President de la Comissió Europea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
President de Comissió Europea
Comision Europea logo.svg
Insígnia de la Comissió Europea
Residència Edifici Berlaymont
Brussel·les, Bèlgica
Nomenat per Consell Europeu
sota la base de les últimes eleccions europees
Designat per Parlament Europeu
Mandat 5 anys
Creació 1 de gener del 1958
Primer titular Walter Hallstein
Precedit per José Manuel Durão Barroso
Salari 24,422.80€ mensuals
Lloc web ec.europa.eu/president

El President de la Comissió Europea encapçala la Comissió Europea, el braç executiu de la Unió Europea. Dirigeix i coordina l'acció política i l'administració de la Comissió Europea. Té la responsabilitat política entre els comissaris i per tant pot exigir la dimissió d'un d'ells. A més, és el representant de la UE en tot allò que no té a veure amb la Política Exterior i de Seguretat Comuna, ja que aquesta tasca correspon al president del Consell Europeu.

El càrrec l'estrenà el 1958 Walter Hallstein. Actualment i des del 23 de novembre de 2004, ho és José Manuel Durão Barroso del Partit Popular Europeu (EPP/PPE).

Les eleccions al Parlament Europeu de 2014 van ser la primera vegada on els partits van designar un candidat a presidir la Comissió Europea.[1]

Llista de Presidents de la Comissió Europea (1958-actualitat)[modifica | modifica el codi]

Núm President Commissió Inici Fi Estat membre Partit Fotografia
1 Walter Hallstein Comissió Hallstein 1 de gener de 1958 30 de juny de 1967 Alemanya Alemanya Demòcrata Cristians
Nacional: CDU
Walter Hallstein
- Vacant Cap 30 de juny de 1967 2 de juliol de 1967 - - -
2 Jean Rey Comissió Rey 2 de juliol de 1967 1 de juliol de 1970 Bèlgica Bèlgica Liberal Demòcrates
Nacional: PRL
- Vacant Cap 1 de juliol de 1970 2 de juliol de 1970 - - -
3 Franco Maria Malfatti Comissió Malfatti 2 de juliol de 1970 1 de març de 1972 Itàlia Itàlia Demòcrata Cristians
Nacional: DC
Franco Maria Malfatti
- Vacant Cap 1 de març de 1972 22 de març de 1972 - - -
4 Sicco Leendert Mansholt Comissió Mansholt 22 de març de 1972 5 de gener de 1973 Països Baixos Països Baixos Socialistes
Nacional: PvdA
Sicco Leendert Mansholt
- Vacant Cap 5 de gener de 1973 6 de gener de 1973 - - -
5 François-Xavier Ortoli Comissió Ortoli 6 de gener de 1973 5 de gener de 1977 República francesa França Demòcrates Cristians
Nacional: RPR
- Vacant Cap 5 de gener de 1977 6 de gener de 1977 - - -
6 Roy Jenkins Comissió Jenkins 6 de gener de 1977 19 de gener de 1981 Regne Unit Regne Unit Socialistes
Nacional: Labour
Roy Jenkins
- Vacant Cap 19 de gener de 1981 20 de gener de 1981 - - -
7 Gaston Thorn Comissió Thorn 20 de gener de 1981 6 de gener de 1985 Gran Ducat de Luxemburg Luxemburg Liberal Demòcrates
Nacional: DP
Gaston Thorn
- Vacant Cap 6 de gener de 1985 7 de gener de 1985 - - -
8 Jacques Delors Comissió Delors 7 de gener de 1985 24 de gener de 1995 República francesa França Partit Socialista Europeu
Nacional: PS
Jacques Delors
- Vacant Cap 24 de gener de 1995 25 de gener de 1995 - - -
9 Jacques Santer Comissió Santer 25 de gener de 1995 15 de març de 1999 Gran Ducat de Luxemburg Luxemburg Partit Popular Europeu
Nacional: CSV
Jacques Santer
- Manuel Marín (Interinament) Comissió Marín 15 de març de 1999 17 de setembre de 1999 Espanya Espanya Partit Socialista Europeu
Nacional: PSOE
Manuel Marín (Interinament)
10 Romano Prodi Comissió Prodi 17 de setembre de 1999 22 de novembre de 2004 Itàlia Itàlia Partit Socialista Europeu/Ind.
Nacional: L'Olivera
Romano Prodi
11 José Manuel Durão Barroso Comissió Barroso 22 de novembre de 2004 1 de novembre de 2014 Portugal Portugal Partit Popular Europeu
Nacional: PSD
José Manuel Durão Barroso
12 Jean-Claude Juncker Comissió Juncker 1 de novembre de 2014 actualitat Luxemburg Luxemburg Partit Popular Europeu
Nacional: CSV
Jean-Claude Juncker

El color de la línia indica aproximadament la ideologia política del comissari:

esquerra (ideologia) / socialista
dreta (ideologia) / conservador
liberal

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Forès, Laia. «Guia dels comicis europeus:què i com votarem el dia 25». Diari Ara, 4 maig 2014 [Consulta: 4 maig 2014].