Llista de verbs irregulars catalans

Els verbs irregulars són aquells que no segueixen el model de la flexió regular, és a dir, que presenten variacions al lexema i al morfema. En català, tots els verbs de la primera conjugació (verbs acabats en -ar) són regulars excepte dar, anar i estar, en la segona conjugació (verbs acabats en -er o -re) molts verbs són irregulars i en la tercera conjugació (verbs acabats en -ir) la majoria dels verbs incoatius i dels purs són regulars.

A continuació es mostra una llista amb els verbs irregulars d'ús més corrent en català. Les formes en cursiva indiquen les formes regulars. En general només es mostren les formes dels temps que presenten irregularitats.

Llista de verbs irregulars

Absoldre

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular en -olt.

Gerundi

absolent.

Participi

absolt, absolta, absolts, absoltes.

INDICATIU

Present

absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen.

Imperfet

absolia, absolies, absolia, absolíem, absolíeu, absolien.

Perfet

absolguí, absolgueres, absolgué, absolguérem, absolguéreu, absolgueren.

SUBJUNTIU

Present

absolgui, absolguis, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin.

Imperfet

absolgués, absolguessis, absolgués, absolguéssim, absolguéssiu, absolguessin.

IMPERATIU

absol, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin.

Anar

INDICATIU

Present

vaig, vas, va, anem, aneu, van.

Futur

aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran, o bé iré, iràs, irà, irem, ireu, iran.

Condicional

aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien, o bé iria, iries, iria, iríem, iríeu, irien.

SUBJUNTIU

Present

vagi, vagis, vagi, anem, aneu, vagin.

Imperfet

anés, anessis, anés, anéssim, anéssiu, anessin.

IMPERATIU

vés, vagi, anem, aneu, vagin.

Aprendre

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ès.

Gerundi

aprenent.

Participi

après, apresa, apresos, apreses.

INDICATIU

Present

aprenc, aprens, aprèn, aprenem, apreneu, aprenen.

Imperfet

aprenia, aprenies, aprenia, apreníem, apreníeu, aprenien.

Perfet

aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren.

SUBJUNTIU

Present

aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin.

Imperfet

aprengués, aprenguessis, aprengués, aprenguéssim, aprenguéssiu, aprenguessin.

Perfet

aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren.

IMPERATIU

aprèn, aprengui, aprenguem, apreneu, aprenguin.

Atendre

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ès.

Gerundi

atenent.

Participi

atès, atesa, atesos, ateses.

INDICATIU

Present

atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen.

Imperfet

atenia, atenies, ateníem, ateníeu, atenien.

Perfet

atenguí, atengueres, atengué, atenguérem, atenguéreu, atengueren.

SUBJUNTIU

Present

atengui, atenguis, atengui, atenguem, atengueu, atenguin.

Imperfet

atengués, atenguessis, atengués, atenguéssim, atenguéssiu, atenguessin.

IMPERATIU

atén, atengui, atenguem, ateneu, atenguin.

Beure

Radicals irregulars bev-, begu- en comptes de beu-.

Gerundi

bevent.

Participi

begut, beguda, beguts, begudes.

INDICATIU

Present

bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen.

Imperfet

bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien.

Perfet

beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren.

SUBJUNTIU

Present

begui, beguis, beguem, begueu, beguin.

Imperfet

begués, beguessis, begués, beguéssim, beguéssiu, beguessin.

IMPERATIU

beu, begui, beguem, beveu, beguin.

Complaure

U canvia a gu.

gerundi

complaent.

Participi

complagut, complaguda.

INDICATIU

Present

complac, complaus, complau, complaem, complaeu, complauen.

Imperfet

complaïa, complaïes, complaïa, complaíem, complaíeu, complïen.

Perfet

complaguí, complagueres, complagué, complaguérem, complaguereu, complagueren.

SUBJUNTIU

Present

complagui, complaguis, complagui, complaguem, complagueu, complaguin.

Imperfet

complagués, complaguessis, complagués, complaguéssim, complaguéssiu, complaguessin.

IMPERATIU

complau, complagui, complaguem, complaeu, complaguin.

Córrer

Alteració ortogràfica: aparició d'una e a la 2ª i 3ª persona del present d'indicatiu, i velarització gu en qualque cas.

Participi

corregut, correguda, correguts, corregudes.

INDICATIU

Present

corro, corres, corre, correm, correu, corren.

Perfet

correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren.

SUBJUNTIU

Present

corri, corris, corri, correm o correguem, correu o corregueu, corrin.

Imperfet

corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin.

IMPERATIU

corre, corri, correm o correguem, correu, corrin.

Créixer

Alteració en l'ortografia: aparició d'una e en la 2ª persona del present d'indicatiu; radical irregular cresqu- en comptes de creix-.

Participi

crescut, crescuda, crescuts, crescudes.

INDICATIU

Present

creixo, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen.

Perfet

cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren.

Cabre

INDICATIU

Present

cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben.

SUBJUNTIU

Present

càpiga, càpigues, càpiga, capiguem, capigueu, càpiguen.

IMPERATIU

cap, càpiga, capiguem, cabeu, càpiguen.

Canviar

Alteració ortogràfica: i passa a ï en el present de subjuntiu i en l'imperatiu.

SUBJUNTIU

Present

canvi, canvis, canvi, canviem, canvieu, canviïn.

IMPERATIU

canvia, canviï, canviem, canvieu, canviïn.

Caure

La u del radical canvia a i, i la c canvia a qu a l'imperfet d'indicatiu.

Gerundi

caient.

Participi

caigut, caiguda, caiguts, caigudes.

INDICATIU

Present

caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen.

Imperfet: queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien.

Perfet

caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren.

Condicional

cauria, cauries, cauria, cauriem, caurieu, caurien.

SUBJUNTIU

Present

caigui, caiguis, caigui, caiguem, caigueu, caiguin.

Imperfet

caigués, caiguessis, caigués, caiguéssim, caiguéssiu, caiguessin.

IMPERATIU

cau, caigui, caiguem, caieu, caiguin.

Concloure

La u del radical desapareix o passa a gu; alteració ortogràfica: la i passa a ï a l'imperfet d'indicatiu.

Gerundi

concloent.

Participi

conclòs, conclosa, conclosos, concloses.

INDICATIU

Present

concloc, conclous, conclou, concloem, concloeu, conclouen.

Imperfet

concloïa, concloïes, concloïa, concloíem, concloíeu, concloïen.

Perfet

concloguí, conclogueres, conclogué, concloguérem, concloguéreu, conclogueren.

SUBJUNTIU

Present

conclogui, concloguis, conclogui, concloguem, conclogueu, concloguin.

Imperfet

conclogués, concloguessis, conclogués, concloguéssim, concloguéssiu, concloguessin.

IMPERATIU

conclou, conclogui, concloguem, concloeu, concloguin.

Collir

La o del radical canvia a u en síl·laba tònica.

INDICATIU

Present

cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen.

SUBJUNTIU

Present

culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin.

IMPERATIU

cull, culli, collim, colliu, cullin.

Començar

Alteració ortogràfica: la ç del radical canvia a c davant d'e i i.

INDICATIU

Present

començo, comences, comença, comencem, comenceu, comencen.

Perfet

comencí, començares, comença, començarem, començareu, començaren.

SUBJUNTIU

Present

comenci, comencis, comenci, comencem, comenceu, comencin.

Imperfet

comencés, comencessis, comencés, comencéssim, comencéssiu, comencessin.

IMPERATIU

comença, comenci, comencem, comenceu, comencin.

Conèixer

Radical irregular conegu- en lloc de coneix-.

PARTICIPI

conegut, coneguda, coneguts, conegudes.

INDICATIU

Present

conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen.

Perfet

coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren.

SUBJUNTIU

Present

conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin.

Imperfet

conegués, coneguessis, conegués, coneguéssim, coneguéssiu, coneguessin.

IMPERATIU

coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.

Cruixir

Alteració ortogràfica: aparició d'una e a la 2ª persona del present d'indicatiu.

INDICATIU

Present

cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen.

Dir

Gerundi

dient.

Participi

dit, dita, dits, dites.

INDICATIU

Present

dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.

Imperfet

deia, deies, deia, dèiem, dèieu, deien.

Perfet

diguí, digueres, digué, deguérem, deguéreu, digueren.

SUBJUNTIU

Present

digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin.

Imperfet

digués, diguessis, digués, diguéssim, diguéssiu, diguessin.

IMPERATIU

digues, digui, diguem, digueu, diguin.

Donar

Accent diacrític al present d'indicatiu i a l'imperatiu.

INDICATIU

Present

dono, dónes, dóna, donem o dem, doneu o deu, donen.

IMPERATIU

dóna, doni, donem o dem, doneu o deu, donin.

Dur

Participi

dut, duta, duts, dutes.

INDICATIU

Present

duc, duus o dus, duu o du, duem, dueu, duen.

Imperfet

duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien.

Perfet

duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren.

SUBJUNTIU

Present

dugui, duguis, dugui, duguem, dugueu, duguin.

Imperfet

dugués, duguessis, dugués, duguéssim, duguéssiu, duguessin.

IMPERATIU

duu o du, dugui, duguem, dueu, duguin.

Eixir

Aparició d'una e a la 2ª persona del present d'indicatiu; a vegades desapareix la e del radical.

INDICATIU

Present

ixo, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen (català oriental).

isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen (català occidental/valencià).

SUBJUNTIU

Present

ixi, ixis, ixi, eixim, eixiu, ixin (català oriental).

isca, isques, isca, eixim, eixiu, isquen (català occidental/valencià).

IMPERATIU

ix, ixi, eixim, eixiu, ixin.

Enaiguar

La gu del radical canvia a gü davant e o i.

INDICATIU

Present

enaiguo, enaigües, enaigua, enaigüem, enaigüeu, enaigüen.

Perfet

enaiguí, enaiguares, enaiguà, enaiguàrem, enaiguareu, enaiguaren.

SUBJUNTIU

Present

enaigüi, enaigüis, enaigüi, enaigüem, enaigüeu, enaigüin.

Imperfet

enaigüés, enaigüessis, enaigüés, enaigüéssim, enaigüéssiu, enaigüessin.

IMPERATIU

enaigua, enaigüi, enaigüem, enaigüeu, enaigüin.

Escriure

La u del radical desapareix i passa a v o a gu.

Gerundi

escrivint.

Participi

escrit, escrita, escrits, escrites.

INDICATIU

Present

escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.

Imperfet

escrivia, escrivies, escrivia, escrivíem, escrivíeu, escrivien.

Perfet

escriví, escrivires, escriví, escrivírem, escrivíreu, escriviren.

SUBJUNTIU

Present

escrigui, escriguis, escrigui, escriguem, escrigueu, escriguin.

Imperfet

escrivís, escrivissis, escrivís, escrivíssim, escrivíssiu, escrivissin.

IMPERATIU

escriu, escrigui, escriguem, escriviu, escriguin.

Esglaiar

I passa a ï en el present de subjuntiu i a l'imperatiu.

SUBJUNTIU

Present

esglaï, esglaïs, esglaï, esglaiem, esglaieu, esglaïn.

IMPERATIU

esglaia, esglaï, esglaiem, esglaieu, esglaïn.

Fer

Participi

fet, feta, fets, fetes.

INDICATIU

Present

faig, fas, fa, fem, feu, fan.

Imperfet

feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien.

Perfet

fiu, feres, féu, férem, féreu, feren.

Futur

faré, faràs, farà, farem, fareu, faran.

Condicional

faria, faríes, faria, faríem, faríeu, farien.

SUBJUNTIU

Present

faci, facis, faci, fem, feu, facin.

Imperfet

fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin.

IMPERATIU

fes, faci, fem, feu, facin.

Fondre

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -os.

També segueixen aquest paradigma els derivats de fondre (confondre, difondre, marfondre, refondre...).

Gerundi

fonent.

Participi

fos (però confós, etc.), fosa, fosos, foses.

INDICATIU

Present

fonc, fons, fon, fonem, foneu, fonen.

Imperfet

fonia, fonies, fonia, foníem, foníeu, fonien.

Perfet

fonguí, fongueres, fongué, fonguérem, fonguéreu, fongueren.

SUBJUNTIU

Present

fongui, fonguis, fongui, fonguem, fongueu, fonguin.

Imperfet

fongués, fonguessis, fongués, fonguéssim, fonguéssiu, fonguessin.

IMPERATIU

fon, fongui, fonguem, foneu, fonguin.

Fugir

Aparició d'una e a la 2a persona d'indicatiu present; g canvia a j davant o; ig en posició final.

INDICATIU

Present

fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen.

IMPERATIU

fuig, fugi, fugim, fugiu, fugin.

Haver

Verb auxiliar.

Participi

hagut, haguda, haguts, hagudes.

Gerundi

havent, haven hagut.

INDICATIU

Present

he o haig, has, ha, havem o hem, haveu o heu, han.

Perfet

haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren.

Futur

hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran.

Condicional

hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien; o haguera, hagueres, haguera, haguérem, haguéreu, hagueren.

SUBJUNTIU

Present

hagi o haja, hagis o hages, hagi o haja, hàgim, hàgem, hàgiu, hàgeu, hagin o hagen.

Imperfet

hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin.

Heure

Doble radical hau i heu; la u del radical canvia a v o a gu.

Gerundi

havent.

Participi

hagut, haguda, haguts, hagudes.

INDICATIU

Present

hec, heus, heu, havem haveu, heuen.

Imperfet

havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien. Perfet: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren.

Futur

hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran.

Condicional

hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien.

SUBJUNTIU

Present

hagi, hagis, hagi, hàgim o haguem, hàgiu o hagueu, hagin.

Imperfet

hagués, haguéssis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin.

IMPERATIU

heu, hegui, haguem, haveu, heguin.

Jeure

Dos radicals, jau- i jeu-; la u canvia a i o a gu. En els verbs néixer, jeure, péixer i treure la primera vocal en posició àtona s'escriu a.

Gerundi

jaient.

Participi

jagut, jaguda, jaguts, jagudes.

INDICATIU

Present

jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen; o jac, jaus, jau, jaiem, jaieu, jauen.

Imperfet

jeia, jeies, jeia, jèiem, jèieu, jeien.

Perfet

jagui, jagueres, jagué, jaguérem, jaguéreu, jagueren.

Futur

jauré, jauràs, jaurà, jaurem, jaureu, jauran.

Condicional

jauria, jauries, jauria, jauríem, jauríeu, jaurien.

SUBJUNTIU

Present

jegui, jeguis, jegui, jaguem, jagueu, jeguin; o jagui, jaguis, jagui, jaguem, jageu, jaguin.

Imperfet

jagués, jaguessis, jagués, jaguéssim, jaguéssiu, jaguessin.

IMPERATIU

jeu o jau, jegui o jagui, jaguem, jaieu, jeguin o jaguin.

Jugar

La g canvia a gu davant e, i.

INDICATIU

Present

jugo, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen.

Perfet

juguí, jugares, jugà, jugàrem, jugàreu, jugaren.

SUBJUNTIU

Present

jugui, juguis, jugui, juguem, jugueu, juguin.

Imperfet

jugués, juguessis, jugués, juguessim, juguéssiu, juguessin.

IMPERATIU

juga, jugui, juguem, jugueu, juguin.

Lluir

Ortografia ï per mantenir l'hiatus; alternança u, uu. Nota: si el significat és recte (emetre llum) es conjuga sense l'increment -eix; si el significat és figurat (tenir èxit, fer goig) es conjuga amb -eix.

Participi

lluït, lluïda, lluïts, lluïdes.

INDICATIU

Present

lluo, lluus, lluu o llu, lluïm, lluïu, lluen.

Imperfet

lluïa, lluïes, lluïa, lluíem, lluíeu, lluïen.

Perfet

lluí, lluïres, lluí, lluírem, lluireu, lluïren.

SUBJUNTIU

Present

lluï, lluïs, lluï, lluïm, lluïu, lluïn.

Imperfet

lluís, lluïssis, lluís, lluíssim, lluíssiu, lluïsin.

IMPERATIU

lluu o llu (lleix), lluï (llueixi), lluïm, lluïu, lluïn (llueixin).

Nàixer o néixer

En els verbs néixer, jeure, péixer i treure la primera vocal en posició àtona s'escriu a.

Gerundi

naixent.

Participi

nascut, nascuda, nascuts, nascudes.

INDICATIU

Present

naixo o neixo, naixes o neixes, naix o neix, naixem, naixeu, naixen, o neixen.

Imperfet

naixia, naixies, naixia, naixíem, naixíeu, naixien.

Perfet

naixí o nasquí, naixeres o nasqueres, naixé o nasqué, naixérem o nasquérem, naixereu o nasquéreu, naixeren o nasqueren.

Futur

naixeré, naixeràs, naixerà, naixerem, naixereu, naixeran.

Condicional

naixeria, naixeries, naixeria, naixeríem, naixeríeu, naixerien.

SUBJUNTIU

Present

neixi, o naixi, neixis o naixis, neixi o naixi, naixem o nasquem, naixeu o nasqueu, neixin o naixin.

Imperfet

naixés o nasqués, naixessis o nasquessis, naixés o nasqués, naixéssim o nasquéssim, naixéssiu o nasquéssiu, naixessin o nasquessin.

IMPERATIU

naix o neix, naixi o neixi, naixem, naixeu, naixin o neixin.

Obrir

Aparició d'una e a la 2a i 3a persona del present d'indicatiu, al participi i a la 2a persona de l'imperatiu.

Participi

obert, oberta, oberts, obertes.

INDICATIU

Present: obro, obres, obre, obrim, obriu, obren.

IMPERATIU

obre, obri, obrim, obriu, obrin.

Obtenir

Participi

obtingut, obtinguda, obtinguts, obtingudes.

INDICATIU

Present

obtinc, obtens, obté, obtenim, obteniu, obtenen.

Perfet

obtinguí, obtingueres, obtingué, obtinguérem, obtinguéreu, obtingueren.

Futur

obtindré, obtindràs, obtindrà, obtindrem, obtindreu, obtindran.

Condicional

obtindria, obtindries, obtindria, obtindríem, obtindríeu, obtindrien.

SUBJUNTIU

Present

obtingui, obtinguis, obtingui, obtinguem, obtingueu, obtinguin.

Imperfet

obtingués, obtinguessis, obtingués, obtinguéssim, obtinguéssiu, obtinguessin.

IMPERATIU

obtén, obtingui, obtinguem, obteniu, obtinguin.

Passejar

La j del radical canvia a g davant e o i.

INDICATIU

Present

passejo, passeges, passeja, passegem, passegeu, passegen.

Perfet

passegí, passejares, passejà, passejàrem, passejàreu, passejaren.

SUBJUNTIU

Present

passegi, passegis, passegi, passegem, passegeu, passegin.

Imperfet

passegés, passegessis, passegés, passegéssim, passegéssiu, passegessin.

IMPERATIU

passeja, passegi, passegem, passegeu, passegin.

Percudir

Canvi de la d del radical a t en posició final o davant s. Prefix -eix- a vegades.

INDICATIU

Present

percudo o percudeixo, percuts o percudeixes, percut o percudeix, percudim, percudiu, percuden o percudeixen.

SUBJUNTIU

Present

percudi o percudeixi, perdudis o percudeixis, percudi o percudeixi, percudim, percudiu, percudin o percudeixin.

IMPERATIU

percut o percudeix, percudi o percudeixi, percudim, percudiu, percudin o percudeixin.

Pertànyer

Alteració ortogràfica optativa: ny o ngu.

Participi

pertangut, pertanguda, pertanguts, pertangudes.

INDICATIU

Perfet

pertanyí o pertanguí, pertanyeres o pertangueres, pertanyé o pertangué, pertanyérem o pertanguérem, pertanyéreu o pentanguéreu, pertanyeren o pertangueren.

SUBJUNTIU

Imperfet

pertanyés o pertangués, pertanyessis o pertanguessis, pertanyés o pertangués, pertanyéssiu o pertanguéssiu, pertanyessin o pertanguessin.

Poder

Alternança o/u en el lexema: o o u quan és síl·laba tònica (la pronúncia ho marca clarament), o quan és àtona, llevant de la primera i segona persones del plural del present de subjuntiu (i, en conseqüència, de l'imperatiu), que mantenen la u.

Participi

pogut, poguda, poguts, pogudes.

INDICATIU

Present

puc, pots, pot, podem, podeu, poden.

Perfet

poguí, pogueres, pogué, poguérem, poguéreu, pogueren.

Futur

podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran.

Condicional

podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien.

SUBJUNTIU

Present

pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.

Imperfet

pogués, poguessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin.

IMPERATIU

pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.

Rebre

Quan la b del lexema queda en posició final (última síl·laba), o amb s al darrere, la b passa a escriure's p. Per la resta, és regular (es tracta, doncs, d'una simple variant ortogràfica, no d'una irregularitat morfològica).

Gerundi

rebent.

Participi

rebut, rebuda, rebuts, rebudes.

INDICATIU

Present

rebo, reps, rep, rebem, rebeu, reben.

Imperfet

rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien.

Perfet

rebí, reberes, rebé, rebérem, rebéreu, reberen.

Futur

rebré, rebràs, rebrà, rebrem, rebreu, rebran.

Condicional

rebria, rebiries, rebria, rebríem, rebríeu, rebrien.

SUBJUNTIU

Present

rebi, rebis, rebi, rebem, rebeu, rebin.

Imperfet

rebés, rebessis, rebés, rebessim, rebéssiu, rebessin.

IMPERATIU

rep, rebi, rebem, rebeu, rebin.

Riure

Gerundi

rient.

Participi

rigut, riguda, riguts, rigudes.

INDICATIU

Present

ric, rius, riu, riem, rieu, riuen.

Imperfet

reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien.

Perfet

riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren.

Futur

riuré, riuràs, riurà, riurem, riureu, riuran.

Condicional

riuria, riuries, riura, riuríem, riuríeu, riurien.

SUBJUNTIU

Present

rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin.

Imperfet

rigués, riguessis, rigués, riguéssim, riguéssiu, riguessin.

IMPERATIU

riu, rigui, riguem, rieu, riguin.

Vendre

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ut.

També segueixen aquest paradigma els derivats de vendre (malvendre, revendre...).

Participi

venut, venuda, venuts, venudes.

Gerundi

venent.

INDICATIU

Present

venc, vens, ven (però malvèn i revèn), venem, veneu, venen.

Perfet

venguí, vengueres, vengué, venguérem, venguéreu, vengueren.

Futur

vendré, vendràs, vendrà, vendrem, vendreu, vendran.

Condicional

vendria, vendries, vendria, vendríem, vendríeu, vendrien.

SUBJUNTIU

Present

vengui, venguis, vengui, venguem, vengueu, venguin.

Imperfet

vengués, venguessis, vengués, venguéssim, venguéssiu, venguessin.

IMPERATIU

ven (però malvèn i revèn), vengui, venguem, veneu, vengui.

Vegeu també

• Flexió verbal del català