Llista de persones relacionades amb la Revolució Francesa

En aquesta llista, s'hi inclouen persones relacionades amb la Revolució Francesa tant si van simpatitzar-hi com si hi van estar en contra. Algunes persones d'aquesta llista no eren pas franceses.

Nom	Notes
Carles, comte d'Artois	Germà petit de Lluís XVI i un dels primers emigrats.
Charles Augereau, duc de Castiglione	Oficial de l'exèrcit durant la Revolució i l'Imperi; després, fou general i Mariscal de França.
François-Noël Babeuf	Proto-socialista, guillotinat el 1797 a conseqüència de la Conjura dels Iguals.
Madame du Barry	Amant de Lluís XV i víctima del Règim del Terror
Jean Sylvain Bailly	President del Tercer Estat que pronuncià el Jurament del jeu de paume; nomenat alcalde de París després de la Presa de la Bastilla; guillotinat durant el Règim del Terror.
Barras	Primer fou Montagnard, i després termidorià; al final fou el dirigent executiu del Directori.
Antoine Barnave	Monàrquic constitucional i Feuillant.
François-Marie, marquis de Barthélemy	Fou breument membre del Directori; desterrat a la Guaiana Francesa; va tornar a França l'Imperi;
Jean-Baptiste Bernadotte	General, Ambaixador a Viena i Ministre de la Guerra; després, rei de Suècia i Noruega.
Joséphine de Beauharnais	Emperadriu; muller de Napoleó.
Louis Alexandre Berthier	General; cap de l'estat major de Napoleó.
Jacques Nicolas Billaud-Varenne	Membre del Comitè de Salvació Pública; va sobreviure a la reacció termidoriana i després fou deportat a la Guaiana Francesa.
Joan Bonaventura Birotteau	Diputat nord-català a la Convenció Nacional
Josep Bonaparte	Germà gran de Napoleó, a qui va donar suport; posteriorment fou proclamat rei de Nàpols i, després, d'Espanya.
Llucià Bonaparte	Germà petit de Napoleó; President de l'Assemblea durant el Directori; després va renyir amb Napoleó.
Napoleó Bonaparte	General; va prendre el poder com a Primer Cònsol després del cop d'estat del 18 de brumari
El duc d'Enghien	Príncep de Sang; fill del Duc de Borbó; segrestat i executat per Napoleó.
Lluís Enric, duc de Borbó	Príncep de Sang, fill del príncep de Condé i pare del duc d'Enghien; emigrat.
Louis de Breteuil	Monàrquic va ocupar durant poc temps el càrrec de Necker al govern reial.
Brienne	Monàrquic; President del Consell Reial de Finances poc abans de la Revolució
Jacques Pierre Brissot de Warville	Girondí; guillotinat.
Guillaume Marie Anne Brune	Periodista polític; Jacobí; amic de Danton; nomenat general, i després Mariscal de França; assassinat pels monàrquics durant el Terror Blanc.
Edmund Burke	Polític i filòsof anglès; autor el 1790 d'un llibre polèmic sobre la Revolució.
Charles Alexandre de Calonne	Controlador general de finances des de 1783 fins 1787, el seu descobriment del penós estat de les finances franceses el 1786 va precipitar la crisi que va dur a l'esclat de la Revolució.
Jean Jacques Régis de Cambacérès	Moderat; Segon Cònsol sota Bonaparte; un dels principials contribuïdors en la redacció del Codi de Napoleó.
Pierre Joseph Cambon	Membre de l'Assemblea Legislativa i de la Convenció; va dirigir la política financera i col·laborà en la reacció termidoriana.
Lazare Nicolas Marguerite Carnot	Matemàtic i físic; membre del Comitè de Salut Pública "Organitzador de la Victòria"; va posicionar-se contra Robespierre el 9 de Termidor; membre del Directori, en va ser expulsat arran del cop d'estat del 18 de fructidor.
Jean François Carteaux	Pintor i general. L'estiu del 1793 dirigí l'anomenat l'Exèrcit de les Carmanyoles, encarregat d'esclafar el moviment contrarrevolucionari en Provença. Va vencer als monàrquics en Lo Pònt Sant Esperit i Cadenet. Entrà a Avinyó i Marsella i començà el Setge de Toló
Jaume Josep Cassanyes	Polític, cirurgià i militar, diputat nord-català a la Convenció Nacional
Lluís Felip, duc de Chartres	Fill gran de Felip Igualtat; el 1793, va desertar a Àustria amb Dumouriez.
Pierre Gaspard Chaumette	Devot del Culte a la Raó; guillotinat juntament amb Jacques Hébert.
André Chénier	Poeta; guillotinat.
Étienne Clavière	Girondí; ministre de finances el 1792; mort a la presó el 1793.
Anacharsis Cloots	Filòsof i escriptor; guillotinat.
Jean Marie Collot d'Herbois	Actor; membre de la Comuna de París; Montagnard; membre del Comitè de Salut Pública; després de la reacció termidoriana fou deportat a la Guaiana Francesa, on va morir.
El Príncep de Condé	Príncep de Sang; autor del Manifest de Brunswick.
Condorcet	Filòsof i matemàtic; girondí; va morir a la presó.
El Príncep de Conti	Príncep de Sang; emigrat durant els anys 1789-1790, però tornà a França; expulsat pel Directori, morí a l'exili
Charlotte Corday	Assassinà Marat.
Charles-Augustin de Coulomb	Científic, pioner del sistema mètric.
Georges Couthon	Montagnard; Membre del Comitè de Salut Pública; guillotinat després de la reacció termidoriana.
Danton	Escriptor; Jacobí, però no fou ni un Girondí ni Montagnard; membre del Comitè de Salut Pública guillotinat.
Pierre Claude François Daunou	Historiador; vagament relacionat amb la facció dels girondins; va estar actiu tant sota el Directori com sota l'Imperi.
Jacques Louis David	Pintor; Montagnard; membre del Comitè de Seguretat General; va sobreviure a la reacció termidoriana.
Louis Charles Antoine Desaix	General; mort a la Batalla de Marengo (1800).
Camille Desmoulins	Periodista; Montagnard; associat amb Danton; guillotinat.
Denis Diderot	Filòsof il·lustrat; ateu; va influir en l'elaboració de la ideologia revolucionària.
Jacques François Dugommier	General; diputat a la Convenció Nacional; destinat a Catalunya arran de la Guerra Gran.
Charles François Dumouriez	General; ministre d'afers estrangers al govern girondí; va desertar a Àustria
Grace Elliott	Cortesana escocesa; antiga amant de Felip Igualtat; va residir a París durant la Revolució.
Fabre d'Églantine	Autor del Calendari republicà francès.
Joseph Fesch	Cardenal; molt relacionat amb Napoleó.
Antoine Quentin Fouquier-Tinville	Fiscal durant el Terror; guillotinat després
Olympe de Gouges	Escriptora; defensora de la igualtat de gènere; guillotinada.
Henri Grégoire	Capellà revolucionari; va donar suport a la Constitució Civil del Clero; proposà l'adopció de mesures per erradicar el català, l'occità, el bretó, el cors, l'alsacià i el basc i així imposar el francès a tot arreu de França.
Josep Antoni Guiter	diputat nord-català a la Convenció Nacional
Jacques Hébert	Periodista, editor de Le Père Duchesne; guillotinat.
Marie Jean Hérault	Membre del Comitè de Salut Pública; revisà la Constitució francesa de 1793, redactada per Condorcet; associat amb Danton; guillotinat.
Lazare Hoche	Soldat que ascendí ràpidament a general durant els primers anys de la Revolució.
Jean-Baptiste Jourdan	General; vencedor a les batalles de Wattignies i Fleurus.
François Christophe Kellermann	Ascendit a general a l'inici de la Revolució; heroi de la Batalla de Valmy; Mariscal de França; administrador de l'exèrcit durant l'Imperi.
Jean-Baptiste Kléber	General revolucionari; assassinat.
Pierre Choderlos de Laclos	General de Napoleó; autor de Les Liaisons dangereuses
La Fayette	General; Monàrquic constitucional.
Maria Lluïsa, princesa de Lamballe	Amiga de Maria Antonieta i cunyada del duc d'Orleans; víctima de les Massacres del 2 de setembre.
El Alexandre-Théodore, comte de Lameth	Dirigent Feuillant; formà "Triumvirat" amb Barnave i Duport; després, emigrà.
Charles Malo François Lameth	Germà del comte de Lameth; Feuillant; emigrà.
Jean Lannes	Soldat que anà ascendit fins a arribar a general; Mariscal de França; proper a Napoleó.
Arnaud de Laporte	Alt funcionari del govern reial, va dirigir activitats contrarevolucionàries, segona víctima política de la guillotina.
Antoine Lavoisier	Científic; pioner del sistema mètric; cobrador d'impostos; guillotinat.
Charles Leclerc	General; proper a Napoleó; va servir a Haití.
Francesc Xavier de Llucià	Diputat nord-català a l'Assemblea Legislativa
Le Peletier	Antic noble; votà a favor de l'execució de Lluís XVI; assassinat.
Jacques-Donatien Le Ray	Va promoure a França donar suport a la Revolució Americana.
Jean-Baptiste Robert Lindet	Membre del Comitè de Salut Pública; s'oposà a la facció dels girondins.
Lluís XVI	Rei de França (1774-1792); destronat; guillotinat.
Lluís XVII	Fill de Lluís XVI, reconegut com a rei de França pels monàrquics després de l'execució del seu pare; mort a la presó del Temple el 1795
Guillaume-Chrétien de Malesherbes	Advocat de Lluís XVI durant el seu judici, tot i que no se'l coneixia pas com a monàrquic.
Maria Antonieta	Reina de França com a muller de Lluís XVI; destronada, guillotinada
Jean-Paul Marat	Periodista radical; Montagnard; assassinat per Charlotte Corday.
François-Séverin Marceau	Soldat que participà en la Presa de la Bastilla; després general.
André Masséna	General; triomfant a la Batalla de Zuric.
Jean-Sifrein Maury	Cardenal; Arquebisbe de París; monàrquic.
Philippe-Antoine Merlin ("Merlin de Douai")	Membre del Directori; després Bonapartista.
Mirabeau	Representant del Tercer Estat als Estats Generals de 1789, malgrat ser noble; va ser una figura política important durant la resta de la seva vida.
Montesquieu	Pensador polític il·lustrat; va influir el pensament revolucionari
Jean Victor Marie Moreau	General; victoriós a la Batalla de Hohenlinden.
Joachim Murat	Destacat general de cavalleria; cunyat de Napoleó; proclamat rei de Nàpols.
Jacques Necker	Monàrquic liberal; Director General de Finances la destitució del qual va precipitar la Presa de la Bastilla.
Felip Igualtat	Primer Príncep de Sang; va donar suport a la Revolució; durant la República va adoptar el nom de Felip Igualtat; va votar a favor de l'execució de Lluís XVI; després fou guillotinat perquè se sospitava que conspirava per proclamar-se rei.
Thomas Paine	Escriptor revolucionari americà; va establir-se a França durant la Revolució però aviat va caure en desgràcia; sota el Terror fou empresonat i condemnat a mort però va sobreviure.
Jérôme Pétion de Villeneuve	Alcalde de París; membre del primer Comitè de Salut Pública; relacionat amb els girondins; va suïcidar-se durant el Terror.
Pierre Phélippeaux	Montagnard; relacionat amb Danton.
Pierre Samuel du Pont de Nemours	Monàrquic constitucional; President de l'Assemblea Nacional Constituent; després, s'exilià.
Claude Antoine, comte Prieur-Duvernois ("Prieur de la Côte-d'Or")	Enginyer; membre del Comitè de Salut Pública; relacionat amb Carnot; va posicionar-se contra Robespierre en la reacció termidoriana; fou membre del Consell dels Cinc-Cents durant el Directori.
Pierre Louis Prieur ("Crieur de la Marne")	Secretari de l'Assemblea Nacional Constituent; membre del Comitè de Salut Pública; exiliat durant la Restauració.
Lluís, comte de Provença	Germà petit de Lluís XVI; emigrà el 1791; el 1795 es proclamà rei -Lluís XVIII- a la mort del seu nebot Lluís XVII però no accedí al tron fins 1814.
Maximilien de Robespierre	Montagnard; membre del Comitè de Salut Pública; dirigent del Terror; guillotinat després de la reacció termidoriana.
Jean-Marie Roland de la Platière	Girondí; ministre de l'interior el 1792; va suïcidar-se el 1793 després de la condemna de la seva esposa.
Madame Roland (Manon-Jeanne Roland, de soltera Philpon)	Muller de Jean Marie Roland; autora d'influents escrits escrits sota el nom del seu marit; guillotinada.
Gilbert Romme	Evolucionà de Girondí a Montagnard; dissenyà el calendari republicà francès; condemnat després del retorn dels girondins al poder; va suïcidar-se abans de l'execució.
Jean-Jacques Rousseau	Filòsof il·lustrat; influí en el pensament revolucionari.
Jacques Roux	Hébertista líder de la facció dels Enragés; membre de la Comuna de París; detingut durant el Terror; va suïcidar-se abans del judici.
Marquès de Sade	Filòsof i autor de relats eròtics; empresonat sota acusacions de sodomia i enverinament; alliberat el 1790; membre de la Convenció Nacional; va salvar-se de ser executat durant el Terror.
Jean Bon Saint-André	Montagnard; Membre del Comitè de Salut Pública; després esdevingué oficial de la marina i administrador.
Saint-Just	Membre del Comitè de Salut Pública; Montagnard; estretament relacionat amb Robespierre; figura destacada del Terror; guillotinat després de la reacció termidoriana.
Joseph Sieyès	Malgrat ser clergue, participà en els Estats Generals com a representant del Tercer Estat; autor del pamflet Què és el Tercer Estat?; instigà el cop d'estat del 18 de brumari, però fou desplaçat per Bonaparte.
Madame de Staël	Filla de Jacques Necker; escriptora i assagista; va adoptar una postura revolucionària moderada; va oposar-se a Napoleó.
Jean Lambert Tallien	Montagnard; dirigent després de la reacció termidoriana
Madame Tallien (Thérésa Tallien, de soltera Teresa Cabarrús)	La seva influència moderadora en el seu marit Jean Lambert Tallien va salvar vides durant la reacció termidoriana, per això li donaren el sobrenom de Notre-Dame de Thermidor ("la Mare de Déu de Termidor").
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord ("Talleyrand")	Clergue i diplomàtic; primer monàrquic, després revolucionari; fou un dels autors de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà i de la Constitució Civil del Clergat; va sobreviure a la reacció termidoriana per esdevenir ministre d'afers estrangers sota el Directori, amb Napoleó i amb la Restauració Borbònica.
Gui-Jean-Baptiste Target	Advocat i polític; diputat del Tercer Estat als Estats Generals; va sobreviure al el Terror i actuà com a polític durant el Directori.
Pierre Victurnien Vergniaud	Dirigent girondí; guillotinat.
Bertrand Barère de Vieuzac	Primer girondí, després Montagnard; membre del Comitè de Salut Pública; va presentar l'informe del 9 de termidor declarant proscrit Robespierre; després fou bonapartista.
Voltaire (François-Marie Arouet)	Filòsof il·lustrat que influí en el pensament revolucionari

Vegeu també

• ciutadans francesos honoraris durant la Revolució Francesa

Bibliografia

• Deulonder, Xavier. Els Borbó a la guillotina: la fi de la monarquia a França. Barcelona: Llibres de l'Índex:, 2018. ISBN 9788494812033.