitza cada 10 de desembre, just quan es commemora l'aniversari de la mort de Nobel.[5]

Almenys 25 dels guardonats han rebut el premi Nobel per les seves contribucions en el camp de la química orgànica, més que en qualsevol altre camp de la química.[6] Dos guanyadors del Premi Nobel de Química, els alemanys Richard Kuhn (1938) i Adolf Butenandt (1939), no van poder acceptar el premi a causa de la prohibició del govern de l'Alemanya nazi. Més tard van rebre una medalla i un diploma, però no els diners.[7] Frederick Sanger és l'única persona en guanyar el premi en dues ocasions, el 1958 i 1980. Dues persones també van guanyar premis Nobel en altres camps: Marie Curie (física el 1903, química en 1911) i Linus Carl Pauling (química el 1954, pau el 1962).[8] Quatre dones han guanyat el premi: Marie Curie, Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964) i Ada Yonath (2009).[9] Fins a l'any 2011, el premi ha estat atorgat a 160 persones. En vuit anys diferents no es va lliurar el premi Nobel de química, en algunes ocasions per haver estat declarat desert i en altres per la situació de guerra mundial i l'exili obligat de diversos membres del comitè.[10]


Guardonats[modifica | modifica el codi]

Any Premiat País Notes
1901 Jacobus Henricus van't Hoff Jacobus Henricus van't Hoff Països Baixos Països Baixos Pel descobriment de les lleis de la dinàmica química i de la pressió osmòtica en les solucions[11]
1902 Hermann Emil Fischer Hermann Emil Fischer Imperi Alemany Imperi Alemany Pels seus estudis sobre la síntesi de sucres i purines[12]
1903 Svante August Arrhenius Svante August Arrhenius Suècia Suècia Per l'extraordinari desenvolupament de la química mitjançant la Teoria de la dissociació electrolítica[13]
1904 Sir William Ramsay Sir William Ramsay Regne Unit Regne Unit Pel descobriment dels gasos nobles a l'aire i la seva ubicació en la Taula periòdica dels elements[14]
1905 Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer Imperi Alemany Imperi Alemany Pel desenvolupament de la química orgànica i de la indústria química mitjançant el seu treball en colorants orgànics i en hidrocarburs aromàtics[15]
1906 Henri Moissan Henri Moissan França França Pels seus experiments sobre l'aïllament del fluor i el desenvolupament del forn elèctric[16]
1907 Eduard Buchner Eduard Buchner Imperi Alemany Imperi Alemany Per les seves recerques bioquímiques i el descobriment de la fermentació en absència de cèl·lules[17]
1908 Ernest Rutherford Ernest Rutherford Regne Unit Regne Unit
Nova Zelanda Nova Zelanda
Per les seves experimentacions en la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives[18]
1909 Wilhelm Ostwald Wilhelm Ostwald Imperi Alemany Imperi Alemany Pel seu treball sobre la catàlisi i les investigacions en els principis fonamentals que governen l'equilibri químic i la velocitat de les reaccions[19]
1910 Otto Wallach Otto Wallach Imperi Alemany Imperi Alemany Per la seva contribució al desenvolupament de la química orgànica i la química industrial, mitjançant els seu treball pioner en el camp dels compostos alicíclics[20]
1911 Marie Curie Marie Curie Polònia Polònia

França França

Pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi sobre la naturalesa i compostos d'aquest element tan remarcable[21]
1912 Victor Grignard Victor Grignard França França Pel descobriment de l'anomenat reactiu de Grignard que en els últims anys ha produït grans avenços a la química orgànica[22]
Paul Sabatier Paul Sabatier França França Pel seu mètode d'hidrogenació de compostos orgànics en presència de metalls finament dividits[22]
1913 Alfred Werner Alfred Werner Suïssa Suïssa Pel seu treball sobre la unió dels àtoms en molècules, que ha aportat nova llum sobre investigacions anteriors i ha obert nous camps de recerca, especialment en la química inorgànica.[23] (Es refereixen als compostos de coordinació)
1914 Theodore William Richards Theodore William Richards Estats Units Estats Units Pels seus treballs precisos en la determinació del pes atòmic d'un gran nombre d'elements químics[24]
1915 Richard Martin Willstätter Richard Martin Willstätter Imperi Alemany Imperi Alemany Per les seves investigacions en el camp dels pigments de les plantes, especialment la clorofil·la[25]
1916 No concedit
1917 No concedit
1918 Fritz Haber Fritz Haber Imperi Alemany Imperi Alemany Per la síntesi de l'amoníac a partir dels seus elements[26]
1919 No concedit
1920 Walther Hermann Nernst Walther Hermann Nernst Alemanya Alemanya Pels seus treballs en el camp de la termodinàmica[27]
1921 Frederick Soddy Frederick Soddy Regne Unit Regne Unit Per la seva contribució al coneixement de la química de les substàncies radioactives i les recerques sobre l'origen i naturalesa dels isòtops[28]
1922 Francis William Aston Francis William Aston Regne Unit Regne Unit Pel descobriment, mitjançant l'espectrògraf de masses, d'un gran nombre d'isòtops d'elements no radioactius i l'enunciat de la regla dels nombres enters [29]
1923 Fritz Pregl Fritz Pregl Àustria Àustria Per la invenció del mètode del microanàlisi de susbtàncies orgàniques[30]
1924 No concedit
1925 Richard Adolf Zsigmondy Alemanya Alemanya
Hongria Hongria
Per la demostració de la naturalesa heterogènia de les solucions col·loïdals per mètodes que han esdevingut fonamentals en la química col·loïdal moderna[31]
1926 Theodor Svedberg Theodor Svedberg Suècia Suècia Pels seus treballs sobre els sistemes dispersos[32]
1927 Heinrich Otto Wieland Heinrich Otto Wieland Alemanya Alemanya Per les seves investigacions sobre la composició dels àcids biliars i substàncies relacionades[33]
1928 Adolf Otto Reinhold Windaus Adolf Otto Reinhold Windaus Alemanya Alemanya Per les seves investigacions sobre la composició de l'estearina i la seva relació amb les vitamines[34]
1929 Arthur Harden Arthur Harden Regne Unit Regne Unit Per les seves investigacions en la fermentació de sucres i dels enzims que hi participen[35]
Hans von Euler-Chelpin Hans von Euler-Chelpin Alemanya Alemanya
1930 Hans Fischer Hans Fischer Alemanya Alemanya Pels seus treballs en la composició de l'hemina i la clorofil·la i, especialment, per la síntesi de l'hemina[36]
1931 Carl Bosch Carl Bosch Alemanya Alemanya Per les seves contribucions a la creació i el desenvolupament de mètodes químics a alta pressió[37]
Friedrich Bergius Friedrich Bergius Alemanya Alemanya
1932 Irving Langmuir Irving Langmuir Estats Units Estats Units Pels seus descobriments i recerques sobre la química de superfícies [38]
1933 No concedit
1934 Harold Clayton Urey Harold Clayton Urey Estats Units Estats Units Pel descobriment de l'hidrogen pesant[39]
1935 Frédéric Joliot Frédéric Joliot França França Pels seus treballs en la síntesi de nous elements radioactius[40]
Irène Joliot-Curie Irène Joliot-Curie França França
1936 Peter Debye Peter Debye Països Baixos Països Baixos Per les seves contribucions al coneixement de l'estructura molecular mitjançant estudis sobre els moments dipolars, la difracció de raigs X i la difracció d'electrons dels gasos[41]
1937 Walter Norman Haworth Walter Norman Haworth Regne Unit Regne Unit Per les seves recerques sobre els carbohidrats i la vitamina C[42]
Paul Karrer Paul Karrer Suïssa Suïssa Per les seves recerques sobre els carotenoides, les flavines, la vitamina A i vitamina B2[42]
1938 Richard Kuhn Richard Kuhn Alemanya nazi Alemanya nazi Pel seu treball sobre els carotenoides i les vitamines[43]
1939 Adolf Butenandt Alemanya nazi Alemanya nazi Pel seu treball sobre les hormones sexuals[44]
Leopold Ruzicka Leopold Ruzicka Suïssa Suïssa Pel seu treball sobre polimetilens i terpens superiors[44]
1940 No concedit
1941 No concedit
1942 No concedit
1943 George de Hevesy George de Hevesy Hongria Hongria Pel seu treball sobre l'ús d'isòtops com a marcadors en l'estudi de processos químics[45]
1944 Otto Hahn Otto Hahn Alemanya Alemanya Pel descobriment de la fissió dels nuclis pesants[46]
1945 Artturi Ilmari Virtanen Artturi Ilmari Virtanen Finlàndia Finlàndia Per la seva recerca i descobriments en química agrícola i de la nutrició, especialment en la preservació del farratge[47]
1946 James Batcheller Sumner James Batcheller Sumner Estats Units Estats Units Pel descobriment que els enzims poden cristal·litzar-se[48]
John Howard Northrop John Howard Northrop Estats Units Estats Units Per la preparació d'enzims i de proteïnes víriques pures[48]
Wendell Meredith Stanley Wendell Meredith Stanley Estats Units Estats Units
1947 Sir Robert Robinson Sir Robert Robinson Regne Unit Regne Unit Per la seva recerca sobre productes vegetals d'importància biològica, en especial els alcaloides[49]
1948 Arne Tiselius Arne Tiselius Suècia Suècia Per la seva recerca sobre l'electroforesi i l'anàlisi d'adsorció, en especial pel descobriment de la naturalesa complexa de les proteïnes del sèrum[50]
1949 William Giauque William Francis Giauque Estats Units Estats Units Per les seves contribucions a la termodinàmica química, en particular pel que fa al comportament de les substàncies a temperatures molt baixes[51]
1950 Otto Paul Hermann Diels Otto Paul Hermann Diels RFA RFA Pel descobriment i desenvolupament de la síntesi de diens[52]
Kurt Alder Kurt Alder RFA RFA
1951 Edwin McMillan Edwin Mattison McMillan Estats Units Estats Units Per les seves investigacions sobre els elements transurànids[53]
Glenn Theodore Seaborg Glenn Theodore Seaborg Estats Units Estats Units
1952 Archer John Porter Martin Archer John Porter Martin Regne Unit Regne Unit Per la invenció de la cromatografia de partició[54]
Richard Laurence Millington Synge Richard Laurence Millington Synge Regne Unit Regne Unit
1953 Hermann Staudinger Hermann Staudinger RFA RFA Pel seus descobriments en el camp de la química macromolecular[55]
1954 Linus Carl Pauling Linus Carl Pauling Estats Units Estats Units Per la seva recerca sobre la naturalesa de l'enllaç químic i les seves aplicacions a l'elucidació de l'estructura de substàncies complexes[56]
1955 Vincent du Vigneaud Estats Units Estats Units Pel seu treball sobre la bioquímica de compostos de sofre importants, en especial per la primera síntesi d'una hormona polipeptídica[57]
1956 Nikolai Nikolàievitx Semiónov Nikolai Nikolàievitx Semiónov Unió Soviètica Unió Soviètica Per les seves investigacions sobre el mecanisme de les reaccions químiques[58]
Cyril Norman Hinshelwood Sir Cyril Norman Hinshelwood Regne Unit Regne Unit
1957 Alexander R. Todd Alexander R. Todd Regne Unit Regne Unit Pel seu treball sobre nucleòtids i coenzims nucleotídics[59]
1958 Frederick Sanger Frederick Sanger Regne Unit Regne Unit Pel seu treball sobre l'estructura de les proteïnes, en especial de la insulina[60]
1959 Jaroslav Heyrovský Jaroslav Heyrovský Txecoslovàquia Txecoslovàquia Pel descobriment i desenvolupament dels mètodes polarogràfics d'anàlisi[61]
1960 Willard Frank Libby Estats Units Estats Units Pel se mètode de datació per carboni 14, útil en arqueologia, geologia, geofísica i altres branques de la ciència[62]
1961 Melvin Calvin Melvin Calvin Estats Units Estats Units Per les seves investigacions en l'assimilació del diòxid de carboni per les plantes[63]
1962 Max Ferdinand Perutz Max Ferdinand Perutz Regne Unit Regne Unit Pels seus estudis sobre l'estructura de proteïnes globulars[64]
John Cowdery Kendrew John Cowdery Kendrew Regne Unit Regne Unit
1963 Karl Ziegler Karl Ziegler RFA RFA Pels seus descobriments en el camp de la química i la tecnologia dels polímers d'alt pes molecular (catalitzadors Ziegler-Natta)[65]
Giulio Natta Giulio Natta Itàlia Itàlia
1964 Dorothy Crowfoot Hodgkin Regne Unit Regne Unit Per la determinació per tècniques de raigs X d'estructures de substàncies biològiques importants[66]
1965 Robert Burns Woodward Robert Burns Woodward Estats Units Estats Units Pels seus èxits rellevants en l'art de la síntesi orgànica[67]
1966 Robert S. Mulliken Robert S. Mulliken Estats Units Estats Units Pel seu treball fonamental sobre l'enllaç químic i l'estructura electrònica de les molècules pel mètode de l'orbital molecular[68]
1967 Manfred Eigen Manfred Eigen RFA RFA Pels seus estudis sobre les reaccions químiques molt ràpides, efectuats en pertorbar l'equilibri per mitjà de polsos d'energia molt curts[69]
Ronald George Wreyford Norrish Regne Unit Regne Unit
George Porter George Porter Regne Unit Regne Unit
1968 Lars Onsager Lars Onsager Estats Units Estats Units Pel descobriment de la relació de reciprocitat d'Onsager, fonamental per entendre la termodinàmica dels processos irreversibles[70]
1969 Derek H. R. Barton Regne Unit Regne Unit Per les seves contribucions al desenvolupament del concepte de conformació química i el seu ús en química[71]
Odd Hassel Odd Hassel Noruega Noruega
1970 Luis F. Leloir Luis F. Leloir Argentina Argentina Pel descobriment dels nucleòtids de sucres i la seva funció en la biosíntesi dels carbohidrats[72]
1971 Gerhard Herzberg Gerhard Herzberg Canadà Canadà Per les seves contribucions al coneixement de l'estructura electrònica i la geometria de les molècules, en particular dels radicals[73]
1972 Christian B. Anfinsen Christian B. Anfinsen Estats Units Estats Units Pels seu treball sobre la ribonucleasa, en especial en allò que es refereix a la connexió entre la seqüència d'aminoàcids i la conformació biològicament activa [74]
Stanford Moore Estats Units Estats Units Per la seva contribució a la comprensió de la connexió entre l'estructura química i l'activitat catalítica del centre actiu de la molècula de la ribonucleasa[74]
William H. Stein Estats Units Estats Units
1973 Ernst Otto Fischer RFA RFA Pel seu treball pioner, realitzat de manera independent, sobre la química dels compostos organometàl·lics, anomenats compostos "sandwich"[75]
Geoffrey Wilkinson Geoffrey Wilkinson Regne Unit Regne Unit
1974 Paul J. Flory Estats Units Estats Units Pel treball fonamental, tant teòric com pràctic, en el camp de la química física de les macromolècules[76]
1975 John Warcup Cornforth Austràlia Austràlia
Regne Unit Regne Unit
Pel seu treball sobre l'estereoquímica de les reaccions catalitzades per enzims[77]
Vladimir Prelog Vladimir Prelog Suïssa Suïssa Per la seva recerca sobre l'estereoquímica de les molècules i les reaccions orgàniques[77]
1976 William N. Lipscomb William N. Lipscomb Estats Units Estats Units Pels seus estudis sobre l'estructura dels borans que han aportat nova llum al problema de l'enllaç químic[78]
1977 Ilya Prigogine Bèlgica Bèlgica Per les seves contribucions a la termodinàmica lluny de l'equilibri, en particular la teoria de les estructures dissipatives[79]
1978 Peter D. Mitchell Regne Unit Regne Unit Per a la seva contribució a la comprensió de la transferència d'energia biològica a través de la formulació de la teoria quimiosmòtica[80]
1979 Herbert C. Brown Estats Units Estats Units Pel desenvolupament de l'ús de compostos de bor i de fòsfor, respectivament, com a reactius importants en la síntesi orgànica[81]
Georg Wittig RFA RFA
1980 Paul Berg Paul Berg Estats Units Estats Units Pels seus estudis fonamentals sobre la bioquímica dels àcids nucleics, en particular l'ADN recombinant[82]
Walter Gilbert Walter Gilbert Estats Units Estats Units Per les seves contribucions a la determinació de seqüències de bases en els àcids nucleics[82]
Frederick Sanger Frederick Sanger Regne Unit Regne Unit
1981 Roald Hoffmann Roald Hoffmann Estats Units Estats Units Per les seves teories, desenvolupades independentment, sobre el curs de les reaccions químiques[83]
Kenichi Fukui Japó Japó
1982 Aaron Klug Aaron Klug Regne Unit Regne Unit Pel desenvolupament de la microscòpia electrònica cristal·logràfica i l'elucidació estructural de complexos àcid nucleic-proteïna d'importància biològica[84]
1983 Henry Taube Estats Units Estats Units Pel seu treball sobre els mecanismes de les reaccions de transferència electrònica, en especial en compostos de coordinació[85]
1984 Robert Bruce Merrifield Estats Units Estats Units Pel seu desenvolupament de la metodologia de la síntesi química sobre una matriu sòlida[86]
1985 Herbert A. Hauptman Herbert A. Hauptman Estats Units Estats Units Pels seus èxits remarcables assolits en el desenvolupament de mètodes directes per a la determinació d'estructures cristal·lines[87]
Jerome Karle Jerome Karle Estats Units Estats Units
1986 Dudley R. Herschbach Dudley R. Herschbach Estats Units Estats Units Per les seves contribucions a la dinàmica dels processos químics elementals[88]
Yuan T. Lee Yuan T. Lee Estats Units Estats Units
John C. Polanyi Canadà Canadà
Hongria Hongria
1987 Donald J. Cram Estats Units Estats Units Pel desenvolupament i ús de molècules amb interaccions estructurals específiques d'alta selectivitat[89]
Jean-Marie Lehn Jean-Marie Lehn França França
Charles J. Pedersen Estats Units Estats Units
1988 Johann Deisenhofer RFA RFA Per la determinació de l'estructura tridimensional d'un centre de la reacció de fotosíntesi[90]
Robert Huber Robert Huber RFA RFA
Hartmut Michel RFA RFA
1989 Sidney Altman Sidney Altman Canadà Canadà
Estats Units Estats Units
Pel descobriment de les propietats catalítiques de l'àcid ribonucleic[91]
Thomas R. Cech Thomas R. Cech Estats Units Estats Units
1990 Elias James Corey Elias James Corey Estats Units Estats Units Pel desenvolupament de la teoria i la metodologia de la síntesi orgànica[92]
1991 Richard R. Ernst Richard R. Ernst Suïssa Suïssa Pel desenvolupament de la metodologia de l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (RMN) d'alta resolució [93]
1992 Rudolph A. Marcus Rudolph A. Marcus Estats Units Estats Units Per la seva contribució a la teoria de les reaccions de transferència electrònica en sistemes químics[94]
1993 Kary B. Mullis Kary B. Mullis Estats Units Estats Units Per les seves invencions sobre el mètode de la reacció en cadena de la polimerasa (PCR)[95]
Michael Smith Canadà Canadà Per les seves contribucions fonamentals al coneixement de la mutagènesi basada en els oligonucleòtids i pel desenvolupament dels estudis de les proteïnes[95]
1994 George A. Olah George A. Olah Estats Units Estats Units
Hongria Hongria
Per les seves contribucions a la química dels carbocations[96]
1995 Paul J. Crutzen Paul J. Crutzen Països Baixos Països Baixos Pels seus treballs conjunts sobre la química de l'atmosfera, especialment sobre la formació i descomposició de l'ozó[97]
Mario J. Molina Mario J. Molina
Mèxic Mèxic
F. Sherwood Rowland F. Sherwood Rowland Estats Units Estats Units
1996 Robert F. Curl Jr. Estats Units Estats Units Pel descobriment dels ful·lerens[98]
Harold W. Kroto Sir Harold W. Kroto Regne Unit Regne Unit
Richard E. Smalley Richard E. Smalley Estats Units Estats Units
1997 Paul D. Boyer Estats Units Estats Units Per l'elucidació del mecanisme enzimàtic de la síntesi de l'adenosinatrifosfat (ATP)[99]
John E. Walker Regne Unit Regne Unit
Jens C. Skou Jens C. Skou Dinamarca Dinamarca Per la primera descoberta d'un enzim transportador dels ions de Na+ i K+-ATPasa[99]
1998 Walter Kohn Walter Kohn Austràlia Austràlia Pel seu desenvolupament de la Teoria del funcional de les densitats[100]
John A. Pople Regne Unit Regne Unit Pel seu desenvolupament de mètodes computacionals en química quàntica[100]
1999 Ahmed H. Zewail Ahmed H. Zewail Egipte Egipte
Estats Units Estats Units
Pels seus estudis sobre els estats de transició de les reaccions químiques amb ajuda de l'espectroscopia de femtosegons[101]
2000 Alan J. Heeger Estats Units Estats Units Pel seu descobriment i desenvolupament dels polímers conductors[102]
Alan G MacDiarmid Estats Units Estats Units
Nova Zelanda Nova Zelanda
Hideki Shirakawa Japó Japó
2001 William S. Knowles Estats Units Estats Units Pel seu treball sobre les reaccions d'hidrogenació amb catalitzadors quirals[103]
Ryōji Noyori Ryōji Noyori Japó Japó
K. Barry Sharpless Estats Units Estats Units Pel seu treball sobre les reaccions d'oxidació amb catalitzadors quirals[103]
2002 John B. Fenn John B. Fenn Estats Units Estats Units Pel seu desenvolupament de mètodes de desorció suau per a l'anàlisi de molècules biològiques per espectrometria de masses [104]
Koichi Tanaka Japó Japó
Kurt Wüthrich Kurt Wüthrich Suïssa Suïssa Pel desenvolupament de la ressonància magnètica nuclear per a la determinació de l'estructura tridimensional de proteïnes de macromolècules biològiques en solució[104]
2003 Peter Agre Estats Units Estats Units Pel seu descobriment dels canals d'aigua[105]
Roderick MacKinnon Roderick MacKinnon Estats Units Estats Units Pels seus estudis estructurals i mecanístics dels canals iònics[105]
2004 Aaron Ciechanover Aaron Ciechanover Israel Israel Pel descobriment de la degradació de les proteïnes regulada per la ubiquitina[106]
Avram Hershko Avram Hershko Israel Israel
Irwin Rose Irwin Rose Estats Units Estats Units
2005 Yves Chauvin França França Pel desenvolupament de metàtesi en química orgànica[107]
Robert Grubbs Robert H. Grubbs Estats Units Estats Units
Richard R. Schrock Richard R. Schrock Estats Units Estats Units
2006 Roger D. Kornberg Roger D. Kornberg Estats Units Estats Units Pels seus estudis sobre les bases moleculars de la transcripció eucariòtica [108]
2007 Gerhard Ertl Gerhard Ertl Alemanya Alemanya Pels seus estudis de processos químics sobre superfícies sòlides[109]
2008 Osamu Shimomura Osamu Shimomura Estats Units Estats Units[110]
Japó Japó
Pel descobriment i desenvolupament de la proteïna verda fluorescent (GFP)[111]
Martin Chalfie Martin Chalfie Estats Units Estats Units
Roger Y. Tsien Roger Y. Tsien Estats Units Estats Units
2009 Venkatraman Ramakrishnan Venkatraman Ramakrishnan Índia Índia Pels seus treballs en l'estructura i funció de la ribosoma[112]
Thomas A. Steitz Thomas A. Steitz Estats Units Estats Units
Ada E. Yonath Ada E. Yonath Israel Israel
2010 Richard F. Heck Richard F. Heck Estats Units Estats Units Pel seu treball sobre les reaccions d'acoblament ("cross-coupling") amb catalitzadors de pal·ladi en química orgànica[113]
Ei-ichi Negishi Ei-ichi Negishi Japó Japó
Akira Suzuki Akira Suzuki Japó Japó
2011 Daniel Shechtman Daniel Shechtman Israel Israel Pel descobriment dels quasicristalls[114]
2012 Robert Lefkowitz Robert Lefkowitz Estats Units Estats Units Pels estudis sobre els receptors acoblats a les proteïnes G[115]
Brian Kobilka Brian Kobilka Estats Units Estats Units
2013

Guardonats per país[modifica | modifica el codi]

En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat. Segons aquest barem, el país amb més guanyadors del Premi Nobel de Química és els Estats Units, seguit d'Alemanya (nota: dins Alemanya s'inclouen tots els guardons, des de l'Imperi Alemany fins a l'estat actual):

Nació Nombre de guardonats
Estats Units Estats Units 62
Alemanya Alemanya 28
Regne Unit Regne Unit 25
França França 7,5
Suïssa Suïssa 6
Japó Japó 6
Israel Israel 4
Canadà Canadà 3,5
Suècia Suècia 3
Països Baixos Països Baixos 3
Índia Índia 1
Argentina Argentina 1
Bèlgica Bèlgica 1
Dinamarca Dinamarca 1
Finlàndia Finlàndia 1
Itàlia Itàlia 1
Nova Zelanda Nova Zelanda 1
Noruega Noruega 1
Àustria Àustria 1
Unió Soviètica Unió Soviètica 1
Mèxic Mèxic 1
Hongria Hongria 1
Txecoslovàquia Txecoslovàquia 1
Austràlia Austràlia 0,5
Egipte Egipte 0,5
Polònia Polònia 0,5

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 11 de març de 2012].
  2. «The Nobel Prize Awarders» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 11 de març de 2012].
  3. «The Nobel Prize» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 11 de març de 2012].
  4. «The Nobel Prize Amounts» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 11 de març de 2012].
  5. «The Nobel Prize Award Ceremonies» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 11 de març de 2012].
  6. Malmström, Bo G.; Bertil Andersson. «The Nobel Prize in Chemistry: The Development of Modern Chemistry» (en anglès). Nobelprize.org, 03-12-2001. [Consulta: 11 de març de 2012].
  7. Levinovitz, Agneta Wallin; Nils Ringertz. Imperial College Press i World Scientific Publishing. The Nobel Prize: The First 100 Years (en anglès), 2001, p. 22. ISBN 981-02-4664-1. 
  8. «Nobel Laureates Facts» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 11 de març de 2012].
  9. «Women Nobel Laureates» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 11 de març de 2012].
  10. Wilhelm, Peter. Springwood Books. The Nobel Prize (en anglès), 1983. ISBN 9780862541118. 
  11. «The Nobel Prize in Chemistry 1901» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  12. «The Nobel Prize in Chemistry 1902» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  13. «The Nobel Prize in Chemistry 1903» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  14. «The Nobel Prize in Chemistry 1904» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  15. «The Nobel Prize in Chemistry 1905» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  16. «The Nobel Prize in Chemistry 1906» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  17. «The Nobel Prize in Chemistry 1907» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  18. «The Nobel Prize in Chemistry 1908» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  19. «The Nobel Prize in Chemistry 1909» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  20. «The Nobel Prize in Chemistry 1910» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  21. «The Nobel Prize in Chemistry 1911» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  22. 22,0 22,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1912» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  23. «The Nobel Prize in Chemistry 1913» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  24. «The Nobel Prize in Chemistry 1914» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  25. «The Nobel Prize in Chemistry 1915» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  26. «The Nobel Prize in Chemistry 1918» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  27. «The Nobel Prize in Chemistry 1920» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  28. «The Nobel Prize in Chemistry 1921» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  29. «The Nobel Prize in Chemistry 1922» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  30. «The Nobel Prize in Chemistry 1923» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  31. «The Nobel Prize in Chemistry 1925» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  32. «The Nobel Prize in Chemistry 1926» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  33. «The Nobel Prize in Chemistry 1927» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  34. «The Nobel Prize in Chemistry 1928» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  35. «The Nobel Prize in Chemistry 1929» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  36. «The Nobel Prize in Chemistry 1930» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  37. «The Nobel Prize in Chemistry 1931» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  38. «The Nobel Prize in Chemistry 1932» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  39. «The Nobel Prize in Chemistry 1934» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  40. «The Nobel Prize in Chemistry 1935» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  41. «The Nobel Prize in Chemistry 1936» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  42. 42,0 42,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1937» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  43. «The Nobel Prize in Chemistry 1938» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  44. 44,0 44,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1939» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  45. «The Nobel Prize in Chemistry 1943» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  46. «The Nobel Prize in Chemistry 1944» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  47. «The Nobel Prize in Chemistry 1945» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  48. 48,0 48,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1946» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  49. «The Nobel Prize in Chemistry 1947» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  50. «The Nobel Prize in Chemistry 1948» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  51. «The Nobel Prize in Chemistry 1949» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  52. «The Nobel Prize in Chemistry 1950» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  53. «The Nobel Prize in Chemistry 1951» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  54. «The Nobel Prize in Chemistry 1952» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  55. «The Nobel Prize in Chemistry 1953» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  56. «The Nobel Prize in Chemistry 1954» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  57. «The Nobel Prize in Chemistry 1955» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  58. «The Nobel Prize in Chemistry 1956» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  59. «The Nobel Prize in Chemistry 1957» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  60. «The Nobel Prize in Chemistry 1958» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  61. «The Nobel Prize in Chemistry 1959» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  62. «The Nobel Prize in Chemistry 1960» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  63. «The Nobel Prize in Chemistry 1961» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  64. «The Nobel Prize in Chemistry 1962» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  65. «The Nobel Prize in Chemistry 1963» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  66. «The Nobel Prize in Chemistry 1964» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  67. «The Nobel Prize in Chemistry 1965» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  68. «The Nobel Prize in Chemistry 1966» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  69. «The Nobel Prize in Chemistry 1967» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  70. «The Nobel Prize in Chemistry 1968» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  71. «The Nobel Prize in Chemistry 1969» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  72. «The Nobel Prize in Chemistry 1970» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  73. «The Nobel Prize in Chemistry 1971» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  74. 74,0 74,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1972» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  75. «The Nobel Prize in Chemistry 1973» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  76. «The Nobel Prize in Chemistry 1974» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  77. 77,0 77,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1975» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  78. «The Nobel Prize in Chemistry 1976» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  79. «The Nobel Prize in Chemistry 1977» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  80. «The Nobel Prize in Chemistry 1978» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  81. «The Nobel Prize in Chemistry 1979» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  82. 82,0 82,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1980» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  83. «The Nobel Prize in Chemistry 1981» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  84. «The Nobel Prize in Chemistry 1982» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  85. «The Nobel Prize in Chemistry 1983» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  86. «The Nobel Prize in Chemistry 1984» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  87. «The Nobel Prize in Chemistry 1985» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  88. «The Nobel Prize in Chemistry 1986» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  89. «The Nobel Prize in Chemistry 1987» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  90. «The Nobel Prize in Chemistry 1988» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  91. «The Nobel Prize in Chemistry 1989» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  92. «The Nobel Prize in Chemistry 1990» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  93. «The Nobel Prize in Chemistry 1991» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  94. «The Nobel Prize in Chemistry 1992» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  95. 95,0 95,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1993» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  96. «The Nobel Prize in Chemistry 1994» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  97. «The Nobel Prize in Chemistry 1995» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  98. «The Nobel Prize in Chemistry 1996» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  99. 99,0 99,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1997» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  100. 100,0 100,1 «The Nobel Prize in Chemistry 1998» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  101. «The Nobel Prize in Chemistry 1999» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  102. «The Nobel Prize in Chemistry 2000» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  103. 103,0 103,1 «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  104. 104,0 104,1 «The Nobel Prize in Chemistry 2002» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  105. 105,0 105,1 «The Nobel Prize in Chemistry 2003» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  106. «The Nobel Prize in Chemistry 2004» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  107. «The Nobel Prize in Chemistry 2005» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  108. «The Nobel Prize in Chemistry 2006» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  109. «The Nobel Prize in Chemistry 2007» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  110. «The Nobel Prize in Chemistry 2008–Press Release» (en anglès). Nobelprize.org, 8 d'octubre de 2008. [Consulta: 10 de març de 2012].
  111. «The Nobel Prize in Chemistry 2008» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  112. «The Nobel Prize in Chemistry 2009» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  113. «The Nobel Prize in Chemistry 2010» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  114. «The Nobel Prize in Chemistry 2011» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10 de març de 2012].
  115. «The Nobel Prize in Chemistry 2012» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 10/10/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Química