Lloll Bertran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLloll Bertran

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Maria Dolors Bertran i Díaz Modifica el valor a Wikidata
26 agost 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, locutora de ràdio, actriu, presentadora de televisió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTV3
Catalunya Ràdio
Tricicle Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Participà en
26 gener 2020Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCeldoni Fonoll i Casanoves Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webllollbertran.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0069660 TMDB.org: 1061977 Modifica el valor a Wikidata

Maria Dolors Bertran i Díaz (Igualada, 26 d'agost de 1957),[1] més coneguda com a Lloll Bertran, és una actriu i cantant catalana.[2] Ha esdevingut molt popular pels seus treballs a la televisió en programes de Salvador Alsius i Joaquim Maria Puyal i, molt particularment, amb els seus xous a TV3. És llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona i ha cursat estudis de dansa, cant i música.

Biografia[modifica]

Lloll Bertran treballà en els seus inicis a una caixa d'estalvis d'Igualada, compaginant aquesta activitat professional amb els seus estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en Art dramàtic.

Lloll Bertran com a Stria, la Reina de les Bruixes del musical Geronimo Stilton.

Després demanà una excedència, camí de la seva consolidació plena al món del teatre, on fou actriu en obres com L'auca del senyor Esteve, Cyrano de Bergerac, Putiferi, El dret d'escollir, Lorenzaccio i El misàntrop i es consolidà en la companyia de Josep Maria Flotats.[3]

Participà en els anys 1980 en programes de televisió com Blanc o Negre, de Salvador Alsius, Tres estrelles, del Tricicle, i Crònica negra, sèrie de Ricard Reguant. També treballà en cinema en pel·lícules com Sinatra (1987), de Francesc Betriu i Cabeceran, Gaudí (1989), de Manuel Huerga, És quan dormo que hi veig clar (1989), de Jordi Cadena, Massa vell per a morir jove (1989), d'Isabel Coixet i Els àngels (1989), de Jacob Berger. També fou l'anònima senyora Roser a Catalunya Ràdio.

Més tard participà en pel·lícules de televisió com El misàntrop (1991), Bon any (… i ara, què) (1993) i Això s'acaba (1999), i en sèries de televisió com El joc del segle (1991–1992), Quico (1993) i Cosas que importan (2000). En 2008 ha participat en la pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona, com l'amiga de Juan Antonio.

Una de les seves interpretacions més conegudes és la de Vanessa a TV3,[4] nascuda en els anys 1990. El personatge és una presentadora femenina de publicitat, exuberant i una mica simplista. La Vanessa va ser reutilitzada moltes vegades,[5] incloent el programa Polònia el 2016.[6]

Durant els anys 1990 i 2000 va començar de protagonitzar produccions de televisió com a còmica major, amb títols com La Lloll (1993–1996 i 2003) i La Lloll: Un xou ben viu (1996).

Ha rebut múltiples premis, entre els quals el Premi Memorial Margarida Xirgu de la temporada 2008-2009, per la seva interpretació a El show de la Lloll. 25 anys.[7]

Lloll Bertran i Celdoni Fonoll fent de Mata-rucs d'Honor al Carnaval de Solsona (2007).

Vida privada[modifica]

La seva parella és Celdoni Fonoll, cantant i poeta nascut a Calaf.

Produccions[modifica]

Teatre[modifica]

  • L'auca del senyor Esteve (1984)
  • Cyrano de Bergerac (1984-1986)
  • El dret d'escollir (1987-1988)
  • El misantrop (1989)
  • Cal dir-ho? (1994)
  • Àngels a Amèrica (1996)
  • Un dels últims vespres de Carnaval (1990-1991)
  • La Lloll, un xou ben viu (1992-1993)
  • Pigmalió (1997-1998)
  • Tot Lloll (2001)
  • Ronda de mort a Sinera (2002)
  • La verbena de la Paloma (2004)
  • Ocells i cançons... i altres diversions (2004)
  • Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes (2007)
  • El joc dels idiotes (2008)
  • El show de la Lloll. 25 anys (2009) (premi Memorial Margarida Xirgu 2008-2009)[8]
  • Bandalismes (2013)[9]
  • Don Juan Tenorio (2013)
  • Mares! Maternitat a crits (2014)
  • El florido pensil (nenes) (2016)
  • Molt soroll per no res (2016)
  • El secret de la Lloll (2017)
  • Pel davant... i pel darrera (2018)
  • Les feres de Shakespeare (2019)

Cinema[modifica]

  • Gaudí (1987)
  • Sinatra (1987)
  • Massa vell per a morir jove (1988)
  • Les anges (1989)
  • Ho sap el ministre? (1990)
  • Què t'hi jugues, Mari Pili? (1990)
  • Aquesta nit o mai. Direcció (1991)
  • Ángeles S.A (2007)[10]
  • Vicky Cristina Barcelona (2008)

Televisió[modifica]

Premis[modifica]

  • Premi Ondas de TV
  • Premi Sebastià Gasch de teatre
  • Premi 10 anys, els millors de la dècada de TV3
  • Premi a la Millor Actriu de televisió de l'AADPCP
  • Premi Endavant de TV
  • Els 7 de Regió 7
  • Premi Lluís Companys d'actuació cívica
  • Premi ARC cultura i espectacles, d'humor, varietats i music hall
  • Premi Amic de l'Any, de l'associació barcelonina Amics de la Ciutat, conjuntament amb Celdoni Fonoll
  • Premi Joan Poch de Mallerich a la trajectòria professional i personal 2008[11]
  • Premi Memorial Margarida Xirgu de la temporada 2008-2009, per la seva interpretació a El show de la Lloll. 25 anys.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Lloll Bertran». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Lloll Bertran, Acteur.trice» (en francès). [Consulta: 7 juliol 2022].
  3. ↑ Llibre "Arrels Igualadines" (1990) de Jaume Ferrer i Piñol. Pàgines 195 i 196.
  4. ↑ Vídeo de Vanessa, TV3
  5. ↑ "La Vanessa i l'Antoni Bassas tornen a l'escenari 22 anys després". ccma.cat, 2015-07-08. Consulta 16 de juliol 2016.
  6. ↑ "La Vanessa a Ciutadans". ccma.cat, 2016-06-02. Consulta 25 de febrer 2017.
  7. ↑ Lloll Betran guanya el Premi Margarida Xirgu, AnoiaDiari.cat, 17 de novembre 2009 (consulta: 17-11-09).
  8. ↑ L'actriu Lloll Betran, Premi Margarita Xirgu Arxivat 2013-06-28 at Archive.is, Vilaweb.cat, 16 de novembre 2009 (consulta: 16-11-09).
  9. ↑ [1]
  10. ↑ «Ángeles S.A. (2007) Full Cast & Crew» (en anglès). IMDb.com. [Consulta: 9 novembre 2015].
  11. ↑ "Lloll Bertran rep el Premi Joan Poch de Mallerich". anoiadiari.cat, 2008-11-11. Consulta 16 de juliol 2016.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lloll Bertran
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lloll_Bertran&oldid=32851655»