Llista de licènids de la península Ibèrica i Balears

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En aquesta llista de licènids de la península Ibèrica i Balears hi figuren la totalitat de les espècies de licènids que es poden trobar a la península Ibèrica i les Illes Balears, així com la seva distribució al món, la seva localització al territori peninsular i balear, el seu hàbitat i el seu estat de conservació (EC).[nota 1][nota 2]

Lycaenidae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Agriades glandon Blavet de les glaceres[2] Pirineus, Alps, nord d'Escandinàvia, Àsia àrtica i Amèrica del Nord àrtica.[3] Pirineus.[3] Terrenys rocosos amb herba curta.[3] NA
Agriades glandon
Agriades glandon
Agriades glandon
Agriades glandon
Agriades pyrenaica - Picos de Europa, Pirineus, Balcans i punts de Grècia, Turquia i Transcaucàsia.[3] Picos de Europa i Pirineus.[3] Prats d'herba baixa, normalment rocosos.[3] NA
Agriades pyrenaica
Agriades pyrenaica
Agriades pyrenaica
Agriades pyrenaica
Agriades zullichi - Serra Nevada.[3] Serra Nevada.[3] Depressions de terreny i petits barrancs exposats al vent i amb vegetació baixa.[3]
Agriades zullichi
Agriades zullichi
Agriades zullichi
Agriades zullichi
Aricia cramera Moreneta meridional[2] Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[3] Arreu.[3] Llocs secs, normalment en terreny calcari.[3] NA
Aricia cramera
Aricia cramera
Aricia cramera
Aricia cramera
Aricia eumedon - Europa, Turquia, Mongòlia, Tian Shan i Massís de l'Altai.[3] Principals serres excepte Serra Nevada.[3] Clars de bosc càlids, prats alpins, llocs secs o humits.[3] NA
Aricia eumedon
Aricia eumedon
Aricia eumedon
Aricia eumedon
Aricia montensis Moreneta de muntanya[2] Marroc i sud-oest d'Europa.[3] Generalment regions muntanyoses d'Espanya.[3] Llocs càlids, herbosos o rocosos, sobre terreny calcari.[3] NA
Aricia montensis
Aricia montensis
Aricia montensis
Aricia montensis
Aricia morronensis Moreneta ibèrica[2] Principals serres de la península Ibèrica.[3] Principals serres peninsulars.[3] Terreny rocós amb vegetació dispersa.[3]
Aricia morronensis
Aricia morronensis
Aricia morronensis
Aricia morronensis
Aricia nicias Moreneta grisa[2] Pirineus, Alps, Escandinàvia i oest i sud de Sibèria.[3] Pirineus.[3] Prats càlids humits entre boscos.[3] NA
Aricia nicias
Aricia nicias
Aricia nicias
Aricia nicias
Cacyreus marshalli Barrinadora dels geranis[2] Sud d'Àfrica i introduïda al sud d'Europa.[3] Arreu.[3] Ambients urbans.[3] NA
Cacyreus marshalli
Cacyreus marshalli
Cacyreus marshalli
Cacyreus marshalli
Callophrys avis Verdeta d'ull ros[2] Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[3] Zones del sud peninsular, Terol i oest de Catalunya.[3] Zones arbustives seques amb Arbutus unedo.[3] NA
Callophrys avis
Callophrys avis
Callophrys avis
Callophrys avis
Callophrys rubi Verdeta d'ull blanc[2] Nord d'Àfrica, Europa, Turquia i Rússia.[3] Arreu.[3] Qualsevol.[3] NA
Callophrys rubi
Callophrys rubi
Callophrys rubi
Callophrys rubi
Celastrina argiolus Blaveta de l'heura[2] Nord d'Àfrica, Europa, Orient Mitjà, centre d'Àsia fins al Japó i Nord-amèrica.[3] Arreu.[3] Qualsevol, preferentment zones més humides.[3] NA
Celastrina argiolus
Celastrina argiolus
Celastrina argiolus
Celastrina argiolus
Cupido alcetas Cuetes[2] sud d'Europa, Turquia, Sud de Sibèria, Urals i Massís de l'Altai.[3] Pirineus i altres punts del nord de Catalunya.[3] Clars de boscs caducifolis oberts.[3] NA
Cupido alcetas
Cupido alcetas
Cupido alcetas
Cupido alcetas
Cupido argiades Cuetes de taques taronges[2] Des d'Europa (excepte el nord) fins al Japó.[3] Nord peninsular.[3] Zones arbustives amb flors, marges herbosos i clars de boscs.[3] NA
Cupido argiades
Cupido argiades
Cupido argiades
Cupido argiades
Cupido carswelli - Sud d'Espanya.[3] Zones muntanyoses del sud-est peninsular.[3] Zones herboses seques sobre sòl calcari.[3] NA
Cupido carswelli
Cupido carswelli
Cupido carswelli
Cupido carswelli
Cupido lorquinii - Marroc, Algèria i sud peninsular.[3] Punts propers a la costa del sud peninsular.[3] Zones herboses seques sobre sòl calcari.[3] NA
Cupido lorquinii
Cupido lorquinii
Cupido lorquinii
Cupido lorquinii
Cupido minimus Cupido menut[2] Europa, Turquia i nord d'Àsia.[3] Catalunya, Pirineus, Serralada Cantàbrica i Serra de Gredos.[3] Clars de bosc, llocs herbosos i rocosos...[3] NA
Cupido minimus
Cupido minimus
Cupido minimus
Cupido minimus
Cupido osiris Cupido blau[2] sud d'Europa, Turquia i centre d'Àsia.[3] Colònies disperses per la meitat oriental de la Península.[3] Clars de bosc, llocs herbosos i rocosos...[3] NA
Cupido osiris
Cupido osiris
Cupido osiris
Cupido osiris
Glaucopsyche alexis Turquesa[2] Algèria, Tunísia, Europa i centre d'Àsia.[3] Arreu excepte el sud-oest peninsular.[3] Marges amb flors, clars de bosc, prats humits...[3] NA
Glaucopsyche alexis
Glaucopsyche alexis
Glaucopsyche alexis
Glaucopsyche alexis
Glaucopsyche melanops Turquesa meridional[2] Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[3] Arreu excepte zones del cantàbric, sud-oest peninsular i Balears.[3] Zones de vegetació ruderal, boscs oberts...[3] NA
Glaucopsyche melanops
Glaucopsyche melanops
Glaucopsyche melanops
Glaucopsyche melanops
Hamearis lucina Papallona de la prímula[2] Des del centre d'Espanya a través d'Europa fins als Urals.[3] Zones muntanyoses del nord i centre d'Espanya.[3] Clars de bosc herbosos amb flors.[3] NA
Hamearis lucina
Hamearis lucina
Hamearis lucina
Hamearis lucina
Iolana iolas Blaveta de l'espantallops[2] Nord-oest d'Àfrica, sud d'Europa, Turquia i l'Iran.[3] Poblacions aïllades al sud i est peninsular.[3] Llocs arbustius, secs, normalment en terreny calcari.[3] NA
Iolana iolas
Iolana iolas
Iolana iolas
Iolana iolas
Laeosopis roboris Morada del freixe[2] Sud-oest d'Europa.[3] Colònes aïllades distribuïdes per tota la península.[3] Xones obertes, amb arbusts, flors i freixes.[3] NA
Laeosopis roboris
Laeosopis roboris
Laeosopis roboris
Laeosopis roboris
Lampides boeticus Blaveta dels pèsols[2] Zones temperades d'Àfrica, Europa, Àsia i Oceania.[3] Arreu.[3] Qualsevol.[3] NA
Lampides boeticus
Lampides boeticus
Lampides boeticus
Lampides boeticus
Leptotes pirithous Blaveta estriada[2] Nord d'Àfrica, sud i centre d'Europa, Orient Mitjà, centre d'Àsia i Índia.[3] Arreu.[3] Qualsevol.[3] NA
Leptotes pirithous
Leptotes pirithous
Leptotes pirithous
Leptotes pirithous
Lycaena alciphron Coure tornassol[2] Marroc, Europa, Turquia, Iran, sud de Sibèria i Mongòlia.[3] Zones muntanyoses del nord peninsular.[3] Barrancs i depressions amb flors.[3] NA
Lycaena alciphron
Lycaena alciphron
Lycaena alciphron
Lycaena alciphron
Lycaena helle Coure violeta[2] Centre i nord d'Europa i nord d'Àsia.[3] Pirineus i Picos de Europa.[3] Prats inundables i zones pantanoses.[3] NA
Lycaena helle
Lycaena helle
Lycaena helle
Lycaena helle
Lycaena hippothoe Coure de mollera[2] Europa i centre i sud de Sibèria.[3] Principals serres del nord peninsular.[3] Prats inundables i torberes en vessants de muntanyes.[3] NA
Lycaena hippothoe
Lycaena hippothoe
Lycaena hippothoe
Lycaena hippothoe
Lycaena phlaeas Coure comú[2] Nord d'Àfrica, Europa, Àsia temperada i nord-est de Nord-amèrica.[3] Arreu.[3] Qualsevol.[3] NA
Lycaena phlaeas
Lycaena phlaeas
Lycaena phlaeas
Lycaena phlaeas
Lycaena tityrus Coure fosc[2] Europa, Turquia, Sibèria i Kazakhstan.[3] Serres del centre peninsular, Pirineus i Serralada Cantàbrica.[3] Prats, clars de bosc...[3] NA
Lycaena tityrus
Lycaena tityrus
Lycaena tityrus
Lycaena tityrus
Lycaena virgaureae Coure roent[2] Europa, Turquia i centre d'Àsia.[3] Regions concretes del centre i nord d'Espanya.[3] Clars de boscos humits i torberes en zones boscoses.[3] NA
Lycaena virgaureae
Lycaena virgaureae
Lycaena virgaureae
Lycaena virgaureae
Maculinea alcon Formiguera petita[2] Europa, Turquia, Sibèria, Kazakhstan i Mongòlia.[3] Galícia, País Basc, Serralada Cantàbrica i província de Sòria.[3] Zones humides.[3] NA
Maculinea alcon
Maculinea alcon
Maculinea alcon
Maculinea alcon
Maculinea arion Formiguera gran[2] Europa, Turquia, Rússia, Kazakhstan, Xina, Mongòlia i Japó.[3] Zones del nord i centre d'Espanya.[3] Zones arbustives, seques i herboses i clars de bosc.[3]
Maculinea arion
Maculinea arion
Maculinea arion
Maculinea arion
Maculinea nausithous - Europa central, Espanya, Turquia, Urals, Caucas i Massís de l'Altai.[3] Reductes del nord i centre d'Espanya.[3] Prats muntanyosos amb abundància de la seva planta nutrícia.[3]
Maculinea nausithous
Maculinea nausithous
Maculinea nausithous
Maculinea nausithous
Favonius quercus Morada[2] Nord d'Àfrica, Orient Mitjà, Rússia i Kazakhstan.[3] Arreu excepte Balears.[3] Zones arbustives i boscs secs de Quercus.[3] NA
Favonius quercus
Favonius quercus
Favonius quercus
Favonius quercus
Plebejus argus Blavet[2] Europa i l'Àsia temperada.[3] Arreu excepte zones del centre i sud-oest peninsular i Balears.[3] Qualsevol.[3] NA
Plebejus argus
Plebejus argus
Plebejus argus
Plebejus argus
Plebejus idas Blavet de muntanya[2] Europa, nord d'Àsia i Nord-amèrica.[3] Dispersa per serres de la península i zones del nord.[3] Qualsevol.[3] NA
Plebejus idas
Plebejus idas
Plebejus idas
Plebejus idas
Plebejus pylaon - sud d'Europa, Orient Mitjà i sud-oest de Rússia.[3] Llocs aïllats del centre peninsular i Granada.[3] Barrancs secs i rocosos, llocs herbosos i secs en clars de bosc...[3] NA
Plebejus pylaon
Plebejus pylaon
Plebejus pylaon
Plebejus pylaon
Polyommatus albicans Blaveta pàl·lida[2] Marroc i Espanya.[3] Arreu excepte Portugal, zones de l'oest peninsular i Balears.[3] Llocs rocosos i secs amb vegetació dispersa.[3] NA
Polyommatus albicans
Polyommatus albicans
Polyommatus albicans
Polyommatus albicans
Polyommatus amandus Blaveta de la garlanda[2] Nord d'Àfrica, Europa excepte al nord-oest i oest d'Àsia.[3] Sierra Nevada, Serralada Cantàbrica, Pirineus, Serra de Guadalupe, Montes Universales i Serra de la Demanda.[3] Llocs càlids, herbosos, humits i amb abundància de plantes nutrícies.[3] NA
Polyommatus amandus
Polyommatus amandus
Polyommatus amandus
Polyommatus amandus
Polyommatus bellargus Blaveta lluent[2] Europa, Turquia, Iraq, Iran i el Caucas.[3] Arreu (possiblement absent a Mallorca i Menorca).[3] Zones herboses i seques sobre terreny calcari.[3] NA
Polyommatus bellargus
Polyommatus bellargus
Polyommatus bellargus
Polyommatus bellargus
Polyommatus caelestissima - Meitat est d'Espanya.[3] Centre-est peninsular.[3] Pendents, barrancs, depressions protegides, clars de pinars amb herba baixa... Sobre terreny calcari.[3] NA
Polyommatus caelestissima
Polyommatus caelestissima
Polyommatus caelestissima
Polyommatus caelestissima
Polyommatus celina Blaveta comuna africana[2] sud d'Europa i nord-oest d'Àfrica.[3] ? ? NA
Polyommatus celina
Polyommatus celina
Polyommatus celina
Polyommatus celina
Polyommatus coridon Griseta de muntanya[2] Europa.[3] Nord d'Espanya i alguna regió del centre.[3] Zones seques, arbustives, amb flors i herba baixa; sobre terreny calcari.[3]
Polyommatus coridon
Polyommatus coridon
Polyommatus coridon
Polyommatus coridon
Polyommatus damon Blaveta de ratlla blanca[2] Europa, Turquia, Mongòlia i Massís de l'Altai.[3] Nord d'Espanya.[3] boscs oberts, prats, barrancs i pendents herboses.[3] NA
Polyommatus damon
Polyommatus damon
Polyommatus damon
Polyommatus damon
Polyommatus daphnis Blaveta del fistó[2] sud d'Europa i Orient Mitjà.[3] Dispersa en poblacions aïllades al nord-oest peninsular.[3] Zones herboses o arbustives, normalment sobre terreny calcari.[3] NA
Polyommatus daphnis
Polyommatus daphnis
Polyommatus daphnis
Polyommatus daphnis
Polyommatus dorylas Blaveta de la vulnerària[2] Sud i centre d'Europa, Turquia i Transcaucàsia.[3] Nord i centre peninsular, preferentment en llocs muntanyosos.[3] Llocs herbosos amb flors, pendents d'alta muntanya... Sobre terreny calcari.[3] NA
Polyommatus dorylas
Polyommatus dorylas
Polyommatus dorylas
Polyommatus dorylas
Polyommatus eros Blaveta alpina[2] Zones muntanyoses d'Europa, Turquia i Nord-oest i centre d'Àsia.[3] Pirineus.[3] Pendents herboses amb flors sobre teerreny calcari.[3] NA
Polyommatus eros
Polyommatus eros
Polyommatus eros
Polyommatus eros
Polyommatus escheri Blaveta de l'astràgal[2] sud d'Europa i Marroc.[3] Meitat est peninsular i Serralada Cantàbrica.[3] Zones rocoses amb flors.[3] NA
Polyommatus escheri
Polyommatus escheri
Polyommatus escheri
Polyommatus escheri
Polyommatus fabressei - Espanya.[3] Centre-est de la península.[3] Barrancs rocosos amb arbusts i pendents herboses i càlides.[3]
Polyommatus fabressei
Polyommatus fabressei
Polyommatus fabressei
Polyommatus fabressei
Polyommatus fulgens Griseta de vellut[2] Nord d'Espanya.[3] Zona central del nord d'Espanya.[3] Llocs herbosos i arbustius, secs i clars de bosc.[3]
Polyommatus fulgens
Polyommatus fulgens
Polyommatus fulgens
Polyommatus fulgens
Polyommatus golgus - Serra Nevada.[3] Serra Nevada.[3] Pendents exposades, amb vegetació baixa i dispersa.[3] NA
Polyommatus golgus
Polyommatus golgus
Polyommatus golgus
Polyommatus golgus
Polyommatus hispana Griseta mediterrània[2] Sud-oest d'Europa.[3] Meitat est peninsular.[3] Llocs herbosos, secs, amb matolls; sobre terreny calcari.[3] NA
Polyommatus hispana
Polyommatus hispana
Polyommatus hispana
Polyommatus hispana
Polyommatus icarus Blaveta comuna[2] Europa, nord d'Àfrica, Orient Mitjà i Àsia temperada.[3] Arreu.[3] Qualsevol.[3] NA
Polyommatus icarus
Polyommatus icarus
Polyommatus icarus
Polyommatus icarus
Polyommatus nivescens Blaveta nívia[2] Península Ibèrica.[3] Meitat est peninsular i alguns reductes del nord-oest.[3] Terrenys calcaris, rocosos, càlids i secs.[3]
Polyommatus nivescens
Polyommatus nivescens
Polyommatus nivescens
Polyommatus nivescens
Polyommatus ripartii Marroneta de vellut[2] sud d'Europa, Polònia, Turquia, sud dels Urals i de Sibèria, Tian Shan i Massís de l'Altai.[3] Nord de la península Ibèrica.[3] Llocs secs amb arbusts i herbosos i de vegades en boscos poc densos.[3] NA
Polyommatus ripartii
Polyommatus ripartii
Polyommatus ripartii
Polyommatus ripartii
Polyommatus sagratrox - Serra de la Sagra.[3] Serra de la Sagra.[3] Pendents abruptes i seques, amb vegetació baixa i dispersa, sobre terreny calcari.[3] NA
Polyommatus sagratrox
Polyommatus sagratrox
Polyommatus sagratrox
Polyommatus sagratrox
Polyommatus semiargus Cobalt[2] Marroc, Europa, Orient Mitjà i centre d'Àsia.[3] Principals serres de la Península i Donyana.[3] Llocs herbosos amb flors i clars de boscos, generalment en zones humides.[3] NA
Polyommatus semiargus
Polyommatus semiargus
Polyommatus semiargus
Polyommatus semiargus
Polyommatus thersites Blaveta de la trepadella[2] Marroc, sud d'Europa, Orient Mitjà, Caucas, sud dels Urals i Tian Shan.[3] Sud de Portugal i Espanya; absent a gran part de les mesetes i a Balears.[3] Llocs càlids i secs, rocosos i amb arbusts, clars herbosos, prats i cultius abandonats.[3] NA
Polyommatus thersites
Polyommatus thersites
Polyommatus thersites
Polyommatus thersites
Polyommatus violetae - Sud d'Espanya.[3] Màlaga, Granada, Jaén i Albacete.[3] Llocs herbosos amb flors.[3]
Polyommatus violetae
Polyommatus violetae
Polyommatus violetae
Polyommatus violetae
Pseudophilotes abencerragus - Sud de la península Ibèrica, nord-oest d'Àfrica, Egipte, Israel, Jordània i oest d'Aràbia.[3] Zones molt localitzades del centre i sud peninsular.[3] Llocs secs i amb flors, normalment amb cobertura arbustiva poc densa.[3] NA
Pseudophilotes abencerragus
Pseudophilotes abencerragus
Pseudophilotes abencerragus
Pseudophilotes abencerragus
Pseudophilotes baton Blaveta del serpoll[2] Sud i centre d'Europa.[3] Nord peninsular.[3] Llocs herbosos, secs i amb flors, pendents protegides i barrancs predegosos.[3]
Pseudophilotes baton
Pseudophilotes baton
Pseudophilotes baton
Pseudophilotes baton
Pseudophilotes panoptes Blaveta de la farigola[2] Península Ibèrica.[3] Arreu excepte zones del nord i Balears.[3] Llocs herbosos, secs i amb flors, pendents protegides i barrancs predegosos.[3]
Pseudophilotes panoptes
Pseudophilotes panoptes
Pseudophilotes panoptes
Pseudophilotes panoptes
Satyrium acaciae Marroneta de l'aranyoner[2] sud d'Europa, Turquia i sud de Rússia.[3] Nord d'Espanya i Monts Universals.[3] Qualsevol.[3] NA
Satyrium acaciae
Satyrium acaciae
Satyrium acaciae
Satyrium acaciae
Satyrium esculi Marroneta de l'alzina[2] Nord d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[3] Arreu excepte zones del nord i Balears.[3] Boscs caducifolis o mixtos, prats amb flors...[3] NA
Satyrium esculi
Satyrium esculi
Satyrium esculi
Satyrium esculi
Satyrium ilicis Marroneta del roure[2] Europa, Turquia, Israel, Liban i nord-oest d'Àsia.[3] Zones del nord, centre i est de la península.[3] Allà on hi siguin les seves nutrícies.[3] NA
Satyrium ilicis
Satyrium ilicis
Satyrium ilicis
Satyrium ilicis
Satyrium pruni - Europa, sud de Sibèria, Corea, Mongòlia i Japó.[3] Est del Pirineu.[3] Zones arbustives amb Prunus spinosa, clars assolellats i marges de boscos caducifolis.[3] NA
Satyrium pruni
Satyrium pruni
Satyrium pruni
Satyrium pruni
Satyrium spini Marroneta de la taca blava[2] Sud i centre d'Europa, Turquia, Liban, Iraq i l'Iran.[3] Arreu.[3] Zones arbustives, herboses, prats de muntanya...[3] NA
Satyrium spini
Satyrium spini
Satyrium spini
Satyrium spini
Satyrium w-album Marroneta de l'om[2] Europa, Turquia, Kazakhstan i Japó.[3] Nord peninsular.[3] Boscos madurs amb clars assolellats.[3] NA
Satyrium w-album
Satyrium w-album
Satyrium w-album
Satyrium w-album
Scolitantides orion Blaveta del crespinell Sud i est d'Europa, Turquia i centre d'Àsia fins Japó.[3] Zones concretes de l'est peninsular.[3] Llocs molt càlids i secs i sobre terreny calcari: barrancs, herbassars...[3] NA
Scolitantides orion
Scolitantides orion
Scolitantides orion
Scolitantides orion
Tarucus theophrastus - Sud d'Espanya, Nord d'Àfrica fins l'equador i sud-oest d'Aràbia.[3] Costa sud-oest espanyola.[3] Zones amb vegetació ruderal, seques i càlides, normalment amb arbusts, en àrees cultivades.[3] NA
Tarucus theophrastus
Tarucus theophrastus
Tarucus theophrastus
Tarucus theophrastus
Thecla betulae Tecla[2] Des d'Europa fins a Corea.[3] Franja septentrional peninsular i Sierra de Gata.[3] Bosc caducifoli i matollar alternat amb clars assolellats.[3] NA
Thecla betulae
Thecla betulae
Thecla betulae
Thecla betulae
Tomares ballus Coure verdet[2] Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[3] Centre, sud i est peninsular.[3] Zones obertes i seques, prats i pendents amb herba baixa.[3] NA
Tomares ballus
Tomares ballus
Tomares ballus
Tomares ballus
Zizeeria knysna Blaveta africana[2] Nord d'Àfrica, zones del sud d'Europa, Orient Mitjà, sud d'Àsia i Austràlia.[3] Sud de la península i zones aïllades del centre i nord.[3] Llocs humits en barrancs càlids, clars humits de boscos de ribera i oasis.[3] NA
Zizeeria knysna
Zizeeria knysna
Zizeeria knysna
Zizeeria knysna

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  1. «IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 2,42 2,43 2,44 2,45 2,46 2,47 2,48 2,49 2,50 2,51 2,52 2,53 2,54 2,55 2,56 2,57 «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 24 gener 2014].
  3. 3,000 3,001 3,002 3,003 3,004 3,005 3,006 3,007 3,008 3,009 3,010 3,011 3,012 3,013 3,014 3,015 3,016 3,017 3,018 3,019 3,020 3,021 3,022 3,023 3,024 3,025 3,026 3,027 3,028 3,029 3,030 3,031 3,032 3,033 3,034 3,035 3,036 3,037 3,038 3,039 3,040 3,041 3,042 3,043 3,044 3,045 3,046 3,047 3,048 3,049 3,050 3,051 3,052 3,053 3,054 3,055 3,056 3,057 3,058 3,059 3,060 3,061 3,062 3,063 3,064 3,065 3,066 3,067 3,068 3,069 3,070 3,071 3,072 3,073 3,074 3,075 3,076 3,077 3,078 3,079 3,080 3,081 3,082 3,083 3,084 3,085 3,086 3,087 3,088 3,089 3,090 3,091 3,092 3,093 3,094 3,095 3,096 3,097 3,098 3,099 3,100 3,101 3,102 3,103 3,104 3,105 3,106 3,107 3,108 3,109 3,110 3,111 3,112 3,113 3,114 3,115 3,116 3,117 3,118 3,119 3,120 3,121 3,122 3,123 3,124 3,125 3,126 3,127 3,128 3,129 3,130 3,131 3,132 3,133 3,134 3,135 3,136 3,137 3,138 3,139 3,140 3,141 3,142 3,143 3,144 3,145 3,146 3,147 3,148 3,149 3,150 3,151 3,152 3,153 3,154 3,155 3,156 3,157 3,158 3,159 3,160 3,161 3,162 3,163 3,164 3,165 3,166 3,167 3,168 3,169 3,170 3,171 3,172 3,173 3,174 3,175 3,176 3,177 3,178 3,179 3,180 3,181 3,182 3,183 3,184 3,185 3,186 3,187 3,188 3,189 3,190 3,191 3,192 3,193 3,194 3,195 3,196 3,197 3,198 3,199 3,200 3,201 3,202 3,203 3,204 3,205 3,206 3,207 3,208 3,209 3,210 3,211 3,212 3,213 3,214 3,215 3,216 3,217 3,218 3,219 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.