Llop ibn Muhàmmad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907),[1] de nom complet en àrab لب بن محمد بن لب بن موسى القسوي بن موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون Lubb ibn Muhammad ibn Lubb ibn Mūsà al-Qasawī ibn Mūsà ibn Furtūn ibn Qāsī ibn Furtūn, fou Valí de Tudela (890-907) i de Lleida.

Família[modifica | modifica el codi]

Llop era membre de la important família musulmana dels Banu Qassi al ser fill de Muhàmmad ibn Llop (descendent del valí Mussa el Gran de Saraqusta). Eren germans seus Mussa ibn Muhàmmad, Yusuf ibn Muhàmmad, Abd-Al·lah ibn Muhàmmad, Yunus ibn Muhàmmad i Mutàrrif ibn Muhàmmad. Aquests es van barallar entre ells i provocarien, en gran part, la destrucció del poder dels Banu Qassi.

Llop ibn Muhàmmad va tenir tres fills:

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
Àjab
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Issa
 
Muhàmmad Mutàrrif
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop ibn Muhàmmad
 
Mussa
 
Yusuf Abd-Al·lah Yunus Mutàrrif
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abd-Al·lah Muhàmmad FU=Furtun ibn Llop Muhàmmad
 
Mussa
 
Furtun ibn Llop
 
Abd-Al·lah Urraca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
 
 
 
 
 
Ordoni
 
 
 
Ramir

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El 899, a conseqüència d'una paràl·lisi, Ismaïl ibn Mussa va cedir la direcció del poder a Mutàrrif ibn Muhàmmad i a Mussa ibn Muhàmmad. Aquests dos van anar en una expedició a Barbitanya en la qual Mussa va morir i Mutàrrif fou capturat pel valí d'Osca Al-Tawil. Al Tawil va contraatacar fins a conquerir la Lleida islàmica. Però aleshores l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad va decidir negar aquesta ciutat a Al-Tawil i confiar-la al pare de Llop. Quan aquest va tenir el control real de Lleida, va cedir la ciutat al seu fill Llop.[2][3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Des de Lleida, Llop ibn Muhàmmad estigué en constant lluita amb els nobles cristians del Comtat d'Aragó i dels comtats catalans que s'anaven expandint i repoblant lentament des de les muntanyes dels Pirineus cap al sud Sovintejaven les incursions cristianes i les ràtzies musulmanes en territori enemic. En aquest context Llop va ordenar fortificar diverses ciutats, com Lleida, Montsó o Balaguer. També és seva la iniciativa de construir d'una mesquita a Lleida (als fonaments de l'actual Seu Vella) i l'aljama.[1]

Mort del Guifré el Pilós[modifica | modifica el codi]

El 897, Llop atacà el comtat de Barcelona.[1] En aquesta acció el seu exèrcit va ferir de mort el comte Guifré el Pilós, que va morir l'11 d'agost probablement no gaire lluny del castell d'Aura.[1]

Conquestes a altres musulmans[modifica | modifica el codi]

Va ocupar Tudela i Tarassona (899), atacà Àlaba i va conquerir temporalment Toledo.[1] Fins i tot va assolar els camps pròxims de Jaén.

La ràtzia del Pallars[modifica | modifica el codi]

En una altra ràtzia molt important va enfrontar-se al comte Ramon II de Pallars el 904, assolint la màxima extensió dels seus dominis. Va causar grans destrosses i saquejos pel comtat pirinenc; va segrestar prop de set-centes persones, entre aquestes el mismíssim fill del comte: Isarn.

Però el 905 el seu aliat Fortuny Garcés de Pamplona[4] fou deposat per Sanç I de Navarra (amb l'ajuda del comte de Pallars). El 907 Llop ibn Muhàmmad va intentar ajudar-lo atacant Pamplona però els resultats foren nefastos. Poc temps després, Llop va caure en una emboscada preparada per Sanç I de Navarra i fou assassinat.

Pèrdua de Lleida[modifica | modifica el codi]

Paral·lelament el senyor d'Osca i antic rival de Llop i del seu pare, el muladí Muhàmmad al-Tawil, va arrabassar l'herència al fill de Llop Furtun ibn Llop, i va convertir-se així en el Valí de Lleida.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Llop ibn Muhàmmad». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ramon d'Abadal i Vinyals, Els temps i el regiment del comte Guifred el Pilós, p.35
  3. «Muḥammad ibn Llop». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Abadal i de Vinyals, Ramon. Catalunya carolíngia. Institut d'Estudis Catalans, 1926-55. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Ismaïl ibn Mussa
Valí de Lleida
890907
Succeït per:
Muhàmmad al-Tawil