Llista de sobirans de Bulgària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Llista de sobirans de Bulgària, que van governar el país amb algunes interrupcions del 681 fins a l'abolició de la monarquia el 15 de setembre de 1946. Les dominacions estrangeres principals foren la bizantina (dos segles) i otomana (cinc segles). Els monarques van portar el títol de khan, després de knyaz i més tard tsar.

Llista de sobirans de Bulgària[modifica | modifica el codi]

Imatge Títol Nom Rehnat Notes/mort

Primer Imperi Búlgar (681-1018)[modifica | modifica el codi]

Dinastia Dulo (681-753)
Asparukh Khan Asparukh Khan 681-700 fill del khan Kubrat, governant de la Gran Bulgària; després de la victòria a la batalla d'Ongal el 680 va formar el modern país de Bulgària. Va morir el 700 en batalla contra els khàzars.[1]
Khan Tervel 700-721 va rebre el títol de cèsar el 705.[2][3] Tervel fou conegut com el Salvador d'Europa per la decisiva batalla victoriosa contra els àrabs al setge de Constantinoble (717-718)]]. Va morir el 721.[4]
Khan Kormesiy o Tovirem 721-738 Data de la mort desconeguda.[5]
Khan Sevar 738-753 Darrer sobirà de la dinastia Dulo. Va morir de mort natural o fou destronat el 753.[6]
clan Vokil (753-762)
Khan Kormisos 753-756 Inici d'un període de inestabilitat interna. Deposat el 756.[7]
Khan Vinekh 756-762 Assassinat el 762.[8]
clan Ugain (762-765)
Khan Telets 762-765 Assassinat el 765.[9]
No dinàstic (765-766)
Khan Sabin 765-766 Probablement d'origen eslau. Deposat pel Consell del Poble el 766, va fugir a Bizanci.[10]
clan Vokil (766)
Khan Umor o Rumar 766 va governar només 40 days. Deposat el 766 va fugir a Bizanci.[11]
No dinàstic (766-803)
Khan Toktu 766-767 Morts als boscos del Danubi el 767 pels seus opositors.[12]
Khan Pagan o Bayan 767-768 Assassinat pels seus criats a la regió de Varna.[13]
Telerig Khan Telerig 768-777 Va fugir a Constantinoble el 777 i es va batejar.[14]
Khan Kardam 777-803 Final de la crisis. Consolidació del país. Data de la mort desconeguda.[15]
Dinastia Krum/Dulo (803-977)
Crum o Krum Khan Crum o Krum 803-814 Famós per la batalla de Pliska en la que va morir l'emperador bizantí Nicèfor I, i també per les seves lleis. Va morir per causes naturals el 13 d'abril del 814. Hi ha algunes teories sobre la seva mort.[16]
Omurtag Gran Khan (Kanasubigi),[17]
Ruler of the many Bulgarians[18]
Omurtag 814-831 conegut per la seva política constructiva, les reformes administratives i la persecució del cristians.[19]
Khan Malamir 831-836 Tercer (i petit) fill d'Omurtag. Mort de causes naturals encara jove.[20]
Khan Presian I 836-852 Quasi tota Macedònia fou agregada a Bulgària.[21]
Boris I Khan/príncep (Knyaz) Boris I 852-889 Cristianització de Bulgària; adopció de l'antic búlgar com llenguatge oficial de l'estat i l'església; coneixement com autocèfala de l'església búlgara.[22] Va abdicar el 883, mort el 2 de maig de 902, quan tenia uns 80 anys.[23] Fou declarat sant.
Príncep Vladímir Pacate 889-893 Fill gran de Boris I. Va intentar restaurar el tengrisme. Deposat i encegat pel seu pare el 893.[24]
Príncep/Emperador (Tsar)
Emperador dels Búlgars i els Romans (títol reclamat)[25]
Emperador del Búlgars (títol reconegut)[26]
Simeó I 893-927 Tercer fill de Boris I, preparat per ser sacerdot però entronitzat durant el Consell de Preslav. Bulgària va arribar al seu apogeu i màxima extensió superficial. La cultura va viure la seva edat d'or. Mor d'un atac de cor el 27 de maig de 927, amb 63 anys.[27]
Emperador
Emperador dels Búlgars[28]
Pere I 927-969 Segon fill de Simeó I. Els seus 42 anys de govern és el regnat més llarg de la història de Bulgària. Va abdicar el 969 i va morir com a monjo el 30 de gener del 970.[29] Proclamat com a sant.
Emperador Boris II 970-971 Fill gran de Pere I. Destronat pels bizantins el 971. Mort per accident pels guàrdies de frontera el 977 quan intentava tornar al país.[30]
Romà de Bulgària Emperador Romà de Bulgària 977-991 (997) Segon fill de Pere I. Castrat pels bizantins va poder fugir a Bulgària el 977. Capturat en una batalla pels bizantins el 991 va morir presoner a Constantinoble el 997.[31]
Dinastia Cometopuli (997-1018)
Samuel Emperador
Emperador dels Búlgars[32]
Samuel 997-1014 Co-governant i general sota Romà entre 976 i 997. Oficialment proclamat emperador de Bulgària el 997. Mort d'un atac de cor el 6 d'octubre de 1014,

quan tenia 69 o 70 anys.[33]

Emperador Gabriel Radomir 1014-1015 Fill gran de Samuel, coronat el 15 d'octubre de 1014. Assassinat pel seu cosí Ivan Vladislav l'agost del 1015.[34]
Emperador Ivan Vladislav 1015-1018 Fill del noble Aron de Bulgària i nebot de Samuel. Mort en el setge de Drach.[35] La seva mort va suposar el final del Primer Imperi Búlgar que fou annexionat a l'Imperi Bizantí.

Sobirans proclamats durant el domini bizantí (1018–1185)[modifica | modifica el codi]

Dinastia Cometopuli
Pere II Delyan Emperador Pere II Delyan 1040-1041 Deia ser descendent de Gavril Radomir. Va dirigir una revolta que va fracassar.[36]
Pere III o Constantí Bodin Emperador Pere III o Constantí Bodin 1072 Descendent de Samuel, fou proclamat emperador de Bulgària després de Pere I durant la revolta de Jordi Voitekh.[37] Entre 1081 i 1101 fou rei de Duklja.

Segon Imperi Búlgar (1185–1396)[modifica | modifica el codi]

Dinastia Asen
Emperador Pere IV 1185-1190 De nom Teodor, fou proclamar emperador amb el nom de Pere IV durant l'exitosa revolta d'Asen i Pere. El 1190 va cedir el tron al seu germà petit.[38]
Emperador Ivan Asen 1190-1196 Germà petit de Pere IV. General victoriós, va governar fins al 1196 quan fou assassinat pel seu cosí Ivanko.[39]
Emperador Pere IV 1196-1197 Assassinat el 1197.[38]
Emperador
Emperador de Búlgars i Vlacs
Kalojan Asen 1197-1207 Tercer germà d'Asen i Pere. Va expandir Bulgària i va reunir l'església amb la catòlica. Assassinat per conspiradors durant el setge de Salònica.[40]
Boril Emperador Boril 1207-1218 Fill d'una germana de Kaloyan. Deposat i cegat el 1218.[41]
Emperador
Emperador de Búlgars i Grecs[42]
Ivan Asen II 1218-1241 Fill gran d'Ivan Asen I. El segon Imperi arriba al seu zenit. Mort per causes naturals el 24 de juny de 1241 quan tenia 46 o 47 anys.[43]
Emperador Kaliman Asen 1241-1246 Fill d'Ivan Asen II. Nascut el 1234, va morir enverinat el 1246 als 12 anys12.[44]
Miquel I Asen Emperador Miquel I Asen 1246-1256 Fill d'Ivan Asen II. Assassinat pel seu cosí Kaliman.[45]
Emperador Kaliman Asen II 1256 Assassinat el 1256.[46]
Emperador Mitso Asen 1256-1257 Va fugir a l'Imperi de Nicea el 1261.[47]
Constantí Tikh Asen Emperador
En Crist el Senyor i Peitòs Emperador i Autòcrata dels Búlgars[48]
Constantí Tikh Asen 1257-1277 Bolyar de Skopie. Assassinat el 1277 pel líder camperol Ivailo de Bulgària.[49]
Emperador Ivan Asen III 1279-1280 Fill gran de Mitso Asen. Va fugir a Constantinoble amb el tresor[50]
No dinàstic
Emperor Ivailo o Ivaylo 1277-1280 Líder d'una revolta de camperols. Va fugir a l'Horda d'Or però fou assassinat per Nogai Khan.[36]
Dinastia Terter (1280–1292)
Georgi Terter Emperador Georgi Terter 1280-1292 Bolyar de Cherven. Va fugir a l'Imperi Bizantí el 1292, mort a Bulgària el 1308-1309.[51]
No dinàstic (1292–1300)
Emperador Smilets 1292-1298 Bolyar de Kopsis. Assassinat o mort per causes naturals el 1298.[52]
Emperor Txaga l'Usurpador 1299-1300 fill de Nogai Khan. Deposat i estrangulat a presó el 1300.[53]
Dinastia Terter (1300–1322)
Teodor Svetoslav Emperador Teodor Svetoslav 1300-1321 Fill de Jordi Terter I. Va passar la seva joventut com ostatge a l'Horda d'Or. El seu govern va marcar el renaixement de Bulgària. Mort per causes naturals el 1321, amb entre 50 i 55 anys.[54]
Emperador Georgi Terter II 1321-1322 Fill de Teodor Svetoslav. Mort per causes naturals el 1322.[55]
Dinastia Shishman (1323–1396)
Emperor Miquel Shishman 1323-1330 Bolyar de Vidin. Ferit de mort a la batalla de Velbazhd el 28 de juliol de 1330 contra els serbis.[56]
Emperador Ivan Esteve 1330-1331 Fill de Miquel III Shishman. Deposat el març de 1331, va fugir a Sèrbia.[57] Hauria mort el 1373.
Ivan Alexandre Emperador
En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars[58] i Grecs[59]
Ivan Alexandre 1331-1371 Bolyar de Lovech. Descendent de les dinasties d'Asen, Terter i Shishman. Segona edat d'or de la cultura búlgara. Mort per causes naturals el 17 de febrer de 1371, deixant Bulgària dividida entre els seus fills.[56]
Ivan Shishman (o Ivan Segimon) Emperador
En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars i Grecs[60]
Ivan Shishman (o Ivan Segimon) 1371-1395 Quart fill d'Ivan Alexandre. Decapitat pels otomans el 3 de juny de 1395.[61]
Ivan Stratsimir Emperador
Emperador del Búlgars[62]
Ivan Stratsimir 1356-1396 Tercer fill d'Ivan Alexandre. Va governar a Vidin. Capturat pels otomans el 1396 fou empresonat a Bursa on fou estrangulat.[63]

Principat de Bulgària i Regne de Bulgària (1878–1946)[modifica | modifica el codi]

Casa de Battenberg
Príncep Alexandre I 29 d'abril de 1879 - 7 de setembre de 1886 Va abdicar sota pressió de Rússia. Mort el 23 d'octubre de 1893 a Graz.
[Casa de Saxònia-Coburg-Gotha]]
Ferran I de Bulgària Príncep/rei (tsar) Ferran I de Bulgària 7 de juliol de 1887 - 3 d'octubre de 1918 va esdevenir tsar (internacionalment reconegut com a rei) quan es va proclamar la independència el 22 de setembre. Va abdicar el 3 d'octubre de 1918 després de derrota a la I Guerra Mundial. Mort el 10 de setembre de 1948 a Coburg.
Boris III Rei (Tsar) Boris III 3 d'octubre de 1918 - 28 d'agost de 1943 Mort el 28 d'agost de 1943 em circumstàncies poc clares.
Simeó II Rei (Tsar) Simeó II 28 d'agost de 1943 - 15 de setembre de 1946 Monarquia abolida pels comunistes. Va exercir com a 47è primer ministre de Bulgària entre el 24 de juliol de 2001 i el 17 d'agost de 2005.

Llista alternativa abreujada[modifica | modifica el codi]

Primer Imperi Búlgar

A l'imperi Bizantí

Segon Imperi Búlgar

A l'imperi Otomà
A l'Àustria 1683-1690
A l'imperi Otomà 1690-1908

'; Regne de Bulgària

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Andreev, p. 19
  2. Andreev, p. 23
  3. Whittow, p. 273
  4. Andreev, p. 27
  5. Andreev, p. 29
  6. Andreev, p. 30
  7. Andreev, p. 32
  8. Andreev, p. 33
  9. Andreev, p. 35
  10. Andreev, p. 36
  11. Andreev, p. 38
  12. Andreev, p. 39
  13. Andreev, p. 40
  14. Andreev, p. 42
  15. Andreev, p. 44
  16. Andreev, pp. 53-54
  17. Tarnovo Inscription of Khan Omurtag (en rus). 
  18. Andreev, p. 62
  19. Andreev, pp. 61-62
  20. Andreev, pp. 67-68
  21. Andreev, p. 70
  22. Whittow, p. 284
  23. Andreev, pp. 85-86
  24. Andreev, p. 89
  25. Stephenson, p. 23
  26. Stephenson, p. 22
  27. Andreev, pp. 103-104
  28. Whittow, p. 292
  29. Andreev, p. 112
  30. Andreev, p. 118
  31. Andreev, p. 121-122
  32. Whittow, p. 297
  33. Andreev, p. 127
  34. Andreev, pp. 129-130
  35. Andreev, p. 133
  36. 36,0 36,1 Andreev, p. 136
  37. Andreev, p. 142-143
  38. 38,0 38,1 Andreev, pp. 146-147
  39. Andreev, pp. 157-158
  40. Andreev, p. 173
  41. Andreev, p. 184
  42. Laskaris, p. 5
  43. Andreev, p. 193
  44. Andreev, p. 197
  45. Andreev, p. 205
  46. Andreev, p. 208
  47. Andreev, p. 211
  48. Ivanov, pp. 578-579
  49. Andreev, p. 229
  50. Andreev, p. 233
  51. Andreev, p. 239
  52. Andreev, p. 240
  53. Andreev, p. 244
  54. Andreev, p. 251
  55. Andreev, p. 254
  56. 56,0 56,1 Andreev, p. 263
  57. Andreev, p. 267
  58. Ivanov, p. 584
  59. Ivanov, pp. 590-591
  60. Ivanov, pp. 602-608
  61. Andreev, p. 286
  62. Miletich, L. Daco-Romanians and their Slavic Literacy. Part II (en búlgar), p. 47. 
  63. Andreev, p. 298

Fonts[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]