Llista de mots emprats en la composició de paraules

Mots catalans

Taula de mots catalans emprats per a la composició de paraules

paraula	ètim	significació	exemple	observacions
a-	prep. a		abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar; allunyar, apropar	forma verbs a partir d'adjectius, noms i adverbis
adoba-	d'adobar		adobacadires, adobacalces, adobacamins
afaita-	d'afaitar		afaitagossos, afaitapagesos, afaitapobres
aferra-	d'aferrar		aferrapaper, aferra-roques, aferraveles
agafa-	d'agafar		agafamosques, agafa-sants, agafa-sopes
aguanta-	d'aguantar		aguantacortina, aguantaespelmes, aguantallibres
-agulla	d'agulla		contraagulla, guardaagulles, portaagulles
aire-	d'aire		aire-aire, airecel, aireferir-se, aireferit, aire-terra, enlaire (de en l'aire)	altres formes: -aire, -air-; hi ha un sufix homònim -aire; sin.:* aero-
aixafa-	d'aixafar		aixafa-roques, aixafaterres, aixafaterrossos, xafamànegues	altres formes: xafa-
ala-	d'ala		alabaix, ala-roig, hidroala	hidroala és sinònim d'hidròpter; sin.:* ptero-
alça-	d'alçar		alçacavall, alçacoll, capalçar, sobrealçar	altres formes: -alçar
-alemany(a)			altalemany, baixalemany	sin.:* germano-
alt-	d'alt		altaveu, altnavarrès, contralt, peralt	altres formes: alta-, -alt
avant-	llatí ab ante, "abans"	anterioritat	avantbraç, avantcambra, avantprojecte	sin.:* ante-, encara que antesala i avantsala són sinònims
-badoc	de badar		-badocs	enganyabadocs, badabadoc
baix(a)-	llatí bassus		-baix(a)	baixllatí, baixamar, altibaix
-banc	germànic bank	banc, seient	caixabanc
-banda	francès bande		multibanda
banya-	celta bannom		banyaalt
barba-	llatí barba, "pel de la barba"	barba; penjoll (botànica)	barbablanc, filabarba
barra-			barraample, pal-barra
-barrat	de barra		quadribarrat	en femení dóna -barrada
bat-	de batre		batifullar, batipal, batavent (de bat a vent), contrabatre	altres formes bate-, bati-, -batre
bec-	llatí beccus		becgròs, becmoll
bell(a)-	llatí bellus		bellveure, belladona
be-	llatí bene	bé	bededéu, gairebé, malbé	sin.:* bene-, bon-, eu-; altres formes: -bé
besa-	de besar		besaculs, besamans
blanc-	del germànic comú blank, "brillant", "blanc"		blanc-i-blau, verd-i-blanc	sin.:* albi-, leuco-
blau-	del germànic blau	blau	blaugrana, blanc-i-blau	la forma -blau en femení dóna -blava; altres formes: -blau
boca-	llatí vulgar bucca, "galta", "boca botida"	boca	bocatort, obreboques	Altres formes: -boques; sin.:* buco-, estomato-
-boira			antiboira, tocaboires	Altres formes: -boires.
bon-	llatí bonu		bonhome, bonaventura	Altres formes: bona-, -bò, -bo. Sin.:* ben-, eu-
-bosc	origen incert		guardabosc, lligabosc, sotabosc
-bosses	de bossa	bossa	escurabosses, segabosses, tallabosses
-botella			bibotella, destapabotelles	altres formes: -botelles
-botes	de bota	bota	cordabotes
-botiga			rerebotiga
bou-	llatí bovis	bou	bouvaca, ofegabou	altres formes: -bou.
-braç	llatí brachium		avantbraç
brut-	del llatí vulgar *bruttus	brut	barbabrut, tapabruts	en femení dóna -bruta
en-	prep. en		empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar; endarrerir, endinsar	actua com a-; davant b, m i p la n s'escriu m

Mots llatins

Vegeu: Llista de mots llatins emprats en la composició de paraules

Mots grecs

Per a l'article principal vegeu: Llista de mots grecs emprats en la composició de paraules

Taula de mots grecs i llatins emprats per a la composició de paraules

tema principal	ètim	significat	variant	exemple	observacions
acro-	grec ákron, "cim, punta"	situat a dalt, a l'exterm	acr-	acràndria, acrofòbia, acròpoli
-agog(a)	grec agogós, "conductor"	que porta		colagog, demagog, pedagog
agora-	grec agorá, "plaça pública, mercat"	espai públic on hi ha molta gent		agorafòbia
algo-1	grec álgos	dolor	alge-, algi-1, algio-; -àlgia	algedònic, alginuresi, algofília, algòmetre; encefàlgia	com a sufix, indica la part del cos on hi ha dolor
al·lo-	grec állos, "altre"	emprat per denotar variació, alteració	al·l-	al·lèrgia, al·lòcton, al·lomorf
amfi-	grec amphí	a tots dos costats, de dues maneres		amfibi, amfibologia, amfiteatre
anemo-	grec ánemos	vent		anemofòbia, anemògraf, anemòmetre	sin.:* eoli-
anto-	grec ánthos	flor		antòfag, antofil·le, antogen
antropo-	grec ánthropos	ésser humà		antropologia, antropomorf, antropònim
apo-	grec apó	apartat de, destacat, independent, mancat de		apoastre, apòcope, apoenzim
-arca	grec árkho, "ser el primer", "manar"	cap, cabdill, governant		monarca	En algu8ns casos està aparellat amb el morfema -arquia, com per monarca/monarquia
arque-	grec árkho, "ser el primer", "manar"	cap, cabdill, governant		arquebisbat, arquegoni
arqueo-	grec arkhaîos	antic, primitiu	arque-	arqueologia, arquencèfal
hetero-	grec héteros	diferent	heter-	heterodox, heteromorf, heterosexual	ant.:* homo-
hidro-	grec hýdor	aigua		hidroavió, hidroelectricitat, hidroteràpia	sin.:* aqua-
homo-1	grec homós	el mateix, igual		homòfon, homolateral, homosexual	sin.:* iso-; ant.:* hetero-
icosa-	grec eíkosi	vint	icosi-	icosàedre, icosàgon, icositetràedre
ictio-	grec ikhthýs	peix		ictiofàgia, ictiòleg, ictiosaure
iso-	grec ísos	el mateix, igual		isòbara, isometria, isòtop	sin.:* homo-
ornito-	grec órnis	ocell		ornitofauna, ornitologia, ornitorinc	sin.:* avi-

Mots catalans amb aspecte de morfemes grecollatins

Figuren aquí els mots que amb aparença de morfemes no existien en les seues respectives llengües d'origen i són en realitat paraules de formació recent. Solen ser apòcopes (com bici-'), formacions noves (com al·lergo-), d'extensions de sentit (com adapto-, aglutino-), majoritàriament són cultismes de poca productivitat, deriven d'un mot català i prenen aspecte de morfema a diferència dels mots catalans que conserven la seua morfologia (compareu besa- —de besar— i adapto —dadaptar—. Caldria incloure-hi també els mots llatins que, com a primer element del compost, prenen una -o o una -i finals que pròpiament no tenia el llatí, a banda d'altres adaptacions fonètiques (argil·loarenós, algícola, per exemple) (en aquest cas, es recullen en la llista de mots llatins emprats en la composició de paraules).

Taula de mots d'origen divers emprats per a la composició de paraules

tema principal	ètim	significat	variant	exemple	observacions
abdomino-	d'abdomen	abdomen		abdominàlgia, abdominogenital, abdominoscòpia
abrasi-	d'abrasió (llatí abrasio)	abrasió		abrasímetre
abrupti-	d'abrupte (llatí abruptus)	abrupte		abruptinervi
absorcio-	d'absorció (llatí absorptio)	absorció		absorciòmetre, absorciometria
accelero-	d'accelerar (llatí accelerare)	acceleració		accelerògraf, acceleròmetre
accento-	d'accent (llatí accentus)	accent		accentogen, accentologia
aceti-	apòcope d'acètic i acetil		acet-, aceto-1	acetaldehid, acetímetre, acetofenona
aceto-2	apòcope d'acetona			acetonèmia
acrido-	grec akrís, "llagosta" (insecte) + eídos, "forma"	relatiu als acrídids		acridòfag
acromato-	grec akhrómatos	sense color	acromat-	acromatòlisi, acromatòpsia, acromatosi
acromio-	grec ákron, "punta" + ómos, "espatlla"	acromi (part de l'omòplat)	acromi-	acromiectomia, acromioclavicular, acromioplàstia
adapto-	d'adaptar (llatí adaptare)	adaptació [de la retina]		adaptometria
-addicció	d'addicció (llatí addictio)	addicció		drogoaddicció, teleaddicció
-addicte	d'addicte (llatí addictus)	addicte		drogoaddicte, teleaddicte	en femení dóna -addicta
aero-2	llatí aer, "aire"	navegació aèria		aeròdrom, aeroplà, aeroport
agamo-	de a-3 i gamo-	agàmia		agamocàrpia, agamogènesi, agamospèrmia
agito-	d'agitar (llat. agitare)	agitar		agitofàsia, agitografia
aglutino-	d'aglutinar (llat. agglutinare, "enganxar, adherir")	aglutinació [sanguínia]	aglutin-	aglutinina, aglutinogen
agrono-	apòcope d'agronomia	agronomia		agronometria
aldo-	apòcope d'aldehid		ald-	aldoàcid, aldol, aldosterona
alfa-	grec álpha, primera lletra de l'alfabet grec	alfabet		alfafonètic, alfanumèric
algo-2	llatí alga	alga	algi-2	algícola, algòleg, algologia	sin.:* fico-
aliado-	d'aliat (llatí alligatus, a través del francès allié)	referent als aliats		aliadòfil
al·lergo-	grec állos, "altre" + érgon, "treball"	al·lèrgia	al·lerg-	al·lergen, al·lergogen, al·lergòleg	per haplologia al·lergogen esdevé al·lergen
al·lucino-	dal·lucinar (llatí hallucinari)	al·lucinació	al·lucin-	al·lucinogen, al·lucinosi
aritmo-	grec arithmós, "nombre"	càlcul aritmètic		aritmògraf
arxivo-	d'arxiu (llatí archivum < grec arkheîon "residència dels magistrats", "arxiu")	arxiu		arxivologia
astigmato-	apòcope d'astigmatisme			astigmatómetre
auto-2	apòcope d'automòbil	automòbil		autocine, autoescola
bici-	apòcope de bicicleta < llatí bi, "dos" + grec kyklos, "roda"	bicicròs, bicitaxi, bicitrineu
bioceno-	apòcope de bicenosi < grec bíos i koinós	biocenosi		biocenòleg
bioritmo-	de bioritme	bioritme		bioritmologia
bono-DFP	de bo < llatí bonus	títol de crèdit o d'aval		bonotaxi, bonobus, bonotren
boro-	de bor	bor		boroglicerina
homo-2	apòcope d'homosexual	de l'àmbit de l'homosexualitat		homoeròtic, homofòbia

Mots d'altres llengües o d'origen incert

Taula de mots no grecollatins emprats per a la composició de paraules

tema principal	ètim	significat	variant	exemple	observacions
alcohol-	àrab vulgar al-kuhul	alcohol	alcoholi-, alcoholo-; -alcohol	alcoholèmia, alcoholímetre, alcoholoteràpia; bioalcohol
alumino-	anglès aluminium	alumini	alumin-	aluminífer, aluminosi, aluminotèrmia
-americà	d'Amèrica	americà		afroamericà, nord-americà, sud-americà	en femení dóna -americana
assirio-	d'Assiria	Assiri		assiriobabilònic, assiriologia
atlanto-1	d'Atlàntida	Oceà Atlàntic		atlantopacífic	És homónim d'atlanto-
atlanto-2	d'Atles	[Os] atles		atlantooccipital	És homónim d'atlanto-
atto-	danès atten, "divuit"	múltiple de 10-18		attociència
atzuro-	probablement de l'àrab *lazurd	blau		atzuròfil
austro-2	antic alt alemany ôstarrîhhi, avui Österreich, "Regne Oriental", "Austria"	austríac		austrohongarès	És homònim d'austro-1
-avió	francés avion < llatí avis	avió	-avions	giroavió, hidroavió, portaavions
-bar1	anglès bar, "barra"	bar		snack-bar	homònim de -bar2 (baro-)
balto-		bàltic		baltoeslau
bismuto-	de l'alemany Wismut a travès del llatí científic bismut(h)um	bismut		bismutomania
-bol2 DFP	anglès ball, "pilota", "baló"			basquetbol, corfbol, handbol, futbol/fútbol	és homònim de -bol
-brú	germ. fràncic *brun	bru	-bruna	carabrú	en femeí dóna -bruna

• * La marca sin. ("sinònim") és emprada per indicar altres morfemes amb significat similar, en alguns casos tenen el mateix significat i el fet de què s'utilitze l'un o l'altre depen dels altres elements que entren en composició, el més freqüent és la coexistència de morfemes creats a partir de mots llatins amb morfemes creats a partir de mots grecs per poder donar un aspecte homogeni al mot resultant. Per exemple en "'dendrologia'" (dendro, "arbre"; logia, "ciència") s'utilitzen dos components d'origen grec enfront a arboricultura (arbori, "arbre"; cultura "cultiu") on ambdós elements són d'origen llatí i en tots dos casos es necessitava un morfema per a arbre que anava a entrar en composició amb morfemes de distint origen.
  Quan es barregen dos o més elements de distinta procedència es parla d'híbrids, com és el cas d'ansiolític i radiografia (prefix llatí + arrel grega), o aconfessional i televisió (prefix grec + arrel llatina).
  En alguns casos hi ha un doblet a causa d'una variant (anxio-, ansio-) o d'una especificació del morfema (aci-, acu-, aciculi- i
  aculeï-).
• * Els antònims duen la marca ant.
• ^DFP incida que està recollit al Diccionari de Formacions de Paraules (vegeu Referències)

Vegeu també

• Afix
• Composició, derivació i lèxic
• Llista de mots grecs emprats en la composició de paraules
• Llista de mots llatins emprats en la composició de paraules
• Llista de prefixos
• Llista de sufixos
• Prefix
• Sufix

Referències

• Lluís López del Castillo: Diccionari de formació de paraules, Edicions 62 – ISBN: 84-297-5103-3.
• Llistat català de formants cultes - Taula panllatina de formants cultes - Realiter

Enllaços externs

• Llistat català de formants cultes - Taula panllatina de formants cultes - Realiter
• Esborrany de Gramàtica de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans

Bibliografia

• M. T. Cabré, M. Lorente, C. Tebé (editors), Taula de formants cultes - IULA - Universitat Pompeu Fabra - Barcelona - 1997. ISBN: 84-477-0620-6
• M. T. Cabré, G. Rigau, Lexicologia i semàntica, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1986, ISBN: 8485194-71-3
• Carles Duarte, Àlex Alsina, Gramàtica històrica del català. III, Curial, Barcelona, 1986, ISBN: 84-7256-273-4
• Lluïsa Gràcia, "Formació de mots: composició", Joan Solà et alii (dir.), Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries, Barcelona, 2002, p.777-829. ISBN: 84-7596-907-0