Llista de prefixos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta és una llista de prefixos més usuals en català. Els superíndexs en els prefixos indiquen diferents accepcions del mateix.

Prefix Ètim Significat Exemple Observacions
a-1 prep. a abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar;
allunyar, apropar
forma verbs a partir d'adjectius,
noms i adverbis
a-2 llatí ad- acord, adduir, aportar altres formes: ad-
a-3 grec an- oposició, privat de aconfessional, anaeròbic, apolític variant contextual: amb mots començats per vocal
s'utilitza an-
ab-1 llatí ab- allunyament, separació abdicar, abducció, abscís, absència altres formes: abs-
ab-2 prefix d'unitats electromagnètiques abampere, abcoulomb, abvolt
amfi- grec amfi- ambdós amfibi, amfibologia
ana- grec ana- a través de, sobre, de nou, enrere, contra anatomia, anagrama, analogia
ante- llatí ante- anterior antebraç, antediluvià, antepenúltim, anteposar, antesala sin.: avant-; ant.: post-
anti- grec anti- oposat antibiòtic, antiaeri, antidemocràtic sin.: contra-
apo- grec apó apartat de, destacat, independent, mancat de apostasia, apòcope, apoenzim
avant- llatí abante- a l'interior de avantbraç, avantposar sin.: ante-; ant.: post-
arxi- grec archi- que mana, que precedeix arxiduc, arxifonema; arquebisbe, arquitecte variants: arque-, arqui-
ben- llatí bene- bendir, benviure; benefactor, beneplàcit variant: bene-, ant.: mal-
auto- grec autós- un mateix autodidactic, automòbil
bes-1 llatí bis dues vegades besavi sin.:* bi-
bes-2 llatí bis, "dues vegades" valor pejoratiu bescanviar, bescomptar
bi- llatí bi- dos, dues voltes bicicleta, biennal, biplaça altres formes: bes-1, bin- en binaural,
binocular, i bis- en bisanual, di-
circum- llatí circum al voltant circumferència, circumvolució;
circumloqui, circumstància
co- prep. cum amb, en companyia de col·laborar, coincidir, consogre, coparticipant, comportar s'usa co- davant vocal; col- davant l (geminació de la l), cor- davant r; com- davant m i p, con- davant les altres consonants.
cat(a)- grec cata- sota cataclisme, càtode
contra- llatí contra- nocions d'oposició, complementarietat, neutralització, equilibri; duplicació; contraatacar, contradir, contraporta, contraobertura ; contraalmirall, contramestre; ant.: pro-; sots-, vice
de- prep. de separació, abaixament deflagració, degradació, deportar
des- prep. en separació; acció contrària; negació desfer, desforestar, deslligar, descansar, desordre;
difusió, disposar
variants.: di-, dis-; antònim de des-: re-
di(a)- grec dia- a través diàfan, diagrama
en- prep. en posar, convertir empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar;
endarrerir, endinsar
actua com a-1;
davant b, m i p la n s'escriu m
en- llatí inde- punt de partida en l'espai o el temps endur-se, enfilar-se, emportar-se (verbs de moviment) altres formes: em davant p
endo- grec endo- dintre, a l'interior endogàmia
eso- grec eso- dins de esotèric, estropia
ex- llatí ex- cap a fora, des de elaborar, emanar, eradicar, exhonerar, expropiar, estirar, eixorellar altres formes: e-; es- (aquest també amb el valor de fer tornar X), eix-; antònim: in-
ex(o)- grec exo- fora, a l'exterior exotèrmic, exocèntric, exoenzim ant.: endo-
extra- llatí extra- fora de; sense, llevat de; molt extramurs, extraordinari, extrapolació
eu- grec eu- bo eufemisme, eufòria
hemi- grec hemi- mig, meitat hemiplegia, hemisferi
hiper- grec hipér- excés, preeminència hipercrític, hipertensió sin.: ultra-; ant.: hipo-
hipo- grec hipo- inferioritat, subordinació, proximitat hipòcrita, hipogàstri, hipoglucèmia, hipòtesi sin.: ante-; ant.: hiper-
fora- llatí foras- a la part exterior foragitar, forassenyat, foravial
in-1 llatí in- privació, absència inhumà, il·legal, innecessari altres formes per assimilació: il·, im-, ir-
in-2 llatí in- dins, que comença imposar, inherent, injecció altres formes per assimilació: il·, im-, ir-
infra- llatí infra- sota, situat fora de infrasònic, infrahumà antònim: supra-
inter- llatí inter- entre, reciprocitat intercel·lular, intercanviar, entremig variant: entre-
intro- llatí intra-, intro- a l'interior de intromissió, intramuscular variant: intra-
macro- grec makrós- gros, gran macroeconomia, macrojudici
mal- llatí male- malament malagraït, malformat, malpensar ant: ben-
mega- grec mega- gran megacòlon, megaconcert
met(a)- grec meta- canvi de, més enllà de metabolisme, metallenguatge, metapsíquic
micro- grec mikrós- petit microcircuit, microcirurgia, microprocessador
menys- llatí minus- disminució menysprear, menystenir, menysvalorar; minusvàlid sin.: minus-; ant.: supra-, hiper-
mono- grec monos un monosíl·lab, monòcrom sin.: uni-; i altres numerals
multi- llatí multus- amb molts de multiforme, multimèdia, multinacional sin.: pluri-; ant.: mono-
no-[1][2] llatí non- el contrari de no-beligerància, no-intervenció sin.: contra-
pan- grec pan- tots pancromàtic, panteisme
par(a)- grec parà- prop de, cap a, contra paradigma, paradoxa, paramilitar variant contextual: par- davant vocal
pen- llatí pen- quasi península, penombra corr.: quasi-
per- llatí per-, pre, pro- a través de, durant, superlatiu; pervenir, perborat; perjudici, perllongar
peri- grec peri- al voltant periartritis, periflebitis
pluri- llatí plus- amb molts de pluriocupació, plurilingüe sin.: multi-; ant.: mono-
poli- grec poli- amb molts de políclínica, poligàmia sin.: pluri-, multi-
post- llatí post- després, darrere postdata, postoperatori ant.: ante-, pre
pre llatí pre abans preàmbul, preconcebut, premonició sin.: ante-; ant.: post-
pro- llatí pro- abans, davant, a favor de; en representació de prooxidant, procomunista; procònsol ant.: anti-
pro- grec pro- a favor de proenzim, progàmeta
prop- llatí prope- pròxim propdit, propparent, propvinent
proto- grec 'proto- primer, principal protozou, protohistòria
pseudo- grec pseudo- fals pseudònim, pseudoproblema
quasi- llatí quasi- com si fos, en certa manera quasicontracte, quasidelicte
re- llatí re- de nou reconstruir, redefinir, rehabilitació
retro- llatí retro-, intro- darrere, endarrere, enrere retrovenda, retroprojector, rereguarda, reüll variants: rere-, re- (forma errada: rera-); ant.: pro-
semi- llatí -semi mig semicercle, semidesnatat
sin- grec sin- junts síl·laba, sinalefa, simpatia, endogàmia var. contextuals: sil-, sim-
sota- llatí subtus- davall, a sota de sotavent, sotabosc, sotsarrendador, sotsdirector variant: sots-; sin.: vice- i variants, sub-
sub- llatí sub- sota subdesenvolupat, subestació, subsector; suportar, suspendre, succeir, suscitar, suggerir; socórrer, sostreure variants per assimilació: su- i sus davant p, suc- i sus davant c (llatí [k]), sug- davant g ; variants per evolució: so-, sos-; sin.: sots-
super- llatí super- més enllà, en abundància sobrecàrrega, sobreviure, sobreabundància, sobredosi, superabundància, supermercat variant per evolució: sobre-; sin. ocasional: supra-
supra- llatí supra- sobre suprarenal, supraconductor sin.: ocasional: sobre
sus- llatí sursum- amunt, cap a dalt dessusdit, susdit, suara, suallà, suaquí variant: dessus-, su-
trans- llatí trans-, tra- enllà de, a través de, canvi transatlàntic, transportar, trametre, transmetre; traspassar, traslluir, ; travessar, trabucar variant contextual: tras- davant [v], [m], [p], [k], [t] i lateral palatal; tra- davant consonant sonora; ant.: cis-
ultra- llatí ultra- més enllà de, en grau extrem ultrapassar, ultraviolat, ultrasònic; ultraconservador, ultralleuger sin.: super-, supra-
uni- llatí unus- format per un unifamiliar, unidimensional sin.: mono-; ant.: multi-, pluri-
vice- llatí uice qui ocupa un càrrec en absència del detentor vicerector, visrei, virrei, vescomte variants: vis-, vi-, ves-

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ANNEX: INVENTARI D’AFIXOS LÈXICS I VALORATIUS». Insitut d'Estudis Catalans. [Consulta: 22 de desembre del 2010].
  2. ruaix, J.A.. Català/3. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jordi Bruguera: Diccionari de la formació de mots, Enciclopèda Catalana - Barcelona - 2006 - ISBN 84-412-1411-5
  • M. Teresa Cabré Castellví: "La derivació", dins Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries - Barcelona - 2002 - ISBN 84-7596-907-0
  • Carles Duarte i Montserrat Alsina: Gramàtica històrica del català. III', Curial Edicions - 1986- ISBN 84-7256-273-5
  • Lluïsa Gràcia: "Formació de mots: composició", dins Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries - Barcelona - 2002 - ISBN 84-7596-907-0
  • Lluís López del Castillo: Diccionari de formació de paraules, Edicions 62 – ISBN 84-297-5103-3