Llista de reis de Jerusalem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat. El regne fou, doncs, un dels Estats Llatins d'Orient; no sempre, però, els reis de Jerusalem posseïren la ciutat que donava nom al seu regne. La fi del regne s'esdevingué el 1291, quan els musulmans recuperaren la ciutat d'Acre, darrer baluard dels croats a Terra Santa.

1099-1187 : El regne estava establert a Jerusalem[modifica | modifica el codi]


casat en primeres noces amb Godehilda de Tosny († 1097)
casat en segones noces amb Arda, armènia, a qui repudià
casat(1113) en terceres noces amb Adelaida de Savona de la qual s'hagué de separar el 1117.


casat amb Morfia de Malatia
durant la captivitat de Balduí II :



casat (1158) amb Teodora Comnè.
  • 1143-1152 : regència de Melisanda de Jérusalem


casat el (1158) amb Agnès de Courtenay, de la qual se separà el 1162
casat el (1167) amb Maria Comnè (11541217)




Jerusalem fou conquerida pels musulmans el 20 de setembre de 1187. El nom de regne de Jerusalem es continuarà usant per referir-se al regne croat de Terra Santa, tot i que serà només entre 1229 i 1244 que Jerusalem tornarà a formar part del regne.

1187-1291 : El regne de Sant Joan d'Acre[modifica | modifica el codi]

Malgrat la pèrdua de Jerusalem, van continuar les lluites internes entre els marits de les dues filles d'Amalric I. El 1192, s'arribà a l'acord pel qual Guiu de Lusignan rebé el regne de Xipre i Conrad de Montferrat, allò que quedava de l'antic regne de Jerusalem, el qual tenia la seva capital a Sant Joan d'Acre.


  • 1190-1206 : Isabel I (11711206), filla d'Amalric I i de Maria Comnè, conjuntament amb els seus diferents marits





  • 1228-1232 : regnat personal de Frederic II.


El 1232, els senyors s'alliberaren de les forces de Frederic II i organitzaren un govern col·legial en què la idea de l'existència d'un regne era purament nominal. Aquest govern va estar dominat per:
mort aquest darrer, va viure's una situació d'anarquia excepte en el període:
  • 1254-1268 : Conradí (12521268), fill de Conrad IV i d'Elisabet de Baviera, en realitat, però, mai no va anar al regne i continuà l'anarquia senyorial imposada des de 1232.


Paral·lelament, diferents membres de la família reial es proclamaren regents, sense assumir-ne veritablement el govern:

El 1268, a la mort de Conradí, dos cosins seus reivindicaren el tron :






El 1291, Sant Joan d'Acre, darrer bastió llatí a Palestina, fou presa pels musulmans amb la qual cosa va desaparèixer el regne. D'ençà d'aleshores, diferents prínceps europeus usaren o reivindicaren el títol de rei de Jerusalem, el qual, malgrat el seu prestigi, no tenia cap valor.