Llop I d'Aquitània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Llop I fou un suposat duc d'Aquitània i potser de Gascunya, de possible origen basc [1]

Els ducs d'Aquitània i Gascunya a la meitat del segle VII són desconeguts. Aichinà/Aighí/Amand de Gascunya va exercir segurament del 627 fins potser vers el 645 quan es produí una nova rebel·lió nacional dels vascons [2] i després no hi ha més notícies. Una part d'Aquitània incloent Gascunya hauria format en aquest temps un ducat feudatari governat per Boggis i el seu germà Bertran, personatges que probablement mai van existir i l'existència dels quals resulta només de l'apòcrifa carta d'Alaon. I la resta d'Aquitània (Aquitània d'Austràsia) hauria tingut el seu duc o ducs. Un dels ducs d'Aquitània fou Fèlix de Tolosa, del que Llop era un dels "fideles" i al que hauria succeït vers el 670. Si Llop ja era duc d'Aquitània-Gascunya (asutrasiana) abans i va reunir els dos ducats, és només una especulació. Devic i Vaisette el consideren el duc de l'Aquitània austrasiana (Albigès, carci, Velai i Gavaldà) doncs suposen l'Aquitània de Nèustria (principalment el Tolosà, Gascunya i l'Aquitània a l'oest del Tolosà) en mans dels inexistents Boggis i Bertran (així aquest Llop no seria duc de Gascunya però els dos dominics el consideren el personatge que va presidir un concili a Bordeus a Gascunya, el que fa aquesta teoria poc probable).[3] Un Llop amb títol de duc apareix per primer cop el 673, però ni tan sols hi ha la seguretat de que es tracti del mateix personatge:

  • S'esment un Llop com a duc presidint el concili de Bordeus, probablement el 673 [4]
  • I un duc Llop atacant la regió de Besiers el setembre del 673: avançat l'any 673 el rei visigot Vamba havia posat fi a la revolta de Paulus i estava a punt de retornar a Toledo. Llavors van córrer rumors de que els francs ferien una incursió a Septimània per alliberar als rebels presoners; Vamba va desistir de retornar de moment. Segons Julià bisbe de Toledo, autor contemporani, Vamba volia declarar la guerra i atacar el primer però els nobles del seu consell li van desaconsellar perquè la pau que regnava entre francs i visigots era molt convenient pel seu regnat; això indicaria que els senyors francs que havien participat en la revolta de Paulus ho havien fet a títol personal i sense el suport, almenys oficial, del rei Khilderic II (662–675). Després d'estar un temps a la ciutat de Nimes,[5] Vamba, veient que no hi havia cap moviment franc, i que la presència de l'exèrcit visigot havia imposat la por a tota la regió, es va disposar a sortir, i just llavors va saber que un general franc atacava a la zona de Besiers que estava devastant. Vamba va sortir cap a Besiers el 7 de setembre, per enfrontar a aquest general, que era un duc de nom Llop, i es trobava acampat a Aspiran, a la vora del riu Erau (Herault) entre Pézénas i la diòcesi de Lodeva. Quan Llop va saber que el rei visigot s'acostava va aixecar el seu campament i es va retirar cap a les muntanyes precipitadament, havent d'abandonar part del equip per anar més ràpid, equip que va caure en mans dels visigots.

A la mort de Clotari III de Nèustria (657-673) el majordom de palau Ebroí, en mans del qual estava el poder del regne, va proclamar com a rei a Teodoric III, germà petit del difunt (en realitat Ebroí tenia el poder), però finalment l'oposició de la noblesa va donar la corona a l'altra germà, Khilderic II d'Austràsia, i el majordom fou tancat al monestir de Luxeuil (674). A la mort de Khilderic II (675) va pujar al tron Teodoric III; llavors Ebroí es va escapar del monestir i es va dirigir a Austràsia on va proclamar rei a un suposat fill de Clotari III amb el nom de Clodoveu III, fent saquejar les províncies que refusaven reconèixer a aquest rei titella. Es va voler estendre cap a Borgonya, i va ocupar la ciutat d'Autun on va capturar i torturar al bisbe Leodegari d'Autun i va fer matar al seu germà, senyor borgonyó de Vergy, però després va fracassar a Lió. Llavors va fer un pacte amb el rei Teodoric III que el va nomenar majordom de palau; va fer assassinar a Leudesi, fill d'Erquinoald, que exercia com a majordom del regne, i va ocupar el càrrec, i va abandonar a Clodoveu III cedint la part meridional d'Austràsia on aquest havia estat reconegut a Teodoric com a rei sota el seu propi poder. Molts nobles austrasians van marxar al sud per oposar-se a Teodoric i Ebroí on foren acollits per Llop I d'Aquitània erigit en virtual cap dels rebels; Aquitània es va erigir de fet en un ducat vascoaquità separat.

Als Miracula Martialis on els fets no segueixen un estricte orde, Llop apareix combatent a Ebroí al costat de sant Leodegari d'Autun (Léger d'Autun), erigit en campió dels drets de Teodoric III, però Leodegari va ser assetjat a la ciutat d'Autun i va haver de capitular, sent cegat i se li van arrancar els llavis i la llengua; el germà de Leodegari, Garí o Guerí senyor de Vergy (a Borgonya), fou executat. Leudegari va sobreviure i fins i tot va recuperar la parla (el que implica que la part de llavis i de llengua arrancats hauria estat reduïda) però Ebroí el va fer matar el 2 d'octubre del 678 [6] i enterrar secretament al bosc de Sarcinium (avui dia Sus-Saint-Léger) a l'Artois (actualment a la comuna de Lucheux a Picardia), a fi i efecte de que el cadàver no fos trobat.

Llop I va seguir la lluita contra Ebroí i va ser greument ferit a Llemotges el mateix 676. Després d'aquesta data la seva sort és desconeguda, però no es segur que morís. El 681 Ebroí va morir a mans d'Ermenefred, un senyor al que havia expropiat els bens.

El seu suposat successor en data incerta (vers 676/695) fou Bertran I d'Aquitània. Només la carta d'Alaon, apòcrifa, vincula a Llop per parentiu amb altres ducs d'Aquitània.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. les teories de l'origen són diverses
  2. el seu govern ja hauria estat interromput de vers el 635 al 636 per una rebel·lió dels vascons
  3. Devic i Vaisette van haver de fer a Llop duc de l'Aquitània austrasiana perquè l'Aquitània de Nèustria havia d'estar sota Boggis i Bertran d'acord a la carta d'Alaon; una vegada descobert que es tracta d'una falsificació res impedeix assignar a Fèlix i Llop I la consideració de governadors-ducs de l'Aquitània i Gascunya dependents del regne de Nèustria
  4. segons Devic i Vaisette en tot cas abans del setembre del 673 quan va morir el rei Clotari III
  5. quatre dies després de la seva conquesta
  6. algunes fonts assenyales 677 i altres 679

Bibliografia[modifica | modifica el codi]