Llorenç de Canterbury

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Llorenç de Canterbury

Làpida que marca el lloc de la tomba del sant a les ruïnes de St. Augustine Abbey
Monjo i bisbe
Naixement s. VI
Roma?
Defunció 2 de febrer de 619
Canterbury (Anglaterra)
Enterrament Abadia de Sant Pere i Sant Pau (després de Sant Agustí) de Canterbury (restes profanades i perdudes al s. XVI)
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge St. Agustí de Canterbury
Festivitat 2 de febrer
Fets destacables Segon arquebisbe de Canterbury
Orde Benedictins
Iconografia Com a bisbe (bàcul i mitra)

Llorenç de Canterbury (Roma?, mitjan s. VI - Canterbury, 2 de febrer de 619), va ser un monjo benedictí que formà part de la missió enviada pel papa Gregori I a Anglaterra en 597. Fou el segon arquebisbe de Canterbury. És venerat com a sant per tota la cristiandat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Etelbert de Kent, casat amb la cristiana Berta, filla del rei Caribert I, demanà al papa Gregori el Gran que enviés a l'illa missioners cristins. Gregori hi envià Agustí, prior del monestir benedictí de Sant Andreu del Celio, juntament amb 40 monjos, entre els quals hi havia Llorenç. Partiren en 597 i arribaren a l'illa de Thanet, on van trobar el rei.

En poc temps, el rei i milers dels seus súbdits (la llegenda diu que 10.000) van ser batejats. Llorenç fou enviat a Roma perquè expliqués al papa els resultats obtinguts. En tornar, continuà l'evangelització des del convent fundat per Agustí a Canterbury; quan aquest morí en 604, Llorenç en fou nomenat successor i segon arquebisbe de Canterbury.

El fill i successor d'Etelbert, Eadbald va tornar al paganisme i molts missioners fugiren a la Gàl·lia. Llorenç aconseguí que tornés a la fe cristiana. Segons una llegenda, va estar a punt de desistir i se li aparegué Sant Pere apòstol, que el castigà fuetejant-lo per voler abandonar: els senyals del fuet van servir per convertir Eadbald.

Va morir el 619 i fou sebollit a l'abadia que havia fundat Agustí a Canterbury, dedicada a Sant Pere i que després fou anomenada de Saint Augustin. Durant la reforma anglicana del segle XVI, l'abadia fou suprimida i arruïnada, i la sepultura profanada, desapareixent-ne les restes.