Llista de presidents de Mèxic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Des de la creació de la federació mexicana fins al 2008 cinquanta-vuit persones han ostentat el càrrec de president de Mèxic—sense prendre a compte els tres presidents conservadors durant la Guerra de Reforma, desconeguts pel president constitucional, però itinerant, Benito Juárez; ni tampoc Gabriel Valencia que va ostentar el càrrec tres dies, però no és reconegut per tots els historiadors, ni José María Iglesias, que va reclamar la presidència quan Sebastián Lerdo de Tejada fou destituït per les forces revolucionàries de Porfirio Díaz, per uns mesos abans d'exiliar-se.

Primera República Federal[modifica | modifica el codi]

Guadalupe Victoria.

Després de la caiguda del Primer Imperi Mexicà, encapçalat per Agustí I de Mèxic, el govern provisional va estar encapçalat per un triumvirat, fins a la promulgació de la Constitució de 1824. Aquesta constitució emulava el sistema electoral nord-americà, establia un col·legi electoral en què el candidat havia de guanyar el vot col·legial i no pas el vot proporcional. La constitució establia una unió de estats autònoms units en una federació.

Primera República Central[modifica | modifica el codi]

Antonio López de Santa Anna

Amb l'arribada dels conservadors al poder, es va establir el sistema centralista a Mèxic, abolint la federació. Els estats es van convertir en departaments o províncies els governadors de les quals eren assignats pel president de la República. No es va promulgar cap constitució, sinó una sèrie de lleis anomenades les "Set Lleis". Amb la dissolució de la federació, Texas i Yucatán, van declarar-ne la independència.

Règim anticonstitucional[modifica | modifica el codi]

  • 1841–1842: Antonio López de Santa Anna

Segona República Central[modifica | modifica el codi]

Després del breu període dictatorial de López de Santa Anna, es van promulgar les Bases Orgàniques de la República. Es confirmava el govern centralista.

Segona República Federal[modifica | modifica el codi]

Es va restablir la federació mexicana. El 1846 comença el conflicte bèl·lic amb els Estats Units. Diversos presidents interins van ser designats quan el president en funcions havia d'encapçalar les forces militars de defensa. La República de Yucatán es va reincorporar a la federació després de la Guerra Estats Units-Mèxic.

Règim transitori d'excepció[modifica | modifica el codi]

El president Juan Bautista Ceballos va dissoldre les càmeres del Congrés de la Unió el 19 de gener de 1853 i va convocar un nou congrés, que no es va reunir, ja que les forces conservadores proclamaren com a president interí Manuel María Lombardini. Als pocs mesos Anotnio López de Santa Anna va retornar de l'exili i va ser elegit com a president per una vegada més. Santa Anna va rebre el mandat de reorganitzar la República i d'elaborar una nova constitució. Dos dies després que prengués el poder, Santa Anna va expedir les Bases per a l'Administració de la República, establint un règim transitori d'excepció, que en la pràctica fou un règim dictatorial.

Tercera República Federal[modifica | modifica el codi]

Es va formar el Pla d'Ayutla per acabar amb la dictadura el 1854. Santa Anna va renunciar el 1855. Es va formar un Congrés Constituent que promulgaria una nova constitució federal el 1857.

Guerra de Reforma[modifica | modifica el codi]

Benito Juárez

Les lleis dels liberals i la constitució federal, i les diferències entre conservadors i liberals van produir una guerra civil coneguda com la Guerra de Reforma. En ser deposat Ignacio Comonfort, Benito Juárez assumí la presidència constitucional de Mèxic, però va haver de fugir de la capital, en mans dels conservadors. Els següents presidents conservadors van governar des de la ciutat de Mèxic:

Benito Juárez, sense reconèixer el govern conservador, va continuar exercint com a president, però itinerant, durant la Guerra de Reforma. Les forces liberals van guanyar les forces conservadores el 1861, i Juárez retornà a la capital.

Amb els conservadors en el poder de bell nou el 1863 es va conformar una monarquia parlamentària, històricament coneguda com el Segon Imperi Mexicà. Maximilià d'Habsburg va ser coronat emperador de Mèxic, i va governar de 1864 a 1867. Benito Juárez va fugir cap al nord, i des de Chihuahua va formar un govern d'oposició a la monarquia. Encara que Europa va reconèixer el govern monàrquic, els Estats Units van reconèixer oficialment al govern republicà de Benito Juárez.

República Restaurada[modifica | modifica el codi]

Porfirio Díaz

La Tercera República Federal va ser restaurada, sota la constitució de 1857.

Començament de la Revolució Mexicana

Francisco I. Madero

Període Post-Revolucionari o la Quarta República Federal[modifica | modifica el codi]

Felipe Calderón

Amb la promulgació de la Constitució de 1917, es va confirmar el federalisme mexicà. Aquest període representaria la Quarta República Federal, encara que és més conegut com a Període Constitucionalista o Període Post-Revolucionari. Des del 1930 totes les transicions presidencials han estat pacífiques.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de presidents de Mèxic Modifica l'enllaç a Wikidata