Llorenç de Canterbury
 Làpida que marca el lloc de la tomba del sant a les ruïnes de St. Augustine Abbey |
|
| Monjo i bisbe | |
|---|---|
| Naixement | s. VI Roma? |
| Defunció | 2 de febrer de 619 Canterbury (Anglaterra) |
| Enterrament | Abadia de Sant Pere i Sant Pau (després de Sant Agustí) de Canterbury (restes profanades i perdudes al s. XVI) |
| Commemoració en | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | St. Agustí de Canterbury |
| Festivitat | 2 de febrer |
| Fets destacables | Segon arquebisbe de Canterbury |
| Orde | Benedictins |
| Iconografia | Com a bisbe (bàcul i mitra) |
Llorenç de Canterbury (Roma?, mitjan s. VI - Canterbury, 2 de febrer de 619), va ser un monjo benedictí que formà part de la missió enviada pel papa Gregori I a Anglaterra en 597. Fou el segon arquebisbe de Canterbury. És venerat com a sant per tota la cristiandat.
Biografia [modifica]
Etelbert de Kent, casat amb la cristiana Berta, filla del rei Caribert I, demanà al papa Gregori el Gran que enviés a l'illa missioners cristins. Gregori hi envià Agustí, prior del monestir benedictí de Sant Andreu del Celio, juntament amb 40 monjos, entre els quals hi havia Llorenç. Partiren en 597 i arribaren a l'illa de Thanet, on van trobar el rei.
En poc temps, el rei i milers dels seus súbdits (la llegenda diu que 10.000) van ser batejats. Llorenç fou enviat a Roma perquè expliqués al papa els resultats obtinguts. En tornar, continuà l'evangelització des del convent fundat per Agustí a Canterbury; quan aquest morí en 604, Llorenç en fou nomenat successor i segon arquebisbe de Canterbury.
El fill i successor d'Etelbert, Eadbald va tornar al paganisme i molts missioners fugiren a la Gàl·lia. Llorenç aconseguí que tornés a la fe cristiana. Segons una llegenda, va estar a punt de desistir i se li aparegué Sant Pere apòstol, que el castigà fuetejant-lo per voler abandonar: els senyals del fuet van servir per convertir Eadbald.
-
Ruines de l'abadia de Sant Agustí a Canterbury.
-
Capella de Sant Pancraç de l'abadia de Sant Agustí, amb restes de l'església saxona que va donar origen a l'abadia (l'arc és posterior, d'època gòtica)
-
Lloc on va haver-hi la tomba del sant, a les ruïnes de la cripta de l'abadia: és la pedra del mig
-
Evangeliari de Sant Agustí, un dels còdexs que Gregori I va enviar als missioners de Canterbury
Va morir el 619 i fou sebollit a l'abadia que havia fundat Agustí a Canterbury, dedicada a Sant Pere i que després fou anomenada de Saint Augustin. Durant la reforma anglicana del segle XVI, l'abadia fou suprimida i arruïnada, i la sepultura profanada, desapareixent-ne les restes.
