Llobí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llobí
Lupinus albus 1.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Genisteae
Gènere: Lupinus
Espècie: ''L. albus''
Nom binomial
Lupinus albus
L., 1753

Llobí, tramús, tramús blanc, txotxo, llobí blanc o lupí blanc (Lupinus albus) és el nom d'una planta herbàcia del gènere Lupinus i família de les Fabaceae, i del seu fruit, que és un llegum de consum popular. El nom tramús, en plural tramussos —molt usat a València i Catalunya— deriva de l'àrab at-turmus, que a la vegada prové del grec θέρμος. De vegades el nom d'almorta és aplicat erròniament, ja que aquest nom correspon a la guixa, Lathyrus sativus, una espècie de planta diferent.

Inclou diverses espècies que creixen de manera salvatge a les zones costaneres prop de la mediterrània, que contenen alcaloides que fan que els seus fruits siguin molt amargants i que cal no menjar perquè a més són tòxics. Alguns altres tipus de llobins domesticats (sense alcaloides, obtinguts creuant diferents espècies) es cultiven arreu d'Europa per a millorar la qualitat del sòl, per a obtenir farratge per al bestiar i en alguns indrets per a menjar el seu gra, que té un aspecte semblant al blat de moro però força més gran i arrodonit.[1]

El llobí groc (Lupinus luteus) és de la mateixa família i se sol cultivar i utilitzar en les mateixes zones que el llobí (blanc).[1] Són molt similars entre ells, sent la diferència més evident el color de la flor, que és blanquinosa al llobí blanc i d'un color groc molt viu al llobí groc. El "tramús fètid" (Anagyris foetida), també conegut com a "herba dels ballesters", és un arbust que presenta algunes semblances amb el veritable tramús o "txotxo".

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fulles de llobí

És una planta herbàcia anual que pot mesurar fins a mig metre d'alçada com a màxim. Les seves fulles són petites i palmades, formades per entre cinc i setze folíols segons l'espècie, i lleugerament piloses. A la primavera treu unes flors d'olor agradable, blanques o de vegades blavoses, que tenen forma de papallona i estan disposades en forma de llargues espigues, que poden tenir fins a un pam d'alçada. El fruit, que creix en forma de beines verdes, com les mongetes, les faves i els pèsols, conté grans rodons, de color groc i de prop d'un centímetre de diàmetre.[1]

La planta del llobí és fixadora de nitrogen amb arrel pivotant profunda. Contràriament a la majoria de les lleguminoses, és una planta de terrenys àcids.

Usos[modifica | modifica el codi]

Tramussos per picar, com a llaminadura

Com a lleguminosa conreada el tramús és d'importància secundària. Les espècies cultivades són espècies modificades pels humans per creuament, a partir de les salvatges, per tal de treure els alcaloides presents en aquestes, que no només fan que la planta i el fruit sigui amargant sinó que a més els fan tòxics. Al continent europeu es fan servir per a fer més fèrtils els camps de conreu perquè els llobins tenen la capacitat de fixar el nitrogen a terra. A més la planta es pot usar després com a farratge per a fer pinsos pel bestiar.[1]

Els fruits es poden menjar amb el seu embolcall, fi tot i que una mica dur, encara que algunes persones el trenquen amb les dents. En algunes cultures mediterrànies, com per exemple als Països Catalans, a Portugal, Itàlia, etc. les persones mengen el seu gra cuit, que de vegades en ven en paradetes com a llaminadura o s'ofereix als bars populars per a acompanyar el vi o la cervesa. A la península Ibèrica es venen ja cuits, en bossetes, als supermercats.[1]

Nutrició[modifica | modifica el codi]

Les llavors tenen un considerable valor proteínic (43%), una bona proporció de fibra (25,5%) i una adequada quantitat de sucres (13,5%) i sals minerals, principalment cobalt, fòsfor i potassi (5,5%).

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Tramussos preparats per a un aperitiu

Tradicionalment era un àpat típic a les fires d'estiu, que es trobava remullant a plancanes al mateix lloc on venien xufles i llaminadures de baix preu. En alguns bars se serveixen per a acompanyar les begudes o de vegades com a aperitiu, com a alternativa o complement a unes olives o uns fruits secs, per exemple.

Una manera tradicional de preparar-ho és fer-lo macerar en una barreja d'oli d'oliva, vinagre, pebrot, all i julivert;[1] o simplement macerats en aigua amb sal (salmorra).

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Els tramussos salvatges contenen alcaloides d'efecte neurotòxic. Aquest efecte només es produeix si es menja el gra en sec, en força quantitat i durant molt de temps. El seu consum en la seva forma tradicional, després de posar-los en remull durant més de dotze hores, no suposa cap perill per la salut.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 A la decouverte de la flore!, de Susanne Lipps. Edicions Oliver Breda, 2010 (francès) ISBN 9783938282199

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]