De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Reis llegendaris (dinastia hagiana) [ modifica ]
Hayk (Haig) c. 612 aC
a Mèdia 612-549 aC
a Pèrsia 549-331 aC
Sàtrapes aquemènides d'Armènia [ modifica ]
Sàtrapes no coneguts 539-450 aC
Sàtrapes macedonis i selèucides d'Armènia [ modifica ]
Zariadris , vers 211-159 aC (211 a 189 com estrategos , després rei)
Mitrobarzanes I , fill; vers 159-140 aC
Artanes (Orontes V), fill (possible) vers 140-90 aC
A Armènia 90 aC
Regne d'Armènia [ modifica ]
Artàxies I o Artaxes I 189-159 aC (200-189 sparapet o estrateg )
Artavasdes I 159-149 o 123 aC (fill)
Tigranes I (fill) 159 o 149 aC-123 aC (germà)
Artavasdes II (fill) 123-95 aC
Tigranes II el gran (fill o nebot) 95-55 aC (client romà 66-55 aC)
Artavasdes III (fill) 55-34 aC (+31 aC) client romà
Alexandre Heli (fill de Marc Antoni) 34-33 aC, client romà
Artaxes II (fill d'Artavasdes II) 33-20 aC aliat de l'Imperi part
Tigranes III (germà) 20-12 aC, client romà
Tigranes IV (fill) 12-5 aC i 4 aC-1 dC, aliat part
Erato (germana i muller) 12-4 aC i 4-1 dC, aliada dels parts
Artavasdes IV (fill d'Artaxes II) 5-4 aC) aliat de Roma
Artavasdes V (pretendent) 1-2, aliat part
Ariobarzanes (fill d'Artabaces, rei d'Atropatena) 2-4, client romà (dinastia intrusa d'Atropatene)
Artavasdes VI (fill) 4-6, client romà (dinastia intrusa d'Atropatene)
Tigranes V 6-10 o 11, nominal cient romà (dinastia intrusa herodiana)
Erato (segona vegada) 10 o 11-14 o 15, favorable als parts
Vonones o Vonon (ex rei de Partia 8-11) 12 16, client romà 15-16; rei nominal retingut a Cilícia 16-18
Orodes (fill d'Artaban III de Partia) 16-18, client part.
Zenon del Pont (Artaxes III ) 18-34 (dinastia intrusa de Polemó del Pont)
Arshak (Arsàces) (fill d'Artaban III de Partia) 34-35
Mitridates príncep d'Ibèria 35-36 (dinastia artàxida d'Ibèria)
Orodes (fill d'Artaban III de Partia) 36 (segona vegada?)
Mitridates (segona vegada) 36-37 (dinastia artàxida d'Ibèria)
annexió a Partia 37-42
Mitridates (tercera vegada) 42-51 (dinastia artàxida d'Ibèria)
Radamist (nebot, fill de Pharsman I d'Ibèria ) 51-53 (dinastia artàxida d'Ibèria)
Tiridates I (germà de Vologeses I de Partia) 53-54
Radamist (segona vegada) 54-55 (dinastia artàxida d'Ibèria)
Tiridates I (segona vegada) 55-58
Tigranes VI 58-63 (dinastia intrusa herodiana)
Tiridates I (tercera vegada) 62-72? (client de Roma)
Mitridates II d'Armènia 72-76
Sanatruk I d'Armènia 76-100?
Axidares 100-113 (client de Roma)
Partamasiris 113-114 (client part)
Provincia romana 114-117
Vologès I 118-138 (client romà) (rebel 116 a 118)
Aurelios Pacoros 138-140/44
Sohemos 140/144-161 (dinastia desconeguda)
Pacoros 161-163
Sohemos (segona vegada) 163-180/185 (dinastia desconeguda)
Sanatruk II 180/185-197
Vologès II o Valarsaces (fill) 197-216 (o el futur Vologès V de Pàrtia , pretendent) 180/185-191
Khosrow I 191/197-216
Tiridates II (fill) 216-238/252
A la Persia sassànida ? 238-252
Artavasdes VII (Ormazd I de Pèrsia) 252-271 (dinastia sassànida i protectorat sassànida)
Narsès 271-283, a Armènia Oriental 283-293 (dinastia sassànida i protectorat sassànida), de fet fins a 297
Khosrov II d'Armènia a Armènia Occidental 283-287 (fill de Tiridates II) (protectorat romà)
Tiridates III (fill de Tiridates II) 287-297 a Armenia Occidental (protectorat romà), de 297 a 298 a tot Armènia, protectorat romà
Tiridates IV (fill de Khosrov II) 298-330
Khosrov III el Petit 330-339 (fill)
Tigranes VII (fill) 339- vers 350
Arshak II (fill) vers 350-368
Ocupació Persa 368-370
Cylax o Cilax (Zig), governador 368-369
Artaban (Karen), governador 368-369
Vahan Mamikonian, governador 369-370
Merujan Artsruní , governador 369-370
Pap (fill d'Arshak II) 370-374
Varasdat (net de Tigranes VII) 374-378
Zarmandukht (vídua de Pap) 378-379
Govern Provisional de Manuel Mamikonian (sparapet ) 378-379
A Persia 379
Govern conjunt del marzban (governador) persa Suren, la reina Zarmandukht, i Manuel Mamikonian 379- fins després de la mort de Shapur II (379) vers 381
Govern conjunt de la reina Zarmandukht i Manuel Mamikonian vers 381-384
Arshak III (fill de Zarmandukht) 384-389 (casat amb Vardandukht, filla de Manuel Mamikonian). Rei d'Armènia occidental 387-389.
Valarxak (associat) 384-386 (casat amb una filla de Sahak Bagratuní)
Sohemos 54-61
Vacant 61-63
Annexada a l'Armènia Menor 63
Petita Armènia (Erzindjan) [ modifica ]
Dinastia arsàcida [ modifica ]
Khosrov IV (de la dinastia arsàcida) 387-392
Zik (regent) 387-390
Vram-Shapuh d'Armènia 392-414 (germà de Khosrov III) 392-414
Khosrov IV (segona vegada) 414-415
Shahpuh (hereu de Persia, dinastia sassànida) 415-421
Govern Provisional de Narses Djidjrakatsi 421
Governs independents locals 421-423
Artaxes IV (fill de Vram Shapuh) 423-428
Marzpanat d'Armènia (marzbans o governadors perses) [ modifica ]
Marzbans perses de Dvin [ modifica ]
Nakhvēfaghan 592-? (C. Toumanoff)
Vindātakān ? (C. Toumanoff)
Merakbōūt ? (C. Toumanoff)
Yazdēn ? (C. Toumanoff)
Bōūtmah ?-605 (C. Toumanoff)
Vaspurakan-hamarakar 593-600 (R. Grousset diu Hamarakar 591 i desconeguts 591-603)
Sembat Bagratuní I-IV, 603-611/616 (R. Grousset)
Shahrayanpet (marzban a Dvin) 611-613
Shahen Vahmanzadhaghan (a l'oest) 611-613 (pahghospan d'Armènia Occidental) (R. Grousset 608-613)
Parsayenpet d'Armènia 613-616 (R. Grousset) seria el mateix que l'esmentat com Parschenazdat
Namdar-Gushnasp d'Armènia 616-619 (R. Grousset)
Sharaplakan d'Armènia (Sarablagas) 619-624
Rozbihan d'Armènia (Rotchvēhān) 624-627
Conquesta romana d'Orient 627-628
Marzbans d'Armenia Oriental [ modifica ]
Varaz-Tirots Bagratuní II (Varaz-Tiroç Bragratuní) 628-635 (nominal per tot Armènia i de fet només per la part conservada per Pèrsia 635-643, proclamat príncep d'Armenia el 645 va morir en lluita sense exercir)
Armènia romana d'Orient [ modifica ]
Governadors d'Armènia Occidental per l'Imperi Romà d'Orient [ modifica ]
Mejēj II Gnouni (governador romà d'Orient) 630-635
David Saharuni 635-638 governador romà d'Orient, curopalata i Itxkan d'Armènia
Teodor Reixtuní 638-643 d'Armènia romana d'Orient 638-643 de tot Armènia de facto 638-656, de iure 645-656.
Governadors romans d'Orient de tot Armènia [ modifica ]
Governadors califals (valís) d'Armíniya, primer omeies (705-750) i després abbàsides (750-930) [ modifica ]
Generalíssims d'Armènia [ modifica ]
Enllaços externs [ modifica ]