Llista de mòduls elàstics
La següent llista de mòduls elàstics conté els valors de diversos mòduls elàstics de diversos materials.
Mòdul d'elasticitat longitudinal[modifica]
El mòdul d'elasticitat longitudinal o mòdul de Young relaciona la tensió segons una direcció amb les deformacions unitàries que es produeixen en la mateixa direcció.
| Material | E,[1][2] GPa | E, kg/cm ² |
|---|---|---|
| Goma | 0,007 | 0,70 |
| Cartílag (humà) | 0,024 | 2,40 |
| Tendó (humà) | 0,6 | 6 |
| Polietilè, niló | 1.4 | 14 |
| Fusta (laminada) | 7 | 70 |
| Fusta (segons la fibra) | 14 | 140 |
| Os (fresc) | 21 | 210 |
| Formigó | 27 | 270 |
| Aliatges de Mg | 42 | 420 |
| Granit | 50 | 500 |
| Vidre | 70 | 700 |
| Aliatges d'alumini | 70 | 700 |
| Llautó | 110 | 1.100 |
| Bronze | 120 | 1.200 |
| Ferro colat | <175 | <1.750 |
| Ferro forjat | 190 | <1.900 |
| Acer | 210 | 2100 |
| Safir | 420 | 4200 |
Mòdul de cisallament[modifica]
El mòdul d'elasticitat transversal, o mòdul de cisallament, per a la majoria dels materials, concretament els materials isòtrops, guarda una relació fixa amb el mòdul d'elasticitat longitudinal i el coeficient de Poisson:
| Material | G,[3] MPa |
|---|---|
| Granit | 20 |
| Alumini | 26 |
| Llautó | 39 |
| Fosa grisa (4,5% C) | 41 |
| Bronze | 41 |
| Coure | 42 |
| Ferro colat | <65 |
| Ferro forjat | 73 |
| Acer | 81 |
Coeficient de Poisson[modifica]
El coeficient de Poisson correspon a la raó entre la deformació longitudinal i la deformació transversal en un assaig de tracció. Alternativament, el coeficient de Poisson es pot calcular a partir dels mòduls d'elasticitat longitudinal i transversal:
| Material | Coeficient de Poisson |
|---|---|
| Goma | 0,50 |
| Argila saturada | 0,40-0,50 |
| Magnesi | 0,35 |
| Titani | 0,34 |
| Coure | 0,33 |
| Aliatges d'alumini | 0,33 |
| Argila | 0,30-0,45 |
| Acer inoxidable | 0,30-0,31 |
| Acer | 0,27-0,30 |
| Ferro colat | 0,21-0,26 |
| Sorra | 0,20-0,45 |
| Formigó | 0,20 |
| Vidre | 0,18-0,3 |
| Cautxú | 0,00 |
| Materials auxètics | <0 |
Tensió de ruptura[modifica]
Els següents valors corresponen als límits de trencament en tracció.
| Metalls[4] | ||
|---|---|---|
| Material | σR, MPa | σR, kp/cm ² |
| Acer d'alta resistència | 1.550 | 15.500 |
| Acer dolç comercial | 400-500 | 4000-5000 |
| Ferro colat | 100-300 | 1000-3000 |
| Fosa grisa | 140-300 | 1400-3000 |
| Alumini | 70 | 700 |
| Alumini aliat | 140-600 | 1400-6000 |
| Coure | 140 | 1.400 |
| Bronze | 100-600 | 1000-6000 |
| Aliatges de Mg | 200-300 | 2000-3000 |
| Aliatges de Tu | 700-1400 | 700-14000 |
| No-metalls[4] | ||
|---|---|---|
| Material | σR, MPa | σR, kp/cm ² |
| Teixit muscular | 0,1 | 1 |
| Paret d'estómac | 0,4 | 4 |
| Paret arterial | 1,7 | 20 |
| Cartílag | 3,0 | 30 |
| Ciment | 4,1 | 40 |
| Pell (fresca) | 10,3 | 105 |
| Cuir | 41,1 | 420 |
| Tendó | 82,0 | 825 |
| Fusta (segons la fibra) | 103 | 1.050 |
| Os | 1.100 | 1.200 |
| Vidre | 35-175 | 350-1200 |
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- L. Ortiz Berrocal, Elasticitat, ed. McGraw-Hill, Madrid, 1998. ISBN 84-481-2046-9.
- J. E. Gordon, Estructures, o perquè les coses no cauen, ed.Calamar, 2004. ISBN 84-96235-06-8