Llista de verbs irregulars catalans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els verbs irregulars són aquells que no segueixen el model de la flexió regular, és a dir, que presenten variacions al lexema i al morfema.[1] En català, tots els verbs de la primera conjugació (verbs acabats en -ar) són regulars excepte dar, anar i estar, en la segona conjugació (verbs acabats en -er o -re) molts verbs són irregulars i en la tercera conjugació (verbs acabats en -ir) la majoria dels verbs incoatius i dels purs són regulars.[1]

A continuació es mostra una llista amb els verbs irregulars d'ús més corrent en català. Les formes en cursiva indiquen les formes regulars. En general només es mostren les formes dels temps que presenten irregularitats.

Llista de verbs irregulars[modifica | modifica el codi]

Absoldre[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu absoldre en el Viccionari, el diccionari lliure.

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular en -olt.

Gerundi
absolent.
Participi
absolt, absolta, absolts, absoltes.

INDICATIU

Present
absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen.
Imperfet
absolia, absolies, absolia, absolíem, absolíeu, absolien.
Perfet
absolguí, absolgueres, absolgué, absolguérem, absolguéreu, absolgueren.

SUBJUNTIU

Present
absolgui, absolguis, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin.
Imperfet
absolgués, absolguessis, absolgués, absolguéssim, absolguéssiu, absolguessin.
IMPERATIU
absol, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin.

Anar[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu anar en el Viccionari, el diccionari lliure.

INDICATIU

Present
vaig, vas, va, anem, aneu, van.
Futur
aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran, o bé iré, iràs, irà, irem, ireu, iran.
Condicional
aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien, o bé iria, iries, iria, iríem, iríeu, irien.

SUBJUNTIU

Present
vagi, vagis, vagi, anem, aneu, vagin.
Imperfet
anés, anessis, anés, anéssim, anéssiu, anessin.
IMPERATIU
vés, vagi, anem, aneu, vagin.

Aprendre[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu aprendre en el Viccionari, el diccionari lliure.

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ès.

Gerundi
aprenent.
Participi
après, apresa, apresos, apreses.

INDICATIU

Present
aprenc, aprens, aprèn, aprenem, apreneu, aprenen.
Imperfet
aprenia, aprenies, aprenia, apreníem, apreníeu, aprenien.
Perfet
aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren.

SUBJUNTIU

Present
aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin.
Imperfet
aprengués, aprenguessis, aprengués, aprenguéssim, aprenguéssiu, aprenguessin.
Perfet
aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren.
IMPERATIU
aprèn, aprengui, aprenguem, apreneu, aprenguin.

Atendre[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu atendre en el Viccionari, el diccionari lliure.

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ès.

Gerundi
atenent.
Participi
atès, atesa, atesos, ateses.

INDICATIU

Present
atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen.
Imperfet
atenia, atenies, ateníem, ateníeu, atenien.
Perfet
atenguí, atengueres, atengué, atenguérem, atenguéreu, atengueren.

SUBJUNTIU

Present
atengui, atenguis, atengui, atenguem, atengueu, atenguin.
Imperfet
atengués, atenguessis, atengués, atenguéssim, atenguéssiu, atenguessin.
IMPERATIU
atén, atengui, atenguem, ateneu, atenguin.

Beure[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu beure en el Viccionari, el diccionari lliure.

Radicals irregulars bev-, begu- en comptes de beu-.

Gerundi
bevent.
Participi
begut, beguda, beguts, begudes.

INDICATIU

Present
bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen.
Imperfet
bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien.
Perfet
beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren.

SUBJUNTIU

Present
begui, beguis, beguem, begueu, beguin.
Imperfet
begués, beguessis, begués, beguéssim, beguéssiu, beguessin.
IMPERATIU
beu, begui, beguem, beveu, beguin.

Complaure[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu complaure en el Viccionari, el diccionari lliure.

U canvia a gu.

gerundi
complaent.
Participi
complagut, complaguda.

INDICATIU

Present
complac, complaus, complau, complaem, complaeu, complauen.
Imperfet
complaïa, complaïes, complaïa, complaíem, complaíeu, complïen.
Perfet
complaguí, complagueres, complagué, complaguérem, complaguereu, complagueren.

SUBJUNTIU

Present
complagui, complaguis, complagui, complaguem, complagueu, complaguin.
Imperfet
complagués, complaguessis, complagués, complaguéssim, complaguéssiu, complaguessin.
IMPERATIU
complau, complagui, complaguem, complaeu, complaguin.

Córrer[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu córrer en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració ortogràfica: aparició d'una e a la 2ª i 3ª persona del present d'indicatiu, i velarització gu en qualque cas.

Participi
corregut, correguda, correguts, corregudes.

INDICATIU

Present
corro, corres, corre, correm, correu, corren.
Perfet
correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren.

SUBJUNTIU

Present
corri, corris, corri, correm o correguem, correu o corregueu, corrin.
Imperfet
corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin.
IMPERATIU
corre, corri, correm o correguem, correu, corrin.

Créixer[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu créixer en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració en l'ortografia: aparició d'una e en la 2ª persona del present d'indicatiu; radical irregular cresqu- en comptes de creix-.

Participi
crescut, crescuda, crescuts, crescudes.

INDICATIU

Present
creixo, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen.
Perfet
cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren.

Cabre[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu cabre en el Viccionari, el diccionari lliure.

INDICATIU

Present
cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben.

SUBJUNTIU

Present
càpiga, càpigues, càpiga, capiguem, capigueu, càpiguen.
IMPERATIU
cap, càpiga, capiguem, cabeu, càpiguen.

Canviar[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu canviar en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració ortogràfica: i passa a ï en el present de subjuntiu i en l'imperatiu.

SUBJUNTIU

Present
canviî, canviîs, canviî, canviem, canvieu, canviïn.
IMPERATIU
canvia, canviï, canviem, canvieu, canviïn.

Caure[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu caure en el Viccionari, el diccionari lliure.

La u del radical canvia a i, i la c canvia a qu a l'imperfet d'indicatiu.

Gerundi
caient.
Participi
caigut, caiguda, caiguts, caigudes.

INDICATIU

Present
caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen.
Imperfet: queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien.
Perfet
caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren.
Condicional
cauria, cauries, cauria, cauriem, caurieu, caurien.

SUBJUNTIU

Present
caigui, caiguis, caigui, caiguem, caigueu, caiguin.
Imperfet
caigués, caiguessis, caigués, caiguéssim, caiguéssiu, caiguessin.
IMPERATIU
cau, caigui, caiguem, caieu, caiguin.

Concloure[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu concloure en el Viccionari, el diccionari lliure.

La u del radical desapareix o passa a gu; alteració ortogràfica: la i passa a ï a l'imperfet d'indicatiu.

Gerundi
concloent.
Participi
conclòs, conclosa, conclosos, concloses.

INDICATIU

Present
concloc, conclous, conclou, concloem, concloeu, conclouen.
Imperfet
concloïa, concloïes, concloïa, concloíem, concloíeu, concloïen.
Perfet
concloguí, conclogueres, conclogué, concloguérem, concloguéreu, conclogueren.

SUBJUNTIU

Present
conclogui, concloguis, conclogui, concloguem, conclogueu, concloguin.
Imperfet
conclogués, concloguessis, conclogués, concloguéssim, concloguéssiu, concloguessin.
IMPERATIU
conclou, conclogui, concloguem, concloeu, concloguin.

Collir[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu collir en el Viccionari, el diccionari lliure.

La o del radical canvia a u en síl·laba tònica.

INDICATIU

Present
cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen.

SUBJUNTIU

Present
culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin.
IMPERATIU
cull, culli, collim, colliu, cullin.

Començar[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu començar en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració ortogràfica: la ç del radical canvia a c davant d'e i i.

INDICATIU

Present
començo, comences, comença, comencem, comenceu, comencen.
Perfet
comencí, començares, comença, començarem, començareu, començaren.

SUBJUNTIU

Present
comenci, comencis, comenci, comencem, comenceu, comencin.
Imperfet
comencés, comencessis, comencés, comencéssim, comencéssiu, comencessin.
IMPERATIU
comença, comenci, comencem, comenceu, comencin.

Conèixer[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu conèixer en el Viccionari, el diccionari lliure.

Radical irregular conegu- en lloc de coneix-.

PARTICIPI
conegut, coneguda, coneguts, conegudes.

INDICATIU

Present
conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen.
Perfet
coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren.

SUBJUNTIU

Present
conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin.
Imperfet
conegués, coneguessis, conegués, coneguéssim, coneguéssiu, coneguessin.
IMPERATIU
coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.

Cruixir[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu cruixir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració ortogràfica: aparició d'una e a la 2ª persona del present d'indicatiu.

INDICATIU

Present
cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen.

Dir[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu dir en el Viccionari, el diccionari lliure.
Gerundi
dient.
Participi
dit, dita, dits, dites.

INDICATIU

Present
dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
Imperfet
deia, deies, deia, dèiem, dèieu, deien.
Perfet
diguí, digueres, digué, deguérem, deguéreu, digueren.

SUBJUNTIU

Present
digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin.
Imperfet
digués, diguessis, digués, diguéssim, diguéssiu, diguessin.
IMPERATIU
digues, digui, diguem, digueu, diguin.

Donar[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu donar en el Viccionari, el diccionari lliure.

Accent diacrític al present d'indicatiu i a l'imperatiu.

INDICATIU

Present
dono, dónes, dóna, donem o dem, doneu o deu, donen.
IMPERATIU
dóna, doni, donem o dem, doneu o deu, donin.

Dur[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu dur en el Viccionari, el diccionari lliure.
Participi
dut, duta, duts, dutes.

INDICATIU

Present
duc, duus o dus, duu o du, duem, dueu, duen.
Imperfet
duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien.
Perfet
duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren.

SUBJUNTIU

Present
dugui, duguis, dugui, duguem, dugueu, duguin.
Imperfet
dugués, duguessis, dugués, duguéssim, duguéssiu, duguessin.
IMPERATIU
duu o du, dugui, duguem, dueu, duguin.

Eixir[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu eixir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Aparició d'una e a la 2ª persona del present d'indicatiu; a vegades desapareix la e del radical.

INDICATIU

Present
ixo, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen (català oriental).
isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen (català occidental/valencià).

SUBJUNTIU

Present
ixi, ixis, ixi, eixim, eixiu, ixin (català oriental).
isca, isques, isca, eixim, eixiu, isquen (català occidental/valencià).
IMPERATIU
ix, ixi, eixim, eixiu, ixin.

Enaiguar[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu enaiguar en el Viccionari, el diccionari lliure.

La gu del radical canvia a davant e o i.

INDICATIU

Present
enaiguo, enaigües, enaigua, enaigüem, enaigüeu, enaigüen.
Perfet
enaiguí, enaiguares, enaiguà, enaiguàrem, enaiguareu, enaiguaren.

SUBJUNTIU

Present
enaigüi, enaigüis, enaigüi, enaigüem, enaigüeu, enaigüin.
Imperfet
enaigüés, enaigüessis, enaigüés, enaigüéssim, enaigüéssiu, enaigüessin.
IMPERATIU
enaigua, enaigüi, enaigüem, enaigüeu, enaigüin.

Escriure[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu escriure en el Viccionari, el diccionari lliure.

La u del radical desapareix i passa a v o a gu.

Gerundi
escrivint.
Participi
escrit, escrita, escrits, escrites.

INDICATIU

Present
escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
Imperfet
escrivia, escrivies, escrivia, escrivíem, escrivíeu, escrivien.
Perfet
escriví, escrivires, escriví, escrivírem, escrivíreu, escriviren.

SUBJUNTIU

Present
escrigui, escriguis, escrigui, escriguem, escrigueu, escriguin.
Imperfet
escrivís, escrivissis, escrivís, escrivíssim, escrivíssiu, escrivissin.
IMPERATIU
escriu, escrigui, escriguem, escriviu, escriguin.

Esglaiar[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu esglaiar en el Viccionari, el diccionari lliure.

I passa a ï en el present de subjuntiu i a l'imperatiu.

SUBJUNTIU

Present
esglaï, esglaïs, esglaï, esglaiem, esglaieu, esglaïn.
IMPERATIU
esglaia, esglaï, esglaiem, esglaieu, esglaïn.

Fer[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu fer en el Viccionari, el diccionari lliure.
Participi
fet, feta, fets, fetes.

INDICATIU

Present
faig, fas, fa, fem, feu, fan.
Imperfet
feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien.
Perfet
fiu, feres, féu, férem, féreu, feren.
Futur
faré, faràs, farà, farem, fareu, faran.
Condicional
faria, faríes, faria, faríem, faríeu, farien.

SUBJUNTIU

Present
faci, facis, faci, fem, feu, facin.
Imperfet
fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin.
IMPERATIU
fes, faci, fem, feu, facin.

Fondre[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu fondre en el Viccionari, el diccionari lliure.

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -os.

També segueixen aquest paradigma els derivats de fondre (confondre, difondre, marfondre, refondre...).

Gerundi
fonent.
Participi
fos (però confós, etc.), fosa, fosos, foses.

INDICATIU

Present
fonc, fons, fon, fonem, foneu, fonen.
Imperfet
fonia, fonies, fonia, foníem, foníeu, fonien.
Perfet
fonguí, fongueres, fongué, fonguérem, fonguéreu, fongueren.

SUBJUNTIU

Present
fongui, fonguis, fongui, fonguem, fongueu, fonguin.
Imperfet
fongués, fonguessis, fongués, fonguéssim, fonguéssiu, fonguessin.
IMPERATIU
fon, fongui, fonguem, foneu, fonguin.

Fugir[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu fugir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Aparició d'una e a la 2a persona d'indicatiu present; g canvia a j davant o; ig en posició final.

INDICATIU

Present
fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen.
IMPERATIU
fuig, fugi, fugim, fugiu, fugin.

Haver[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu haver en el Viccionari, el diccionari lliure.

Verb auxiliar.

Participi
hagut, haguda, haguts, hagudes.
Gerundi
havent, haven hagut.
INDICATIU
Present
he o haig, has, ha, havem o hem, haveu o heu, han.
Perfet
haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren.
Futur
hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran.
Condicional
hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien; o haguera, hagueres, haguera, haguérem, haguéreu, hagueren.
SUBJUNTIU
Present
hagi o haja, hagis o hages, hagi o haja, hàgim, hàgem, hàgiu, hàgeu, hagin o hagen.
Imperfet
hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin.

Heure[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu heure en el Viccionari, el diccionari lliure.

Doble radical hau i heu; la u del radical canvia a v o a gu.

Gerundi
havent.
Participi
hagut, haguda, haguts, hagudes.
INDICATIU
Present
hec, heus, heu, havem haveu, heuen.
Imperfet
havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien. Perfet: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren.
Futur
hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran.
Condicional
hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien.
SUBJUNTIU
Present
hagi, hagis, hagi, hàgim o haguem, hàgiu o hagueu, hagin.
Imperfet
hagués, haguéssis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin.
IMPERATIU
heu, hegui, haguem, haveu, heguin.

Jeure[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu jeure en el Viccionari, el diccionari lliure.

Dos radicals, jau- i jeu-; la u canvia a i o a gu. En els verbs néixer, jeure, péixer i treure la primera vocal en posició àtona s'escriu a.

Gerundi
jaient.
Participi
jagut, jaguda, jaguts, jagudes.
INDICATIU
Present
jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen; o jac, jaus, jau, jaiem, jaieu, jauen.
Imperfet
jeia, jeies, jeia, jèiem, jèieu, jeien.
Perfet
jagui, jagueres, jagué, jaguérem, jaguéreu, jagueren.
Futur
jauré, jauràs, jaurà, jaurem, jaureu, jauran.
Condicional
jauria, jauries, jauria, jauríem, jauríeu, jaurien.
SUBJUNTIU
Present
jegui, jeguis, jegui, jaguem, jagueu, jeguin; o jagui, jaguis, jagui, jaguem, jageu, jaguin.
Imperfet
jagués, jaguessis, jagués, jaguéssim, jaguéssiu, jaguessin.
IMPERATIU
jeu o jau, jegui o jagui, jaguem, jaieu, jeguin o jaguin.

Jugar[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu jugar en el Viccionari, el diccionari lliure.

La g canvia a gu davant e, i.

INDICATIU
Present
jugo, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen.
Perfet
juguí, jugares, jugà, jugàrem, jugàreu, jugaren.
SUBJUNTIU
Present
jugui, juguis, jugui, juguem, jugueu, juguin.
Imperfet
jugués, juguessis, jugués, juguessim, juguéssiu, juguessin.
IMPERATIU
juga, jugui, juguem, jugueu, juguin.

Lluir[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu lluir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Ortografia ï per mantenir el hiatus; alternança u, uu. Nota: si el significat és recte (emetre llum) es conjuga sense l'increment -eix; si el significat és figurat (tenir èxit, fer goig) es conjuga amb -eix.

Participi
lluït, lluïda, lluïts, lluïdes.
INDICATIU
Present
lluo, lluus, lluu o llu, lluïm, lluïu, lluen.
Imperfet
lluïa, lluïes, lluïa, lluíem, lluíeu, lluïen.
Perfet
lluí, lluïres, lluí, lluírem, lluireu, lluïren.
SUBJUNTIU
Present
lluï, lluïs, lluï, lluïm, lluïu, lluïn.
Imperfet
lluís, lluïssis, lluís, lluíssim, lluíssiu, lluïsin.
IMPERATIU
lluu o llu (lleix), lluï (llueixi), lluïm, lluïu, lluïn (llueixin).

Nàixer o néixer[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu néixer en el Viccionari, el diccionari lliure.

En els verbs néixer, jeure, péixer i treure la primera vocal en posició àtona s'escriu a.

Gerundi
naixent.
Participi
nascut, nascuda, nascuts, nascudes.
INDICATIU
Present
naixo o neixo, naixes o neixes, naix o neix, naixem, naixeu, naixen, o neixen.
Imperfet
naixia, naixies, naixia, naixíem, naixíeu, naixien.
Perfet
naixí o nasquí, naixeres o nasqueres, naixé o nasqué, naixérem o nasquérem, naixereu o nasquéreu, naixeren o nasqueren.
Futur
naixeré, naixeràs, naixerà, naixerem, naixereu, naixeran.
Condicional
naixeria, naixeries, naixeria, naixeríem, naixeríeu, naixerien.
SUBJUNTIU
Present
neixi, o naixi, neixis o naixis, neixi o naixi, naixem o nasquem, naixeu o nasqueu, neixin o naixin.
Imperfet
naixés o nasqués, naixessis o nasquessis, naixés o nasqués, naixéssim o nasquéssim, naixéssiu o nasquéssiu, naixessin o nasquessin.
IMPERATIU
naix o neix, naixi o neixi, naixem, naixeu, naixin o neixin.

Obrir[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu obrir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Aparició d'una e a la 2a i 3a persona del present d'indicatiu, al participi i a la 2a persona de l'imperatiu.

Participi
obert, oberta, oberts, obertes.
INDICATIU

Present: obro, obres, obre, obrim, obriu, obren.

IMPERATIU
obre, obri, obrim, obriu, obrin.

Obtenir[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu obtenir en el Viccionari, el diccionari lliure.
Participi
obtingut, obtinguda, obtinguts, obtingudes.
INDICATIU
Present
obtinc, obtens, obté, obtenim, obteniu, obtenen.
Perfet
obtinguí, obtingueres, obtingué, obtinguérem, obtinguéreu, obtingueren.
Futur
obtindré, obtindràs, obtindrà, obtindrem, obtindreu, obtindran.
Condicional
obtindria, obtindries, obtindria, obtindríem, obtindríeu, obtindrien.
SUBJUNTIU
Present
obtingui, obtinguis, obtingui, obtinguem, obtingueu, obtinguin.
Imperfet
obtingués, obtinguessis, obtingués, obtinguéssim, obtinguéssiu, obtinguessin.
IMPERATIU
obtén, obtingui, obtinguem, obteniu, obtinguin.

Passejar[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu passejar en el Viccionari, el diccionari lliure.

La j del radical canvia a g davant e o i.

INDICATIU
Present
passejo, passeges, passeja, passegem, passegeu, passegen.
Perfet
passegí, passejares, passejà, passejàrem, passejàreu, passejaren.
SUBJUNTIU
Present
passegi, passegis, passegi, passegem, passegeu, passegin.
Imperfet
passegés, passegessis, passegés, passegéssim, passegéssiu, passegessin.
IMPERATIU
passeja, passegi, passegem, passegeu, passegin.

Percudir[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu percudir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Canvi de la d del radical a t en posició final o davant s. Prefix -eix- a vegades.

INDICATIU
Present
percudo o percudeixo, percuts o percudeixes, percut o percudeix, percudim, percudiu, percuden o percudeixen.
SUBJUNTIU
Present
percudi o percudeixi, perdudis o percudeixis, percudi o percudeixi, percudim, percudiu, percudin o percudeixin.
IMPERATIU
percut o percudeix, percudi o percudeixi, percudim, percudiu, percudin o percudeixin.

Pertànyer[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu pertànyer en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració ortogràfica optativa: ny o ngu.

Participi
pertangut, pertanguda, pertanguts, pertangudes.
INDICATIU
Perfet
pertanyí o pertanguí, pertanyeres o pertangueres, pertanyé o pertangué, pertanyérem o pertanguérem, pertanyéreu o pentanguéreu, pertanyeren o pertangueren.
SUBJUNTIU
Imperfet
pertanyés o pertangués, pertanyessis o pertanguessis, pertanyés o pertangués, pertanyéssiu o pertanguéssiu, pertanyessin o pertanguessin.

Poder[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu poder en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alternança o/u en el lexema: o o u quan és síl·laba tònica (la pronúncia ho marca clarament), o quan és àtona, llevant de la primera i segona persones del plural del present de subjuntiu (i, en conseqüència, de l'imperatiu), que mantenen la u.

Participi
pogut, poguda, poguts, pogudes.
INDICATIU
Present
puc, pots, pot, podem, podeu, poden.
Perfet
poguí, pogueres, pogué, poguérem, poguéreu, pogueren.
Futur
podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran.
Condicional
podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien.
SUBJUNTIU
Present
pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.
Imperfet
pogués, poguessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin.
IMPERATIU
pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.

Rebre[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu rebre en el Viccionari, el diccionari lliure.

Quan la b del lexema queda en posició final (última síl·laba), o amb s al darrere, la b passa a escriure's p. Per la resta, és regular (es tracta, doncs, d'una simple variant ortogràfica, no d'una irregularitat morfològica).

Gerundi
rebent.
Participi
rebut, rebuda, rebuts, rebudes.
INDICATIU
Present
rebo, reps, rep, rebem, rebeu, reben.
Imperfet
rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien.
Perfet
rebí, reberes, rebé, rebérem, rebéreu, reberen.
Futur
rebré, rebràs, rebrà, rebrem, rebreu, rebran.
Condicional
rebria, rebiries, rebria, rebríem, rebríeu, rebrien.
SUBJUNTIU
Present
rebi, rebis, rebi, rebem, rebeu, rebin.
Imperfet
rebés, rebessis, rebés, rebessim, rebéssiu, rebessin.
IMPERATIU
rep, rebi, rebem, rebeu, rebin.

Riure[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu riure en el Viccionari, el diccionari lliure.
Gerundi
rient.
Participi
rigut, riguda, riguts, rigudes.
INDICATIU
Present
ric, rius, riu, riem, rieu, riuen.
Imperfet
reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien.
Perfet
riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren.
Futur
riuré, riuràs, riurà, riurem, riureu, riuran.
Condicional
riuria, riuries, riura, riuríem, riuríeu, riurien.
SUBJUNTIU
Present
rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin.
Imperfet
rigués, riguessis, rigués, riguéssim, riguéssiu, riguessin.
IMPERATIU
riu, rigui, riguem, rieu, riguin.

Vendre[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu vendre en el Viccionari, el diccionari lliure.

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ut.

També segueixen aquest paradigma els derivats de vendre (malvendre, revendre...).

Participi
venut, venuda, venuts, venudes.
Gerundi
venent.
INDICATIU
Present
venc, vens, ven (però malvèn i revèn), venem, veneu, venen.
Perfet
venguí, vengueres, vengué, venguérem, venguéreu, vengueren.
Futur
vendré, vendràs, vendrà, vendrem, vendreu, vendran.
Condicional
vendria, vendries, vendria, vendríem, vendríeu, vendrien.
SUBJUNTIU
Present
vengui, venguis, vengui, venguem, vengueu, venguin.
Imperfet
vengués, venguessis, vengués, venguéssim, venguéssiu, venguessin.
IMPERATIU
ven (però malvèn i revèn), vengui, venguem, veneu, vengui.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu Conjugació dels verbs catalans en el Viccionari, el diccionari lliure.