Llorenç Vidal Vidal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llorenç Vidal Vidal

Llorenç Vidal Vidal
Naixement 1936
Santanyí (Mallorca)
Ocupació poeta, educador, pacifista

Llorenç Vidal Vidal, poeta, educador i pacifista mallorquí, va fundar l'any 1964 el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).

La seva obra fonamental, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), de creixent difusió internacional i practicat anualment per milers i milers d'estudiants en centres educatius de tot el món (i per milions des de la seva fundació en 1964), és, com diu el seu fundador, "una llavor de no-violència i pau depositada dins la ment i dins el cor subconscient dels educands i, a través d'aquests, dins la societat", així com una font activa de creació d'una consciència de pau interior i exterior a través de l'educació. Es tracta d'una experiència educativa de renovació pedagògica escampada internacionalment, amb quasi mig segle de durada i en la qual directament o indirectament s'han inspirat i s'hi inspiren la majoria de les iniciatives pedagògiques, nacionals i internacionals actuals relatives a l'educació per la no-violència i la pau.

En la seva trajectòria poètica En Llorenç Vidal, que va començar amb una poesia de base esteticista, surrealista, onírica i existencial als seus dos primers aplecs (El cant de la balalaika i 5 meditacions existencials), va prendre un profund accent social a l’Insania Terrae i va evolucionar cap a perspectives universalistes, espiritualistes i místiques a la seva producció posterior (Talaiot del vent, Estels filants, Florilegi de poemes a Santanyí, Petits poemes, Poemes esparsos, La rosa de los vientos i Destellos espirituales) fins a l’actualitat, tot això esquitxat amb notes de religiositat popular, matisat regionalisme cultural i històric, interculturalitat i multicolor riquesa orientalista. La recentment publicada 2012: Antologia Poètica permet una visió global d'aquesta evolució literària.

A la seva obra Petit llibre d'un solitari -igualment que a nombrosos dels seus poemes- es concentra el missatge espiritual, universalista i pacifista d'En Llorenç Vidal.


Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Santanyí, Mallorca, el 26 d'abril de 1936, mestre d'escola per la Normal de Palma, llicenciat i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, on va ser deixeble de Joan Tusquets, de Joaquim Carreras i Artau i de Jeroni de Moragas; professor als nivells d'educació primària, batxillerat i ensenyança universitària, i inspector d'educació a Cadis, Ceuta i Balears i actualment resident a Andalusia.

Cronològicament enquadrat a la segona promoció de poetes insulars de postguerra, que comprèn els autors posteriors a l’antologia de Sanchis Guarner i que començaren a publicar a partir de 1954, però de caràcter independent i divergent amb els poetes de la seva generació. Jaume Vidal Alcover, als seus "Estudis de literatura catalana contemporània", l’adscriu, junt a Bernat Vidal i Tomàs i a Blai Bonet, a l’Escola de Santanyí i Eulogio Díaz del Corral, al seu article "En Llorenç Vidal i Vidal, poeta, educador i pacifista santanyiner", destaca “la seva frescor idiomàtica, sempre amb una lleugera tendència cap a la llengua viva i a les formes populars i dialectals dignes, i la seva fidelitat infrangible per la Llengua de Mallorca, a pesar de viure fora de l’Illa des de 1963”.

Guardons[modifica | modifica el codi]

Fundador i director de la revista Ponent quaderns literaris, per la seva labor poètica i pacifista va ser proclamat Trobador de la Pau per la cantant i actriu occitana Chanterelle, esposa de Lanza del Vasto, pacifista italià deixeble de Mohandas Gandhi.

Per la seva labor literària, pedagògica i pacifista ha estat distingit, entre altres, amb el Premi Andreu Xandri als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili (Mèxic), el Premi de la revista literària, pacifista i universalista francesa "Élan", el Premi Ciutat de Vera d'Educació i Convivència, el nomenament de Membre d'Honor de l'Associació d'Escriptors de Ceuta, el nomenament de Membre col·laborador de l'Institut d'Estudis Baleàrics (nomenament del qual no va arribar a possessionar-se), el Diploma de Mèrit Cultural de la Unió Brasilera d'Escriptors, la Menció d'Honor del Premi UNESCO d'Ensenyament dels Drets Humans, el Memorial Joan XIII de la Pau i la Creu de Cavaller de l'Orde d'Alfons X el Savi. A la celebració del XL DENIP, el 2003, el Grup de Drets Humans de Mallorca li oferí la seva Bandera de la Pau.

El 2004, amb motiu dels quaranta anys del seu treball en la promoció de l'Educació en i per la No-violència i la Pau, els alumnes d'Arcos de la Frontera (Cadis) li tributaren un calorós homenatge.

Així mateix el Govern Balear li atorgà el Premi Ramon Llull, com a "mestre, escriptor i pacifista" i "en reconeixement de l'esforç de fomentar l'ideari de no-violència i pau entre els escolars, a través de la seva actuació com a docent; per haver creat canals d'expressió i divulgació d'aquest ideari, mitjançant diverses iniciatives editorials i la seva intervenció en el món de les publicacions periòdiques".

L'any 2005 el Círcol de Belles Arts de Palma de Mallorca li va concedir el Premi Especial al millor poema en català-valencià-balear del III Premi Internacional de Poesia Amorosa i l'Ajuntament de Santanyí, el seu poble natal, li atorgà la Medalla d'Or de la Vila i acordà proposar-lo per al Premi Nobel de la Pau.

El 2006 li fou concedida la Medalla d'Or del Círcol de Belles Arts de Palma de Mallorca per la seva reconeguda i dilatada trajectòria artística.

El 2010 l'Associació Cultural Es Majoral i la revista Dies i coses de Calonge (Mallorca) li atorgaren l'Estrella Mostrejada "per la seva contribució a l'educació en els valors de la no-violència i la tolerància", i el Cercle Universel des Ambassadeurs de la Paix de Ginebra (Suïssa) l'anomenà Ambaixador de la Pau.

El desembre de 2013 l'Ajuntament de Santanyí ha proposat la seva candidatura per al Premi Nobel de la Pau.

El bacavès, cavabà o cavabànic[modifica | modifica el codi]

Per ajudar a evitar i a superar polèmiques inútils, va difondre a les Balears les denominacions bacavès i cavabà o cavabànic per a referir-se a la llengua catalana. Es tractava, el primer, d'un nom que havia creat l'any 1932 el valencià Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, el qual també havia creat el nom Bacàvia per al territori d'aquesta llengua, i el segon d'una proposta de S'Equip Any 2000 formant una denominació sintètica amb les primeres síl·labes de català-valencià-balear, pel mateix ordre usat per Antoni Maria Alcover al seu Diccionari català-valencià-balear.

La seva obra literària[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

És autor dels poemaris mallorquins:

  • El cant de la balalaika (1958)
  • 5 meditacions existencials (1959)
  • Insania Terrae (1962)
  • Talaiot del vent (1965 i 1972, augmentada)
  • Estels filants (1991)
  • Florilegi de poemes a Santanyí (Pregó de les Festes de Sant Jaume) (1994)
  • Petits poemes (1999)
  • Poemes esparsos (2012)
  • La rosa de los vientos (2012)
  • Destellos espirituales (2012)
  • 2012: Antologia Poètica (2012)

Prosa poètica[modifica | modifica el codi]

  • Petit llibre d'un solitari (1968, 1974 i altres), considerada la més important obra mística, universalista i pacifista de la literatura mallorquina i balear contemporània.
  • El joven buscador de la paz (1982, la versió mallorquina El jove cercador de la pau ha restat inèdita).

Assaig[modifica | modifica el codi]

Creador dels quaderns literaris Ponent (1956-1983), és també autor de llibres i treballs educatius i pacifistes:

  • Petita Ortografia Mallorquina (1958, publicada en la segona edició sota en nom de Petita Ortografia Balear, 1959)
  • En torno al problema de las lenguas regionales españolas (1964)
  • Orientaciones sobre la celebración del Día Escolar de la No-violencia y la Paz (1965)
  • Fundamentación de una Pedagogía de la No-violencia y la Paz (1971)
  • Ideario no-violento (1981, amb la col·laboració d'Eulogio Díaz del Corral)
  • No-violencia y Escuela. El 'Día Escolar de la No-violencia y la Paz' como experiencia práctica de Educación Pacificadora (1985)
  • Artículos literarios, filosóficos y pedagógicos
  • etc.

i ha publicat opuscles diversos, traduccions i articles, ha participat en congressos i ha pronunciat conferències a molts llocs del món.

Antologies de poesia[modifica | modifica el codi]

Poesies seves han estat incloses a les seleccions i antologies:

  • Poesia 1958 (Mallorca)
  • Poesia 1959 (Mallorca)
  • El vol de l'alosa (Mallorca)
  • Un segle de poesia catalana (Barcelona)
  • Gespa-Price (Barcelona)
  • Les mil millors poesies de la llengua catalana (Barcelona)
  • Antologia da poesia catalã contemporânea (São Paulo)
  • Antologia da novissima poesia catalã (Lisboa)
  • Antología de poesía amorosa mallorquina (1950-2000) (Mallorca)
  • La mujer en la poesía hispanomarroquí (Tetuan)
  • Poetas Mallorquines para la Paz (Mallorca)
  • Marruecos, en español (Tetuan)
  • 1ª Antologia Internacional del Indriso (São Paulo)
  • Antología Poética, III Encuentro Hispanomarroquí de Poesía Trina Mercader, (Tetuan)
  • Miscel·lània dedicada al número 150 de la col·lecció Coses Nostres, (Mallorca)
  • Palabras a tiempo. Recopilando hebras de sueño (libro colectivo solidario), (Cadis)
  • etc.

i figuren a nombroses corones poètiques, llibres d'homenatge i revistes literàries.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]