Llobarro pigallat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llobarro pigallat
Dicentrarchus punctatus.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Moronidae
Gènere: Dicentrarchus
(Gill, 1860)[1][2]
Espècie: D. punctatus
Nom binomial
Dicentrarchus punctatus
(Bloch, 1792)[3]
Sinònims

El llobarro pigallat o la baila[5] (Dicentrarchus punctatus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels morònids.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 70 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30).
  • És molt semblant al llobarro però més petit i amb el dors i els flancs clapats de negre.[7][8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja principalment gambes i mol·luscs, i, en menor mesura, peixos.[9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua marina i salabrosa, costaner[10] (de vegades, entra als rius),[11] pelàgic-nerític i de clima subtropical (51°N-10°N).[7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des del Canal de la Mànega (de manera ocasional), i al llarg de les costes d'Europa i del Marroc[12][13] fins al Senegal[14][15] i les illes Canàries. També és present a la Mediterrània meridional[16][17][18] i el golf de Suez.[7][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gill T. N., 1860. Monograph of the genus Labrax, of Cuvier. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 12. 108-119.
  2. uBio (anglès)
  3. Bloch, M. E., 1792. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturg. Ausl. Fische v. 6: i-xii + 1-126, Pls. 289-323.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. TERMCAT (català)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  9. Tortonese, E., 1986. Moronidae. P. 793-796. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  10. Daget, J. i C.L. Smith, 1986. Serranidae s. str. + Moronidae. P. 299-303. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel·les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, París. Vol. 2.
  11. Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  12. Gravier, R., 1961. Les Bars (Loups) du Maroc Atlantique Morone labrax (Linné) et Morone punctata (Bloch). Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 25(3):281-292.
  13. Azeroual, A., A.J. Crivelli, A. Yahyaoui i M. Dakki, 2000. L'ichtyofaune des eaux continentales du Maroc. Cybium 24(Suppl. 3):17-22.
  14. Diaw, A.A., 1976. Un vocabulaire Wolof de la faune au Senegal. Les Langues Nationales au Senegal núm. 67. Centre de Linguistique Appliquee de Dakar.
  15. Bellemans, M., A. Sagna, W. Fischer i N. Scialabba, 1988. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide des ressources halieutiques du Sénégal et la Gambie (Espèces marines et d'eaux saumâtres). FAO, Roma.
  16. Rafail, S.Z., 1972. A statistical study of length-weight relationship of eight Egyptian fishes. Bull. Inst. Oceanogr. Fish. (El Caire) 2:136-156.
  17. Rafail, S.Z., 1971. Investigation on Sciaenidae and Moronidae catch and on the total catch by beach seine on U.A.R. Mediterranean Coast. Coun. Gen. Peches Médit. Stud. Rev. (48):1-26.
  18. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  19. Arias, A. i P. Drake, 1990. Estados juveniles de la ictiofauna en las caños de las salinas de la bahía de Cádiz. Instituto de Ciencias Marinas de Andalucía. CSIC.
  20. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  21. Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
  22. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  23. Drake, P. i A.M. Arias, 1991. Composition and seasonal fluctuations of the ichthyoplankton community in a shallow tidal channel of Cadiz Bay (S.W. Spain). J. Fish Biol. 39(2):245-263.
  24. Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
  25. Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  26. Lanfranco, G.G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  27. Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  28. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  29. Rochard, E. i P. Elie, 1994. La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne. P. 1-56. A: J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.). État des connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeus. 115 p.
  30. Smith, C.L., 1990. Moronidae. P. 692-694. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  31. Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  32. Tortonese, E., 1979. Serranidae. P. 355-362. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  33. Veiga, P., J. Ribeiro, J.M.S. Gonçalves i K. Erzini, 2010. Quantifying recreational shore angling catch and harvest in southern Portugal (north-east Atlantic Ocean): implications for conservation and integrated fisheries management. J. Fish Biol. 76:2216-237.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Eschmeyer, William N., 1990: Catalog of the Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8.
  • Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sola, L., S. Bressanello, A.R. Rossi, V. iaselli, D. Crosetti i S. Cataudella, 1993. A karyotype analysis of the genus Dicentrarchus by different staining techniques. J. Fish Biol. 43(3):329-337.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]