Llista de llibres sobre el rei Artús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llyfr Taliesin (Llibre de Taliesin), folio 13 (facsímil 1868).

Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses. Una lista de les més importants, ordenades cronològicament i per llengües, s'exposa a continuació.

Segle VI[modifica | modifica el codi]

Llatí[modifica | modifica el codi]

  • De Excidio et Conquestu Britanniae [cat. De la ruïna i conquesta de Britània] de Gildas (menciona la batalla de Mons Badonicus, però no menciona el nom d'Artús).

Segle IX[modifica | modifica el codi]

Llatí[modifica | modifica el codi]

Segle X[modifica | modifica el codi]

Llatí[modifica | modifica el codi]

  • Annales Cambriae (anònim)

Gal·lès[modifica | modifica el codi]

  • Preiddeu Annwfn [cat. El botí de Annwfn]. Poema inclòs en el Llibre de Taliesin [gal·lès: Llyfr Taliesin].
  • Pa Gur yv y Porthaur [cat. Qui és el porter?] (segle X) (es menciona la lluita de Keu amb el Cath Palug)
  • Englynion y Beddau [cat. Estrofes de les tombes] (segle IX-X) (es menciona la tomba del rei Artús dient que la seva localització és un misteri)

Segle XI[modifica | modifica el codi]

Llatí[modifica | modifica el codi]

  • Llegenda de St. Goeznou (circa 1019)

Gal·lès[modifica | modifica el codi]

  • Trioedd Ynys Prydein [cat. Tríades de l'illa de Bretanya] (datació incerta, s. XI-XIV)

Segle XII[modifica | modifica el codi]

Gal·lès[modifica | modifica el codi]

Llatí[modifica | modifica el codi]

  • Vita Sancti Cadoc de Lifris of Llancarfan (circa 1061-1104)
  • Vita Sancti Carannog (circa 1100) (Artus demana ajuda al sant)
  • Vita Sancti Euflami (circa 1100) (Artus lluita amb un drac)
  • Vita Sancti Paternus (circa 1120) (menciona Artús i Caradoc)
  • Gesta Regnum Anglorum de William of Malmesbury (1125) (Artús porta una imatge de la Verge)
  • Historia Anglorum de Henry of Huntingdon (1129) (menciona Artús)
  • Vita Santi Gildae de Caradoc of Llancarfan (circa 1120-1130) (versió primerenca del tema del rapte de Ginebra)
  • Obres de Geoffrey de Monmouth
  • Vida de Sant Kentigern de Jocelyn de Furness (circa 1185) (conté una versió de la llegenda de Merlí)
  • Vita Sancti Illtud (circa 1190) (es menciona la cort d'Artús i també el rei Marc)

Francès antic i els seus dialectes[modifica | modifica el codi]

  • Roman de Brut de Wace (circa 1155) (versió anglonormanda de la Historia Regum Britanniae)
  • Tristany de Thomas (circa 1170)
  • Tristany de Béroul (circa 1170)
  • Lais de Maria de França (circa 1170). Dos lais de tema artúric
    • Lanval
    • Chevrefoil
  • Romans (novel·les en vers) de Chrétien de Troyes
    • Erec i Enide (circa 1170)
    • Cligés (circa 1170)
    • Yvain, el cavaller del lleó (circa 1180)
    • Lancelot, el cavaller de la carreta (circa 1180)
    • Perceval o el conte del Graal (circa 1190) (inacabat)
      • [També cal tenir en compte les Continuacions de Perceval després de la mort de Chrétien de Troyes]
      • Primera Continuació o Continuació de Gauvain
      • Segona continuació
      • Continuació de Manessier (primera meitat del XIII)
      • Continuació de Gerbert de Montreuil (circa 1226-30)
      • Élucidation (escrit com a pròleg al Perceval)
      • Bliocadran (història del pare de Perceval)
  • Obres de Robert de Boron
    • Joseph d'Arimathie
    • Merlin
    • Perceval (en la forma en vers original, es conserva només la primera d'aquestes obres i un fragment de la segona; però es conserva una versió prosificada de les tres)
  • Lai du cor [cat. Lai del corn] de Robert Biket (1170-1180) (el cavaller que aconsegueix beure del corn sense mullar-se té garantida la fidelitat matrimonial; Artús no ho aconsegueix)
  • Le mantel mautaillé [cat. El mantell maltallat] (mantell que només es pot posar el qui és fidel; no ho aconsegueix la reina Ginebra)
  • Li beaus desconeüs de Renaut de Beaujeu (finals del segle XII-principis del XIII)
  • La demoiselle à la mule o La mule sans frein [cat. La donzella de la mula o La mula sense fre] (1190-1210)
  • Le chevalier à l'épée [cat. El cavaller de l'espasa]

Alt alemany[modifica | modifica el codi]

  • Tristan de Eilhart von Oberge (circa 1170)
  • Obres de Hartmann von Aue
    • Erek (darreries del segle XII) (adaptació de l'Erec de Chrétien de Troyes)
    • Iwein (darreries del segle XII) (adaptació de l'Yvain de Chrétien de Troyes)
  • Lanzelet de Ulrich von Zatzikhoven (darreries del segle XII (traducció a l'alt alemany d'una versió del tema del Cavaller de la carreta, possiblement anterior a la versió que coneix Chrétien de Troyes)

Segle XIII[modifica | modifica el codi]

Francès antic i els seus dialectes[modifica | modifica el codi]

  • Roman de Fergus de Guillaume le Clerc (1190-1200)
  • Yder (1210-1225)
  • Meraugis de Portlesguez de Raoul de Houdenc (inicis del XIII)
  • Vengeance Raguidel de Raoul (identificat amb Raoul de Houdenc) (circa 1200-1225)
  • Les merveilles Rigomer (primer terç del segle XIII)
  • Cicle de Lancelot-Graal o Cicle de la Vulgata (circa 1210-1230)
    • Estoire del Saint Grail [cat. Història del Sant Greal]
    • Estoire de Merlin [cat. Història de Merlí]
    • Lancelot propre [Lancelot pròpiament dit]
    • Queste del Saint Graal [cat. La Questa (recerca) del Sant Greal]
    • Mort Artu [cat. La mort d'Artús] (en realitat, les tres darreres seccions es van escriure abans que les dues primeres)
  • Perlesvaus (anònim) (circa 1210)
  • Tristany en prosa Primera versió (1230) i segona versió (circa 1240)
  • Cicle de la post-Vulgata (anònim) (començat cap a 1230, acabat cap a 1240)
  • L'âtre périlleux [cat. El cementiri perillós] (anònim) (circa 1250)
  • Claris et Laris
  • Li chevaliers as deus espées [cat. El cavaller de les dues espases]]
  • Escanor de Girart d'Amiens
  • Durmart le Galois
  • Hunbaut (circa 1250)
  • Floriant et Florete
  • Galeran de Bretagne de Jean Renart
  • Beaudous de Robert de Blois
  • Roman de Silence de Heldri de Cornwall (circa 1260)
  • Giglois
  • Roman du Hem
  • Ille et Galeron de Gautier d'Arras

Occità[modifica | modifica el codi]

  • Jaufré (anònim) (finals del XII o principis del XIII)

Gal·lès[modifica | modifica el codi]

Anglès[modifica | modifica el codi]

  • Brut de Layamon (finals de l'XII o principis del XIII)
  • Sir Tristrem (circa 1300)

Alt alemany[modifica | modifica el codi]

Norueg[modifica | modifica el codi]

  • Traduccions en prosa de Fra Robert
    • Tristrams saga ok Ísöndar (1226) (traducció al norueg del Tristany de Thomas)
    • Ivens Saga (1226) (traducció al norueg de l'Ivain de Chrétien de Troyes)
    • Erex Saga (autoria discutida; traducció al norueg d'Erec i Enide de Chrétien de Troyes)
    • Möttuls saga (adaptació del tema del Mantel mautaillé)
  • Strengleikar (traducció dels lais de Marie de France)
    • "Geitarlauf" (traducció del lai del Chevrefoil)
    • "Januals ljóð" (traducció del lai de Lanval)

Holandès[modifica | modifica el codi]

  • Walewein en het schaakbord de Penninc i Pieter Vostaert
  • Roman van Ferguut (traducció i adaptació del Roman de Fergus)
  • Lancelot-Compilatie (adaptació del cicle de Lancelot-Graal i altres romans)
    • Lanceloet
    • Perchevael
    • Morien (Moriaen)
    • Queeste vanden Grale
    • Wrake van Ragisel (adaptació de la Vengeance Raguidel)
    • Ridder metter mouwen (cat. El cavaller de la màniga)
    • Walewein ende Keye
    • Lanceloet en het hert met de witte voet (cat. Lancelot i el cèrvol del peu blanc)
    • Torec de Jacob van Maerlant
    • Arturs doet

Segle XIV[modifica | modifica el codi]

Francès[modifica | modifica el codi]

Català[modifica | modifica el codi]

Anglès[modifica | modifica el codi]

  • Morte Arthure en versos al·literatius (anònim) (circa 1400)
  • Morte Arthur en estrofes (anònim)
  • The Avowyng of Arthur [cat. El jurament d'Artús] (anònim) (circa 1375-1425)
  • The Weddynge of Syr Gawen and Dame Ragnell [cat. La boda de Sir Gauvain i dama Ragnell] (anònim)
  • The Awntyrs off Arthure [cat. Les aventures d'Artús] (anònim)
  • Sir Cleges (finals del segle XIV-principis del XV)
  • Sir Gawain and the Green Knight [cat. Sir Gauvain i el cavaller verd] (anònim, del mateix autor que Pearl)
  • Sir Launfal de Thomas Chestre (versió del lai de Lanval)
  • Libeaus Desconus
  • Yvain and Gawain
  • Sir Perceval of Galles
  • Lancelot of the Laik

Gal·lès[modifica | modifica el codi]

[la data de les obres gal·leses és discutida]

  • Mabinogion
  • Contes gal·lesos
    • Owain, o la Dama de la font (relacionat amb l'Ivain de Chrétien de Troyes)
    • Geraint i Enid (relacionat amb Erec i Enide, de Chrétien de Troyes)
    • Peredur, fill d'Efrawg (relacionat amb el Perceval de Chrétien de Troyes)

Segle XV[modifica | modifica el codi]

Francès[modifica | modifica el codi]

  • Ysaÿe le Triste (finals del XIV o principis del XV)
  • Le chevalier au Papegau (finals del XIV o principis del XV)

Anglès[modifica | modifica el codi]

Italià[modifica | modifica el codi]

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • The Arthur of the Welsh : the Arthurian legend in medieval Welsh literature, edited by Rachel Bromwich, A.O.H. Jarman, Brynley F. Roberts. Cardiff : University of Wales Press, 1991
  • The Arthur of the Germans : the Arthurian Legend in Medieval German and Dutch Literature, edited by W. H. Jackson and S. A. Ranawake. Cardiff : University of Wales Press, 2000
  • The Arthur of the English : the Arthurian Legend in Medieval English life and literature, edited by W. R. J. Barron. Cardiff : University of Wales Press, 2001
  • The Arthur of the French : the Arthurian legend in medieval French and Occitan literature, edited by Glyn S. Burgess and Karen Pratt. Cardiff : University of Wales Press, 2006
  • The Arthur of the North : the Arthurian legend in the Norse and Rus' realms, edited by Marianne E. Kalinke. Cardiff : University of Wales Press, 2011
  • Victoria Cirlot, La novela artúrica: orígenes de la ficción en la cultura europea. Barcelona: Montesinos, 1995
  • Gloria Torres Asensio, Los orígenes de la literatura artúrica. Barcelona : Edicions Universitat de Barcelona, 2003