Llista de plantes de fulla comestible

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fulles d'enciam cultivat
Plat d'espinacs

Hi ha un gran nombre de plantes de fulla comestible. Aquesta llista inclou algunes de les plantes de fulla comestible més comunament utilitzades com a hortalissa, per menjar bullides, fregides, a la brasa o en amanida, en quantitats substancials. No s'inclouen aquelles que s'utilitzen en quantitats molt menudes per condimentar plats, com la farigola o l'orenga, o amb finalitats medicinals, com la camamilla o la til·la.

Història i usos[modifica | modifica el codi]

Hom han consumit diversos tipus de fulles des de temps molt antics segons l'estació i la zona. Segurament les plantes ja formaven part de la dieta humana als temps prehistòrics. Algunes plantes de fulla comestible varen ser documentades a la Grècia antiga, a l'antiga Roma i a l'Edat Mitjana. Amb el pas dels segles moltes, però, han estat substituïdes per altres hortalisses de fulles més tendres, de gust més neutral o considerades més refinades. Les que es consumien tradicionalment encara es troben en estat salvatge a llocs determinats. Generalment són més abundants a les vores dels pobles i zones habitades, indicant que probablement són vestigis d'antics conreus.

Hi ha llocs, com a la Ligúria, on és costum anar a collir fulles comestibles silvestres, com qui va a collir bolets. Aquestes es fan servir per preparar plats locals, com el preboggion. També és tradicional menjar una gran varietat de fulles silvestres a Grècia; un dels plats que es preparen amb aquestes fulles és horta, amanida grega a base de verdures bullides.

Precaucions[modifica | modifica el codi]

Cal extremar la precaució abans de menjar una fulla que no hom coneix bé. És important saber identificar bé l'espècie, car hi ha moltes plantes de fulla comestible molt semblants a espècies que poden tindre efectes tòxics o no desitjats. El fet que un fruit o rel siguin comestibles no vol dir que les fulles de la mateixa planta també ho siguin, i viceversa.

Certes fulles contenen substàncies químiques que poden ser tòxiques en quantitats grans. L'espinac, per exemple, conté una certa proporció d'àcid oxàlic. Per a eliminar una gran part de la toxicitat moltes fulles han de ser bullides. Per exemple, la morella vera (Solanum nigrum) conté un alcaloide, la solanina, que es destrueix en gran mesura després de bullir les fulles i llençar l'aigua. Malgrat ser classificada com a planta metzinosa, les fulles de la morella vera són una font d'aliment important a certs països, com Etiòpia i l'Índia, i també es mengen a Grècia.

Com a regla general, el consum moderat de fulles en les proporcions tradicionals és innocu llevat que es doni un cas d'al·lèrgia a algun dels components químics de la fulla en qüestió. Hi ha gent, per exemple, que és al·lèrgica a l'api. De totes formes cal ser prudent i evitar de menjar grans quantitats d'una mateixa fulla durant períodes prolongats.

Llista d'espècies[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. Col·lecció Pòrtic Natura. ECSA. Barcelona, 2004 ISBN 84-7306-467-4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]