Moneda romana

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llista de monedes romanes)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un sesterci d'Adrià

La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure. Una de les unitats monetàries romanes era l'as (1 as = 1,88 lliures), del qual Mommsen fixa el valor, el 1855, en 0,252 pessetes (3.020 asos = 216 tàlers = 762,09 pessetes). L'as és equivalent al sesterci (sorgit posteriorment com a moneda de plata), que Mommsen valora a la mateixa època en 0,2521 pessetes (3.360 sestercis = 240 tàlers = 847,06 pessetes). L'as doble era el dupondi. Des del 269 aC Roma va encunyar monedes de plata anomenades denaris (1 denari = 10 asos = ¾ de lliura de coure) i sestercis ( 1/4 de denari = 1 sesterci = 2,5 asos), que van substituir l'as. Pesaven 1,137 grams. Segles després, el sesterci es va encunyar en bronze. El comerç va estendre a l'ús del sistema monetari basat en l'or, encara que circulava la plata i hi havia una relació del valor or-plata fixat legalment. Però la moneda efectiva era la de plata. La moneda de plata va passar de 0,72 a 0,84 de lliura a la Segona Guerra Púnica, i no es va modificar en tres segles. Les monedes de coure s'utilitzaven per a les fraccions, per la qual cosa van desaparèixer del gran comerç, i després van deixar d'encunyar-se els asos.[cal citació]

L'Estat feia circular monedes de coure amb un bany de plata, que s'havia d'acceptar pel seu valor nominal. Naturalment el que ho rebia no sabia si la moneda era de plata o no. Per sufragar certes despeses l'Estat va fer moltes tirades d'aquestes monedes, cosa que provocà una crisi monetària que va obligar a retirar-ne una gran part. Les monedes de plata i de bronze van ser introduïdes a la Hispània Citerior, però progressivament la moneda de plata va ser retirada i la de bronze va quedar com a única moneda. El valor de les monedes romanes encunyades en la Citerior estava fixat sobre la base del "diner" romà.[cal citació]

Llista de monedes romanes[modifica | modifica el codi]

As[modifica | modifica el codi]

Article principal: As romà
As emés a Lugo.

L'as era una unitat de mesura del pes romana, coneguda també com a lliura romana (1 as = 1/ 88 lliures) i equivalent a 12 unces (unzia) o 327,45 grams. L'as era també era una moneda de bronze que després fou substituïda per les monedes de plata. L'as com a mesura de pes es dividia en as greu (10 unces), terç d'as (4 unces), quart d'as (3 unces), sisè d'as (2 unces), i l'unça. La moneda es dividia en semis, trients, quadrants i sextants.

Denari[modifica | modifica el codi]

Article principal: Denari
Denari emés a Icalcusen, sud-est de la Península Ibèrica.

Denari fou una moneda de plata romana (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis) emesa després del 269 aC. El as de bronze, que quasi no circulava, fou eliminat, i fou substituït per aquesta moneda, els quinaris i els sestercis. Un denari tenia al començament 4,55 grams de plata però després del 130 aC es va rebaixar a 3,85 grams.

Libel·la[modifica | modifica el codi]

Libel·la (Libella) fou un moneda romana de plata esmentada per Marc Terenci Varró com utilitzada al principi de la ciutat i que va existir durant un llarg període, però en la seva època ja feia temps que no s'encunyava. El seu nom fou conservat com a sinònim de poc valor. El valor era equivalent a l'as romà i una desena part del denari. Es subdividia en Sembel·la (sembella), que era la meitat; i terunci (teruncius), que era un quart.

Quadrant[modifica | modifica el codi]

Quadrant fou una moneda fraccionaria romana (4 quadrant = 1 as)

Quinari[modifica | modifica el codi]

Quinari fou una moneda de plata romana (1 quinari igual a 5 asos i a 2 sestercis) emesa després del 269 aC.

Semis[modifica | modifica el codi]

Semis encunyat a Eivissa en temps de Calígula.

Semis fou una moneda fraccionaria romana equivalent a la meitat d'un as.

Sextant[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sextant (moneda)

Sextant fou una moneda fraccionària romana (6 sextant = 1 as). El valor estava representat per la moneda anomenada Sextula, mesura equivalent a la sisena part d'una unça (2 ciats) o d'un as.

Trient[modifica | modifica el codi]

Trient fou una moneda fraccionaria romana (3 trient = 1 as).

Unça[modifica | modifica el codi]

Article principal: Unça
Unça vers 270 aC

Unça (uncia) és un dotzena part. Era una unitat de mesura del pes romana equivalent a 27,29 grams. 12 unces eren un as o lliura romana, 10 unces eren un as greu, 4 unces un terç d'as o lliura, 3 unces un quart d'as o lliura i 2 unces un sisè d'as o lliura. L'unça es dividida en dos semunciae, tres duellae, quatre sicilici, sis sextulae, 24 scrapula i 144 siliquae.

Les monedes a l'Imperi[modifica | modifica el codi]

Probablement l'emissió de monedes era decidida per l'Emperador. Els seus dissenys, generalment propaganda imperial, havien de ser decidits per l'Emperador mateix o per algun dels seus lliberts de confiança.

La moneda s'emetia probablement per fer front al costum dels donatius a l'exèrcit, i per a les donacions (congiaria) al poble de Roma.

Se sap que alguna vegada eren retirades monedes de la circulació, fonent-les, i emetent noves monedes. Probablement cada nova emissió suposava un descens en el percentatge de metall preciós (or o plata).

Les monedes de plata van patir des de la segona meitat del segle I una forta adulteració, reduint-se progressivament el contingut de plata. Finalment van desaparèixer a la segona meitat del Segle III substituïdes per monedes només banyades en plata.

Les monedes principals eren l'aureus o auri (d'or), equivalent a vint-i-cinc denaris; i el denari (de plata), en el qual la proporció de plata va ser reduïda al 75% abans del 180 i al 50% abans del 211, sent poc després (cap al 215) substituït per un denari nou (l' Antoninianus), una vegada i mitja més gran, i suposadament de valor igual a dos denaris vells, en el que de nou va descendir (apreciablemente) la proporció de plata.

En el 250 aproximadament la proporció de plata havia arribat a només un 5%, arribant-se més tard (cap al 270- 275) a emetre monedes de coure o bronze platejat.

Una altra moneda era el sesterci (de bronze) que era la moneda més utilitzada de l'Imperi, però que va deixar de circular cap al 270- 280 per efectes de la inflació que havia anat augmentant al llarg el període imperial, i es va desbordar per diversos factors: canvis en la recaptació, inseguretat, abandonament de terres, saquejos, bandidatge, etc. Els preus van augmentar cada vegada més i la moneda va seguir devaluant-se. El blat havia augmentat en unes dues-centes vegades el seu valor entre el segle I i finals del segle III i l'augment dels impostos percebuts per l'Estat va ser important, sobretot els impostos en espècie, però també els impostos monetaris, que havien d'adaptar-se a la inflació.

Monedes romanes a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Entre el 218 aC, any de l'arribada dels romans i el 212 aC, aparegueren les dracmes iberoromanes, encunyades a Emporion i a altres seques i són molt uniformes quant a estil.[1] A Barcelona cal destacar les de la llegenda Barkeno en lletres ibèriques, de connotacions púniques i actives fins al primer quart del segle II aC.

Les monedes procedents de la seca de Roma comencen a arribar a la zona catalana a mitjan s. II aC, potser pertanyents a militars itàlics o romans, ja que les operacions de recaptació d'impostos es feien a través del numerari ibèric i no romà.

Al s. I aC abunden monedes d'aquest centre d'encunyació, amb la llegenda ROMA i la del nom del magistrat monetal, mentre que les seques ibèriques desapareixen després de la mort de Juli Cèsar(45 aC).[2]

Amb el regnat de l'emperador Calígula (37-41), es tanquen totes les seques d’Hispània i les monedes posteriors seran totes de procedència exterior, amb només dues excepcions: l'efímer regnat de Galba (68-69), quan a la península s'encunyaren aurei o monedes d'or i denaris i la usurpació de Màxim Tirà entre 409 i 411.

Pel que fa a l'època del baix imperi romà, curiosament, la major part de monedes romanes trobades a Catalunya daten del s. IV dC. Possiblement això sigui causat, tant per la inflació com per les grans convulsions polítiques (usurpacions imperials, per exemple) i la por a les invasions bàrbares, que feia que molta gent guardés les seves monedes i així es va facilitar la formació de "tresorets". Les principals seques o ciutats encunyadores d'aquesta època varen ser Roma i Arelate (Arle).

El s. V és una època molt pobre en moneda a Hispània, sobretot a partir de 408, quan entraren les primeres invasions bàrbares d'aquest segle. Cal tenir en compte, això no obstant, que durant la usurpació de Màxim (409-411) a Barcino (Barcelona) es van fer unes emissions de plata i bronze, les primeres després de Calígula i les últimes de l'època romana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Blázquez, José María. Historia económica de la Hispania romana. 1a ed. (en castellà). Madrid: Ed. Cristiandad, 1978. ISBN 8470572431. 
  2. Villaronga, Leandre. Numismàtica antiga de la península Ibèrica: introducció al seu estudi. 1a ed. (en català). Institut d'Estudis Catalans, 1978, p.94. ISBN 84-7283-772-6.