Llista de reis d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal. Això no obstant, la situació diferenciada dels regnes fa que realment, el primer monarca que controla pròpiament tot el territori sigui Felip V arran de la seva victòria a la Guerra de Successió sobre els territoris de la Corona d'Aragó, partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, i va abolir els furs d'aquests regnes igualant-los pràcticament a les lleis de Castella.

Monarques d'Espanya[modifica | modifica el codi]

Article principal: Monarquia d'Espanya

Amb l'adveniment dels Àustries, durant els segles XVI i XVII, a partir de l'herència de Carles I de les corones de Castella i d'Aragó el 1516, s'ha afirmat que s'inicia, de facto, la monarquia d'Espanya. Aquesta visió unitària va aparèixer durant el segle XIX i es va mantenir bona part del XX, identificant els estats nacionals contemporanis amb els de l'època moderna que, en el cas espanyol, només en certs aspectes guardava relació amb les característiques dels estats moderns.[1] No obstant, en les dues corones es van mantenir les seves lleis, institucions, costums, etc. i els súbdits van mantenir diferents nivells d'identificació amb el seu propi territori i llurs furs i institucions, però això no va impedir el desenvolupament d'una consciència protonacional a redós del concepte de l'estat espanyol, present, tanmateix en els àmbits europeus d'aquesta època, amb la concepció del monarca únic en el límit governamental que havia de bregar amb les institucions territorials i que, tanmateix, va utilitzar l'art en el seu profit per donar aquesta sensació.[2]

Nom Regnat Successió Imatge Escut
Carles I 1516-1556 Nét dels Reis Catòlics, fill de la reina Joana I i Felip I. Carles I Carles I
Felip II 1556-1598 Fill de l'anterior. Felip II Felip II
Felip III 1598-1621 Fill de l'anterior. Felip III Felip III
Felip IV 1621-1665 Fill de l'anterior. Felip IV Felip IV
Carles II 1665-1700 Fill de l'anterior. Carles II Carles II

Monarques absolutistes d'Espanya[modifica | modifica el codi]

En 1700 es va instaurar a Espanya la dinastia Borbó amb el títol de "Rei d'Espanya".

Nom Regnat Successió Imatge Escut
Felip V (primer regnat) 1700-1724 Designat per Carles II. Besnét de Felip IV. Felip V Felip V
Lluís I 1724-1724 Fill de l'anterior. Lluís I Lluís I
Felip V (segon regnat) 1724-1746 Mort prematura de l'anterior. Felip V Felip V
Ferran VI 1746-1759 Fill de l'anterior. Ferran VI Ferran VI
Carles III 1759-1788 Germà de l'anterior. Carles III Carles III
Carles IV 1788-1808 Fill de l'anterior. Carles IV Carles IV
Ferran VII (primer regnat) 1808-1808 Fill de l'anterior. Succeí al seu pare després del Motí d'Aranjuez que provocà l'abdicació de Carles IV. Ferran VII Ferran VII

Reis d'Espanya[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XIX i XX els problemes d'estabilitat política a Espanya seran continus. La Guerra del Francès afectà greument la península amb l'ocupació napoleònica i portarà al poble espanyol a les armes contra els francesos i es promulgarà la primera constitució espanyola que no obstant serà abolida per Ferran VII quan retorni a Espanya. Però serà durant el regnat de la seva filla Isabel, quan els problemes seran més greus a causa del problema dinàstic i de caràcter civil en les guerres carlistes i els successius canvis de governs entre progressistes i moderats que portaran finalment a la Revolució Gloriosa que expulsen a la reina. Després d'això, hi ha les proves amb la monarquia constitucional d'Amadeu I i la Primera República que, tot i així, fracassaren i portaren a la restauració borbònica col·locant en el tron al fill d'Isabel II, Alfons XII.

Dinastia Bonaparte[modifica | modifica el codi]

Primera destitució de la casa de Borbó a través de les abdicacions de Baiona. Durarà durant l'ocupació napoleònica de la península.

Nom Regnat Successió Imatge Escut
Josep I 1808-1813 Entronació de mans de Napoleó Bonaparte a través de les abdicacions de Baiona. Josep I Josep I

Dinastia Borbó (primera restauració)[modifica | modifica el codi]

Nom Regnat Successió Imatge Escut
Ferran VII 1813-1833 Restauració i reconeixement a través de la Constitució de Cadis de 1811. Monarca absolut excepte durant el Trienni Liberal. Ferran VII Ferran VII
Isabel II 1833-1868 Filla de l'anterior. Entre 1833 i 1840 exerceix la regència la seva mare Maria Cristina de Borbó per minoria d'edat. Isabel II Isabel II

Dinastia Savoia[modifica | modifica el codi]

Nom Regnat Successió Imatge Escut
Amadeu I 1871-1873 Monarca escollit per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868. Amadeu I Amadeu I

Dinastia Borbó (segona restauració) - Restauració borbònica[modifica | modifica el codi]

Després de l'efímer regnat d'Amadeu I, monarca que tindrà molts problemes per congeniar amb els polítics i en general amb tota la població, Espanya esdevindrà una efímera república entre 1873-1874. Això no obstant, la discussió sobre el model d'Estat i l'actuació dels partidaris alfonsistes, encapçalats per Antonio Cánovas del Castillo, van portar de nou la monarquia en mans dels Borbó.

Nom Regnat Successió Imatge Escut
Alfons XII 1874-1885 Restauració de la casa de Borbó en el tron d'Espanya. Fill d'Isabel II. Alfons XII Alfons XII
Alfons XIII 1885-1931 Fill de l'anterior. Regència de la seva mare Maria Cristina d'Àustria per minoria d'edat entre 1885 i 1902. Alfons XIII Alfons XIII

Dinastia Borbó (tercera restauració)[modifica | modifica el codi]

La imatge d'Alfons XIII es veu molt deteriorada després de la dictadura de Primo de Rivera, que ell mateix sanciona i intentà retornar al constitucionalisme amb la Dictablanda del general Berenguer. Això no obstant, la convocatòria d'eleccions municipals el 1931 van donar la victòria als republicans a les grans ciutats i el rei temorós del que pogués passar sortí d'Espanya i poc després s'instaura la Segona República Espanyola que va durar fins a 1939, després de patir el país una guerra civil que va acabar amb la república i la instauració de la dictadura del general Francisco Franco que durà de 1939 a 1975. És amb el final de la dictadura que es passa al període de la transició democràtica en què es decideix el retorn a una monarquia parlamentària amb Joan Carles I com a monarca.

Nom Regnat Successió Imatge Escut
Joan Carles I 1975-2014 Reconegut per la població espanyola en el referèndum en què es va votar la Constitució Espanyola de 1978. Joan Carles I Joan Carles I
Felip VI 2014~ Accedí a la corona després de l'abdicació del seu pare el 2014.[3] Felip VI Felip VI

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alonso García 2009, p. 21.
  2. Pérez Vejo 2002, p. 200.
  3. Redacció. «Felipe VI ya es Rey de España» (en castellà). La Vanguardia, 19/06/2014 [Consulta: 20 juny 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]