Lliure comerç

En l'estudi de l'economia i el comerç internacional el lliure comerç és un model de mercat ideal en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense el costos artificials imposats pel govern. És ideal, atès que en la pura teoria econòmica, s'arriba sempre al preu del mercat sense alteracions i distorsions (impostos o restriccions). A la realitat les tendències ultraliberals han estat durament criticades des de molts d'àmbits de l'economia i el pensament. Com a corrent polític el comerç lliure és promogut pels seguidors de l'economia neoclàssica. S'hi oposen, però, els grups antiglobalització, per la falsedat del model en imposar tan sols els interessos dels més poderosos en un mercat desigual, i per la desprotecció dels productors locals davant les multinacionals que controlen de manera exhaustiva el comerç internacional.

El lliurecanvisme és la doctrina econòmica que propugna la no intervenció estatal en el comerç internacional, permetent que els fluxos de mercaderies es governin pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses, suposant que amb això es produirà una adequada distribució dels béns i serveis i una assignació òptima dels recursos econòmics a escala planetària. El lliurecanvisme és considerat com el primer capitalisme i planteja la llibertat absoluta de negoci i comerç enfront de les rigideses de l'economia de l'Antic règim. S'oposa al proteccionisme.

Característiques

El comerç lliure és un concepte que inclou:

• el comerç internacional dels béns sense tarifes (impostos sobre les importacions) i sense cap altre barrera comercial (p.ex. quotes d'importació);
• el comerç internacional dels serveis sense tarifes i sense cap altre barrera comercial
• el moviment lliure de la mà d'obra entre països
• el moviment lliure de capital entre països
• l'absència de les polítiques de distorsió (regulació, subsidis o lleis) que donen una avantatge a les companyies nacionals sobre les companyies internacionals

En la pràctica, la majoria dels acords de lliure comerç no inclouen el moviment lliure de mà d'obra, i generalment posen restriccions al comerç d'alguns productes que el govern considera crítics. Per això, llevat del comerç entre els estats membres de la Unió Europea, cap altra àrea de lliure comerç del món permet els cinc punts anteriors.

Història

Des de l'antiguitat, diverses civilitzacions pròsperes han promogut el comerç (sovint per força amb la creació de vasts imperis). L'estudi dels beneficis del comerç es van desenvolupar a Europa els últims cinc segles, principalment de la cultura de comerç d'Anglaterra. En oposició al lliure comerç va sorgir la política del mercantilisme durant el segle XVI a Europa, i ha sobreviscut amb diverses facetes fins a l'actualitat. Els primers politòlegs i economistes a oposar-se al mercantilisme i a promoure el lliure comerç van ser David Ricardo i Adam Smith, i van donar explicacions matemàtiques i històriques sobre els beneficis que el comerç va donar a les civilitzacions antigues.

Vegeu també

• Integració econòmica