Llista de llengües de l'Índia
A l'Índia es parlen una gran varietat de llengües per diferents grups de persones. Almenys 30 llengües diferents i al voltant de 2000 dialectes han estat identificats. La constitució de l'Índia ha estipulat l'ús de l'hindi i l'anglès com les dues llengües de comunicació oficials del govern nacional. A més a més, la Constitució dóna una llista de 22 llengües clasificables (en anglès, scheduled languages) que tenen dret a tenir rang oficial als diferents estats federals, també poden ser usades com a mitjà de comunicació entre el govern nacional i els ens locals i per als examens que condueixen a l'administració pública.
L'anglès va deixar d'existir com a idioma oficial (en igualtat amb l'hindi) el 1965, després que es va intentar que continués com a "idioma oficial associat addicional" fins que un comitè pogués decidir la transició a gran escala a l'hindi, basada en una revisió periòdica. Tanmateix el sistema de "llengües bessones" encara és vigent degut a les protestes d'alguns estats com Tamil Nadu on hi ha una menor penetració de l'hindi. Degut a la ràpida industrialització i a una influència multinacional en l'economia, l'ús de l'anglès continua sent popular i influent sobretot al govern i al món empresarial.
Taula de continguts |
Llengües oficials (administració central) [modifica]
- L' hindi és la llengua d'ús del Govern central quan es comunica amb els estats del cinturó Hindi.
- L' anglès és la llengua oficial associada.
Llengües nacionals reconegudes (per a un ús oficial) [modifica]
- Assamès — llengua oficial d'Assam
- Bengalí — llengua oficial de Tripura i de Bengala occidental
- Bodo — llengua oficial d' Assam
- Dogri — llengua oficial de Jammu i Caixmir
- Gujarati — llengua oficial de Dadra and Nagar Haveli, Daman and Diu i Gujarat
- Hindi — llengua oficial d' Arunachal Pradesh, Andaman and Nicobar Islands, Bihar, Chandigarh, Chhattisgarh, Delhi, Haryana, Himachal Pradesh, Jharkhand, Madhya Pradesh, Rajasthan, Uttar Pradesh i Uttaranchal
- Canarès — llengua oficial de Karnataka
- Caixmiri — llengua oficial de Jammu i Caixmir
- Konkani — llengua oficial de Goa
- Maithili — llengua oficial de Bihar
- Malaiàlam — llengua oficial de Kerala i Lakshadweep
- Manipuri o Meithei — llengua oficial del Manipur
- Marathi — llengua oficial de Maharashtra
- Nepalès — llengua oficial de Sikkim
- Oriya — llengua oficial d' Orissa
- Panjabi — llengua oficial de Punjab, segona llengua oficial de Delhi
- Sànscrit — llengua sagrada de l'hinduisme,
- Santali
- Sindhi
- Tàmil — llengua oficial de Tàmil Nadu i Pondicherry
- Telugu — llengua oficial de Andhra Pradesh
- Urdú — llengua oficial de Jammu i Caixmir, alguns districtes de Andhra Pradesh, Delhi i Uttar Pradesh
Altres llengües populars [modifica]
Aquestes llengües tenen al voltant de 5 milions de parlants però no són llengües oficials. Moltes són considerades sovint varietats de l'hindi.
Estretament relacionades amb l'hindi [modifica]
- Angika — llengua de Bihar, parlada al nord i al sud de Bidar, a la major part de Jharkhand i al districte de Maldah i a la Bengala oest
- Awadhi
- Bhojpuri — llengua de Bihar
- Bundeli
- Chhattisgarhi — llengua de Chhattisgarh
- Hariyanavi (Haryanvi) — llengua de Haryana
- Hindustànic — una mescla d'Hindi i Urdu, parlat al nord de l'Índia.
- Kanauji — llengua de l'Uttar Pradesh
- Magadhi — lllengua del sud de Bihar
- Marwari — llengua de Rajasthan
Altres [modifica]
- Bhili (tribal)
- Gondi (tribal)
- Kodava, parlada a Kodagu, districte de Karnataka
- Kutchi — llengua de Kutch, una regió de Gujarat
- Tulu — parlada pels Tulu, poble de Karnataka i Kerala
La Constitució Índia menciona 18 llengües regionals.
Llengües minoritàries [modifica]
Aquestes llengües tenen menys d'un milió de parlants:
- Mahl (divehi) — llengua parlada a l'illa de Minicoy, Lakshadweep