Llop de Troyes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llop de Troyes

Escultura del s. XVI a Estissac
bisbe, sant
Nom secular Lupus Trecensis; en francès: Loup de Troyes o Saint Leu
Naixement c. 383
Toul (Gàl·lia)
Defunció 479
Troyes (Gàl·lia)
Enterrament Catedral de Troyes
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 29 de juliol
Fets destacables Bisbe de Troyes; germà de Vicenç de Lerins, nebot de Germà d'Auxerre i cunyat d'Hilari d'Arle
Iconografia Robes de bisbe, amb un drac als peus; amb un diamant que cau del cel mentre diu missa; amb un calze i un diamant
Patronatge San Lupo (Benevento, Itàlia)

Llop de Troyes (Lupus Trecensis) (Toul, Lorena, ca. 383 - Troyes, Xampanya-Ardenes, 479) fou un monjo i bisbe de Troyes. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Toul cap al final del segle IV i per família i matrimoni va quedar emparentat amb les més il·lustres famílies eclesiàstiques del seu temps i territori: la seva mare era germana de Germà, bisbe d'Auxerre i després canonitzat; el seu germà Vicenç fou probablement el cèlebre Vincentius Lirinensis, i la seva muller Pimeniola (amb qui es va casar el 419) era germana del bisbe Hilari d'Arle.

Va estar al servei de Germà d'Auxerre quan aquest era governador i poc després es casà. Després de set anys de matrimoni, els dos esposos acordaren de fer vida religiosa, separar-se i marxar cadascú a un monestir. Llop anà al monestir de Lerins, d'on fou cridat el 426 per ocupar la seu de Troyes. Hi convocà un concili que el trià per anar a Britània per aturar el progrés de l'heretgia pelagiana; el 429 hi anà juntament amb el seu oncle Germà i va tornar a Troyes el 430. Segons la tradició, tots dos van passar per Nanterre i hi trobaren la jove Genoveva.

En 451, Llop va defensar la ciutat durant la invasió dels huns; envià una ambaixada de clergues a Àtila, entre els quals Memori i Camelià: Memori fou mort i Camelià sobrevisqué a les ferides. Llop decidí anar ell mateix i es presentà davant Àtila, a qui convencé perquè no ataqués la ciutat i se'n retirés, tot i que saquejaren tota la regió. Els romans acusaren el bisbe d'haver ajudat els huns a escapar i Llop hagué de deixar Troyes. Els historiadors actuals pensen que aquest episodi és llegendari i que difícilment pogué passar.

En tot cas, Llop deixà la ciutat i es retirà a fer vida eremítica al mont Lansuine, a 15 km de Troyes, i després passà dos anys a Mâcon. Tornà a la seu episcopal i morí a Troyes 478 o 479 després de ser bisbe per 52 anys.

Va deixar escrites dues cartes:

  • I. Epístola ad Talasium Episcopum Andegavensem (d' Angers) de Vigiliis Natulis Domini, Epiphaniae et Paschae; de Bigamis; de iis qui conjugati assumuntur.
  • II. Ad Sidonium Apollinarem (felicitant Sidoni Apol·linar pel seu nomenament com a bisbe de Clermont a l'Alvèrnia)

Veneració[modifica | modifica el codi]

En 570, els reis Guntram i Khilperic I anaren fins a la seva tomba per jurar-s'hi pau recíproca. Venerat com a sant, les seves restes, a la catedral de Troyes, foren profanades i dispersades el 9 i 10 de gener de 1794; només en quedà una part del crani que s'hi conserva. És invocat contra la possessió diabòlica, la paràlisi i l'epilèpsia.

Llegenda de la Chair salée[modifica | modifica el codi]

Una antiga llegenda popular diu que a Troyes vivia un drac alat, anomenat, Chair salée ("carn salada"), que terroritzava la regió. Llop l'hauria mort, alliberant-ne el país, i va salar la carcassa de l'animal mort, d'on va prendre el nom. S'ha volgut veure en la llegenda una metàfora de l'expulsió d'Àtila i l'alliberament de la regió dels huns.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llop de Troyes Modifica l'enllaç a Wikidata